Com detalla el Servei Meteorològic de Catalunya, la predicció pels pròxims dies indica que a partir d’avui divendres 13 de gener tindrem un episodi de fred ben viu que pot allargar-se com a mínim una setmana, i anar acompanyat de nevades a cotes baixes. Ara com ara, però, sembla que les precipitacions en forma de neu i a qualsevol cota no tindran una extensió destacable, però caldrà seguir-ho, ja que la possibilitat que siguin més generalitzades encara no es pot descartar.

Per trobar l’últim precedent d’una situació semblant ens hauríem de remuntar al febrer del 2012, quan el país va viure una onada d’aire fred (parlem d’onada, de fred o de calor, en funció de la seva intensitat i persistència) que va durar un parell de setmanes, i que va portar els termòmetres de bona part del Pirineu a enregistrar la temperatura mínima més baixa des de 1985.

En meteorologia es classifiquen les masses d’aire (extensions de milers de quilòmetres quadrats) segons on s’estableixen les seves propietats de temperatura i humitat. Per aquest motiu, s’acostuma a parlar de masses d’aire àrtiques (o antàrtiques), formades entre els pols i el cercle polar, als 66° de latitud; masses d’aire polars, entre els 66° i els 35°; masses d’aire tropicals, entre els 35° i els 15°; i masses d’aire equatorials, entre els 15° nord i els 15° sud.

metoffice

Al gràfic adjunt, del Servei Meteorològic del Regne Unit, el Met Office, es poden veure les masses d’aire que arriben fins a la Gran Bretanya. A Catalunya, les fredes que més freqüentment ens afecten a l’hivern són la Polar marítima (Pm) i la Polar continental (Pc); sent la primera més humida i menys freda que la segona. Malgrat que de forma molt menys habitual, de vegades també es menciona l’arribada de masses d’aire Àrtica marítima (Am) o Àrtica continental (Ac), però encara més sovint es parla de la massa d’aire siberià, denominació que en principi s’utilitza per emfatitzar-ne origen i severitat, i que probablement sorgeix dels mitjans de comunicació.

Anem a pams. Per començar, hem de tenir en compte que segons tot l’exposat fins ara la massa d’aire siberià faria referència a les masses d’aire Pc i Ac, en funció de la latitud de Sibèria a la qual es generés. En segon lloc, ens hem parat mai a mirar la distància que hi ha entre Catalunya i Sibèria? Doncs Sibèria comença a la serralada dels Urals, a Rússia, a uns 4.000 km de distància! I geogràficament és on s’inicia el continent asiàtic.

Així doncs, és gaire encertat parlar de l’arribada d’una massa d’aire siberià? Sincerament, crec que no; però tampoc afirmaria categòricament que és incorrecte, com ara provaré d’explicar.

Suposem, per exemple, que aquesta massa d’aire viatgi per les capes baixes de l’atmosfera a una mitjana de 50 km/h. Quant de temps trigaria a arribar a Catalunya? Doncs més de tres dies! I durant aquests tres dies s’hauria de confiar que la força i direcció del vent fossin capaces de traslladar la massa d’aire fins a Catalunya, i que aquesta no patís alteracions remarcables en la temperatura i la humitat durant el seu viatge. Molt suposar, la veritat.

I, finalment, si de debò ens arribés una massa d’aire siberià amb totes les seves propietats intactes, no hauríem d’enregistrar una temperatura similar a la que es produeix quan aquesta massa d’aire, molt freda, estable i amb poca humitat, es crea? Això voldria dir assolir sense massa dificultats vint-i-cinc i trenta graus sota zero, i és ben clar que habitualment no és així, com per fortuna tots podem comprovar cada hivern.

Per tant, com a conclusió, podríem dir que les masses d’aire més fedes que afecten el nostre país són del centre i est del continent Europeu, no pas de Sibèria, encara que en algun moment puguin haver sorgit d’allí o de zones pròximes. I que si alguna relació clara i directa podríem establir amb aquesta regió, seria el fet que el seu refredament i la formació de potents anticiclons hivernals, combinat amb la presència de baixes pressions al Mediterrani occidental, són els responsables de la possible arribada de masses d’aire continentals molt fredes i seques.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb