Rebel·lió a la granja (neerlandesa)

L'emergència climàtica no es pot minimitzar de cap manera, però no es pot deixar de banda, basant-se en això, una emergència social que cada dia que passa és més visible

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Als Països Baixos aquests darrers dies hi ha un intens moviment de protesta pagesa. Els llauradors neerlandesos s’han abocat al carrer a mirar de blocar les principals infrastructures i s’han encarat amb la violenta reacció de la policia i les autoritats. Les protestes han pogut originar fortes dificultats de subministrament –bastants supermercats s’han trobat desproveïts–, han despertat la solidaritat de més sectors socials, com ara els pescadors, i han obert una crisi política.

Tot va començar amb la promulgació d’una nova llei que pretén de reduir d’un 70% les emissions de nitrogen per al 2030 en 131 zones del país pròximes als espais naturals protegits. Segons les estimacions del govern neerlandès, això exigiria de tancar el 30% de les explotacions ramaderes. Els governs provincials haurien de comprar aquestes granges, on el bestiar produeix grans quantitats d’amoníac, però molts grangers no volen abandonar l’activitat de tota la vida. I, sobretot, afirmen que els polítics són molt més durs i exigents amb ells que no pas amb alguns altres sectors econòmics. Concretament, demanen que els objectius ambientals, que no discuteixen, impliquen també la indústria i les grans empreses.

Per això, d’alguna manera, la crisi desencadenada als Països Baixos és com la versió neerlandesa del moviment de les Armilles Grogues, que ha sotragat durant mesos Catalunya Nord i la resta de l’estat francès.

Com en aquell cas, el govern fa servir el canvi climàtic per a afegir una càrrega a uns sectors socials ja tremendament carregats i que se senten desemparats. A l’estat francès l’espurna va esclatar quan es va dir a la població de la perifèria dels grans centres urbans que havien de canviar de cotxe per no contaminar tant. Sense tenir en compte que si la gent no canviava de cotxe era perquè no s’ho podia permetre; i també sense oferir solucions de transport col·lectiu que alleujassen aquella prohibició. Ara als Països Baixos els llauradors es demanen com és que precisament són ells que han de tancar les granges per assolir els objectius del canvi climàtic, mentre la indústria no ha de fer cap esforç comparable.

La qüestió és evidentment complexa i té arestes que tots podem discutir. Però qui pot negar avui que cada vegada s’eixampla més la distància entre els més rics i la classe mitjana? O que avui hi ha sectors –ací, al nostre país, els llauradors, per exemple, també– que a penes poden sobreviure, acorralats entre uns distribuïdors que els xuclen la sang i un estat que no fa res per defensar-los ni tan sols de la competència exterior tan desigual? I passa o no passa que avui hi ha gent que té un sou i és pobra? O que ha de fugir de la ciutat perquè ja no pot pagar el preu de residir-hi? A Barcelona mateix.

L’emergència climàtica no es pot minimitzar de cap manera, però no es pot deixar de banda, basant-se en això, una emergència social que cada dia que passa és més visible a Europa. I per tant, també, als Països Catalans.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ignasi de
Ignasi de
07.07.2022  ·  22:16

A Barcelona els cotxes contaminats a 1 de gener de 2020, eren 50.000 segons la Vanguardia. El 15 de setembre del 2020, en ple COVID els prohibeixen circular la major part del dia. Dos anys després, una bona part dels afectats hem comprat un cotxe nou, o una furgoneta. Vint mil €
multiplicat per 50.000 vehicles, suma mil milions d’€. La contaminació ha empitjorat a nivell de monòxid de carboni a les rondes. El lobby d’automoció està feliç i la jubilació d’algun polític, assegurada. Ningú de l’ajuntament pensa demà ar perdó? O compensar als afectats?

Josep Usó
Josep Usó
07.07.2022  ·  22:22

Emparant-se en excuses diferents, cada dia s’afavoreixen unes elits que, en realitat, són completament prescindibles. En els primers temps de la pandèmia es va veure molt clar. És més important un escombriaire que tot un consell d’administració de qualsevol multinacional a la què tots miren com a babaus. Hi ha pobra gent que és tan pobra que només té diners. Sense pagesia, és la fam.

Antoni Gamas
Antoni Gamas
07.07.2022  ·  22:24

Les distàncies, diferències, entre una majoria de la societat amb moltes dificultats econòmiques i d’altres tipus i una minoria bilionària (€), és cada vegada més gran.

Dolors Puig
Dolors Puig
07.07.2022  ·  22:35

El mes de maig vam estar a Amsterdam i rodalies.
Tots els camps que vam veure anant amb cotxe, estaven perfectament conreats i feien goig de veure.
Vam estar uns dies en un desè pis d un hotel a Amsterdam i em tenia intrigada la xemeneia que veiem allà lluny que fumejava nit i dia.
Deuen contaminar molt més la cremada d escombraries, els avions, els cotxes i els transatlàntics que les feines de la pagesia.
Però la pagesia no és un lobby potent.

Genís Barcons
Genís Barcons
07.07.2022  ·  22:43

Senyor Partal,
Per què en dieu “llauradors” dels “pagesos” ?
Bona nit i gràcies

Matilde Font
Matilde Font
07.07.2022  ·  22:56

No ho entenc, el sector primari sembla que és el culpable de la majoria de desgràcies del planeta perquè contaminen molt. Els avions, transatlàntics, tancs i resta d’armament…sembla que contaminen molt poc. La desgràcia és que sense sector primari ho tenim magre per subsistir.
El que busquen és que uns pocs siguen molt rics i ho dominen tot, i la majoria de població siguen pobres de solemnitat. I ho aconseguiran si l majoria els ho consentim.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
07.07.2022  ·  23:12

Genís Barcons el senyor Partal parla de llauradors que és com parlen a València. Jo que soc del Pla de l’Estany en diria pagesos. Entenc que Vilaweb que va destinat a tot el domini lingüístic on es parla català pot fer servir qualsevol de les formes acceptades.

Pel que fa al problema dels Països Baixos, és fàcil posar-se amb els pagesos perquè no són un lobby potent. No s’atreveixen amb els sectors que realment contaminen molt perquè són poderosos. Em solidaritzo amb els pagesos neerlandesos.

Joan Benet
Joan Benet
07.07.2022  ·  23:12

El meu cotxe no pot entrar a Barcelona però els supercreuers segueixen al port.
Paguem una salvatjada d’impostos i se’ns exigeix molt, però quan reclamem els nostres drets sóm tractats com ciutadans de 2a: Funciona igual declarar la renda que demanar l’atur? Pagar una multa que presentar una reclamació?
I els polítics i alts funcionaris s’atorguen privilegis als quals els que els hi paguem el sou no podem ni somniar.
I pel cada dia més gran grup d’emprenyats i decebuts, només la extrema dreta té propostes que semblin revolucionàries. La esquerra ha quedat reduïda a la esclerosi dels partits socialistes en qui ja ningú hi creu (entre altres coses perquè no és poden distingir de la dreta) i amb les propostes decebedores d’una panda patètica de niñatos quarentons, malcriats, dogmàtics i egocèntrics encantats d’haver-se conegut.
S’està gestant la tempesta perfecta.

Frederic Varela
Frederic Varela
07.07.2022  ·  23:20

Diuen que el camí cap a l’infern està empedrat de bones intencions. Amb el canvi climàtic anem ben bé a les palpentes, amb plans que no tenen cap recorregut a mig termini i que a més a més de no resoldre res ens portaran al caos social i econòmic. Amb l’agreujant que o bé sorgeix un miracle tecnològic (com la tan esperada fusió nuclear) o està clar que ja hem entrat en una fase de no retorn.

Josep Salart
Josep Salart
07.07.2022  ·  23:21

El mes de maig passat, amb el meu marit estàvem a Warder i sempre parlàvem amb la gent ramadera.
Toooots coincidien en que una lacra a la UE es españa i les subvencions que xuclen..

De lo altre, es llarg de parlar. Els seus excedents de llet, portats a l’Àfrica, varen fer desaparèixer les vacas d’allà. Es llarg i complicat parlar-ne….

