Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Raül Romeva explica que a la presó dels Lledoners, el monitor que fa d’àrbitre als partits de futbol o bàsquet a vegades xiula ‘malament expressament’ perquè els interns assumeixin el rol de l’autoritat. Des del locutori 1 de la presó, vestit amb un xandall del Club Natació Sabadell, el conseller d’Exteriors diu que cal ‘entendre que les coses no són com haurien de ser’ i que, sovint, amb tenir la raó no n’hi ha prou. ‘No és popular, ja ho sé, però algú ho ha de dir’, diu Romeva. ‘De què serveix, tenir la raó, si no te la donen? La nostra única força és la gent. Cal ser molts més’, defensa. ‘Cal ajustar les expectatives a la realitat’.

‘Som prous per a fer el que hem fet fins ara, però no ha estat suficient, és evident. Fa set-cents dies que sóc a la presó. Si hagués estat suficient, no estaríem parlant a través d’aquest puto vidre’, diu. En la mateixa línia, Romeva veu positiva la taula de diàleg entre el govern i l’executiu de Pedro Sánchez, com un ‘pas necessari, però no suficient’.

‘La taula de diàleg és una eina, però pot anar bé o malament’, diu el conseller. Segons ell, va ser una ‘senyal de confiança, credibilitat i bones intencions’ que no hi hagués filtracions durant la negociació entre el PSOE i ERC. ‘S’ha d’intentar. Si no va bé, ho haurem intentat i tindrem més arguments per provar altres coses’, destaca.

La lliçó del 2017

Romeva fa de dinamitzador al poliesportiu de Lledoners i enllesteix una tesi doctoral sobre esport i reinserció. Quan fa balanç de la seva etapa al govern, diu que ‘faria moltes coses de manera diferent’. Tot i això, refusa parlar d’errors, perquè ‘estigmatitza, paralitza i desmoralitza’. ‘Parlar d’aprenentatge permet corregir, motivar-se i continuar avançant’, diu.

‘Ho vam intentar’, recorda Romeva, afegint, però, que no se’n van sortir. ‘És molt difícil fer “jogo bonito” quan l’altre t’està trencant les cames’, admet, seguint amb les metàfores esportives. Romeva defensa que s’està fent molta autocrítica dins de l’independentisme, però en troba a faltar entre els defensors dels posicionaments unionistes i federalistes.

‘Ningú ha demanat perdó o ha fet autocrítica per haver-nos abocat a l’independentisme’, critica Romeva al recordar que ell havia estat un ferm defensor de l’opció d’una Espanya ‘federal, diversa i republicana’. ‘Ens han fallat, als qui defensàvem una Espanya diferent’, afegeix.

‘Autocrítica nostra tota, però només serà útil si la fem tots. Si no, el que es demana a l’altre és submissió, humiliació. L’autocrítica té sentit quan és col·lectiva’, afirma. I en aquest sentit, considera la taula de diàleg com un instrument necessari, i aposta també per contribuir a ‘canviar el relat públic’, especialment entre els que han ‘deshumanitzat’ els independentistes per justificar la presó.

Al valorar la situació actual dins de l’independentisme, Romeva diu que entén que ‘una part de la societat té pressa’ però demana paciència. ‘Cal ajustar les expectatives a la realitat. Generar expectatives massa altes genera una frustració molt gran, i és un gran perill, perquè desmoralitza’, afirma.

‘Sortir-se’n o no, no depèn de tenir la raó, sinó de si es compta amb prou força per fer viable un determinat projecte. A vegades mirem massa cap enfora, i potser hauríem de mirar més cap endins’, exposa Romeva. ‘Ens encallem en debats petits, en trifulgues menors. Ens encallem mirant el dit, i ens perdem la lluna’, diu.

Les discrepàncies JxCat-ERC

‘La idea que ens barallem desanima la gent’, admet Romeva, que refusa ‘alimentar’ les tensions entre JxCat i ERC. ‘Hem de baixar, tots plegats, la tensió, i no alimentar coses anecdòtiques’, afegeix el conseller, que malgrat tot creu que el debat sobre el full de ruta que ha de seguir l’independentisme és tan viu al carrer com als partits.

‘No passa res per tenir visions diverses, això és el que és la unitat estratègica, per mi’, defensa, admetent que tard o d’hora caldrà veure a les urnes ‘quin suport té cadascun’ dels projectes.

També afegeix que ‘no val queixar-nos que ens estem tot el dia discutint mentre ho anem alimentant’. ‘Hauríem d’administrar els gestos de confrontació i les decisions amb sentit d’oportunitat i de proporcionalitat’, afegeix. Malgrat això, creu que les discrepàncies entre JxCat i ERC són ‘totalment compatibles amb governar’.

‘La veritat és revolucionària, diguem-nos la veritat’, advoca Romeva, parafrasejant Gramsci. ‘Que no ens agradi no vol dir que no ho hàgim de dir, d’escoltar i assumir. Hem d’intentar ser coherents’, insisteix. ‘Fer política ara és molt complicat, té molt mèrit. No és fàcil ser Torrent. No és fàcil ser Torra’, diu, pocs dies després de la polèmica entre el president del parlament i el cap de l’executiu.

La visió internacional

Romeva és crític amb la Unió Europea, com recorda que ho era, també, des del seu escó al Parlament Europeu. ‘Potser en alguns discursos públics es peca d’ingenuïtat, i no ho podem ser, d’ingenus. D’exemples de coses que no pot permetre Europa n’hi ha tants com vulguis’, respon a la pregunta de si molts independentistes que hi confiaven es van decebre amb la UE arran del seu empresonament.

‘Les institucions europees s’inhibeixen constantment’, destaca, recordant que ‘van haver de morir 200.000 persones a Bòsnia perquè aixequessin un dit, i moren milers i milers de persones a la Mediterrània sense que la UE doni una resposta conjunta i coherent’.

Romeva admet que mai va esperar un reconeixement de la independència l’endemà de la DUI. ‘El reconeixement és l’última etapa’, afirma, dient que ‘arriba quan ja no hi ha més remei’. Segons Romeva, el procés independentista ‘és irreversible’ però cal que també ho creguin una majoria de ciutadans perquè ho assumeixi la comunitat internacional.

D’Europa, Romeva en destaca les victòries jurídiques. ‘L’Oriol ja ha guanyat la batalla’, assegura, afirmant també que confien que el Tribunal dels Drets Humans a Estrasburg acabi tombant la sentència del judici contra el procés.

‘Serà d’aquí un temps, i ja haurem passat uns quants anys a la presó, que era el seu objectiu. Ells no han volgut fer justícia, sinó fer com si fessin justícia per empresonar-nos i condemnar-nos. Ho saben ells i ho sabem nosaltres, i ho sap tothom’, conclou.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.