“Hem tombat un model pedagògic”: una sentència posa Educació contra les cordes per l’ordenació del batxillerat

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la setmana passada sobre el sistema d’ordenació dels estudis de batxillerat ha posat el Departament d’Educació contra les cordes.

La sentència, que ha estat fruit d’una impugnació interposada pel sindicat Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), és inèdita i obliga Educació a fer uns quants canvis importants de la normativa per al curs vinent, que es recull en el decret 171/2022, del 20 de setembre.

El més important és que, a partir d’ara, cap centre no podrà organitzar matèries per àmbits i, per tant, els professors no hauran d’impartir assignatures que no siguin de la seva especialitat. Segons ASPEPC-SPS, entre un 15% i 25% dels instituts de Catalunya tenen configurat aquest model.

“Hem tombat un model pedagògic, una metodologia. Com a sindicat, la victòria judicial és innegable. Defensem el paper de l’especialista docent, que el volien eliminar”, explica Ignasi Fernández, responsable dels serveis jurídics del sindicat ASPEPC-SPS, en una conferència de premsa a la seu del sindicat. La sentència no és ferma i s’hi pot recórrer en contra al Tribunal Suprem (TS) espanyol.

La sentència tomba l’ordenació per àmbits

En la sentència, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC assenyala que la regulació per àmbits vulnera la normativa bàsica espanyola i infringeix la correspondència “especialitat docent – matèria”, és a dir, el principi d’especialitat.

Segons el TSJC, el model per àmbits és, en realitat, “una metodologia que pretén integrar o fusionar el coneixement de les matèries que componen un àmbit”. Fins ara, el model per àmbits, dissenyat per la direcció del mateix centre, permetia que un mateix professor impartís al mateix grup d’alumnes diverses matèries de l’àmbit. Ara això s’acabarà i, segons el sindicat, es prioritzarà l’especialització.

A parer de Xavier Massó, secretari general del sindicat, l’ordenació per àmbits és un desgavell: “Però és la clau de volta, és el model que s’ha anat construint.” Segons la seva opinió, el model per àmbits feia que l’educació perdés qualitat perquè si els docents fan assignatures que no són de la seva especialitat els resultats educatius empitjoren.

Massó té l’esperança que aquesta sentència permeti d’encetar un debat sobre el sistema educatiu. “Pot ser que la sentència sigui l’última o penúltima oportunitat de redreçar un sistema educatiu que va a la deriva”, ha dit. Ben aviat, el sindicat es reunirà amb el Departament per parlar-ne.

El sindicat assenyala que hi ha pocs centres de Catalunya que treballen amb aquest model, entre el 15% i 25%, però que la sentència del TSJC barra el pas a nous centres que aspirin a aplicar-lo. “La sentència determina que cada professor ha d’impartir les matèries que corresponen a la seva especialitat i cap altra”, insisteix Fernández.

Canvis en el treball de recerca i segona llengua a segon de batxillerat

A més de l’ordenació per àmbits, la sentència també afecta la valoració del  treball de recerca (TR), una assignatura fonamental al batxillerat, i diu que s’ha d’implantar una segona llengua estrangera a segon de batxillerat.

El treball de recerca representa un 10% de la nota global de batxillerat i té una durada aproximada de 70 hores. Tanmateix, el TSJC considera que aquesta assignatura ha de ser tractada com una matèria independent, amb un nombre determinat d’hores lectives, i que, per tant, no pot tenir una influència tan gran en la nota final.

El tribunal ha anul·lat els articles que establien aquesta valoració percentual i ha dictaminat que el treball de recerca s’ha d’incloure en el còmput de la resta d’assignatures, d’acord amb la durada i el temps dedicat. Fernández deixa clar que el treball de recerca no és pas il·legal. “Es diu que la puntuació és excessiva.”

Quant a la segona llengua estrangera a segon de batxillerat, segons la normativa havia de ser una matèria optativa, però el tribunal recorda que un reial decret del 2022 estableix que ha de ser part de l’oferta obligatòria d’assignatures. Per tant, el TSJC ha declarat que els alumnes tenen el dret de cursar una segona llengua estrangera a segon de batxillerat, i els centres han d’incloure aquesta opció dins l’oferta formativa.