El Suprem espanyol anul·la uns quants articles del decret que restringia la publicitat de les cases d’apostes

  • La normativa establia moltes prohibicions i només permetia comunicacions comercials dirigides a persones que ja jugaven

VilaWeb
ACN
10.04.2024 - 12:33
Actualització: 10.04.2024 - 12:45

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat uns quants articles de decret que restringia al màxim la publicitat de les cases d’apostes, estimant parcialment el recurs interposat per l’Associació Espanyola de Joc Digital. Els articles anul·lats prohibien les promocions de captació de clients nous i limitaven aquestes ofertes a les persones que ja tenien un compte de joc obert durant trenta dies. A més, aquestes comunicacions només podien difondre’s en els establiments de joc, les pàgines web i aplicacions. També restringien molt l’aparició de persones famoses en els anuncis, es prohibien les comunicacions comercials en mitjans i es limitaven molt en plataformes d’intercanvi de vídeos i en xarxes socials.

En concret, el Suprem anul·la l’article 13, apartats 1 i 3, que fa referència a les activitats de promoció dirigides a nous clients; l’article 15, sobre aparició en la publicitat de personatges famosos; l’article 23 apartat 1, que marca la prohibició generalitzada per a la difusió de comunicacions comercials a través dels serveis de la societat de la informació; l’article 25.3, sobre publicitat del joc en plataformes d’intercanvi de vídeos, i l’article 26 apartats 2 i 3, que limita la possibilitat de portar a terme publicitat a través de xarxes socials.

L’alt tribunal considera que la publicitat forma part de la llibertat d’empresa tot i que està subjecta a límits, ja que és una activitat regulada en què la intervenció de l’estat ve exigida per la protecció d’interessos de caràcter general, com ara la protecció dels menors i els drets de consumidors i usuaris. Ara bé, aquests límits i prohibicions, com que incideixen també en l’exercici d’una activitat empresarial lícia, continua el Suprem, han de tenir cobertura legal suficient, sense que es puguin regular per normes reglamentàries independents i desvinculades dels criteris i límits fixats pel legislador.

El Suprem ha descartat, en canvi, aquells motius que pretenien anul·lar tot el decret per defectes en la seva tramitació. També ha avalat altres preceptes que sí que considera que tenen suficient cobertura legal i que contenen limitacions proporcionals.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any