Sánchez

TEMA DEL DIA
Escenari.
Pedro Sánchez no sembla gaire interessat a obtenir l’abstenció d’ERC en el debat d’investidura o potser es pensa que els republicans encara són a les posicions on eren el mes de juliol, quan estaven disposats a fer-lo president en canvi de res. La situació ha canviat, però el dirigent del PSOE no tan sols no fa gestos de distensió que permetin un diàleg seriós amb els republicans, sinó que manté la política d’hostilitat envers l’independentisme que va practicar durant tota la campanya electoral. Les decisions del PSOE i les declaracions dels seus ministres no ajuden a establir un marc de confiança que necessita tota negociació.

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’aturar l’obertura de tres delegacions de la Generalitat a l’exterior per un recurs del govern espanyol presentat el mes passat és una mina més en el camí cap al diàleg. Es pot dir que va ser una decisió presa abans de les eleccions, però el recurs és del mes passat, molt recent, presentat per Josep Borrell, fins avui ministre d’Afers Estrangers, que ha estat rellevat provisionalment per Margarita Robles, fins que hi hagi, si n’hi ha, nou govern espanyol. Prohibir l’obertura de noves delegacions demostra a l’exterior que la Generalitat viu sota una 155 permanent i no revisable, encara que administrativament no sigui vigent. La prohibició s’afegeix a la suspensió del Pla d’Acció Exterior de Catalunya que va decretar el TC el 30 d’octubre passat, també a petició del govern espanyol en funcions.

Però poques hores abans de començar les converses formals amb ERC, el govern espanyol ha convalidat el decret llei de seguretat ciutadana a la diputació permanent del congrés espanyol gràcies als vots de PSOE, PP i Cs i amb una abstenció incomprensible de Podem. És un decret llei que estableix la censura digital, retalla llibertats i té per objectiu combatre la república digital catalana que alguns ridiculitzaven tant i ara han d’anar corrents a legislar a la turca per aturar-la. La votació demostra que els socialistes estan més còmodes amb el PP i el PSOE, en qüestions d’estat, que no amb Podem i evidentment amb ERC. Els socialistes aproven amb la dreta el cop d’estat digital, però després reclamen el suport de l’esquerra per a la investidura.

L’abstenció de Podem, malgrat que els seus dirigents havien refusat la censura digital, només s’explica pel complex de Pablo Iglesias de ser disciplinat perquè no el tornin a acusar de fer fracassar un govern ‘progressista’. Un govern que avali un decret com aquest no es pot qualificar de progressista, per més teatre que hi posin. A l’hora de la veritat han estat Ciutadans i el PP que han donat suport a Sánchez, sense que el PSOE hagi manifestat símptomes de rebutjar el suport de la dreta. Aquí, com en el 155, l’eix nacional espanyol s’ha imposat a l’eix esquerra-dreta.

El PSOE recull allò que va sembrar durant la campanya electoral però manté i no rectifica la seva estratègia, com s’ha vist avui amb la llei mordassa digital. La inefable vice-presidenta, Carmen Calvo, ha tornat a repetir que el diàleg amb ERC exclou parlar d’autodeterminació, un dret que segons ella no existeix, i l’ha emmarcat dins la comissió bilateral, Generalitat-estat, creada per discutir traspassos autonòmics. En lloc de cercar possibles punts de trobada, els membres del govern de Sánchez es dediquen a posar l’accent en les diferències. No sembla pas una bona estratègia negociadora, llevat que repeteixi l’estratègia de l’estiu passat: Sánchez pregona un pacte d’esquerres però dificulta l’abstenció d’ERC i així, en cas de desacord, justifica un acord amb Ciutadans o el PP. En lloc de preparar una investidura, sembla que prepari una envestida.

MÉS QÜESTIONS
Soler calcula que el País Valencià necessita 4.000 milions més de finançament.
Quan encara no s’ha constituït el nou govern espanyol, i les negociacions sobre un nou model de finançament no tenen ni tan sols calendari, el conseller d’Economia, Vicent Soler, ha fixat la quantitat que necessita la Generalitat per a executar les seves polítiques: 4.000 milions d’euros més. El conseller ha explicat que l’infrafinançament atempta contra l’article 156 de la constitució espanyola, que diu que el finançament autonòmic ha de fer-se amb els criteris de suficiència i equitat, i ha denunciat que els cinc milions de valencians no són tractats amb aquests criteris. Tot i que no hi ha calendari fixat, ha assegurat que la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, li ha garantit que serà un afer prioritari del nou executiu espanyol. Mentrestant, Soler ha lamentat que el Consell no tingui recursos per a eliminar els barracons de les escoles ni per a ampliar el personal dels hospitals i reduir les llistes d’espera.

La futura llei d’educació del govern balear no inclou el català com a llengua vehicular. La futura llei d’educació que prepara el conseller Martí March no inclou el català com a llengua vehicular. Això ha indignat Més per Mallorca, que forma part del govern. En teoria, el suport de Més per Mallorca és imprescindible perquè la normativa tiri endavant, però fonts del partit denuncien que el conseller vol pactar la llei amb les formacions de dreta i no amb els seus socis de govern. La portaveu de Més, Bel Busquets, ha demanat que la llei inclogui la necessitat d’assegurar, com a mínim, el 50% de les assignatures s’imparteixin en català, per garantir la normalització de la llengua pròpia i la cohesió social. Busquets ha advertit que la llengua és una línia vermella i que si no es canvia la redacció de la llei no hi donaran suport. També ha aixecat les crítiques d’Obra Cultural Balear, que considera que tal com és redactada ara implica un retrocés respecte de l’actual model vigent i conté ‘perilloses similituds’ amb el promogut per l’ex-president José Ramón Bauzá, que tant de rebuig va despertar. En un comunicat força dur, avisa la conselleria d’Ensenyament que, si es manté la redacció, perilla la cohesió social a les Illes Balears.

Air Nostrum competirà amb Renfe pel TGV a partir de l’any vinent. Canvis importants al sector ferroviari. En una reunió extraordinària, el consell d’administració d’Adif ha seleccionat el consorci integrat per Air Nostrum i Trenitalia i la companyia francesa SNCF com els dos primers operadors que entraran a competir amb Renfe en transport de viatgers amb TGV quan, el desembre del 2020, aquest mercat es liberalitzi. La Intermodalidad de Levante (ILSA), societat valenciana d’Air Nostrum, i el seu soci italià es quedaran el grup de circulacions i freqüències ferroviàries denominat B, que preveu de posar en funcionament setze trens cada dia. SNCF, mitjançant la filial espanyola Rielsfera, ha aconseguit el denominat paquet C de serveis, que comprèn cinc recorreguts el dia per aquestes tres mateixes línies. Renfe s’ha quedat el paquet més gros de serveis ferroviaris, l’A, que inclou un màxim d’un centenar de freqüències diàries. L’obertura a la competència privada augmentarà d’un 65% la capacitat dels tres corredors de gran velocitat. En concret, en el trajecte València-Madrid l’augment serà del 40%, fins a 53 recorreguts. En el trajecte Barcelona-Madrid s’establirà també un total de 53 trens diaris, el doble que els 27 actuals.

Els socialistes esmenen la totalitat del pressupost andorrà. El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat una esmena a la totalitat del projecte de pressupost del govern de Xavier Espot. Els socialistes consideren, d’una banda, que el projecte parteix d’unes estimacions de creixement massa optimistes i que, d’una altra, preveu un percentatge molt baix per a les polítiques que més preocupen els ciutadans. També critiquen que es continuï recorrent als beneficis de FEDA i Andorra Telecom, cosa que creuen que acabarà repercutint en un augment de les tarifes d’aquestes companyies. I alerten de la caiguda dels ingressos del tabac i dels que s’aconsegueixen amb els imposts indirectes; en conseqüència, pronostiquen una pujada dels imposts directes. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha justificat l’esmena explicant que ‘el nivell de despesa no s’aguanta i les xifres no donen’, però també perquè creu que el projecte causarà un augment impositiu. També ha lamentat que tan sols es dediqui un 1,29% a les polítiques d’habitatge, les pensions i el transport públic.

LA XIFRA
97% dels vots a favor de fer un govern de coalició amb el PSOE és el resultat de la consulta que Podem ha fet a la seva militància. Hi han participat el 26,04% dels inscrits.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de novembre de 1707 Felip V ordena de canviar el nom de Xàtiva, ‘per formar de la ruïna d’una ciutat rebel […], el nom de la qual ha de ser esborrat, una colònia fidelíssima que s’ha d’intitular San Felipe’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb