Avui no jutgen únicament Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Jutjant-los a ells en realitat ens jutgen a tots. També els cinquanta mil ciutadans que serem al carrer donant-los suport i els 2.344.828 votants que vam acudir aquell 9 de novembre a les urnes. Però que no s’equivoque ningú: demà també jutgen el país sencer, els del sí i els del no; jutgen els qui van voler participar-hi i els qui no. Perquè en definitiva aquest judici vol negar la nostra existència com a alguna cosa més que una simple administració subsidiària.

Mas, Ortega i Rigau tindran l’honor de seure al banc dels acusats. S’enfrontaran a un tribunal la simple instauració del qual ja delata els tics antidemocràtics de l’estat espanyol. Avui cal recordar més que mai que la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va manifestar lliurement i unànimement el 17 de novembre de 2014 en contra de presentar la querella que motiva aquest judici, perquè considerà i afirmà que no hi havia cap delicte. Si s’ha arribat a la sessió d’avui és gràcies a maniobres polítiques barroeres que inclouen dimissions forçades i amenaces indignes, impròpies d’una justícia i d’una societat democràtiques.

Siga com siga, Mas, Ortega i Rigau avui representaran dignament els més de dos milions de ciutadans que, per damunt de les amenaces públiques de l’estat i desobeint qualsevol por, van esdevenir protagonistes d’un dels episodis més èpics de defensa de la llibertat que ha viscut mai aquest país. Aquell 9-N el règim del 79 va veure amb impotència com Catalunya travessava una altra frontera i durant vint-i-quatre hores tenia el domini del propi destí. Aquell dia no van poder fer res per impedir-ho, de la mateixa manera que no podran fer res per impedir enguany el referèndum d’independència i la proclamació de la república. I aquesta impotència és la raó última del judici d’avui. Tots aquests escarafalls són per fer veure que continuen tenint el control d’un país que ja ha començat a anar-se’n i que ha fixat en el calendari el naixement d’un estat propi.

El judici d’avui, doncs, en realitat va contra tots. També contra els qui no volen la independència. Perquè aquesta acusació només té un argument possible: se’ns priva, a la força, d’exercir els nostres drets democràtics. Perquè el nacionalisme espanyol està per sobre de la voluntat popular i qualsevol proposta que no encaixe en el seu paradigma ha de ser perseguida i aniquilada. Amb això, paradoxalment, la idea que uns tenen d’Espanya, ancorada en l’autoritarisme i en l’odi a la diferència, segresta –amb aquest judici i amb tota la reacció suscitada– aquella hipotètica idea d’una altra Espanya plural i amable on la catalanitat hauria pogut sentir-se còmoda. En nom d’Espanya, doncs, ells mateixos destrueixen la viabilitat d’Espanya i ens indiquen quin és el camí de la dignitat.

Ens trobarem aquest matí al carrer…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]