23.04.2026 - 22:24
|
Actualització: 23.04.2026 - 22:39
L’any passat feia una calor tremenda i ara s’ha girat un vent que fins i tot fa fresca. Hi ha qui esternuda i es frega els ulls. Aquest maleït pol·len ens ha ben fet bé la guitza tot el dia. Malgrat això, la gent ha tornat a sortir en massa al carrer. A comprar llibres i roses i a participar en la manifestació de Sant Jordi per la Llengua, que per segon any consecutiu ha denunciat el retrocés del català i l’augment de la discriminació lingüística.
Enguany, com a novetat, no solament s’ha fet manifestació a Barcelona. També n’hi ha hagut a Girona, Reus, Tortosa, Manresa i Igualada. A tot arreu amb el mateix lema: “Per Sant Jordi: llibre, rosa i mani”. A Barcelona, la manifestació ha començat poc passades les 19.00 al carrer de Pelai, a prop de la plaça de la Universitat. Amb personalitats de totes les edats, bastants joves, com l’any passat.
La gent estava animada i molts ja havien escalfat motors ahir amb el Correllengua Agermanat, aquest projecte nascut a Mallorca que ressegueix tots els Països Catalans reivindicant la llengua, allò que ens uneix i ens recorda qui som.
Abans de començar, els portaveus de Sant Jordi per la Llengua, Núria Alcaraz i Adrià Font, deixen clar que la iniciativa va néixer per convertir la diada en una defensa del català, però que no s’ha d’acabar amb dies aïllats i prou. Que cal continuar organitzats i que la lluita s’ha de traslladar a tots els àmbits de la vida. “Hem de fer que el català sigui imprescindible”, ha dit Alcaraz. I Font ha reblat: “Sense llengua, no hi ha país. Quan ataquen la llengua, també ataquen la identitat del nostre poble.”
La passejada fins a l’estació de França, on s’ha fet l’acte central, és festiva i reivindicativa. I, com ja va passar amb el Correllengua, la manifestació guanya adhesions a mesura que avança. L’Ester, veïna de Ciutat Vella, és d’aquelles persones que no se’n perd ni una. Ahir va participar en el Correllengua del carrer de Mallorca fins al Born. I ara baixa per la Via Laietana, també manifestant-se en favor del català. “Per defensar la llengua, ens hi apuntem sempre.” Veig que no descanseu mai, li dic. I m’ho deixa clar: “Descansar és una cosa que no fem des del 2010.” Va acompanyada d’en Jordi, que diu que la desesperança per la lluita la produeix l’estat espanyol. “Assumim el discurs que la llengua està en extinció. Està en retrocés. L’ataquen i hem de demostrar que hi som”, explica.
Molts turistes no entenen què s’hi fa. Al matí roses i llibres i ara surten al carrer, deuen pensar. Un altre, llatinoamericà, li ha fet tota la gràcia del món haver reconegut Lluís Llach, president de l’ANC, que era al capdavant de la capçalera amb més personalitats. Darrere la capçalera també hi havia Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical; Iolanda Segura, portaveu del sindicat d’educació USTEC; i David Minoves, president del CIEMEN, entre més personalitats.
La rua ha estat prou tranquil·la, però hi ha qui ha volgut fer la guitza. A la rambla, un noi tossut ha volgut travessar peti qui peti la manifestació amb bicicleta. Els assistents li ha retret l’actitud i hi ha hagut crits. Aparentment, no era pas cap incident catalanòfob. Però uns metres més enllà, a la Via Laietana, els dubtes s’han esvaït. Aquell mateix xicot, ara sí, ha començat a etzibar insults a tort i a dret: “Catalans de merda, catalufos!” I a poca distància, davant la comissaria de la policia espanyola, entre crits de “Torturadors” i “Fora les forces d’ocupació”, una dona alçava el braç i ensenyava el dit del mig a tothom. Aquelles típiques tradicions que ens volen fer creure que hem de respectar i aprendre a conviure-hi…
Molts dels assistents són joves, com la Laia. “Hem vingut a defensar la llengua perquè la perdem a poc a poc. Molts cops som els primers de canviar de llengua a les xarxes socials, però també som els primers [els joves] que volem defensar el català”, diu acompanyada de dos amics. Un d’ells, l’Arnau, deixa clar que la situació pot ser pitjor “si els catalans no fan cap esforç per defensar la llengua”.
“El futur del català depèn de nosaltres”
La protesta ha culminat a l’estació de França. Hi han participat uns 1.400 manifestants, segons els Mossos d’Esquadra. Segons l’organització, 15.000. En la lectura del manifest, els portaveus Adrià Font i Núria Alcaraz insisteixen que la defensa del català no es pot limitar a cites puntuals, sinó que requereix un compromís sostingut en el dia a dia. “Fem una crida a la militància lingüística, perquè el futur del català depèn de nosaltres i es construeix cada dia, a tot arreu”, ha etzibat Font.
Els portaveus vinculen el retrocés del català amb factors socials, com el model turístic, la precarietat de l’habitatge i les mancances del sistema educatiu. S’oposen frontalment als discursos d’extrema dreta que assenyalen que les males xifres del català són culpa de la immigració. “Sabem que els culpables són les institucions espanyoles i catalanes (i franceses!) que ens neguen la sobirania, perpetuen aquest model econòmic i impedeixen que el català sigui una llengua imprescindible per a viure als Països Catalans”, diu Alcaraz.
Els impulsors del Sant Jordi per la Llengua volen combatre la desesperança que massa sovint ens eclipsa. Per això han fet una crida a teixir resposta col·lectiva i optimista, i han insistit a dir que la lluita va començar fa anys: “Perquè la llengua ha sigut defensada en moments de molta més repressió, per persones amb noms i cognoms que van dedicar la vida a la militància i al país.”
Durant l’acte s’ha fet un homenatge emotiu a l’activista Blanca Serra, que es va morir fa poc, amb un minut de silenci. “Que el teu record i el de totes les persones que han lluitat per la llibertat de la nostra terra i per la nostra llengua estiguin sempre en la nostra memòria i ens guiïn fins a la victòria final”, ha dit Alcaraz.
A l’acte central, presentat per la periodista Laura Aznar i la drag Jèssica Pulla s’han fet més parlaments. Daniel Herrera (politòleg i comunicador conegut com a Succedani), amb un discurs antiimperialista, ha denunciat el racisme que ha sofert pel fet de ser d’origen colombià. “Els catalans naixem on volem”, ha dit. Lluís Llach ha remarcat: “Defensar el català és la primera lletra de l’abecedari de la lluita.” I ha afegit: “Els imbecils que ens volen prendre el santoral, que es fotin.” Clatellot a l’escriptor Eduardo Mendoza, que va dir que Sant Jordi “no pinta res” en la celebració del 23 d’abril.
També hi ha participat Isi Sáez, portaveu del Sindicat de Llogateres; i Carles Rebassa, poeta i premi Sant Jordi de novel·la. En acabat, s’ha fet una mostra de glosa.
