05.04.2023 - 13:00
|
Actualització: 05.04.2023 - 22:59
La mona pren formes molt diferents al país, tot i ser arreu un costum pagà amb què celebrem l’arribada de la primavera. La més tradicional és la de massa de brioix, que alguns pastissers anomenen ‘cristina’, però que rep noms molt diferents. És molt arrelada al País Valencià, on les figures i els ous de xocolata no són tan freqüents com al Principat.
Ara, tot i que en alguns indrets del Principat encara en venen de tradicionals, les que triomfen més són les de xocolata. Els experts no es posen d’acord sobre quan es va introduir a la mona: la franja va del segle XVI, quan va arribar d’Amèrica, al XIX. És clar, això sí, qui en va popularitzar la fusió: el pastisser barceloní Agustí Massana. Al tombant del segle XX tenia una de les confiteries més distingides de la ciutat i va ser ell qui va començar a guarnir-les amb figures de xocolata.
De mica en mica, la tendència es va popularitzar i es va començar a estendre per tot Catalunya. L’impacte va ser tan gran que al final una part va acabar prenent el tot. Per això, actualment es veuen estructures de xocolata tan grosses i espectaculars que semblen autèntiques escultures. És en aquesta modalitat també que els pastissers més creatius deixen anar la imaginació per fer creacions de xocolata que gairebé semblen obres d’art.
Recepta de la mona clàssica, feta amb brioix i ous durs

Ingredients:
(per a fer dues mones)
1/2 kg de farina de força
100 g de sucre
1 cullerada sopera de mel
1 pessic de sal
75 g de mantega pomada
35 g de llevat fresc de forner
3 ous
una tasseta petita de llet
pell de mitja llimona i pell de mitja taronja ratllades
1 ou per a pintar la mona
3 ous durs (o tants com se n’hi vulguin posar per decorar la mona)
una mica de sucre per a tirar per sobre la mona
Per a aromatitzar:
aigua de tarongina o una mica d’anís
—En un bol gran, hi posem el sucre, la pell ratllada de llimona i de taronja, l’aigua de tarongina (o l’anís), un pessic de sal i tres ous. Ho barregem tot.
—Mentrestant, escalfem un mica la llet i hi desfem el llevat fresc.
—Hi afegim la pasta, el llevat i la mantega pomada. Ho remenem sense parar amb l’ajuda del batedor.
—Hi afegim la farina. Ho continuem remenant. Quan la pasta es desprèn de les parets del bol, la traiem i la col·loquem al marbre. La pastem durant un quart o vint minuts. Quan la pasta és ben compactada i no s’agafa a les mans, en fem una bola i la deixem reposar, tapada en un lloc que no hi toqui l’aire, durant mitja hora.
—Quan la pasta hagi doblat el volum, hi donem forma de tortell i la col·loquem a la safata del forn, a sobre d’un paper vegetal. Al damunt, hi col·loquem els ous durs que vulguem i pintem la mona amb ou batut. Agafem sucre, el barregem amb una goteta d’aigua i en tirem la barreja pel damunt de la mona.
—La deixem reposar dues hores abans d’enfornar-la.
—La posem al forn, pre-escalfat a 190°. En un racó, hi deixem un bol petit amb aigua.
—Tenim la mona de vint a vint-i-cinc minuts al forn. Si veiem que s’ha de daurar massa, la cobrim amb paper d’alumini.
—Un cop cuita, la’n traiem i la deixem refredar. Després la guarnim com ens plagui.