Si voleu entendre què ha passat a Andalusia mireu a París, a Malta i als Lledoners

«Fer seguidisme polític dels temes clau que fan gran l'extrema dreta, siga el nacionalisme espanyol, siga l'antiimmigració, no fa sinó alimentar els ultres.»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.12.2018 - 11:09
Actualització: 03.12.2018 - 12:09
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Parle, breument, de quatre indrets i quatre circumstàncies que trobe més interconnectades que no sembla. Perquè al final hi ha una cortina que ho ajunta tot: la crisi del sistema. Hi ha un enuig considerable que pren formes diverses, però que amenaça plenament la continuïtat del model econòmic i polític que ha configurat Europa aquests darrers decennis. L’era del capitalisme financer i el retrocés de les llibertats és un desastre per a la majoria de la població i cadascú mira quina és la millor manera de reaccionar-hi –molt equivocadament en alguns casos, d’una manera terriblement equivocada quan la por i la ignorància desvien cap al feixisme el suport que ha alienat la socialdemocràcia. He dit la por i la ignorància, sí, però cal afegir-hi també la mentida, la corrupció, el cinisme i la prepotència d’una hipotètica esquerra, d’un socialisme oficial, que ja ho és de nom i prou.

A Andalusia l’ensurt és majúscul. No tan sols l’extrema dreta descarada, Vox, entra d’una manera espectacular al parlament andalús, sinó que l’esquerra oficial (PSOE i Endavant Andalusia) perd el govern. Fer seguidisme polític dels temes de l’extrema dreta, siga el nacionalisme espanyol, siga l’antiimmigració, no fa sinó alimentar els ultres. Fa dècades que això es constata a Europa, però ells no n’aprenen. Vox és el resultat de moltes coses, però també és el resultat de les estúpides fotos manifestant-se de Miquel Iceta, dels discursos abrandats de Joan Coscubiela abraçant-se al PP per atacar l’independentisme, del propagandisme d’alguns ex-periodistes divins de la vella esquerra que ja no se sap si són periodistes, però que clarament ja no són d’esquerra, dels fiscals i jutges que es diuen d’extrema esquerra però que celebren, com si fossen de Vox, la presó i el 155.

Fer seguidisme polític dels temes clau que fan gran l’extrema dreta, siga el nacionalisme espanyol, siga l’antiimmigració, no fa sinó alimentar els ultres. No n’aprenen, a Espanya, però tampoc a França. A París, a Catalunya Nord i al conjunt de l’estat, la revolta de les armilles grogues demostra que la còlera popular pot esclatar en qualsevol moment, d’una manera més que justificada. La violència de dissabte a la nit a la capital francesa és impressionant. De la banda de les armilles grogues, però també de la banda de la policia. Les imatges dels franctiradors uniformats apuntant els manifestants de les terrasses estant et deixen corglaçat. En un moment de màxima dificultat, el sistema es va inventar Macron, un polític de disseny, sense cor ni escrúpols, en una de les jugades més hàbils que recorde. Que va funcionar de meravella en un primer moment. pel suport en massa dels mitjans i del poder. Ara, no ha passat ni un any i mig i Macron està acabat, es proposa d’aplicar l’estat d’emergència i França cau en el caos. Sense ideologia, sense idees, sense dignitat personal, sense honradesa no es pot fer política de veritat. Creure que tot és imatge i creació de marcs és ignorar que la gent és de carn i ossos.

Gent com els tripulants i el patró del vaixell de Santa Pola, Nostra Maria de Loreto, que arribava ahir finalment al port de La Valletta, a Malta. Els pescadors valencians que varen recuperar un grup d’onze emigrants en alta mar han hagut de passar dies d’angoixa per a poder deixar en un port segur aquestes onze persones que ells van salvar perquè en tenien l’obligació i ho havien de fer. Perquè aquesta era l’única actuació digna possible. La tripulació del vaixell mereix tot el nostre suport, i encara més en vista de l’actuació cínica del govern espanyol, que els ha impedit de dur aquests emigrants a casa i que ha fet que els perillàs la vida, fent-los navegar sense rumb. Cínica perquè cal recordar que aquest mateix govern espanyol quan va arribar al poder, però sols per a marcar diferències amb Rajoy i elevar Pedro Sánchez als altars progressistes europeus, va organitzar l’arribada de l’Aquarius, el Dattilo i l’Orione al port de València. Això era al juny, i només mig any després, quan ja no cal rentar la cara de l’estat ni aparentar que hi ha un canvi profund a la Moncloa, ens trobem amb això que ens trobem: Sánchez fent allò que hauria fet Rajoy. Exactament igual.

Cosa que també passa, finalment, respecte de Catalunya. Ha passat mig any de l’arribada de Sánchez i el PSOE al poder i això no ha servit de res en el cas català. No dic ja per a proposar una solució política en resposta a la declaració de la independència, sinó ni tan sols per a frenar la farsa judicial contra els presos. Qui vulga invocar qualsevol canvi ho tindrà ben difícil. Fets? Ni un. Cap. Fins al punt que Jordi Sànchez i Jordi Turull han hagut de començar una vaga de fam, per dignitat però també conscients que és fonamental de desmuntar el mite que vol fer creure que el PSOE és diferent del PP.

Perquè això és fals ací i gairebé a tot Europa. PP i PS intenten dominar, anant de bracet i gitant-se al mateix llit, la Unió Europea, contra els ciutadans. I Pedro Sánchez no és sinó un Macron, una imatge d’emergència fabricada per a salvar el règim, construïda com si fos d’esquerres però al servei de les polítiques de la dreta. A tots ens toca trobar ara, abans no siga massa tard, una eixida digna, que ha de ser per força antifeixista, d’aquest pou on ens ha ficat l’Europa de l’austeritat, el poder financer descontrolat i la mentida mediàtica. I, ep! el nacionalisme espanyol, intrínsecament autoritari, incompatible culturalment amb la pluralitat.

En aquest sentit, Jordi Sànchez i Jordi Turull són dos revolucionaris, dues persones que estripen les cartes posant en joc fins i tot el seu cos. Perquè aquest país té una majoria que ha deixat enrere ja les fantasmagòriques promeses dels tafurs de la socialdemocràcia i que creu en la pluralitat i en formes més avançades de participació popular. Que creu en més democràcia i en més acolliment. Que vol els drets per a tothom. I que no pot continuar perdut en les seues batalles internes mentre al nostre voltant passa tot això que passa. Els partits que varen provar de destruir-ho amb totes les energies l’octubre de l’any passat es troben ara amb el pus que els apareix per Andalusia. I enfront això, amb el seu gest, Turull i Sànchez ens recorden que nosaltres vàrem ser capaços de guanyar, que no podem perdre més temps en batalles estèrils que ningú no entén i que hi ha una fórmula que hem comprovat que és la guanyadora: més unitat, més decisió, objectius diàfans i a curt termini, menys il·lusions infundades en res que no siga la nostra força, menys invents retòrics i menys contemplacions.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
02.12.2018  ·  22:42

Uff !!
No puc pregar al deus perquè no en tinc, sols crec en la bona gent.
Però faré tot allò que estigui a les meues mans, que és ben poc, per Jordi Sànches i Jordi Turull.

Toni Arregui
Toni Arregui
02.12.2018  ·  22:49

Reis i reines, toca segar cadenes. Cal exigir al MHP Quim Torra que implementi immediatament la República.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
02.12.2018  ·  23:17

La crisi del sistema és molt profunda i no es pot analitzar ni proposar solucions en poques línies. Però hi ha uns detalls que convé comentar.

Des de el punt de vista econòmic, caminem cap a un sistema on la ma d’obra cada vegada és menys necessària (per això baixen els salaris i augmenta l’atur) i de capital n’hi ha de sobres (per això s’inflen les bombolles especulatives) . Avui els colls d’ampolla de la producció són els recursos naturals i el coneixement. Només hi ha futur si muntem un sistema jurídic-econòmic on la propietat (i les rendes que generen) dels recursos naturals i del coneixement es reconegui a parts iguals a totes les persones. Si cada immigrant vingués amb el dret de propietat a la seva part alíquota de recursos naturals i de coneixement mundial desapareixeria el problema de la immigració. Si cada ciutadà tingués garantida la renda que genera la seva part de recursos naturals i de coneixement quedaria assegurada una vida digne per a tothom. El treball i el capital podrien arribar a ser passatemps divertits però mai per necessitat. La profecia d’en Pujols va pel camí de la solució.

Des de el punt de vista polític, les noves tecnologies permeten un debat detallat de cada afer i una votació del cens universal. Avui ja no cal la “democràcia” representativa. Gran part del problema dels fenomens com Trumph, Macron, o Vox ve de que quan la gent només pot escollir entre o boig conegut o el boig per conèixer acaba no veient millor opció que el boig per conèixer.

Pel que fa als resultats a Andalusia, em sap molt de greu pels pobres andalusos, però em fa l’efecte que de cara a Catalunya és el millor que ens podia passar. Per una banda, no crec que ara Sànchez s’atreveixi a convocar eleccions anticipades encara que no li aprovin el pressupost deixant el govern d’Espanya més feble del règim del 78. Al mateix temps, possiblement a Catalunya es vagin obrint ulls i juntament amb la vaga de fam dels presos faci que els dirigents dels partits polítics vegin el que el poble ja veu de fa temps: Que no hi ha més sortida que la sortida.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
02.12.2018  ·  23:26

Es pot dir més fort, però no més clar.

L’has clavada.

Ximo Campos
Ximo Campos
02.12.2018  ·  23:32

Estem trigant en fotre al camp.
Esta històricament demostrat que amb Ñ no es pot dialogar ni acordar (tampoc cumpleixen mai els seus compromisos), volem fer les coses democraticament però amb aquesta gent es imposible.
Seguim “amb el lliri a la ma” o fem quelcom com els francesos ?.

jaume vall
jaume vall
02.12.2018  ·  23:40

Ve de lluny. És estructural. Quan l’esquerra aconsegueix el poder, i tret de notables excepcions, es va dretanitzant. Les polítiques, que no facin mal a qui realment detenta el poder econòmic. I si això és dolent, pitjor és que no tractin els ciutadans com a adults intel·ligents, sinó com a submisos súbdits, que es creuran les justificacions d’aquest canvi.
Felipe González, Zapatero, Solchaga, Boyer, Roldán, Rubalcaba, Borrell. Aquí el Montilla, l’ Iceta, Celestino Corbacho, Pere Navarro, el Joan Clos. A Andalusia la Díaz, i els seus precedents.
Algú es creu que aquesta gent són progressites? Més enllà d’autoproclamar-se d’esquerres, a qui en netejat les sabates? Si els esquerrans no són referents d’honestedat i de qualitat, aleshores els votants prefereixen els dretants genuïns, els que no enganyen.
A Washington va guanyar el Trump perquè la Hillary Clinton no va saber, o no va voler fer tandem amb el candidat demòcrata que li garantia un gir més progressista. Per tant, aquestes esquerres covardes o acomodades deixen de tenir sentit per als -pocs- treballadors/ciutadans que encara pensen en termes de classe social.
Avui en dia la complicitat treballadora ha donat pas a l’egoïsme consumista. I així anem.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
02.12.2018  ·  23:45

Si la suposada esquerra es comporta com la dreta i li dona suport, la gent no va a votar, dons no te alternatives.
No crec que el Sanchez sigui prou espavilat i valent per veure-ho i afrontar-ho.
Més aviat crec que d’una vegada per totes ens haurem d’oblidar de les etiquetes i donar suport a aquells que defensen la democracia,la justícia, la llibertat i la dignitat del poble sense posarhi més adjectius.

Joan Rius
Joan Rius
02.12.2018  ·  23:59

Des d’aquí vull adreçar-me a ERC (i extensible a la CUP, Comuns i a les entitats sobiranistes en general) de la segünet manera:
D’ençà de fa molts anys que estic compromès amb ERC, un partit que sempre ha defensat la conveniència que Catalunya esdevingui un estat republicà, socialment just i solidari amb els altres pobles del món, especialment amb aquells més necessitats.
En les eleccions del 21 de desembre de 2017, en què va guanyar l’independentisme -contra pronòstic i espant de l’estat espanyol- vaig canviar meditadament el sentit del meu vot a favor del legítim president de la Generalitat el M.H.Carles Puigdemont, cridat a ser el líder que ens porti a la llibertat.
He escrit diverses cartes als/les nostres liders empresonats i empresonades, la primera de les quals al meu benvolgut Oriol Junqueras, qui representa un dels pilars fonamentals per a consumar la constitució de la República.
Ens trobem en un moment d’oportunitat per enviar al món un missatge clar i concís: el judici als independentistes catalans empresonats injustament és un muntatge de l’establishment espanyol per aniquilar la dissidència política a Espanya.
En Jordi Turull i en Jordi Sanchez, amb la vaga de fam, ens estan reorientant cap als objectius reals que hem de recuperar. Per això, cal urgentment reagrupar-nos per a ser forts. Cal organitzar unes primàries per a escollir els millors candidats a batlles i regidors per a les ciutats i pobles del país, cosa que equival a l’ocupació pacífica del territori i, quan arribi el judici, en el moment que el món constati la farsa de la democràcia a l’espanyola, aleshores el govern a l’exili proclama la República i el poble ocupa el territori a l’espera de la intervenció internacional.
El debat polític ara es mou entre les polaritats de la llibertat o la repressió. Unitat, salut i República!

Ramon Pujol
Ramon Pujol
03.12.2018  ·  00:10

“Molt equivocadament en alguns casos, d’una manera terriblement equivocada quan la por i la ignorància desvien cap al feixisme el suport que ha alienat la socialdemocràcia. He dit la por i la ignorància, sí, però cal afegir-hi també la mentida, el cinisme i la prepotència d’una esquerra, d’un socialisme oficial, que ja ho és de nom i prou.”

Així és com enganyen, com ens volen estafar i com en son de perversos. Hem aprés del passat? Estem disposats a jugar el seu joc? El de la guerra. Jo dic NO. I m’acullo a la frase dels nostres avis: NO PASSARAN.

Ja tenim aquí els de “a por ellos”. No serà fàcil però si seguim la resistència EN PEU DE PAU no ens aturaran. Ens van atonyinar una vegada i de ben segur que ho faran un altre però serà la seva derrota. Les persones que caminan pel sender de la llibertat ens hem fer veure i deixar ben clar que NO TENIM POR.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
03.12.2018  ·  00:15

Zipi Rivera i Zape Casado li han fet la campanya a Vox debades, difonent-ne les idees. A la fi hi ha qui prefereix l’original. EspaÑa torna als origens, reforçats pel trumpisme salvinista. Viure per veure.

joan rovira
joan rovira
03.12.2018  ·  01:04

Cada societat té el govern o desgovern que es mereix. Catalunya ha decidit que vol governar-se de manera pròpia coincidint amb el final d’un cicle del capitalisme que ha consistit a privatitzar, mitjançant partits, àmbits institucionals, poder financer, mediàtic, etc., la democràcia a la UE i, especialment, dels països més artificials com són França i Espanya. Per tant, cap sorpresa a les dificultats del nostre repte que superarem amb el tàndem format pel poble i una organització política subordinada als nostres drets i llibertats. Per a Catalunya és un camí que, quan hem decidit ser lliures i no estar ocupats, estem retrobant, amb incerteses i contradiccions, d’una manera natural i civilitzada, que està il•luminant a molts altres pobles de la península i del continent; ara també, amb l’enorme humanitat de Jordi Sánchez i Jordi Turull, que són un far de llum per a tanta passivitat pròpia i d’arreu.

jordi Rovira
jordi Rovira
03.12.2018  ·  06:50

Senyors, la Constitución del 78 acaba de morir. Ho ha fet en terres andaluses. I amb ella Espanya amenaça a Europa. L’Espanya de sempre surt de l’armari del temps. La ficció constitucionalista ha durat tant com el miratge d’un PSOE d’esquerres ( fins i tot de centre). Avui resta ben clar, més clar que mai que l’independentisme no és només un moviment polític; és veu, és poble en acció, és interrogació a unes institucions fallides, i és record que la política és la gent que pateix o viu.
No sé les dades exactes, però el pes real de la dreta andalusa fraccionada i volcada a una mirada anticonstitucional, suma menys vots que l’independentisme català. Uns som criminals i terroristes, els altres no. Repeteixo, l’espanya constitucional ha mort, ara l’enquesta real ja ha donat el resultat: míster presidente Sánchez, esto va mal, muy mal.

Didac Botella
Didac Botella
03.12.2018  ·  07:31

Benvolgut Vicent:

Totalment d’acord amb l’anàlisi que fas. Tanmateix, trobe que la definició que fas de Pedro Sánchez no és molt acurada. Pedro Sánchez no és un candidat de disseny com ho són Rivera, Casado, Arrimadas i Macron. Si més no, no ho és en la mateixa mesura que els altres. A Pedro Sánchez, el seu partit el va intentar aniquilar políticament -el feren fora amb pràctiques mafioses i li prepararen el camí de Ferraz a la Susana-. Però, tot sol, s’ho va fer per recuperar les regnes del PSOE, amb tot l’aparell en contra. No hi ha dubte que, en el tema català, actua de la mateixa manera que la resta i que està sotmés a un partit espanyolista com el PSOE. Això és inqüestionable i, al cap i a la fi, allò que més importa. Tanmateix, pense que no és acurat dir que és com els altres perquè la seua trajectòria fins al poder no té cap lògica ni disseny; de fet, és un “error” de la història del PSOE.

Josep Usó
Josep Usó
03.12.2018  ·  07:47

Sembla que aquell PSOE que es va haver de ressuscitar per a donar aparença al règim ja ha deixat de ser útil als qui manen de veritat. Doncs, au! Al carrer. I a esperar les imminents eleccions nacionals, espere.

Albert Miret
Albert Miret
03.12.2018  ·  08:10

No per atzar, Catalunya ha estat el nucli central dels missatges de la campanya electoral.
Què és el que fan els andalusos votant la ultradreta (que són tres partits, no només vox) Mirar d’evitar per la força que Catalunya, que és la seva font econòmica gairebé exclusiva, sigui independent. Si Catalunya se’n va d’Espanya, els primers a rebre seran els andalusos, i preventivament, el que fa una societat que ja ha demostrat manta vegades que no l’importa ni la política ni el coneixement, és votar a qui saben que no té cap escrúpol per a mantenir-nos a ratlla. I per a mi, això és tot. No cal buscar altres raons filosòfiques. Se’ls ha acostumat a viure per sobre no de les seves possibilitats, sinó de les dels altres, i ara prefereixen pactar amb el diable que anar endarrere: La seva solució? Atacar Catalunya com sempre!

Ramon Sans
Ramon Sans
03.12.2018  ·  09:04

Cientos de miles de familias catalano-andaluzas cuando hablan con su familia del sur , les dicen que lo que cuentan VOX , CIUDADANOS, PSOE Y LOS SILENCIOS DE PODEMOS-IU … son mentiria , que ellos no pasan ningun apuro ni peligro por hablar castellano ni por nada ….

“OS ENGAÑAN TODOS” …. Y LA ABSTENCIÓN SUBE .

Quienes no tienen ese canal familiar de información escuchan mil peligros , agresiones e incluso violencia de los catalanes contra España … Y LOS QUE GRITAN MÁS ALTO el ” a por ellos ” ganan … GANAN ! .

COSCUBIELA , RABELL , PODEMOS , COLAU , PABLO IGLESIAS … NO HAN DENUNCIADO EN NINGÚN FORO ESPAÑOL Y MENOS INTERNACIONAL LO QUE OCURRE…. Y LA BESTIA FASCISTA ESTA CRECIENDO EN ESPAÑA … una parte del PSoe neofranquista forma parte del cuerpo de la bestia … pero se atrofia EN VOTOS frente a PP , CIUDADANOS Y VOX …

¿VAN A QUITAR A FRANCO DEL VALLE DE LOS CAIDOS ??? eso es la prueba del algodon de adonde van a ir el psoe y podemos, pactando el PODER JUDICIAL con la dercha nos lleva a los catalanes al abismo y eso YA HA OCURRIDO, PODEMOS ESTABA EN EL AJO CON UNO DE LOS SUYOS …por un plato de lentejas ..

Jaume Riu
Jaume Riu
03.12.2018  ·  09:09

Penseu que el PSOE amb Susana Díaz seria una opció millor per Andalusia?
Doncs tots els plans anunciats per PP, Cs, VOX i també pel PSOE, van clarament contra els interessos dels ciutadans que els voten.
És la fi del somni del regne d’Espanya, però no per l’efecte d’un enemic extern, sinó per incompetència social.

David Tarrason
David Tarrason
03.12.2018  ·  09:13

Aquí hi ha un tema del qual se’n parla poc i és qui ha catapultat un partit com Vox que era residual i extraparlamentari a les institucions? Perquè no li van fer un Tortosa? Perquè no es va exigir la seva il.legaltzació després d’aquell acte vergonyós a Vistalegre? Un acte obertament d’apologia al franquisme… perquè les televisions els convidaven a tertúlies? Que jo sàpiga mai s’ha convidat a un partit que no té encara representació parlamentària…(o potser si en el cas de C’s, i així ens va.) i finalment, com pot ser que la gent s’hagi quedat a casa veient que l’extrema dreta pujava… un 46% de participació no s’enten… de tot això n’hem de treure moltes lliçons..

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
03.12.2018  ·  09:14

L’esquerra comença a morir quan agafa la bandera contra les retallades. Europa està morint de deute. Deute privat que s’ha convertit en deute públic. Només hi ha dues maneres d’arreglar-ho. Adreçant la despesa pública o generant una hiperinflació. Una hiperinflació és un impost no progressiu que afecta molt més les classes populars que a cap altre. L’esquerra ha escollit aquesta alternativa, simplement, perquè tirar la pilota endavant dona més vots que fer les coses que cal fer. I això és la mort d’Europa com economia. Ho estem veient amb la implantació del cotxe elèctric i la revolució solar. Quan hauríem de ser capdavanters en totes dues tecnologies, que han de comportar grans estalvis a l’economia dels països que facin la transició, el deute ens atenalla i Xina i USA ens passen la mà per la cara mentre la nostra economia resta aturada perquè les inversions que cal fer són massa grans pel nivell de deute que hem assolit.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
03.12.2018  ·  09:23

El nostre enemic no ho és per la seva ideològia, sinó per no reconèixer la nostra realitat nacional i la totalitat de drets que en deriven… Si ens fixem amb atenció, però, la diferència és més de formes que de fons. És a dir, com més s´és a la dreta, des de la resta de l’Estat, més es nega els nostres drets nacionals; una negació en el fons compartida per les forces autoanomenades d’esquerra, però que aquestes darreres no la fan explícita i la maquillen, cosa que els de dretes no es molesten a fer…

Pep Agulló
Pep Agulló
03.12.2018  ·  09:24

MODEL ECONÒMIC I POLÍTIC… LA PANZER DIVISION DEL SISTEMA

El nom no fa la cosa, però encara que diem (editorial) que a l’esquerra només li queda el nom, li estem donant una realitat que és una falsedat. El nom fa el vot. És el fracàs de la democràcia participativa com esmentava el comentari 23:17. Les proclames electorals són brindis al sol, res de continguts, són tots els mateixos: “canya al de sota”.

Avui quin analista s’atreviria a fer un article sense parlar d’esquerres? Perquè quin contingut el distingeix de la dreta? Llavors s’està donant a una gran majoria de la ciutadania una il·lusió mediàtica que només sentint el mot esquerres ja determinarà el seu vot. Sigui per la ressonància històrica, ja sigui per fugir d’una dreta franquista, ja sigui pels cants de sirena del que passa en altres països, etc. Però pocs saben quin programa hi ha al darrere, ho veuen després en l’acció del govern ja votat, que són iguals en valors dreta-esquerra que esquerra-dreta.

Però insistim a definir un món nou amb unes eines antigues. El rigor periodístic se’n ressent, ens ho hauríem de fer mirar. Avui encara hom diu que l’Iceta és d’esquerres i en Puigdemont de dretes. Molta intencionalitat que no hem de tolerar.

El feixisme (deixem-nos d’extrema dreta), ha vist en les eleccions “democràtiques” l’autopista pel poder. Amb un capital financer i uns mitjans totpoderosos que fabriquen realitats a dojo front una població inculta o no, poruga, perduda, amb uns valors nihilistes que s’empassen Nietzsche sense saber-ho, on el pobre, l’oprimit, el migrant, són els enemics a batre sense complexos (la desinfecció)…

Avui el “progressisme” ( per si algú sap què és), l’hauríem de definir com la defensa incondicional del pobre, de l’oprimit, del desplaçat, no pas el ser d’ “esquerres” que no és més que l’esquer per conduir la gent a la boca del feixisme. Aquest és el significat de “fer seguidisme de la dreta”. La història del PSOE.-PSC n’és una lliçó de primera.

Josep Salart
Josep Salart
03.12.2018  ·  09:28

El comentari de l’ Albert Miret ho explica be, clar i senzill. De dret al grà i no cal afegir-hi rés més.
I quan els andalussos vegin que lo que reben de Catalunya és saquejat per aquets d’extrema dreta sense importar-los rés del territori, ells mateixos tornaran a desmontar aquest bluf.

Treure els presos, exiliar-los a Alemania, si volen.

Nosaltres, es un tema d’economía, no de bloquejar la via laietana. En tot cas la frontera, el port de Barcelona, sobre tot el de mercaderies.

Elisenda Palizué, vares dir que tenien temps fins el 20 ó 22 de desembre, si??? Doncs, va.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
03.12.2018  ·  10:38

Tristesa, quan l’esquerra falla la dreta aprofita l’oportunitat.
Prou de crítiques i queixes, construïm un país nou!!!!!!
Què fer davant la ignorància? Sobretot la dels que creiem saber…
LLIBERTAT!!!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
03.12.2018  ·  10:46

Completament d’acord amb l’editorial Vicens. Engloba les eleccions andaluses en un tot molt encertadament. Però hi ha qui em diu que donada la campanya anticatalanista que s’ha fet, els resultats també es poden llegir en aquesta clau.
El vot anticatalanista, amb tot el que engloba aquest terme, ha guanyat, i la baixa participació ciutadana ha estat un indicador que ja els està bé.
Per altra banda, en aquest terreny, costen de veure les diferències entre La Sultana i els guanyadors. Entre PSOE i PP.
I per acabar, li demanaria al senyor Iceta que reaccioni.
Es evident, que la solució, és República independència i llibertat de presos. No hi ha altre camí. Quelsevol altre cosa serà un frau a les generacions que pujen.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
03.12.2018  ·  11:13

¿Creiem en la majoria d’edat de la gent que vota? SI és així, no tindrem cap inconvenient que voten qualsevol qüestió. Però són molts els que no creuen en la ciència infusa de l’electorat i, encara menys, que unes eleccions siguen com la veu divina que envía als mortals el full de ruta perfecte. No, senyors i senyores, la falta d’educació, de cultura política, de saber raonar els principis que es voten, es paguen molt cars. I l’aparell votacional acaba d’arredonir la falsedat errática del vot. Més encara: l’Amo ja fa perquè l’Estat esdevinga uns grans magatzems que ofereixen serveis ja empaquetats. No es tracta de gestionar la pròpia vida de cadascú, sinó del més gran negoci de l’Amo. És molt pesat preparar un arròs, però acceptem sense protestar conduir 1+1 hores cada dia per anar a treballar. L’Amo proporciona la ideologia que defensa aquest estatu quo. I mentrestant, en un pis de mala mort, en la tan enaltida gran ciutat, hi ha molt de vell morint-se de soledat. Quina democràcia és aquesta?

David Escobedo
David Escobedo
03.12.2018  ·  11:34

VOX és la vostra criatura. Enhorabona pel naixement! Ha nascut ben bonic, amb 12 escons. Seguiu alimentant així al nadó i no hi haurà germà gran que us ho fiqui en cintura.
Només espero que C ‘s pugui governar a Andalusia i ho faci amb decència suficient com per fer irrellevant i inútil un nou vot a VOX en futurs processos electorals.

VOX és el vostre fillet. VOX és fruit del vostre intent de deconstrucció del projecte comú, és el resultat de la còpula del relativisme moral de l’esquerra amb el lladronici sistemàtic: d’aquests pols vénen aquests Trumps.

Els vots, com l’energia, ni es creen ni es destrueixen, només es transformen.
A Andalusia ha nascut VOX perquè heu abandonat a la gent i heu deixat hordes de votants orfes, esperant, amb la seva papereta a la mà. Ja no existeix una esquerra dels treballadors, ja només hi ha una esquerra fragmentada i local amb objectius personals inconfesables, no hi ha un projecte comú d’esquerres.

Aquí a Catalunya no vol ni sentir parlar d´eleccions cap dels dos Governs (ni el legítim per vots, ni el legítim per pebrots), i normalment la por a les urnes la tenen els que pensen que perdràn. Com pensen guanyar si abans de començar ja semblen els que perdran? Endarrerir eleccions sempre és la darrera errada dels covards: només serveix per donar espai i temps a les noves formacions.

Gemma R.
Gemma R.
03.12.2018  ·  11:40

Només espero que les esquerres catalanes no aprofitin per abandonar la independència per fer cordó sanitari a la ultra-dreta i en nom de les “lluites compartides” amb la resta de republicans espanyols, perquè a aquesta trampa ja hi hem caigut. Tot el suport, si, però el nostre camí ha de ser el que ja vam començar, perquè Espanya segueix essent la mateixa, la Castilla castiza, que quan Catalunya aixeca la pota, ells alcen l´autoritarisme, perquè no ens reconeixen, i no ho fan perquè no els interesa. Espanya és irreformable, i per a mostra un botó. Si l´esquerra espanyola vol reformar-la de debó, abolint la monarquía i convertint-la en un Estat Federal, que comencin i ho demostrin. Segur que també els anirà molt bé fer aquesta revolució. Però nosaltres no hem de ser tant burros de creure que volen fer quelcom, que no han fet en 40 anys, ni n´han donat la mínima mostra. El que hem de fer és avançar- nos i marxar, abans que VOX tingui prou força per imposar una reforma de la constitució per abolir l´Estat de les autonomies, perquè ja sabem que Ciutadans els seguirà amb entusiasme i PP també. I llavors serà massa tard. Hem de marxar, hem d´implementar la República que és la unica sortida pels presos politics i exiliats, per les nostres drets i llibertats, i per poder construir un païs sòlidament democràtic dés del qual poder assegurar el nostre estat del benestar, les nostres pensions, el dret a una vivenda digna, i a una solidaritat triada per l´ordre de prioritats que nosaltres triem, no les que ens vinguin imposades per les necessitat del cortijo del Règim del 78.

Jordi Sánchez i Jordi Turull han encès una llum dins el túnel que ens ha mostrat el camí. No els podem decebre, ni a ells ni als catalans a qui deixarem aquest païs d´herència. No els prenguem el futur. ANC, OMNIUM, partits, CDR´s, twittaires estrella, associacions d´empresaris, i organitzacions de tot tipus. Seieu i parleu. Nosaltres només necessitem que algú ens convoqui, i sortim. La situació és límit, i hem de ser responsables i valents. No ens regalaran res. O ens ho guanyem, o ho perdrem tot.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
03.12.2018  ·  11:46

El que ha passat amb VOX a Andalusia te un precedent amb l’ascens del nazisme de Hitler que ens va dur a la sagnant Segona Guerra Mundial.
La culpa de això no va ser només de Hitler, ell va ser un oportunista que va aprofitar i canalitzar la humiliació i el patiment del poble alemany inflingit per “les potències guanyadores” sense cap escrúpol i sense tenir en compte que van ser els dirigents, tots, reis, emperadors, presidents, etz. , els que van facilitar la Primera Guerra Mundial, els poble no, a ell li va tocar posar la sang, els morts i el patiment.

Es parla molt de la traïció de la socialdemocràcia a la Alemanya de la preguerra.
Què ha passat aquí? que missatges com els de Iceta o Borrell anant de bracet de VOX desmobilitza l’electorat del PSOE per una banda, i transfereix part dels seus votants a VOX per l’altra. Missatges des de la pretesa més a l’esquerra de Coscubiela, aplaudits per la dreta, desmobilitzen el seu electorat.

Què ha passat aquí? Que la por a perdre vots per la dreta ha fet que la suposada esquerra renunciï a la seva teòrica essència, no contraposant un discurs sincer i clar a l’electorat, desmentint amb vehemència les mentides dels mitjans de comunicació, dels jutges i de la GC, desconcertant la gent i desmobilitzant-la. Ha permès que el poder econòmic i l’amo que està al capdamunt de la piràmide, que va heretar tot “atado y bien atado”, manipulin els mitjans de comunicació per a desviar a un poble, ja de per si poc crític, cap a un enemic extern tot oblidant quin és el seu enemic real: la oligarquia econòmica sustentada en una monarquia gens social, gens del segle XXI, i llençant aquest poble als braços del feixisme.

Què ha passat a Catalunya? Que vàrem desaprofitar, diguem que els nostres dirigents, el millor moment per tirar endavant, i ara podem tenir al davant un monstre molt pitjor, i que el pas del temps que es perdi en la mentida d’ERC s’eixamplar la base no farà més que empitjorar-lo.

Cal iniciar accions reals fermes, cada cop tenim menys marge.
La vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull denunciant l’obstruccionisme del TC n’és un exemple.
No deixar marxar els presos polítics a Madrid pel judici seria un altre. No parlo d’assaltar les presons, com van fer els francesos amb la Bastille, si no de bloquejar-les com vàrem fer amb les seus electorals el 1-O.

Per tot això cal unitat transversal de tot l’independentisme, no anar cadascú a la seva bola, com està fent en Junqueras per les europees o per les municipals.
El millor que pot fer en Junqueras ara és fer un pas al costat com va fer Artur Mas, i deixar-se de fer el joc a l’autonomisme del PSOE, del tripartit.
Ens cal unitat total fins la independència, el temps juga en contra nostre, amb la espanya de Sànchez o de Rajoy no es pot dialogar, ja s’ha vist, però amb la espanya que ve, la de Rivera, Casado i VOX, encara menys, molt pitjor.

eva salas
eva salas
03.12.2018  ·  12:13

El subscriptor Escobedo diu que la culpa de que uns incultes i masclistes testosterònics violin la noia és la noia per dur minifalda. Cal tallar la llibertat de la noia, i si no n’hi ha prou cal tallar-li les cames. Fora estat de les autonomies, acabrà per demanar. Aquest és el nivell argumental que es ventila entre els que odïen la llibertat de la noia i a la vegada abusen d’ella. Una cosa va lligada a l’altra, per si els lectors no ho havien relacionat.

Quant al que diu el subscriptor Escobedo, de C’s, caldria desenganyar-lo: C’s no pot governar decentment a Andalusia perquè C’s és un partit indecent constituït per persones indecents. Només caldrà asseure’s a contemplar aquesta equació primària.

I per últim. El subscriptor Escobedo és evident que no sap que la pluralitat política no ha estat mai un problema per als catalans.

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
03.12.2018  ·  12:34

Les sempre encertades reflexions d’en Partal ens mostren, un cop més, que ens cal unir totes les nostres forces per poder fer front als reptes als quals hem i haurem de fer front. No podem ni volem quedar atrapats entre el feixisme de les dretes i els seculars sectarismes religiosos i d’esquerres. Prou d’esperes injustificades a una sentència injusta per tornar a un victimisme estèril. Jordi Sànchez i Jordi Turull, candidats legítims a presidir la Generalitat per les eleccions del 21D i empresonats per la “llei” de l’Imperi, han emprés una acció personal basada en la raó i la fermesa i que trenca el bloqueig que el partidisme ens ha imposat des del 30 de gener. El millor suport possible de tota la nació catalana, abans, durant i després del judici, seria anar plegats a les europees per mostrar de manera inequívoca i incontestable a tothom (catalans, espanyols, europeus i demòcrates de tot el món) la legitimitat i qualitat democràtiques de l’independentisme català. Que es prefereixi compartir presó i/o exili abans que compartir un projecte integrador és d’una absurditat tan gran que només s’explica pel sotmetiment a una voluntat i a una autoritat sectàries del tot contràries a la república laïca que volem construir.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
03.12.2018  ·  12:35

L’esquerra ha renunciat als principis i s’ha venut a la bona vida, els bons sofàs, els bons sous i els privilegis del poder.
Això es aplicable a tota l’esquerra, des de socialistes fins a podemos, tret de comptades i lloables excepcions individuals.

Han mirat a l’altre costat quan s’ha vulnerat els drets i la democràcia o directament hi han donat suport.
I ara es queixen? Sembla que el cinisme es el nou esport d’aquesta esquerra corrupte.

El que dic es també aplicable a Europa.

ricard juanola
ricard juanola
03.12.2018  ·  12:53

Em resum: Necessitem unitat (politics, entitats i ciutadanía) i full de ruta clar a curt termini.

Ricard Pons
Ricard Pons
03.12.2018  ·  13:27

Com ve dieu, i l’ANC reclama en els seus cartells, necessitem UNITAT, de tots, i no sembla que els nostres polítics estiguin per reconstruir la unitat que hi havia abans del 1 OCT, on teniem els partits, govern i societat civil que seien junts a parlar. Una mostra: la reunió d”ahir a Bèlgica, per que no hi eren l’Elisenda i en Marcel ? Crec que no podem anar bé si els polítics i la societat civil no tenen una estratègia compartida. Anem malament !

Antoni López
Antoni López
03.12.2018  ·  14:08

Enfront del problema que s’acosta la majoria del nostres polítics semblen, emprant termes futbolistics, de tercera regional. No han viscut el feixisme .Tot just el comencen a tastar i ja veieu la reacció dels inquisidors en front d’una vaga de fam , d’els ridículs jurídics i polítics i
d’Estrsburg i del que sigui: arrogan indiferencia. I els nostres xavalets fent la de riure. Ho veig molt malament , ja no es la República, es el cicle històric ,”que toca”?
La història es una repetició de repeticions i sembla que ara els músics tocaran la mes lletja.
Espero tenir la immensa sort d’equivocar-me. Salut

Teresa pla
Teresa pla
03.12.2018  ·  15:15

Existeix moltes profundes contradiccions entre el pensament i l’acció. La majoria ens disfressen de bonisme i som esclaus d’aquesta màscara que es fa miques quan s’ha de palesar en la realitat quotidiana. M’explico : fa dos dies assisteixo a un acte patrocinat per ERC amb la presència del president Torrent , a la plaça Barcelona de Sant Cugat, perquè Inlga presenti el seu projecte per l’alcaldia ….”Segons han explicat fonts d’ERC a Cugat.cat, la candidata presentarà un projecte ‘fort i transversal’ que se centrarà a abordar reptes de ciutat com l’habitatge, la mobilitat i el desequilibri territorial entre barris sota el lema ‘Sant Cugat per a tothom’, que serà un dels leiv motivs de la campanya”…Bé, després dels diferents discursos amb un encoratjament per la pluralitat de pensament i per una ciutat inclusiva ( jajajaaa!!!) , visc en primera persona la seva escenificació i posta en escena. M’apropo a la barra on uns militants estan servint refrescos i pizzas per demanar una cervessa. I em trobo una iaia que cada dia es busca la vida per la ciutat venent mocadors de paper i diferents andròmines amb taquilla inversa, i, humilment, demana si pot acabar-se les restes de menjar que queda en les taules. A la boca va rossegant el trosset de pizza que minuts abans he recollit per a mi. La resposta em deixa bocabadada, “No, el que quedi ho hem de portar en un altre lloc”, i encara em sorprèn més, el comentari sardònic quan ella marxa: “Quina barra! -diu la dona al seu company de servei-.”Bé, ja ho saps, a mi no em costa gens engegar a la merda a qualsevol”, -respon aquest amb un posat d’exagerada autoafirmació rebel, com si aquest gest de prepotència fos la màxima que definís el seu empoderament personal. I penso, la gent es troba interiorment, tant , tan insignificant, que necessiten ser acòlits d’un grup que els representi per tal de sentir-se que són vius, i res més. Per això, per molt que el president Torrent reclami la tolerància per la pluralitat de pensament, no trobarà cap mena de ressó, perquè les persones a nivell personal fugen de plantejar-se a penes res. Sempre estan mirant de portes cap enfora, per igualar-se i equilibrar-se en la mitja, per tal que doni suport a les seves bajanades. I això té molt a veure en què no avancem en tema de drets socials, ni democràcia real, ni autogovern. Perquè aquests conceptes polítics ideals, no es poden palesar per una massa de persones que només es mouen al so dels timbals de la tribu. Inclós els més radicals esquerrans. (No sé on llegia un article semblant que parlava d’això mateix). Aquest home que nega el menjar ha reaccionat de manera automàtica, com deu fer en la majoria dels àmbits de la seva vida, sollevant el dret bàsic de subsistència d’un pobre al que creu és la fidelitat al partit polític al qual pertany, en termes de: “primer són els meus. Jo estic aquí per servir-los un bon refrigeri”, és el mateix que Pedro Sánchez, la contradicció amb l’Aquarius i els pescadors d’homes valencians. “Jo faig actes justos sempre i quan serveixin a engradir el meu propi partit”. Moral heterònoma i no autònoma. Sempre supeditada a la mirada d’altri. Evidentment que els acòlits d’ERC ja s’havien empatxat i només quedaven les restes….però això és el de menys. No actuem des d’amor compassiu ni tan sols amb nosaltres mateixos, i això és el pitjor, perquè no ens permet atènyer estats de consciència expansiva que font de gran felicitat, un contínum de goig, alegria i benestar que procura la llibertat personal exercida en les seves màximes conseqüències. Tinc molts altres exemples: recordo que fa 20 anys compartia pis al Raval amb un noi que eufòric va marxar de voluntari brigadista a Nicaragua a donar suport a Ortega ( jajajaaa!!!) , i quan va tornar , em va fer gràcia la seva notable contradicció quan m’aconsellava que no assitís les necessitats d’una iaia que tenia per veïna, perquè , segons ell, després la tindria tot el dia enganxadeta. No li vaig fer cas, és clar, i mai vaig tenir cap problema. Amb això vull dir que de portes enfora ens encanta sentir-nos herois, que servim a grans causes i ideals, per tal de que aquesta imatge ompli la nostra buidor emocional i també per sentir que la nostra imatge és contínuament refrendada i avalada pel grup. No ens incordia més que ens ignorin aquells que hem escollit per tal que ens fagin de mirall. Sigui parelles, amics, etc,etc…i d’aquí tot el calvari que es pateix a nivell personal. Altres exemples potser més esfereïdors perquè paguen els plats trencats pel cap els menys culpa tenen, en aquest cas, els alumnes. Jo treballo en un equip psicopedagògic a ensenyament, i no és la primera vegada que veig com una professora , per gelosia, és capaç d’ensorrar, menysprear, manipular, mentir, etc perquè una nouvinguda acapara l’atenció de la companya de feina a qui té segretada. I com els nens petits, necessita contínuament rebre mostres d’afecte, d’atenció, ( que en definitiva no és res més que egocentrisme) , passant-li pel nas, que els alumnes la veneren i se l’estimen molt més a ella, que a la nouvinguda. Doncs bé, qui surt perjudicats són els alumnes amb carències que s’ha d’atendre, i que actituds puerils com aquesta no ajuden en res. És molt trist, la veritat, comprovar que el currículum que estudien els psicòlegs i psicopedagogs ( i professionals de la salut) pretén crear persones lliures, crítiques, autònomes emocionalment parlant, que es sàpiguen construir de manera autònoma una escala de valors completament coherent amb l’actitud i el sentir correcte, i fracassi i es vagi en orris, perquè només es tracta d’un discurs merament cognitiu, igual que els manaments de l’esglèsia que havíem de recitar sense cap enllaç amb la vivència i el dia a dia. Un altre exemple, en un local cupaire, vaig veure com una cambrera militant conxorxava els seus companys per tal de negar l’entrada al restaurant a una simpatitzant, només perquè a l’hora de servir-la no es volia canviar de taula per anar allà on estava tot el brogit dels clients. Vaig escoltar com li exigia , vermella i treien fum pels caixals, que havia de pensar en els drets dels treballadors, abans que en els seus personals, ..la dona es defensava prometent que ella mateixa recolliria els plats ( i així ho va fer) per no molestar-la, però és clar, tothom estava pendent del torneig, i estava en joc la imatge persuasiva de la cambrera. L’altre, inclós li va demanar de marxar a casa, que la deixés marxar, perquè només volia dinar tranquil.la per estudiar les opos, però ni això la va convèncer de la seva necessitat d’imposició…Molt lamentable com depenem de la mirada d’altri. Finalment va haver de desistir , perquè no li cabia en ment la idea de deixar-la marxar ( i això que no tenia encara el plat a taula) , però a córrer cuita es va posar a plorar com una magdalena dins de la cuina, despotricant. Posteriorment, vaig trobar-me un dels ex-regidors cupaires i soci del restaurant, que se’m lamentava que la gent es sentia tan fastiguejada de la situació política que només anaven al bar cooperativa a emborratxar-se per “desengoixar-se”. I aquí està el problema, la majoria de la gent viu en una angoixa contínua, i la gent angoixada difícilment pot actuar amb imparcialitat , sinó que engoleix els imputs externs per tapar els forats del seu bidó que fa aigües. Depenen en extrem de la mirada d’altri. Un altre exemple , que condueix a la digressió cognitiva i a la fal.làcia demagògica. Un tal Sergi Pucet, d’ERC, es burla a twitter, de la vaga de fam dels Jordis, escrivint “Anunciar que faràs una vaga de fam que no servirà per res el cap de setmana del #GranRecapte, que recull aliment per qui passa gana de veritat, …”…Ho qualifica d’estupidesa només perquè hi ha gent que passa gana de veritat i ell , suposo que per penjar-se medalletes, ( moral heterònoma, no autònoma) , s’ha ofert a recollir aliments ( espero que no sigui al Mercadona, que a qui realment alimentaria seria al PP valencià) , …si, un cop a l’any, a la falsa moral ja li va bé , així silencia el run-run de la seva mala consciència, ( ¿què hauria fet, ell, davant aquella iaia que pidolava entre les taules ben guarnides de l’acte de ERC?, ¿ S’ho hagués endrapat tot abans perquè no trobava una resposta adequada al dilema moral? ¿ Primer els del partit o primer els que realment passen gana? …Perquè us ben juro, que la majoria, dinen en bons restaurants. I jo em pregunto, ¿Cóm es pot humiliar tant a unes persones que volen sacrificar-se per una causa? ¿Cóm es pot tenir la barra de rebaixar-lis els seus principis ètics a nivell sota zero? Fal.lacies cognitives que obeeixen a pensaments demagògics, i a la limitació mental dels que voten a la ultra dreta, no pensava trobar-lo en un militant d’esquerres. Flipo, la veritat. Però encara més vaig al.lucinar, quan al Facebook, molts tiraven pedres contra ERC només perquè aquesta persona formava part del partit. Sort que n’hi havia algú que aixecava la veu i preguntava què tenia a veure aquestes declaracions amb el conjunt identitari del partit. Sí, no es tracta de partits; a hores d’ara, t’adones que la majoria de la gent, a nivell de raonament, de vivència personal, de coherència entre el pensar, sentir i actuar, no és tan diferent entre partits, a nivell personal, existeixen actituds d’esquerres que completament podrien correspondre al que entenem per extrema dreta. És dur, però és així. No ens hem habituat a contemplar-nos de dins enfora. No ens han ensenyat. Poca gent sap viure feliç en solitud. Els mals del món, deia Descartes, aconteixen perquè les persones no saben trobar-se bé a soles a la seva cambra. Jajajaja!!! D’aquí a l’infern del Jardí de les delícies que ens construim. Fa poc vaig fer una xerrada de Claudio Naranjo a l’Ateneu Barcelonés, i tot va fluir super bé fins que vaig parlar de l’ànima. “Déu meu!!! Va exclamar el senyor que m’havia convidat, defendre l’existència de l’Ànima a l’Ateneu, un centre emblemàtic del discurs racional i empíric. Jajajaa !!!, vaig riure molt, i més quan els vaig dir que els hi podia demostrar la seva existència ( finalment he quedat amb dos voluntaris a qui no penso decebre) , el pobre, suant, maldava per justificar-ho davant un bon gruix ( no la majoria) d’oients agnòstics o ateus invencibles. Jo reia amb respecte. “¿ No heu escoltat Brien Weiss, el director psiquiatre de l’Hospital Mount Sinai de Miami i de la manera que cura els malalts mentals?”..No, ni idea. El meu interlocutor es va esverar ( massa prejudicis, jajaja…) i per tal de cercar un contra-argument ( perquè és clar, contra-atacar coses intangibles…) exclama que no es pot canviar el món si anem creient amb l’espiritualitat o versemblant…”I per què ha de ser incompatible, etzibo, ? ¿No es pot ser Anarko-Espiritual? Quànta gent no coneixes, i de renom, que han entrat en una depre per la deriva que han pres els aconteixament després de l’1-O?” ..”A més, tu has mossegat alguna vegada el coll d’un mosso d’esquadra?”- per interpelar la seva suposada combativitat anti-sistema-…Doncs es veu que no, que tot ho redueixen a combatre tancats fent tertulies protegits per les parets del jardinet de l’Ateneu. No pot haver-hi un canvi social, sinó hi ha un canvi personal. I cap canvi pot ser radicalment transformador com el contacte amb la llibertat pura, que és la pròpia Ànima, que ens permet ser autosuficients en tots els sentits. Perquè només quan no depens de res ni de ningú, pots ser completament fidel a la teva moral autònoma. ( I, evidentment, adéu a la violència de gènere). Aquesta gran felicitat que ens mereixem tots, m’ha permès ser coherent els 8 anys que no he tingut feina, ni un duro a les butxaques, i m’ha permès ser solidària amb el que em sobrava, éssent sòcia de diferents ONGS “creïbles” perquè no s’ho emportin els que les dirigeixen, com sol passar, o donar monedes a les iaies que venen mocadors i demanen almoïna. I això no era cap sacrifici. Em sentia super feliç, perquè l’Ànima és un Orgasme permanent. Jajajaaaa !!! . Bé, per no enrotllar-me més copio un fragment de “La dona més desitjada del món dorm sola”, on parla com accedir als estats de consciència expansiva i poder tocar la LLUM :

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
03.12.2018  ·  15:56

Maria Teresa Casals

Quin gran article, senyor Partal! Aire fresc i camins de dignitat entre tanta foscor!

Montse Massot
Montse Massot
03.12.2018  ·  18:07

Bon ànalisis de la situació sr. Partal i també quasi tots els comentaris dels subscriptors gràcies

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
03.12.2018  ·  19:16

La brutalitat del sadisme criminal del reino, evolucionat cap l’ultra falangisme franquisme hitlerià. És el caràcter natural dels poders dominants, de les castes del reialme, benficiaries dels fruits de la demofòbia i de la catalanofòbia racisme, odi generat el segle XVI, “mientras haya catalanes….” plegats volen la solució final. els complau amb la vesània i avolesa d’extrema crueltat. Ai las! però a la aparició de Vox, present i “presente·” des del FC78: feixisme constitucional 78. “Caudillo por la gracia de Dios” viu, “volveran banderas victoriosas” etc. I vatua! i sense sorpresa els coneixem. Pablo Iglesias assevarà que l’independentisme havia fet créixer l’extrema dreta, mostrant nul·la capacitat d’entendre res de la Espanya

Sergi Guitart
Sergi Guitart
03.12.2018  ·  20:54

A les properes catalanes hi haura mes diputats de VOX que de la CUP al parlament… tots els que van agafar la papereta de Cs segur que agafaran la de calibre superior si se la posa al davant… sospito… llavors si que sera un circ de debo, i mes els val als cupaires pasar de 4…

Acabara l’ANC la feina per la que es va fundar que era aconseguir “una majoria social incontestable a favor de l’independencia”?

Encara van pel carrer els voluntaris explicant a la gent els avantatges de l’indepedencia i tal, o ara els foten la parada directament a terra o se’ls posen a discutir… Fa temps que no em trobo gent nova a la que convencer, pero es que ara quan treus el tema ja et miren amb una cara… abans era diferent, abans teniem molta mes rao de lluita… i quasi erem la majoria, faltava res…

Jo ho torno a dir eh!… si haguessim esperat a guanyar en vots, tindriem la rao absoluta (a part de majoria parlamentaria per descomptat), es allo que ja els teniem el peu al coll amb el 47.8% i nomes calia esperar i apretar una mica mes per rematar al jugada, pero no, sense majoria social van i declaren l’independencia amb cara de pomes agres i ara van i es queden sense arguments i calladets… bravo! bravo!!… sobretot bravo a la CUP, als 10 puny alcats catalitzadors del proces d’independencia que se’ls en fot qui guanyi o que voti la gent “aixo no va de majories” deia la Boya, no!, va de minories i de dictadures tipus Fidel si et sembla, vale, vale…
I si algu encara no enten que els vots INDIVIDUALS son l’unic que REALMENT pot representar la voluntat popular, doncs que s’ho fagi mirar…. Com es reparteixen les cadires va en funcio de la llei electoral dels territoris, de les cadires no se’n pot extreure la voluntat popular dels INDIVIDUUS… Si ets minimament honest… I necessites marge de seguretat si no vols fotre el ridicul (vegis Scotland…)

Vinga va… ara haurem passat de lluitar per l’independencia, a lluita contra la monarquia, a lluita per la republica espanyola, a la lluita contra el feixisme i extrema dreta i tal, a la lluita per alliberar els pressos, a lluita contra el sistema judicial i economic, contra el regim del 78, i etc, etc… no en teniem prou amb una cosa, n’hem hagut d’anar afegint a conveniencia dels actors… molt be… jo si em perdoneu em quedo interesat en la independencia del meu pais, la resta vindra per efecte domino el dia que es decideixin a fer-ho be…

Per cert, la justicia alemanya i europea diu que rebelio i sedicio res, ok, pero els fets ocurreguts del 2015-2017 acabant amb el 27S, algun organisme internacional els jutjara o els ha jutjat o n’opina i ha dit que tenim tota la rao del mon? No se, pregunto, no he sentit res…

Gran escrit de Tersa Pla 03.12.2018 | 15:15 No me l’he pogut acabar, no cal, segur que te bona part de rao…

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies