El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Roger Mas, el solsoní que va pujar Al Cel per baixar-nos les lletres de Verdaguer a la terra, acaba de publicar El dolor de la bellesa, l’edita Empúries. Aquest llibre ens obre les portes a un Roger Mas que no coneixíem, més personal, on explica anècdotes de joventut i les fa lligar amb cançons. També hi escriu reflexions i pensaments, vaja, ens dóna les claus per entendre, una vegada més i de més a prop el seu univers màgic.

D’on neix la idea d’escriure un llibre?

Va ser un encàrrec de l’editorial Empúries. Fa temps que em demanaven alguna cosa i bé, la veritat és que no sabia com agafar-m’ho, perquè jo sóc cantautor, no sóc pas escriptor. L’Andreu Gomila, que és qui ha tingut cura de l’edició, va tenir la idea d’organitzar-ho com si fossin entrades d’un diccionari. Això em permetia explicar, diguéssim, l’univers de les meves cançons, el que hi ha al darrera amb l’ajut de notes autobiogràfiques que expliquen moments que estan relacionats amb les cançons. Aquesta manera de fer em va desencallar, i vaig poder escriure.

Per què ha triat per títol El dolor de la bellesa?

Estàvem entre Sota una fina capa de cendra i El dolor de la bellesa. Sota una fina capa de cendra a mi m’agradava més perquè com a títol el trobava més interessant, més evocador… Però El dolor de la bellesa és una de les cançons de les que literàriament n’estic més satisfet i que explica els eixos de les coses que a mi em preocupen i que surten a la resta de les cançons. Aquesta dialèctica interna del desdoblament interior dels dos jos que es barallen constantment és el que sento cada dia. I en El dolor de la bellesa hi és, aquesta ànima, aquesta ment que se t’escapa, que és la que et dóna vida, la que et fa feliç, però que si la deixes marxar massa lluny corres el perill d’acabar boig. A mi em sembla que aquest títol pot explicar bé el que és tot el meu univers.

Llegiu l’entrevista sencera a Núvol, el digital de cultura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.