17.12.2016 - 13:04
|
Actualització: 17.12.2016 - 19:28
La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que el referèndum no forma part del mandat democràtic del govern espanyol ‘ni del de la CUP’. Amb aquestes paraules, la popular ha volgut deixat clar que ni l’executiu de Mariano Rajoy ni els partits independentistes poden decidir ‘sobre el conjunt dels espanyols’ ja que ha asseverat que no els correspon. Per això, ha dit que estan disposats a ‘parlar’ sobre 45 dels 46 punts que va reclamar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però no del 46è, el referèndum. ‘Sabem escoltar i acordar i ho farem’, ha dit. Sáenz de Santmaría ha fet aquestes declaracions durant la seva participació en la reunió de la ponència econòmica i territorial de cara al congrés del PP que s’ha celebrat a Barcelona.
Sáenz de Santamaría ha començat el seu discurs assegurant que a Catalunya és un dels llocs on més es treballa per la defensa de la moderació, la convivència democràtica i denunciant la ‘radicalitat i l’exclusió’. Ha dit que en aquest context, el govern espanyol està disposat a parlar de tot amb el de Catalunya a excepció del referèndum, un aspecte que ha assegurat que no forma part del mandat democràtic pel que ha estat escollit l’executiu de Rajoy però que ha reivindicat que tampoc forma part de les assignacions que tenen encomanades els partits independentistes ja que és una qüestió de tots els espanyols.
La vicepresidenta ha posat com a exemple una comunitat de veïns i ha dit que si els del sisè escullen pel seu compte podran millorar l’ascensor però no el portal, que afecta a tota la comunitat. ‘Si decidim entre tots tindrem un bon ascensor i un bon portal perquè així es prenen les decisions en qualsevol àmbit’, ha declarat.
Amb això ha deixat fora de la voluntat de diàleg del govern espanyol el debat sobre el referèndum. Ha dit que en canvi estan disposats a tractar les altres 45 reclamacions que Puigdemont va fer arribar a Rajoy, així com ‘d’altres’ que ha assegurat que no estan en aquell document però que els ciutadans li reclamen quan visita Catalunya com aspectes relacionats amb la universitat o els centres tecnològics i la cultura. ‘El govern estarà aquí i parlarà amb les institucions catalanes, per suposat, però també amb el conjunt dels catalans i procurarem resoldre els seus problemes’, ha dit, al mateix temps que ha afirmat que la política ha de ser un ‘instrument de cerca de solucions i no una dinàmica generadora de conflictes’.
En aquest sentit, ha assegurat que des del 2012 les institucions catalanes han rebut 60.000 milions d’euros per pagar a proveïdors i serveis públics, un 60% dels quals han anat a la sanitat catalana; i Catalunya s’ha estalviat 16.000 MEUR en interessos. ‘Això és l’estat de les autonomies i la mutualització’, ha reivindicat.
Per últim, ha resumit que la ponència econòmica i territorial que el partit ha treballat aquest dissabte a Barcelona de cara al congrés del febrer es resumeix en la frase ‘vint milions d’espanyols treballant el 2020’. La vicepresidenta ha assegurat que l’acord sobre estabilitat pressupostària i deute públic a que s’ha arribat aquesta setmana demostra que el PP ‘sap governar i donar estabilitat en totes les circumstàncies’ i ha afegit que mostra també que els populars saben arribar a acords quan no tenen la majoria absoluta.
Treballar des de Catalunya per a Espanya
La reunió ha comptat amb la participació del coordinador de la ponència, Javier Arenas; el president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijoo; el de la Rioja, José Ignacio Ceniceros; el president del PP Basc, Alfonso Alonso; i el coordinador general del PPC, Xavier García Albiol; tots ells membres de la ponència econòmica i territorial que s’ha tractat aquest dissabte a Barcelona. A més, hi han assistit la ministra de Sanitat, Dolors Montserat; el d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal; i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, entre d’altres.
En la seva intervenció, Albiol ha constatat que el fet que la reunió fos a la capital catalana no era casualitat sinó que tenia el missatge clar de mostrar que ‘el PP està dissenyant la nova Espanya des del punt de vista territorial des de Barcelona per a tota Espanya’. Ha assegurat que la ponència donarà resposta als reptes que l’estat espanyol tindrà en els propers anys.
Ha apuntat que, ‘a diferència d’altres partits’, els membres del PP de diferents comunitat autònomes es poden reunir ‘per parlar del present i el futur que ha de ser del país’, aportant cadascú les seves ‘visions matisades’ però treballant per ‘un projecte en comú i no 17 idees diferents’.
Aquest projecte és un país on ha afirmat que ‘no es persegueix a ningú per ser independentista’ sinó que si que es fa contra aquells que ‘actuen al marge de la legalitat i que permeten que se signin acords o tramitin resolucions al marge de l’estat de dret’. Ha afegit que en aquest projecte hi té cabuda una ‘Catalunya que sedueix’ i ha asseverat que aquesta ‘no pot ser la que va de la mà de la CUP’ sinó la que aposta ‘per la moderació, el diàleg i l’acord’.
Feijoo diu que el finançament no és una ‘discussió de banderes’
Per la seva part, Feijoo ha destacat que en la ponència es volen treballar aspectes com aconseguir una legislació laboral protectora però flexible, un sistema de pensions que respecti la solidaritat intergeneracional i les garanteixi a les generacions futures i una política fiscal que reforci els fonaments de l’Estat sense perjudicar la iniciativa empresarial. A més, ha dit que tenen el repte de ‘perfeccionar’ l’estructura de l’estat de les autonomies.
En aquest context, ha reclamat deixar de banda la política ‘egocèntrica’ i centrar-se en aquella ‘útil’ i ha considerat que ‘no es pot barrejar el debat identitari amb el del finançament’. Feijoo ha fet una crida a ‘no supeditar el finançament a una discussió de banderes, sentiments o emocions’ i ha apel·lat a un diàleg ‘ambiciós i lleial’ per aconseguir un nou model ‘just i equitatiu’. Per últim, ha dit que en la tasca de prendre aquestes decisions tothom hi té la seva part de responsabilitat, ‘no sobra ningú’ i on Catalunya, com la resta de territoris, ‘haurà de dir molt’.
Arenas reclama un govern ‘moderat’ a Catalunya
Per la seva banda, Arenas ha considerat que quan als catalans els hi ha anat ‘espectacularment bé’ és quan han coincidit un govern del PP a l’Estat espanyol, un PPC fort i un govern ‘amb molt de seny i moderat’, en al·lusió als governs de CiU. Ha afegit que ha estat en aquests contextos quan els catalans han tingut més oportunitats.
