Seran tres acusats a la sala, però som cinquanta mil al carrer i més de dos milions a les urnes

«Aquesta acusació només té un argument possible: se’ns priva, a la força, d'exercir els nostres drets democràtics»

Vicent Partal
06.02.2017 - 00:14
Actualització: 06.02.2017 - 01:14
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui no jutgen únicament Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Jutjant-los a ells en realitat ens jutgen a tots. També els cinquanta mil ciutadans que serem al carrer donant-los suport i els 2.344.828 votants que vam acudir aquell 9 de novembre a les urnes. Però que no s’equivoque ningú: demà també jutgen el país sencer, els del sí i els del no; jutgen els qui van voler participar-hi i els qui no. Perquè en definitiva aquest judici vol negar la nostra existència com a alguna cosa més que una simple administració subsidiària.

Mas, Ortega i Rigau tindran l’honor de seure al banc dels acusats. S’enfrontaran a un tribunal la simple instauració del qual ja delata els tics antidemocràtics de l’estat espanyol. Avui cal recordar més que mai que la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va manifestar lliurement i unànimement el 17 de novembre de 2014 en contra de presentar la querella que motiva aquest judici, perquè considerà i afirmà que no hi havia cap delicte. Si s’ha arribat a la sessió d’avui és gràcies a maniobres polítiques barroeres que inclouen dimissions forçades i amenaces indignes, impròpies d’una justícia i d’una societat democràtiques.

Siga com siga, Mas, Ortega i Rigau avui representaran dignament els més de dos milions de ciutadans que, per damunt de les amenaces públiques de l’estat i desobeint qualsevol por, van esdevenir protagonistes d’un dels episodis més èpics de defensa de la llibertat que ha viscut mai aquest país. Aquell 9-N el règim del 79 va veure amb impotència com Catalunya travessava una altra frontera i durant vint-i-quatre hores tenia el domini del propi destí. Aquell dia no van poder fer res per impedir-ho, de la mateixa manera que no podran fer res per impedir enguany el referèndum d’independència i la proclamació de la república. I aquesta impotència és la raó última del judici d’avui. Tots aquests escarafalls són per fer veure que continuen tenint el control d’un país que ja ha començat a anar-se’n i que ha fixat en el calendari el naixement d’un estat propi.

El judici d’avui, doncs, en realitat va contra tots. També contra els qui no volen la independència. Perquè aquesta acusació només té un argument possible: se’ns priva, a la força, d’exercir els nostres drets democràtics. Perquè el nacionalisme espanyol està per sobre de la voluntat popular i qualsevol proposta que no encaixe en el seu paradigma ha de ser perseguida i aniquilada. Amb això, paradoxalment, la idea que uns tenen d’Espanya, ancorada en l’autoritarisme i en l’odi a la diferència, segresta –amb aquest judici i amb tota la reacció suscitada– aquella hipotètica idea d’una altra Espanya plural i amable on la catalanitat hauria pogut sentir-se còmoda. En nom d’Espanya, doncs, ells mateixos destrueixen la viabilitat d’Espanya i ens indiquen quin és el camí de la dignitat.

Ens trobarem aquest matí al carrer…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume
jaume
05.02.2017  ·  23:56

On són els que volien “España, camisa blanca de mi esperanza?” On son els que havien de regenerar l’estat espanyol després de dècades de dictadura, i tenien uns col·laboradors força lleials i pacients en els governs de Convergència i Unió per donar-los suport, per apuntalar l’ingrés d’Espanya a la UE, perquè sortissin els números del PIB, de les exportacions?
Per la meva part, des de la república catalana, no trobaran massa empatia els qui hagin de romandre sota el jou d’una monarquia, i d’un sistema injust i extractiu, perquè tampoc no l’he trobat en els que teòricament estaven a favor de la llibertat dels pobles.

On és l’agraïment per haver ajudat a modernitzar mínimament l’estat espanyol?
Com és que se sent únicament la veu d’alguns líders de Podemos, i prou? Amb això volen els federalistes del PSC trobar aliats per millorar la relació? I CSQP, ells tan ateus i resulten que creuen en el canvi de mentalitat , no ja de la classe dirigent , sinó de la classe mitja espanyola que esdevindrà fraternal a les consideracions catalanes? Que s’han begut l’enteniment? Que són cínics, innocents, o només idiotes?

Els propers mesos baixàra la marea de la “conllevancia”, del “autonomismo”, i deixarà al descobert els que van en pilotes. Els que només prostitueixen els mots i els raonaments per justificar que enlloc de treballar per fer sentir la veu en una república catalana de ciutadans lliures, prefereixen el coixí de la comoditat i de la queixa, de la complaença estèril, tot formant part d’una monarquia de súbdits submisos.

De moment, fem costat als líders que pagaran el preu de la seva gosadia i coratge. Tot recordant que som nosaltres, el poble, els ciutadans, els qui vam iniciar el procés, els qui primer vam arromangar-nos per ser voluntaris a les consultes populars, al 9/N, i que en veure el caire massiu que prenia, els polítics es van adonar que Catalunya havia canviat de paradigma, i que havien de posar-se al servei de la classe mitjana. El mèrit que pot recaure en ells per liderar la força del sobiranisme, ha de recaure en nosaltres , també i sobretot, per bastir-la, malgrat alguns somriures cínics i de suficiència.
En tot cas, anem avançant. Cada reacció espanyola a una acció catalana provoca una re-reacció catalana que els desorienta, que els atabala, que els retrata. Que enlloc de silenciar, amplifica i internacionalitza el nostre procés.

Josep Usó
Josep Usó
06.02.2017  ·  00:01

Aquest judici no només és una prova de la seua impotència per a trobar qualsevol punt de trobada. És la evidència que cada vegada estan més perduts. Es veu de seguida que només persegueixen fer por. Però el poble de Catalunya els l’ha perduda, la por. Aquest sentiment ha canviat de bàndol i cada dia es veu més clar.

Josep Jallé
Josep Jallé
06.02.2017  ·  01:03

Ens volen jutjar a tots cridant-ne a tres, avui, i d’ací uns dies el quart, repescat desprès seguint les arbitrarietats amb que actuen. Però sento que ja tot plegat forma part d’un passat que cadascú ha d’haver superat perquè hem treballat, plegats, per a un futur millor, recollint la torxa dels precedents i fent-ho possible per a nosaltres i els venidors. Tant és la sentència que, predeterminada, ens facin saber. Inhabilitar? per a què? per servir de comparses a l’autonomia? per a promocionar-nos a les seves estructures de govern?. Ca, tot plegat és d’un altre món. Nosaltres no som d’eixe món. Avui tornem a fer un “Lluís Companys” i en farem tants com ens plagui, ni que només sigui per a donar feina als més de 350 periodistes d’altres tants mitjans que s’han acreditat i que ho faran saber arreu.
Indesinenter.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
06.02.2017  ·  01:04

El que està fent avui Espanya contra Catalunya no té altre nom que no sigui una dictadura judicial. Ni democràcia, ni llibertat d’expressió, ni deixar que un poble pugui decidir el seu destí sense altre capteniment que el seu lliure albir.
La judialització de la política ha dut al govern espanyol a un cul de sac d’on no en sap sortir que no sigui fent servir les armes de les agressions cada cop més fortes i dures i saltant-se directament l’estat de dret.
Fa tres-cents anys que estem ocupats per l’estat espanyol i ara majoritàriament el nostre poble s’ha adonat que ja n’hi ha prou i que vol ser lliure com un nou estat del món. Hem de tenir molt clar que si el poble català vol ser independent, ho serà, per molts judicis que es facin i per moltes agressions que encara ens tocarà patir. No jutgen tres persones sinó a tot un poble i per tant hem d’estar al carrer com ara i manifestar la nostra rotunda disconformitat i ja veurem quines estratègies se seguiran a partir d’ara però el que és segur és que tots tres seran rehabilitats a la propera proclamació del república i no es descarten altres accions de resposta que segur que estan previstes.
Alea Jacta Est.

Miquel Strubell
Miquel Strubell
06.02.2017  ·  01:04

Certament, és “un judici que en realitat va contra tots”. I el més trist de tot plegat (per la imatge que té la justícia a Catalunya) és que ningú a Catalunya es pensa per un moment que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya coincidirà, a l’hora d’emetre el seu veredicte, amb el criteri inicial de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va afirmar de forma unànime que el el 9N no hi veia cap delicte, el 17 de novembre de 2014.
Si el compromís electoral (guanyador) de Convergència i Unió era de fer una consulta (que hauria estat vinculant si l’Estat hagués transferit, com es va fer al Regne Unit, la competència per convocar i organitzar referèndums), i era il·legal, l’Estat hauria hagut d’impugnar la candidatura o el seu programa quan es van presentar. I en ser convocada la consulta, d’acord amb una llei prevista a l’Estatut d’Autonomia (en un article no liquidada pel TC) i que específicament deia que no era un referèndum, jo i molta gent no hem entès mai com el 9N es podia portar als tribunals.
De la mateixa manera, l’Estat tan pretesament primmirat i que ara va histèric per aturar el referèndum del setembre que considera il·legal, no haurà prevaricat en inhibir-se davant d’un programa electoral, el de Junts pel Sí, enlloc d’impugnar-lo a temps, que conté un full de ruta (adaptat, això, sí, perquè tot i la victòria per 9 punts del Sí sobre el No, no van arribar al 50% els votants que van considerar que efectivament les eleccions eren plebiscitàries i que votaven “SÍ”) que Junts pel Sí, per mandat electoral i per no estafar els seus votants, està executant?

Joan Ortí
Joan Ortí
06.02.2017  ·  01:05

Totalment d’acord Vicent, sobretot vull ressaltar el teu darrer paràgraf: “Amb això paradoxalment la idea que uns tenen d’Espanya, ancorada en l’autoritarisme i en l’odi a la diferència, segresta amb aquest judici i amb tota la reacció paral·lela que estem veien aquella hipotètica idea d’una altra Espanya plural i amable on la catalanitat podria haver-se sentit còmoda. En nom d’Espanya, doncs, ells mateixos destrueixen la viabilitat d’Espanya i ens indiquen quin és el camí de la dignitat.”
Si ens consideressin espanyols i si consideressin que aquest territori -Catalunya-, fos Espanya, ja haurien fet fa temps, -per exemple-, el corredor del mediterrani. Per tant, queda clar que no som Espanya, son ells que amb les seves actituds d’autoritarisme ens ajuden a que marxem.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.02.2017  ·  01:06

Com els milers que avui estem davant dels jutjats… m’importa ben poc la ideologia dels tres acusats que van desafiar l’Estat el 9-N per defensar la demanda popular de llibertat. En una lliçó d’unitat davant la repressió, el país dona un cop de puny desafiant. L’acte del 9-N val molt més que mil proclames “revolucionàries” de qui no s’atreveix ni tant sols a qüestionar aquest Estat opressor.

Santi Borell
Santi Borell
06.02.2017  ·  01:07

No hi ha tradició democràtica a l’estat espanyol. En comptes d’enviar tancs, envien jutges o policies. El judici contra el 9-N demostra que la democràcia espanyola és una anomalia des del 1978. La llei del silenci, l’oblit del passat i la tradició franquista han enfortit una nova estructura política (castellana-espanyola) a través de la democràcia. El mitja no importa. És a dir, la democràcia a l’estat espanyol no ha servit per resoldre la qüestió catalana.

Francesc Font
Francesc Font
06.02.2017  ·  01:09

Imaginem per un moment que sense l’hàbil jugada de la CUP l’Artur Mas seguís sent president. Aleshores, un dels tres encausats seria tot just el president de la Generalitat, i l’escàndol internacional seria d’allò més gros. Espero que la gent que el va llançar a la paperera de la història tingui la decència de no anar al Palau de Justícia a fer el paperet i sortir a la foto.
Per cert, és la tercera vegada que un president o ex-president de la Generalitat, Lluís Companys ho va ser per dues vegades, és jutjat a Catalunya per la justícia espanyola. Tot un detall.

Jaume Abelló
Jaume Abelló
06.02.2017  ·  01:10

Penso que el mes important d’aquest dia es la mobilització de la gent, a partir d’ara la pilota torna al terreny de joc, que no es altre que el carrer. Això va començar al carrer i acabarà al carrer.
A partir d’ara les manifestacions seran diferents (han de ser diferents), i avui començarem a mesurar forces. Espero que l’ANC i Òmnium siguin conscients que ara tornaran a ser els grans protagonistes, no per que els polítics no facin la seva feina (que es la principal i mes important) si no perquè la gent es el gran actiu de tot plegat i quan les coses vagin mal dades: amenaces, coaccions, rumors i tot allò que pugui desmoralitzar al personal l’actitud de tots nosaltres serà determinant. Si tot-hom es conscient de tot això, arribarem lluny i segurament aconseguirem l’objectiu però fora bo conscienciar-nos que ara depèn més que mai de tots nosaltres i que si no s’assoleix la fita possiblement la culpa i la responsabilitat sigui nostra.

Antoni Escudé
Antoni Escudé
06.02.2017  ·  01:11

Perquè no es fa servir mes la frasse que no se qui va dir:
“La unidad de España està por encima de la verdad” ? I que es evident que es certa?

Ramon Perera
Ramon Perera
06.02.2017  ·  01:11

Ni que sigui per una vegada, a fer punyetes la prudència! 50.000 inscrits és una xifra altíssima degudament contextualitzada. No hi haurà qui ens aturi!
És veritat. La independència no és un esglaó sinó un procés gradual i la nostra avança a tota màquina.
A Espanya també tenen pendent una revolució des de fa al menys tres segles. Desitgem-los sort i encert.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
06.02.2017  ·  01:12

Ens hi veiem. Jo hi seré, cantant amb Poble Que Canta. Per cert, que algú cobreixi la mani paral·lela dels ultres espanyols i que els compti, un a un. Crec que només amb la xifra ja ens hi farem un bon tip de riure.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
06.02.2017  ·  01:14

“Una de las dos Españas ha de helarte el corazón”, deia Machado al españolito. En el nostre cas les dues ens han gelat el cor. La que ens reprimeix i la que calla.
Però això s’acaba.

Josep viñas
Josep viñas
06.02.2017  ·  07:56

No hi ha una altra manera de veure-ho. Ens jutgen a tots els que anàrem a votar aquell 9 de novembre. Un acte que no va ser altra cosa que un exercici de democràcia al qual tots els catalans tenim dret com a ciutadans lliures que ens sentim i som.

Per això el nostre suport total a l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau en aquests moments difícils, perquè amb la seva defensa de la democràcia al nostre país, van permetre que més de dos milions de votants poguéssim dipositar la nostra papereta a l’urna malgrat les amenaces d’un estat que ens ignora i ens vol sotmetre.

El judici, que només es pot qualificar de polític, és una prova més de la incapacitat de l’estat d’entendre què està passant a Catalunya. A partir d’aquí els errors que farà el govern espanyol s’aniran acumulant i seran exposats als ulls del món.

La internacionalització del conflicte és ara ja un fet que només pot perjudicar la imatge d’Espanya.

Josep Maria
Josep Maria
06.02.2017  ·  09:56

El judici pel 9N demostra, una vegada més, que els governs espanyols raonen amb l’entrecuix. Si aquella votació no va tenir conseqüències segons Mariano Rajoy, perquè és objecte d’un judici polític?. Ells, els denunciants, són qui li atribueixen qualitats, que prèviament li havien negat.
Que no parlin de malversació de cabals públics, ni prevaricació, perquè en aquest cas la querella hauria estat en altra instància.
Avui, una vegada més, la fera espanyola, ensenya les urpes, i això no passa desapercebut enlloc del món democràtic.
L’excés de testosterona té conseqüències, el reg sanguini es desplaça als genitals i deixa de regar el cervell. Així els vi va…..

Daniel
Daniel
06.02.2017  ·  11:05

Aquest judici es la continuació i conseqüència d’aquell altre judici que va portar a Lluis Companys i Jover davant dels fusells.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes