Richard Sennet, de setanta-tres anys, és un sociòleg de renom que abans-d’ahir va visitar Barcelona per a pronunciar-hi la conferència ‘Una Europa de ciutats’. Fou organitzada per la Fundació Catalunya Europa, que presideix Pasqual Maragall. Hores abans Sennet es va reunir amb unes deu persones al restaurant Velódromo de Barcelona per a explicar-los el contingut de la seva radical exposició. Arquitectes, urbanistes, membres de la fundació i membres de l’esquerra il·lustrada catalana. La trobada va resultar inspiradora per l’interès sincer i el profund afecte de Sennet pels catalans, la gran humilitat, les idees radicals que preconitza i les connexions d’alt nivell que té. Només un detall: pocs dies després del Brexit, l’ex-president britànic David Cameron va sopar amb poques persones per a debatre’n el resultat. Sennet n’era una.

Nascut a Chicago, es defineix com un ‘pensador americà’ i parla de les ciutats des de fa més de quaranta anys, quan va publicar Nineteenth Century Cities: Essays In The New Urban History. Però també ha teoritzat sobre capitalisme. Actualment viu al Regne Unit i és professor de la London School of Economics.

D’entrada, Sennet, molt afable, va dir això: ‘Mon pare va traduir de l’anglès al català, però no tinc el seu nivell. Em disculpo, doncs, però haurem de parlar en anglès.’ Va explicar que son pare, Maurice Sennet, va ser un brigadista internacional que va lluitar durant la guerra de 1936-1939 a Barcelona i també va traduir a l’anglès poesia popular catalana i l’obra de Joan Maragall: ‘Per això conec Pasqual Maragall.’ Com tants altres fills de brigadistes, sent un afecte especial per aquesta terra i se li nota. Va ser una de les figures internacionals que va signar el manifest ‘Let Catalans Vote’, que defensava el dret d’autodeterminació dels catalans. Ahir, de fet, semblava més interessat a saber què pensaven els comensals que no pas a fer-los saber el seu pensament.

Un pensament que, ara com ara, aquí abracen sobretot els comuns i que consisteix a afirmar que a Europa les ciutats ja són una realitat en xarxa, però en canvi no hi ha cap estructura que articuli aquesta xarxa. El seu pensament és puixant al Regne Unit, diu, i preconitza que el poder dels estats nació ha abandonat les ciutats, que ara s’haurien d’articular al marge. Va posar l’exemple del referèndum britànic: els habitants de Londres van votar de quedar-se a la Unió Europea, l’estat nació no i el resultat és que Londres n’ha restat fora. Desconcert generalitzat per part dels urbanistes. I un sincer, i real, intent d’entendre els que històricament també han estat abandonats pels estats nació: els independentistes catalans, o escocesos, per exemple.

Si a Catalunya aquesta idea pot semblar una excusa per a no encarar el debat sobre la independència, en boca de Sennet sembla una oportunitat d’unir sinergies. Perquè advoca efectivament per un moviment que vagi més enllà dels estats nació i ho diu amb totes les lletres: ‘Crear una xarxa de ciutats no es faria per estar per sobre dels estats nació, sinó directament fora. No se cerca autonomia, se cerca independència.’ Això sí, és un projecte a llarg termini, diu.

Segons Sennet, per exemple, avui dia les ciutats de Barcelona, París i Venècia actuen com una unitat en el turisme. Allò que passi en una ciutat, n’afecta una altra. Tenen més problemes –i solucions– en comú entre elles, que no pas Barcelona amb la resta de Catalunya, Londres amb el Regne Unit o Venècia amb Itàlia. Per tant, haurien d’actuar en comú: ‘De què serveix prohibir Airbnb en una ciutat i no en les altres? A vosaltres, per exemple, us semblaria bé que els habitants de Londres poguessin votar si Barcelona prohibeix Airbnb? I vosaltres, per exemple, votaríeu en una consulta feta a Venècia sobre Uber? Perquè les decisions afectaran totes les ciutats, no tan sols una.’

La proposta de Sennet arriba fins a l’extrem de pensar en drets de ciutadania que es tindrien no en una ciutat, sinó en una xarxa de ciutats. Per exemple, es demanava si les ciutats haurien de tenir un sistema educatiu homogeni, de manera que si vius a Barcelona i et trasllades a Londres, t’hi trobis un sistema escolar homologable. Sobre la possible reacció del món rural a la unió de les ciutats, la seva resposta és clara: ‘El món rural no ha estat abandonat per la xarxa de ciutats. La xarxa de ciutats arriba quan ja ha estat abandonat.’

Va ser realment curiós, també, de sentir Sennet dient que és probable que els escocesos facin un segon referèndum. Aquesta vegada, creu, serà sense el consentiment de Westminster. I maldaran per trobar una escletxa que eviti que l’enfrontament sigui frontal. Per això aquest referèndum podria no ser sobre la independència d’Escòcia, sinó sobre la condició d’Escòcia dins la Unió Europea. I si Escòcia votés que sí, arribarien a la independència d’Anglaterra d’aquesta manera, i no pas directament. Novament, Sennet va demanar a l’audiència: ‘Si els escocesos agafen el camí de la independència, els catalans els seguireu?’

No és habitual de trobar eminències com Sennet amb tantes ganes de saber sobre l’audiència i tan poques de vendre la seva teoria. El projecte de l’Europa de les ciutats, abandonades pels estats nació, seria un projecte a llarg termini. I hom es queda amb la sensació que ha vingut a Barcelona a veure i copsar com es rebria la seva idea a Catalunya, que justament ara viu un procés de creació… d’un estat nació.

Ací podeu veure la conferència que Sennet va oferir poc després a la Fundació Catalunya Europa. La seva intervenció comença a 1 hora 17 minuts, 39 segons.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb