“No teníem cap constància que estiguérem en perill”: el relat colpidor de Borja Penalba sobre el temporal

“Estic en xoc, com deu estar tothom. Però sóc viu, ho puc contar.”

Dimarts va començar d’una manera tranquil·la per al cantautor Borja Penalba. Havia anat a passar uns dies amb dos amics que viuen en un mas a Godelleta (Foia de Bunyol), on tenen un estudi xicotet. Al matí, havien estat assajant amb un altre company, que després va tornar a València. No es podia imaginar com acabarien el dia. Tot va passar en qüestió de poques hores. La gota freda va ser especialment cruel en aquella zona, on es calcula que van caure més de 400 litres per metre quadrat, tot i que la xifra no és ajustada, perquè es van quedar sense electricitat. “Semblava que s’acabés el món, no era normal, ni el vent, ni la quantitat de llamps, ni la pluja que queia”, diu.

Quan va arribar la tronada, tots tres eren en punts diferents del mas i van passar hores sense veure’s perquè tenien por de moure’s. La cobertura i la llum se’n van anar, i van passar unes dotze hores traient aigua de la casa. “Ningú no ens havia avisat que passaria res. No teníem cap constància que estiguérem en perill de cap mena, perquè no vam rebre cap trucada de ningú, ni cap alerta o alarma. I de sobte ens vam trobar això.” L’endemà, va eixir a buscar aigua, perquè també s’havien quedat sense subministrament, i es va trobar la desfeta del temporal. Arbres tombats damunt les cases, els accessos desfets, les canonades trencades… “Semblava Gàndalf. Vaig agafar una canya molt alta per poder recolzar-me en alguna cosa i no matar-me, perquè era tot fang, i amb els esclops me’n vaig anar fins a un supermercat que hi ha a la carretera.”

Quan va tornar a la casa, un veí havia apartat unes pedres del camí amb una retroexcavadora, i gràcies a això va poder agafar el cotxe. Va arribar fins a una rotonda a prop de Torrent (Horta Sud), on li van dir que era impossible accedir a València, i que Torrent estava col·lapsat. Per sort, va tenir cobertura per primera vegada. Va parlar amb un conegut que vivia allà, i hi va passar la nit d’ahir.

L’horror de Paiporta

Però el malson encara no s’havia acabat. Penalba també té uns amics a Paiporta que han sofert les conseqüències de les inundacions. Aquest matí, s’ha llevat i ha anat a un supermercat de Torrent a comprar aigua i menjar per portar-los-en, i se n’ha anat cap allà. Quan ha parlat amb VilaWeb, tot just abandonava la població, sense paraules, enfadat i indignat. “Arribes ací i tot està desolat, gent pel carrer que va sense rumb, amb un carret, com si fóra una pel·lícula de por. Tu entres al centre de Paiporta i és Walking Dead. Gent traient cadàvers, tots els cotxes apilats els uns damunt dels altres, en alguns llocs el fang ha arribat a més de dos metres. És tot molt boig”, relata.

“És horrible i no estem preparats. Una de les meues reflexions d’aquests dos dies és que donem moltes coses per fetes, i no estem preparats en absolut, ni com a societat, ni els polítics tampoc. Siguen del signe que siguen, tampoc estan preparats per a gestionar una cosa així. I en un moment en què açò passarà cada vegada més… Perquè ara és a Paiporta, però d’ací a uns anys serà al Maresme, i desapareixerà tot el Maresme”, continua.

Explica que quan ha anat al supermercat de Torrent, hi havia gent que no havia sofert les conseqüències del temporal que hi feia cua per abastir-se i deixava els prestatges buits. Quan ha arribat a Paiporta, s’ha trobat gent que robava una joieria, uns altres que s’emportaven tot el que hi havia en un basar, i gent que entrava a furtar a les cases que s’havien quedat sense parets. “Ara me’n vaig a València i no tinc ganes de veure la cara de ningú. No vull veure la normalitat, perquè m’ofèn. Estan buidant els supermercats a la ciutat. No és ni un poc normal, hauria de ser punible, això no es pot permetre. Venim d’una pandèmia fa quatre anys i no hem après res. Jo ja no tinc cap esperança”, lamenta.

La manca d’ajut de les autoritats

Una de les coses que destaca Penalba és la manca d’assistència a la població. A Godelleta, on es van quedar sense cobertura, conta que un dels veïns era un home amb un fill amb trastorn de l’espectre autista que estava molt nerviós, i que a dues cases d’on era ell hi havia una dona embarassada. Si hi hagués hagut una emergència, no haurien pogut posar-se en contacte amb ningú, estaven totalment incomunicats. Recorda les alertes al mòbil del 112, un soroll estrident que, assegura, a tothom li quedarà en la memòria, i diu que s’hauria d’habilitar algun servei per a la gent que es queda sense cobertura. Els seus amics es van quedar allà i estan bé, tot i que encara no tenen aigua i ningú no hi ha anat a portar ajuda.

De Paiporta, la situació que en relata és de caos. “He vist uns bombers, que van a les coses greus, com una casa que ha caigut, i la policia, que va a recollir cadàvers. Però, amb el que ha passat, fa un dia que hi hauria d’haver l’exèrcit, allí. Tant que parlem del maleït exèrcit, hauria de ser-hi, organitzant, ajudant la gent a treure el fang”, denuncia. Diu que l’única ajuda externa que ha vist és gent com ell, que hi té familiars o coneguts, que aparquen el cotxe on poden i van caminant fins al poble amb carros d’aigua i menjar.

“Ara ens arriba una alarma dient que no agafem el cotxe per no col·lapsar les tasques d’emergències. Se me’n riuen a la cara, quina protecció? Si no hi ha ningú. Tot són brigades de gent altruista. Com vols que no passe, eixa gent? Com vols que no passe?”