Tan a prop i tan lluny: els presos ja són a Catalunya

Bassa, Junqueras, Forcadell, Romeva, Sànchez i Cuixart ja són en presons catalanes, però les manifestacions als afores dels centres penitenciaris insisteixen que cal continuar reclamant-ne la llibertat

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
04.07.2018 - 22:11
Actualització: 05.07.2018 - 00:11

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

‘Traieu-los de dins, president!’, cridava un dels centenars de manifestants que s’han concentrat aquesta tarda calorosa a l’exterior del Centre Penitenciari dels Lledoners, on des d’avui són empresonats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Quan ja s’havia acabat l’acte organitzat per Òmnium, l’ANC i l’Associació Catalana pels Drets Civils –a mig quilòmetre de l’entrada de la presó–, Quim Torra ha comparegut davant la multitud per fer unes declaracions als mitjans. Així que acabava de fer la primera visita als presos: la primera després d’haver arribat, aquest migdia, en furgonetes i haver-ne assumit la custòdia la Generalitat .

Aquesta és la contradicció de tot plegat. Els presos polítics són més a prop que mai, però seran presos en presons catalanes. Les claus, les té la Generalitat perquè Catalunya és l’única comunitat autònoma de l’estat espanyol que té transferides –d’ençà de l’1 de gener de 1984– les competències en matèria de serveis penitenciaris. ‘Són ells que han plorat avui, perquè han entrat a Catalunya i no són a casa’, diu Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, a Figueres, on també es feia un acte per a rebre les preses polítiques. Doncs això, tan a prop i tan lluny.

Sigui com sigui, després de mesos en presons madrilenyes, els presos polítics ja són a Catalunya. I això els tranquil·litza, sabent com saben que les seves famílies no hauran de fer tants quilòmetres per a visitar-los. En el patiment que implica aquest tràngol per a les famílies, un acostament és molt positiu i significa una dosi d’energia, explica un membre de la conselleria de Justícia. Mentre Torra és dins la presó visitant els presos, el tercer tinent de batlle de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, surt del centre molt discretament, sense cridar l’atenció. Explica que els ha vists més serens, que estan molt contents de ser a Catalunya d’una vegada per totes.

Les ombres escassegen, en aquest petit altiplà del Bages, on el 2008 es va instal·lar una presó per a començar a preparar la jubilació de la Model. El sol esclata en els clatells dels periodistes que fan guàrdia esperant que surti el president de la Generalitat. Cares vermelles que fan conjunt amb les parets de la presó, les parets que aïllen els presos del món. De sobte, se sent com la multitud canta ‘Els segadors’ en l’acte que es fa a mig quilòmetre del recinte. Se sent tan bé que hom imagina els presos escoltant aquelles notes al pati o en alguna cel·la que dóna a l’exterior.

Mentre el president visita una part de l’antic govern, les entitats fan el seu paper de pressió a l’exterior perquè no s’oblidi l’objectiu inicial: ‘No us volem a prop de casa, us volem a casa! No ens val que sigueu a Catalunya, si no és en llibertat’, crida Marcel Mauri davant la multitud concentrada als afores de la presó. I un avís a Madrid. ‘L’acostament no és cap gest polític. L’únic gest que ens val és la retirada immediata de les falses acusacions.’ I demana a Pedro Sánchez que insti la fiscalia a retirar totes les acusacions contra els presos i exiliats.

En la mateixa línia s’expressa la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie: ‘Avui som aquí per demanar no únicament la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, sinó per demanar l’arxivament de la causa, que és una vergonya per a la justícia espanyola i per a Europa.’ La gent concentrada no celebra res ni es dóna la benvinguda a ningú. L’ambient és d’alegria, però continguda, perquè no s’ha assolit res. Es reclama la llibertat dels presos amb la serenor de saber que no són a un miler de quilòmetres.

‘No és cap regal’
A la mateixa hora i a un centenar de quilòmetres, més personalitats polítiques reblen el mateix missatge: ‘L’acostament no és cap regal. Ara ens toca agafar la dignitat de les famílies i no aturar-nos fins que no siguin lliures.’ Ho diu la diputada de la CUP Natàlia Sànchez en l’acte davant la presó del Puig de les Basses per a reclamar l’alliberament de l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell i l’ex-consellera Dolors Bassa, que han arribat al centre penitenciari a primera hora de la tarda.

El trasllat l’ha fet la Guàrdia Civil, sense la intervenció dels Mossos d’Esquadra, directament de Madrid estant. Els manifestants han sortit de Llers i han acabat a la presó del Puig de les Basses, on han rebut la visita de Roger Torrent, president del parlament. En sortint, Torrent assegura que les ha vistes ‘fortes, dignes i fermes’, una mica cansades pel viatge per carretera i decidides a ‘defensar la seva llibertat’. ‘Ser prop de casa no és ser a casa’, afegeix.

Tot i que l’acostament és un avantatge innegable, sobretot per als familiars dels presos, a Figueres i a Sant Joan de Vilatorrada el sol es pon com es pon a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. Bassa, Junqueras, Forcadell, Romeva, Sànchez i Cuixart ja són a Catalunya, però això no els canviarà la condició de presos polítics. Ahir es va fer visible el malestar de la societat, que no s’ha empassat aquest trasllat com un favor ni com una contrapartida, i això pot convertir les presons en les noves places de la mobilització sobiranista.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies