La temperatura de la mar aquest estiu ha superat d’1,8 graus la mitjana d’aquests darrers 40 anys

  • Els investigadors ha detectat que l'escalfament de l'aigua és nociu per als ecosistemes marins

VilaWeb
ACN
23.09.2023 - 09:19
Actualització: 25.09.2023 - 10:26

La temperatura mitjana de l’aigua de la mar aquest estiu ha estat de 25,5 graus, la tercera més alta d’ençà del 1982. L’aigua que banya les costes catalana, valenciana i balear s’ha situat en conjunt 1,8 graus per sobre de la mitjana d’aquests darrers quaranta anys (23,7), això sí, sense arribar als 25,9 graus de l’estiu passat, que va batre tots els rècords. Aquesta petita treva no resta preocupació als experts en ecologia marina, com ara Joaquim Garrabou, cap d’un dels grups de recerca de l’Institut de Ciències del Mar (ICM). Les onades de calor marina, diu, són com més va més freqüents, extenses i intenses, i els efectes ja són visibles en la mortalitat d’espècies i transformació del fons marí, amb un empobriment de la diversitat a les costes.

L’aigua de la Mediterrània central, i més concretament davant el litoral català i valencià, ha assolit els mesos d’estiu (juny, juliol i agost) una temperatura mitjana de 25,5 graus. Segons dades facilitades per l’Institut Català de Recerca per la Governança del Mar (ICATMAR), aquest registre és el tercer més alt d’ençà del 1982 i apuntala la tendència a l’alça d’aquests darrers anys. Una inèrcia que il·lustra el fet que d’ençà de l’any 2002 la temperatura mitjana de l’aigua durant els mesos d’estiu no ha baixat dels 23 graus, quan anteriorment valors entre els 22 i 23 graus eren freqüents.

Tanmateix, si es compara amb l’estiu passat –que ostenta el rècord absolut de temperatures altes de la mar, amb 25,9 graus de mitjana pel període de juny, juliol i agost– enguany ha ofert una treva relativa, en expressió de Gabarrou, que és cap del grup d’Ecologia i Resiliència dels Ecosistemes Bentònics en un Oceà de l’Institut de Ciències del Mar (ICM).

De l’Estartit estant, després de fer una de les immersions habituals per mesurar temperatures a diverses profunditats, Garrabou explica a l’ACN que l’escalfament sostingut i en particular el pic de l’estiu passat els feia estar molt preocupats enguany: “Es van superar tots els rècords a la Mediterrània occidental i això va causar una mortalitat massiva de moltes espècies”, diu. Però, sortosament, aquest estiu i en concret l’agost (quan se sol marcar el pic de l’estiu, en aquest cas una màxima registrada de 28,64 graus) les temperatures no han estat tan elevades com ara fa un any.

Temperatures “inimaginables” no fa tants anys

“Pot ser que un any no assolim temperatures de rècord, però aquest any aquí, a les Medes, s’han superat els 26 graus quan això anys enrere era inimaginable”, explica. De fet, segons les dades recollides pel meteoròleg i divulgador Josep Pascual, que mesura la temperatura de la mar a les illes Medes de fa dècades, la temperatura mitjana de l’aigua aquest estiu se situa en els 23,5 graus (24,8 a l’agost), és a dir, 2 graus per sobre de la mitjana de tots els estius d’ençà del 1974.

Passa igual a la costa central i sud del Principat, segons que es desprèn de les dades obtingudes dels ports. A Barcelona la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 25,1 graus (0,8 graus superior a la mitjana del període 2004-2022) i l’agost ha estat el tercer més càlid de la sèrie, amb 27 graus de mitjana, tan sols superat pels 27,4 de l’any passat i el 2020.

Tarragona marca el sostre de temperatures de la mar a Catalunya. Segons la mateixa font, la mitjana d’ençà del 2013 fins a l’any passat és de 24,9 graus, però aquest estiu s’ha enfilat fins als 25,8 en general, i fins als 27,4 a l’agost (quan la mitjana dels mesos d’agost a la zona des de 2013 és de 26,8).

Finalment, pel Delta de l’Ebre, on la mitjana de temperatures dels mesos de juny, juliol i agost des de l’any 2005 és de 24,3 graus, enguany també se supera de llarg amb un valor mitjà de 25,1 graus (27,3 a l’agost).

Efectes en els ecosistemes i el fons marí

Aquests darrers vint anys la freqüència, intensitat i extensió de les anomenades onades de calor marina va creixent a tota la Mediterrània, adverteix Garrabou. Ell i el seu equip comencen ara la campanya per comprovar l’estat de les poblacions marines a la Costa Brava. Després dels primers censos, ja noten alguns signes dels efectes nocius de l’escalfament de l’aigua marina, de moment no tan acusats com la gran mortalitat d’espècies que van detectar el 2022.

Detalla que les espècies que més noten l’augment de temperatures són al fons marí: coralls, esponges i algunes famílies d’algues, perquè es poden moure i quan l’aigua s’escalfa entre dos graus i cinc per sobre del normal no ho resisteixen i experimenten fenòmens de necrosi o, directament, es moren. Alerta que l’inconvenient és que aquestes són espècies formadores d’hàbitats. “Són com els arbres dels boscos”, il·lustra, “si les perdem, té conseqüències per a la resta d’acompanyants i de comunitats de l’ecosistema marí local”.

Els peixos també pateixen les conseqüències d’haver de viure en aigües més càlides. Els períodes de reproducció poden ser alterats, tal com ha passat aquest darrer any en el cas de la sardina, la població de la qual ha minvat notablement i ha implicat restriccions a la pesca i, de retruc, al consum.

Així doncs, la mortalitat i la redistribució d’espècies apareixen com les dues conseqüències principals de l’escalfament de l’aigua marina, un fenomen amb una tendència a l’acceleració que preocupa. “La transformació dels hàbitats marins, l’empobriment de la diversitat a les costes mediterrànies, això tindrà conseqüències en tots els beneficis que ens aporten aquests hàbitats, també en el sector pesquer o el turisme”, alerta Gabarrou.

Cap a una Mediterrània diferent

Amb l’acceleració del canvi climàtic, anem cap a una Mediterrània, sobretot a profunditats fins de cinquanta metres, en què canviaran els paisatges de manera radical, augura Gabarrou, que fa una crida a lluitar contra l’escalfament global i a preservar els fons coral·lígens d’aquesta àrea –“dels més diversos de la conca mediterrània”–, i també moltes espècies d’interès pesquer; un patrimoni natural que s’ha anat transformant, si no desapareixent, de manera accelerada aquests darrers anys.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor