Remei Oliva és l’última dona viva de totes les qui van infantar a la maternitat d’Elna. Avui, a cent dos anys, hi ha tornat per a la presentació de l’edició en català de les seves memòries, La noia de la capsa de fils, que ressegueix l’exili que va viure quan, l’hivern del 1939, va haver de deixar enrere la feina de modista i fugir a l’estat francès. La traducció del seu testimoni, publicat en francès per primera vegada el 1988, forma part de la col·lecció “Memòries” del Memorial Democràtic. “Espero que el record pervisqui”, ha dit Oliva durant l’acte a la maternitat. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha subratllat que el d’Oliva és el testimoni que representa la veu “de totes les dones víctimes de l’exili” que van ser “víctimes de la barbàrie”. Remei Oliva tenia vint anys quan, aquell hivern del 1939, va haver de deixar casa seva a Badalona. Va tancar les portes a la vida de modista i als seus somnis, per fugir cap a l’estat francès.

La maternitat d’Elna formarà part de la xarxa de memòria històrica de la Generalitat

Trenta-tres anys després, l’edició en català

El llibre La noia de la capsa de fils ressegueix els quinze mesos que Oliva va passar als camps d’Argelers i Sant Cebrià, el naixement del seu primer fill a la maternitat d’Elna i la difícil integració en un estat francès immers dins la Segona Guerra Mundial. El llibre es va publicar per primera vegada en francès el 1988. Fa setze anys va sortir en castellà i ara n’ha arribat la traducció al català.

Avui, a punt de fer cent tres anys –va néixer el 29 de setembre del 1918– Remei Oliva ha tornat a la maternitat d’Elna. Ella és l’última mare viva de les que van infantar els 597 nens a qui Elisabeth Eidenbenz va ajudar a néixer. I ha estat precisament ací, el lloc on va néixer el seu primer fill, l’escenari que la Generalitat ha escollit per presentar la traducció de les memòries.

Símbol de totes les dones republicanes exiliades

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha destacat que el relat d’Oliva és un testimoni molt valuós perquè és símbol de la valentia i la dignitat de les dones republicanes exiliades. “Ella ens parla de la vida als camps de refugiats, de les noies que tenien fills, de l’absència de pare de les criatures, de les famílies, malalties i plagues. De com cadascú lluitava internament per sobreviure en condicions infrahumanes i de com, malgrat les adversitats, la vida s’obria camí.”

Ciuró ha destacat que les memòries d’Oliva són història en majúscules, que s’han d’explicar als més joves perquè siguin conscients de com el feixisme va trepitjar els drets humans d’unes quantes generacions.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.