Setmana Santa 2022: Quan comença? Per què fem festa aquests dies?

  • Us oferim la llista dels festius de Setmana Santa 2022 a Catalunya, el País Valencià, les Illes, Andorra, Catalunya Nord i la Franja

VilaWeb
Redacció
28.03.2022 - 15:33
Actualització: 28.03.2022 - 17:33

El començament de Setmana Santa pot variar anualment, entre el 22 de març i el 25 d’abril. Enguany, el 10 d’abril és el primer dia festiu, Diumenge de Rams. A continuació, us oferim la llista dels festius de Setmana Santa 2022 als Països Catalans.

Quins són els dies festius?

  • Principat: Divendres Sant (15 d’abril) i Dilluns de Pasqua Florida (18 d’abril).
  • País Valencià: Dijous de Sant (14 d’abril), Divendres Sant (15 d’abril) i Dilluns de Pasqua (18 d’abril).
  • Illes: Dijous de Sant (14 d’abril), Divendres Sant (15 d’abril) i Dilluns de Pasqua (18 d’abril).
  • Andorra: Divendres Sant (15 d’abril) i Dilluns de Pasqua (18 d’abril).
  • Catalunya Nord: Dilluns de Pasqua (18 d’abril).
  • La Franja: Dijous de Sant (14 d’abril) i Divendres Sant (15 d’abril).

Quan són les vacances escolars de Setmana Santa 2022?

  • Catalunya: del 9 al 18 d’abril.
  • País Valencià: del 14 al 25 d’abril.
  • Illes: del 14 al 24 d’abril.
  • Andorra: de l’11 al 22 d’abril.
  • La Franja: del 9 al 18 d’abril.

Quin dia es regala la mona?

La mona és una tradició molt viva al nostre país, que se celebra el Dilluns de Pasqua. Enguany, serà el dilluns 18 d’abril, el dia que el padrí lliura la mona al seu fillol.

La mona és una de les tradicions més arrelades de Pasqua, però també la que té uns orígens i un significat més incerts. Existeixen tota mena de teories que es remunten al passat àrab, romà, a l’antiga Grècia i fins i tot a les festes que feien els pastors de diverses cultures per a donar la benvinguda a la primavera. Però hi ha un punt on gairebé tots els experts estan d’acord: és un costum d’orígens pagans relacionat amb antics rituals de fertilitat que el cristianisme va assimilar.

La mona pot prendre formes molt diferents. La més tradicional és la massa cristina o de rotlle: un pa de massa de brioix dolç, coronat amb ous durs. A més, la tradició diu que la mona ha de portar tants ous com anys té l’infant que la rep. Com que és la recepta més tradicional, fa que prengui noms i formes una mica diferents en diversos indrets del país. En alguns llocs del País Valencià se l’anomena “tonya” i amb l’ou dur que conté es fa una declaració d’amor molt especial: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada.

A Catalunya Nord són molt populars les “mounes”, tot i que no són exactament autòctones i amaguen una història molt especial. Segons que explica l’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, la van introduir els pied noir exiliats d’Algèria a la dècada dels seixanta del segle XX. Molts d’aquests pobladors eren d’origen mallorquí, menorquí i valencià i haurien estat aquests qui haurien portat la tradició de la mona a terres algerianes. Després, en exiliar-se arran de la independència d’Algèria, haurien portat novament la tradició –i el costum d’anar a menjar-la a fora– a Catalunya Nord, on es va establir principalment.

Per què es fa festa el Dilluns de Pasqua, si ja no se celebra res?

Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més assenyalada del calendari religiós. Us heu demanat mai per què es fa festa el Dilluns de Pasqua, si ja no se celebra res? Doncs pel mateix motiu que també és festiu l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.

Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: “Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.”

Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui, a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment, és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure.

Quan serà enguany el Dilluns de Pasqua Granada?

La festivitat se celebra cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció, per tant, enguany serà el 6 de juny.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any