regió

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Sensatesa.
El govern espanyol acaba la setmana havent de rectificar una vegada més la seva estratègia per a combatre el coronavirus. L’executiu socialista ha fet de la rectificació una de les constants de la seva gestió, no tan sols per incompetència, sinó per a evitar de donar la raó a les propostes que ha anat fent el govern català. Ho ha acabat reconeixent una persona tan poc sospitosa de simpatitzar amb l’independentisme com el vice-president i portaveu de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea, que és de Ciutadans, però és metge. El doctor s’ha imposat al polític i ha reconegut que en les propostes de desconfinament, el president Quim Torra és més sensat que els seus homòlegs del govern autonòmic de Madrid, on també governa una coalició entre populars i Ciutadans.

El govern espanyol ha acabat reconeixent les regions sanitàries com a unitat de desconfinament. Al principi, havia establert la província, cosa que va ser rebutjada pel govern català. El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha acceptat la proposta de la consellera Alba Vergés de fer passar a la fase 1 les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu-Aran i, per tant, el desconfinament es farà per regions sanitàries. És una nova rectificació, com ja va passar amb la decisió del confinament total, que es va aplicar tard, i amb la proposta de franges horàries per a la sortida dels menors de catorze anys, que es va acceptar després d’haver comprovat que la idea del ministeri de fer-ho sense franges causava el caos. Fins i tot, el ministre Illa ja fa autocrítica i admet que va ser un error no haver decretat abans el confinament total. És una llàstima, perquè ara és massa tard i les conseqüències d’una decisió errònia es paguen amb vides, cosa que és molt greu.

El reconeixement de la regió sanitària és una victòria parcial, perquè el poder de decisió el continua tenint el Ministeri de Sanitat espanyol, gràcies a la quarta pròrroga de l’estat d’alarma. Aquesta vegada ja no ha comptat amb el suport de cap partit independentista, perquè ERC es va passar al no, com havien fet Junts per Catalunya i la CUP. Sánchez va optar per recórrer als vots fàcils de Ciutadans, que ja s’ha ofert a donar suport a nous estats d’alarma i al pressupost de l’estat, perquè Inés Arrimadas necessita ressuscitar. El PSOE nega un canvi d’aliances, però algunes informacions asseguren que prepara un nou estat d’alarma d’aquí a quinze dies, en el qual és difícil que recuperi el suport d’ERC i, fins i tot, podria perdre el del PNB.

Entre més coses, perquè un dels arguments en què van insistir més el PSOE i Podem per a renovar l’estat d’alarma era que sense aquesta mesura excepcional caurien els ERTO i els ajuts a empreses i autònoms. Només han calgut quaranta-vuit hores per a comprovar que aquesta afirmació era falsa. El govern espanyol ha arribat a un acord amb patronal i sindicats per allargar-los fins al 30 de juny, tant els de força major total (sense reinici de l’activitat) com els parcials (recuperació d’una part de l’activitat). La ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, s’ha mostrat oberta a mantenir els ERTO fins al setembre per al sector del turisme, al marge que s’aixequi l’estat d’alarma. Aquesta és una petició que han fet els governs valencià i balear, entre més. L’acord tindrà forma de reial decret i s’aprovarà en el consell de ministres de dimarts vinent.

La pròrroga dels ERTO demostra que l’argumentació per a mantenir l’estat d’alarma era pur xantatge, fruit de la desesperació del govern del PSOE-Podem veient com li fugien els suports. Quan parlen de cogovernança, es refereixen a imposició i xantatge. El desconfinament es podria fer perfectament sense estat d’alarma, amb el marc legal sanitari vigent i anar aprovant decrets llei en matèria econòmica i laboral. El govern de Pedro Sánchez s’estalviaria d’haver de dependre de Ciutadans, però l’interès per mantenir la centralització preval davant la suposada sintonia ideològica amb els socis que van ajudar en la seva investidura. Amb Inés Arrimadas com a sòcia, Sánchez pot tenir la temptació d’endurir encara més la centralització de la gestió de la pandèmia i fer més tensa la relació amb el govern català, que no es pot conformar amb el reconeixement de les regions sanitàries i ha d’aconseguir recuperar les competències segrestades per encarar la reconstrucció amb tots els instruments possibles que dóna el migrat autogovern de la Generalitat.

