Pedro Sánchez votació decret llei lloguer

TEMA DEL DIA
Trampa.
El títol del debat d’avui al congrés espanyol ja tenia trampa: debat sobre la situació de Catalunya i del Brexit. Dues realitats que no tenen res a veure, però que el govern espanyol va decidir de barrejar per mirar d’endossar el relat que les conseqüències negatives del Brexit són traslladables a Catalunya si s’independitza. La barreja no ha funcionat i el discurs de Pedro Sánchez, extremadament dur, ha servit per a desemmascarar definitivament la manca de propostes sobre Catalunya i per a deixar clar que això del diàleg no es concretarà amb fets, perquè ni ho vol fer ni ho pot fer.

El president del govern espanyol està atrapat pel discurs del tripartit PP-Cs-Vox i és presoner de la derrota del PSOE a Andalusia, que els socialistes atribueixen al fet d’haver estat tous amb Catalunya. Sánchez ha pujat avui a la tribuna d’oradors del congrés espanyol per matar aquests fantasmes i se n’ha sortit: ha fet seu el discurs de la dreta espanyolista, però ha liquidat també qualsevol opció de diàleg creïble amb el govern català. Sánchez obre una mà al diàleg però amb l’altra amenaça amb el 155.

El punt de partida ja era fals: la situació de Catalunya no té res a veure amb la sortida del Regne Unit de la UE. L’única cosa que hauria pogut comprar era que el govern anglès i l’escocès van ser capaços de pactar un referèndum, però això ni ho ha esmentat. De l’únic referèndum de qu+e ha parlat ha estat del del Brexit, per assenyalar-ne les conseqüències catastròfiques que ha tingut, segons ell.

Sánchez ha equiparat l’independentisme amb el populisme antieuropeista anglès, i han menystingut intencionadament que el catalanisme sempre ha estat europeista. Fins i tot amb la Comissió Europea girada d’esquena al procés, l’independentisme majoritari reivindica el seu europeisme i la pertinença a la UE. Tampoc no se sosté l’equiparació de les conseqüències econòmiques negatives del Brexit amb les de la independència. Després del referèndum de l’1-O, Catalunya manté un creixement del 3,4%, un punt per sobre de la zona euro i tres dècimes més que l’estat espanyol (3,1%). I durant el 2017, en ple procés, Catalunya va guanyar quota de mercat europeu i de mercat mundial, batent rècords. El catastrofisme de Sánchez no casa amb les dades.

Però el punt més cínic ha estat quan ha assegurat que fins que Catalunya no presenti una proposta que tingui el suport dels dos terços del parlament o el 75% de la població no serà escoltada. La proposta dels dos terços ja es va presentar. Va ser l’estatut del 2006, que tenia el suport del 88% del parlament, i 12 membres del Tribunal Constitucional espanyol el van enterrar, el juny de l’any 2010, quatre anys després d’haver estat aprovat pels catalans en un referèndum amb una participació del 49%. I, parlant de percentatges, totes les enquestes assenyalen que un referèndum d’autodeterminació té el suport del 80% dels catalans, però Felipe González ja va dir aquesta setmana a Barcelona que ni amb el 90% de suport Espanya no acceptaria la independència de Catalunya. El problema de Sánchez no és el 75%, és que no pot acceptar cap proposta catalana perquè perdria les eleccions. Unes eleccions que pot ajornar, però que cada dia semblen més a prop.

Després d’això que s’ha vist avui, no cal que Sánchez faci el gest de portar el consell de ministres a Barcelona el dia 21, per aprovar l’augment del salari mínim a nou-cents euros. Allò que només era possible donant suport al pressupost de l’estat, ara es pot fer amb una reunió a la Llotja de Mar de Barcelona. Un edifici ben cèntric, per tornar a abocar tensió en els Mossos d’Esquadra, per veure si algú cau en la provocació i troben l’excusa per a retirar les competències de seguretat a la Generalitat. Dos ministes, José Luís Ábalos i Fernando Grande-Marlaska li ho han desaconsellat. Però Sánchez, de moment,  tira pel dret.

MÉS QÜESTIONS
Els acomiadaments de Ford a Alemanya preocupen a la planta d’Almussafes.
Preocupació a la planta de Ford d’Almussafes, que miren de reüll els ajusts de Ford a Europa. La companyia automobilística ha acomiadat 1.600 treballadors de la planta de Saarlouis, a Alemanya. L’empresa suprimirà la fabricació de dos models, el C-Max i el Grad C-Max, segons diversos mitjans de comunicació alemanys. S’hi suprimirà un dels torns de producció, que afectarà els 1.600 treballadors, no es renovaran 500 contractes temporals i s’amortitzaran els 400 operaris que es jubilaran aviat. La planta d’Almussafes, que s’aferra al criteri de competitivitat per a encarar aquest envit. Segons expliquen, la direcció i el comitè d’empresa van tancar un acord laboral per a tres anys i la factoria continua essent rendible. L’any passat va tancar amb més de 14.000 milions d’euros en vendes i un benefici de 110 milions. Els representants dels treballadors tenen una reunió amb la direcció europea a principi de l’any vinent.

El Parlament Europeu aprova la inclusió de l’eix cantàbrico-mediterrani en la xarxa transeuropea de transport. Via lliure al Parlament Europeu a les línies ferroviàries que componen la xarxa transeuropea de transport i que, per tant, podran optar a rebre subvencions europees per a la millora i la modernització. És un primer pas. Aquesta xarxa inclou els trams València-Madrid i Sagunt-Saragossa, que d’entrada n’havien restat fora perquè l’executiu de Mariano Rajoy no les havia demanades. La proposta definitiva, que inclou les demandes valencianes, ha estat aprovada amb 434 vots a favor, 134 en contra i 37 abstencions. El 22 de novembre, després del viatge a Brussel·les d’una delegació d’empresaris i polítics valencians i aragonesos, la Comissió de Transports del Parlament Europeu va acceptar l’esmena que incloïa l’eix cantàbrico-mediterrani i la connexió entre València i Madrid. Ara, el tram Sagunt-Saragossa és més a prop d’optar a una part dels 30.000 milions d’euros en ajudes. Però, perquè finalment això sigui una realitat, cal que la resolució torni a la Comissió perquè la ratifiqui i, després, passi pel Consell Europeu, on rebrà el vist-i-plau definitiu.

El govern balear i els municipis de Llevant signen un conveni de 3,2 milions. El govern balear i els ajuntaments de la comarca del Llevant de Mallorca afectats per les inundacions del 9 d’octubre han signat convenis per un import de 3.267.175 euros en subvencions. Aniran destinades a la reparació o restitució d’infrastructures, equipaments o instal·lacions i serveis de titularitat municipal que varen resultar danyats. Els convenis s’han signat avui al Consolat de Mar, amb la presència de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol; la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera; el batlle de Sant Llorenç del Cardassar, Mateu Puigròs; el d’Àrtà, Manuel Galán; el de Son Servera, Antoni Servera; i el de Capdepera, Rafael Fernández. Per motius d’agenda, el conveni amb l’Ajuntament de Manacor se signarà demà, segurament. De la quantitat total, el gruix de les subvencions es destinen a la principal zona afectada. Sant Llorenç del Cardassar rebrà 2.760.471 euros; Artà, 237.905 euros; Capdepera, 116.666 euros; Son Servera, 103.464 euros; i Manacor, 48.667 euros. El pagament anticipat de les subvencions es tramitarà de manera immediata una vegada signats els convenis.

El suport a la vaga de fam pels presos polítics s’estén fora del Principat. L’associació Jubilats per Mallorca ha suspès el sopar de Nadal tradicional i, en compte d’això, organitzarà el dia que el tenia previst, el dia 19 de desembre, un dejuni col·lectiu en solidaritat amb els presos polítics que fan vaga de fam. L’acte es farà a Ca n’Alcover de Palma, amb un seguit d’accions reivindicatives en suport dels vaguistes. La junta directiva de Jubilats per Mallorca ha fet arribar un comunicat a la plataforma Prou Ostatges, en forma d’adhesió. En el text denuncien: ‘Bloquejar recursos per impedir l’actuació dels tribunals europeus és un abús inadmissible, i que això ho faci tot un Tribunal Constitucional implica posar en perill els drets de tota la gent.’ Jubilats per Mallorca considera que la presa de consciència per aquestes injustícies no ha de tenir límits i conviden la gent a participar en el dejuni col·lectiu o a organitzar accions semblants.

L’empresa de Gerard Piqué negocia la compra del FC Andorra. El grup inversor Kosmos, que té com a cap visible el jugador del Barça Gerard Piqué, negocia l’adquisició del primer equip del Futbol Club Andorra. L’objectiu és dur el club al futbol professional de l’estat espanyol, però l’acord està pendent de l’entrada en vigor de la llei de l’esport, que seria el punt de partida per a l’arribada de capital estranger. Segons fonts acostades al club, hi ha negociacions entre Kosmos i el president del FC Andorra, Albert Ferré, però la venda del club no és tancada. L’entrada en vigor la llei de l’esport permetria de reconvertir el club en societat anònima esportiva. A més, també cal tenir en compte que, prèviament, la conversió en societat anònima hauria de passar per una assemblea, perquè la decisió no es pot prendre de manera unilateral. L’acord serviria per a resoldre els problemes financers de l’entitat, amb un deute de 200.000 euros. La junta directiva va al darrere d’un acord amb algun grup estranger d’ençà que va començar el seu mandat i ara fa un any ja es va arribar a un acord amb un grup inversor català per fer viable el projecte esportiu. Ara, gairebé un any i mig després, tot fa preveure que es donarà continuïtat a aquesta idea de manera definitiva. L’objectiu seria portar l’equip, que és onzè al grup II de la primera divisió catalana, a l’elit del futbol. Per fer-ho possible, hauria de pujar tres categories fins a situar-se a segona divisió.

LA XIFRA
El 77% de denúncies per assetjament sexual s’arxiven, segons que ha denunciat l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC), durant la presentació a València de la Plataforma de Dones Policies i Militars.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de desembre de 1915, fa 103 anys, va néixer Frank Sinatra, cantant i actor nord-americà considerat per molts com el millor cantant popular de la història. Durant cinc dècades va enregistrar més de mil cançons per a quatre companyies discogràfiques.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb