07.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 08.04.2023 - 14:02
Tot i que no tenen pas més de quinze anys, avui dia es fa difícil d’imaginar una vida sense telèfons intel·ligents, els anomenats smartphones. Però en un món tan dominat per aquests dispositius, com més va més joves es rebel·len contra la tirania de la hiperconnectivitat i es decanten pels telèfons simples, els dumbphones (en català, literalment, “telèfons beneits”): aquells mòbils que permeten de trucar, enviar missatges SMS… i poca cosa més. És una tendència creixent que refusa el culte de la immediatesa i la gratificació barata a què els avenços de la telefonia mòbil ens han acostumat –sense renunciar, tanmateix, a continuar connectats als qui ens envolten.
Els telèfons simples, un retorn improbable
Els dumbphones són tots aquells dispositius telefònics que no incorporen les funcionalitats que generalment s’associen amb els smartphones, com ara connexió a internet, accés a les xarxes socials o bé capacitat de reproducció de vídeo. L’ús dels telèfons simples es limita, bàsicament, als dos pilars que definien l’experiència de fer servir un telèfon mòbil fins a l’aparició de l’iPhone a final dels anys 2000: les trucades i els SMS.
Tot i ser hegemònics fins a començament de la dècada proppassada, aquests darrers anys han desaparegut gradualment per a deixar pas als telèfons intel·ligents, que amb el pas del temps i l’avenç dels models han anat incorporant funcions fins a deixar en un segon pla el propòsit original de tot telèfon: fer i rebre trucades.
En poques polzades de metall, vidre i plàstic, aquests dispositius ens permeten de fer pràcticament qualsevol gestió que necessitem en el dia a dia, de pagar la compra a trobar el camí més curt per a anar allà on ens adrecem. Però totes les innegables comoditats i avantatges que aquests aparells ens ofereixen en la nostra vida diària tenen, també, un costat menys amable. Com han demostrat els estudis, l’un rere l’altre, la hiperconnectivitat constant a què han abocat la nostra societat ha empès milers i milers de persones a trastorns com ara l’insomni o l’ansietat, a més dels trastorns de visió i atenció derivats d’estar una mitjana de tres a quatre hores diàries pendent d’una pantalla.
No és estrany, per tant, que com més va més gent opti per renunciar a les temptacions de la vida amb smartphone i es lliuri als aparells que, fins no fa tant de temps, eren els únics telèfons mòbils que el mercat oferia: els dumbphones.
Els més joves es decanten pels telèfons més vells
És una opció particularment popular entre els més joves –precisament el segment de la població més dependent, i en conseqüència més afectat, per l’imperi dels telèfons intel·ligents. El fenomen ha agafat especialment força als Estats Units, on les vendes de telèfons simples van augmentar el 2022 després de més d’una dècada a la baixa.
Entre els clients més assidus d’aquests dispositius hi ha joves de la generació Z (nascuts entre el 1997 i el 2012), que majoritàriament no han conegut una vida anterior als telèfons intel·ligents. Irònicament, el fervor pels telèfons simples ha arribat fins i tot a xarxes socials com ara TikTok, on alguns usuaris han començat a explicar la seva experiència amb aquests dispositius.
N’és un exemple la influenciadora Alex Purdy, que com a propòsit de l’any nou va decidir de canviar durant el mes de gener el seu telèfon intel·ligent per un de molt més rudimentari. “M’encanta que tingui tan pocs estímuls”, diu en un vídeo de TikTok, en què relata la seva experiència amb un telèfon simple. I afegeix, tot instant als seus subscriptors a comprar-se’n un: “Pots afegir-hi música i coses així, sí, però a mi el que més m’ha agradat ha estat… simplement aïllar-me amb els meus pensaments.”
@alexpurdymusic 1 month update using @thelightphone2 #dumbphones #dumbphonecalls #socialdilemmaexperiment #socialmediadetoxchallenge #lightphone #lightphone2 #lightphonecase #socialmediadetoxdone #offlinetime ♬ original sound – Alex Purdy
Tanmateix, Purdy no és pas l’única proselitista dels telèfons simples que es pot trobar a les xarxes. Al fòrum r/Dumbphones del popular portal Reddit, més de 18.000 internautes s’apleguen regularment per compartir tota mena d’informació sobre aquests aparells: consells per a fer la transició d’un telèfon intel·ligent a un de simple, detalls sobre models específics o bé testimonis personals sobre els beneficis de desempallegar-se dels telèfons intel·ligents. Molts usuaris anuncien, en aquest sentit, menys problemes de vista i d’estrès o bé més facilitat per concentrar-se a la feina arran del canvi.
Per incomprensiblement escèptics que puguin semblar respecte de les virtuts de les noves tecnologies, els defensors dels telèfons simples no proposen –ni de bon tros– la desconnexió absoluta: al cap i a la fi, aquests aparells també permeten de trucar i enviar missatges de text. Però sí que defensen un terme mitjà que els mantingui connectats amb la resta de la societat sense fer girar la vida al voltant del mòbil: ben mirat, la gran majoria de coses que fa un telèfon intel·ligent també les pot fer un ordinador, per més inconvenient que pugui resultar.
Un mercat en expansió
Tot i que semblin extemporanis, la febrada pels telèfons simples ha ajudat a consolidar un nínxol de mercat petit, però robust, per a aquests dispositius. Tot va començar l’any 2017, quan HMD Global –fabricant dels telèfons de Nokia– va ressuscitar el 3310, un prototip estrenat l’any 2000 que va arribar a ser tot un èxit de vendes durant els primers anys del nou mil·lenni. Si bé aquest model incorpora connexió quatre 4G, les seves especificacions són pràcticament indistingibles de les d’un telèfon dels d’abans: ni pantalla tàctil ni aplicacions, tan sols trucades i missatges SMS.
La decisió, anunciada al Mobile World Congress d’aquell any a Barcelona, fou titllada per molts de suïcidi comercial. Però el temps ha acabat donant la raó a la companyia finlandesa, que avui dia anuncia orgullosament a la seva pàgina web la seva gamma de telèfons simples amb ni més ni menys que tretze models. “Telèfon ximple, decisió intel·ligent”, diuen.
Però Nokia no és l’únic nom de la telefonia mòbil que ha optat pels telèfons simples. Una de les propostes més significatives en aquest sentit és la de Light Phone, una empresa emergent de Nova York que es dedica exclusivament a produir dispositius a cavall entre els telèfons “intel·ligents” i els telèfons “ximples”. Tot i que aquests aparells es van crear originàriament amb la idea de servir de complement dels telèfons intel·ligents en moments de desconnexió com ara les vacances i els caps de setmana, la meitat dels clients de Light Phone fan servir el seu dispositiu com a telèfon principal, segons que explica en declaracions a la BBC el cofundador de la companyia, Kaiwei Tang. I afegeix que la base de clients de Light Phone és de gent molt jove, entre vint-i-cinc anys i trenta-cinc, una dada que ha desafiat les previsions originals d’uns responsables de màrqueting que esperaven que el producte atragués els consumidors més grans del mercat.
Els Light Phones funcionen amb una pantalla de tinta electrònica que no emet llum blava, i ofereixen un rang de funcionalitats que l’usuari pot activar o desactivar segons que vulgui, com ara navegador GPS i reproducció de música i pòdcasts. Però la seva promesa bàsica és la mateixa que la de qualsevol telèfon simple: “Mai no tindran xarxes socials, notícies pescaclics, correu electrònic, navegador d’internet ni uns altres feeds infinits que creen ansietat”, explica la companyia a la pàgina de presentació del producte.