MÉS QÜESTIONS
Hisenda garanteix la liquiditat del Consell per a fer front a la crisi econòmica. Malgrat l’infrafinançament crònic que pateix el País Valencià, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat i ha garantit la liquiditat del Consell per a fer front a la crisi econòmica que es deriva de la sanitària de la Covid-19. El conseller ha defensat la gestió del Botànic i ha dit que el govern estava preparat, tot i admetre que no se sap com evolucionarà el virus. Concretament, ha detallat que als 72 milions addicionals destinats a sanitat, serveis socials i ajuts al lloguer d’habitatges, entre més, esperaven el fons no reemborsable de 16.000 milions anunciat fa poc pel govern espanyol i que es repartirà a les autonomies seguint criteris de població afectada i protegible. Soler ha recordat que, per primera volta, eren fons que no s’havien de tornar i que, malgrat l’infrafinançament estructural, l’executiu estava en condicions de garantir una situació de legalitat adequada els pròxims mesos per a pagar pimes i proveïdors. En la compareixença de la Diputació Permanent, el conseller ha desgranat les principals partides aprovades pel Consell durant la crisi. L’atenció sanitària n’ha centrat la inversió més elevada: 152 milions d’un total de 363, vora un 40%. El segon bloc d’ajuts, l’encapçala l’impuls a l’activitat econòmica amb 130 milions d’euros, principalment els ajuts a autònoms i les persones de rendes baixes afectades per un ERTO o una reducció de jornada laboral. En matèria d’inclusió i cooperació, s’han injectat 48 milions que s’han destinat, sobretot, al suplement de la renda valenciana d’inclusió. I l’àmbit educatiu ha rebut més de 26 milions per a pal·liar les conseqüències del confinament, com ara, la dotació de 14.000 pissarretes i 650 routers per a persones amb pocs recursos o que pateixen la bretxa digital.

El govern de les Illes aprova el decret de mesures urgents per a l’ensenyament. El Consell de Govern ha aprovat el decret llei pel qual s’estableixen mesures urgents en l’àmbit de l’educació per a fer front als efectes de l’emergència sanitària ocasionada per la Covid-19 i garantir l’inici del curs escolar 2020-2021. Una vegada superada la fase inicial de la suspensió de les classes presencials, en la qual els esforços s’han centrat a garantir el dret fonamental a l’educació mitjançant una modalitat educativa a distància, l’executiu de Francina Armengol considera que ara és ineludible modificar els processos per preparar i posar en marxa el pròxim curs escolar, l’inici i el funcionament del qual han de ser garantits per l’administració educativa en condicions de la màxima normalitat possible. El decret regula l’obligació dels docents públics no universitaris a relacionar-se electrònicament amb l’administració, en especial per tramitar els procediments propis de la seva vida administrativa que afecten l’organització dels centres educatius, com són els relatius a permisos i llicències, a situacions administratives, a les comunicacions d’incapacitat temporal, a les jubilacions, etc. De manera excepcional, enguany, la sol·licitud de plaça per adscripció i admissió s’ha de presentar preferentment de manera telemàtica en els processos d’escolarització dels nivells d’infantil, primària, secundària, batxillerat i educació especial.

El comitè de bioètica andorrà qüestiona que les proves justifiquin el confinament. El Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra ha elaborat un informe sobre la situació d’emergència sanitària en el qual es posa en dubte que es confini la població sobre la base de les proves ràpides que es fan. L’informe explica que, actualment i per a aquesta malaltia, les proves diagnòstiques tenen una sensibilitat i especificitat limitades i això fa que els resultats presentin un grau d’incertesa important. El comitè avisa que es pot atorgar equivocadament el grau d’immunitat i el d’infectivitat a una persona, de manera que li restringeixin deficientment la llibertat de moviment i de reunió. L’informe diu que les proves poden informar del grau de la seroprevalença i d’immunitat de la població, però que la veritable qüestió és acceptar la imposició del confinament en societats amb tradició democràtica, perquè afecta directament drets fonamentals com la intimitat i la llibertat.

LA XIFRA
El 31% és el percentatge de retrocés que ha tingut l’economia de Catalunya Nord, segons les xifres de l’INSEE, l’Institut d’Estadística i Estudis Econòmics francès.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de maig de 1945, mentre París celebrava la capitulació de l’Alemanya nazi, la població de Sétif, a Algèria, sortia al carrer reclamant la independència. La manifestació, reprimida per l’exèrcit francès i milícies de colons, es convertí en una massacre amb més de 4.000 morts.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.