Jaume Riu
Jaume Riu
07.07.2022  ·  23:21

SER COMPETENTS, AQUESTA ÉS LA QÚESTIÓ
En qualsevol organització, les persones que fan bé la seva feina són promocionades a llocs de més responsabilitat una vegada i una altra fins que de manera natural arriben al seu nivell d’incompetència, segons descriu l’inefable Principi de Peter (Laurence J. Peter – 1969) que amb humor ens fa adonar que al cap d’amunt de la piràmide de responsabilitats és molt provable que hi trobarem incompetents.
En general, ni el cap d’Estat, ni els presidents dels governs, ni els ministres o els alcaldes de les grans ciutats, no són gairebé mai els més competents per fer aquesta feina, i no vull dir noms, perquè no cal.
Recordem sinó les decisions per afrontar la pandèmia que s’han anat prenent en el regne d’Espanya; recordem com han començat totes les guerres de l’època moderna, Ucraïna inclosa; recordem així mateix qui aprova o desaprova les lleis per protegir el mediambient a nivell mundial, i amb quines conseqüències.
Doncs bé, en tots aquests escenaris que tenim ben documentats, les males decisions no provenen de responsables maliciosos sinó d’incompetents, i això és pitjor perquè el maligne sap que ho és però l’incompetent no.

Anne Lopez
Anne Lopez
07.07.2022  ·  23:39

Visc als Països Baixos i naturalment he estat seguint la informació sobre les protestes dels pagesos de les últimes setmanes. Des de aquest punt de vista m’agradaria fer algunes clarificacions.
Als membres del Farmers Defence Force, que son els que están fent les protestes més dures, com ara tallar autopistes, els agrada presentar-se com pobres treballadors, víctimes d’un govern que vol carregar-els un llastre que no mereixen. Es presenten com els heroïs que donen de menjar a tot un país i sense qui passarem tots gana, i molts es neguen a acceptar la realitat sobre el problema del nitrògen (o neguen que la seva contribució sigui tan alta com diuen).
La realitat és més matissada. D’entrada, el sector agrari als Països Baixos és responsable del 60% de les emissions de nitrògen. Aixó cau per compte especialment del sector de la ramaderia- els Països Baixos tenen la quantitat més elevada de ramat (vaques, porcs i gallines) de tota Europa… i exporten el 80% percent de la carn que produeixen.
A més entre els manifestants més violents es troben molts propietaris de grans ganaderies, amb ingressos milionaris.
N’hi ha també petits pagesos, amb empreses petites, que temen perdre les seves empreses per què son massa a prop de zones de natura protegida, i a qui el govern Neerlandès no dona la opció de trobar un altre lloc per continuar treballant. D’aquests sí es pot dir que son víctimes- molts dels altres es podrien permetre reduïr les seves empresses i encara guanyarien més que un treballador neerlandès “normal”.

Gerber van
Gerber van
08.07.2022  ·  00:55

L’article dóna una bona impressió del que està passant als Països Baixos.

Ha passat molt de temps que la política holandesa, juntament amb el funcionariat en els ministeris, ha girat l’escena al ciutadà. Això ja es va fer evident a partir de l’afer dels impostos en què els estrangers van ser discriminats institucionalment. Més tard, es va afegir la mala gestió de la pandèmia de COVID-19. I ara hi ha el ‘problema’ del nitrogen. Això últim es deu en gran part al fet que el nou govern ha nomenat una ministra de Medi Ambient i Nitrogen que és ignorant i basava les seves conclusions en un model demostrablement erroni, (del RIVM, l’institut nacional de medi ambient i salut). Quan això va ser criticat, es va proposar un altre model (un del TNO, el germà holandès de l’Institut Fraunhofer alemany) que funcionava raonablement bé en principi, però després es va polititzar. Per exemple, els avions que volen a més de 3000 feet (900 metres) d’altura no contaminarien, però sí s’inclouen les emissions de nitrogen dels cotxes de fins a 5 km de distància. A més, com tantes vegades, els Països Baixos volen ser els liders de la UE. Per això volen ser encara més catòlics que el Papa quan es tracta de normes de la UE. A Alemanya, hi ha zones amb quantitats similars de nitrogen al sòl. La diferència és que Alemanya està menys preocupada per això i deixa els agricultors en pau.

Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
08.07.2022  ·  01:46

Arestes?. Cap ni una!!! A això ens porten desennis de pixapinisme a escala global. Ens empenyem amb fer d’Europa un Megaparc temàtic Camacu chupiguai, sense indústries, mines, ramaderia, pesca potser tampoc (no fos cas, pobres peixets). Ah, sense vaques al costat de la urbanització, que fan pudor, o galls que toquen amb el sol…òstia les campanes! No, que fan molt de soroll, que a més son una cosa religiosa o que els no cristians s’emprenyen…I l’agricultura compte que sovint precisa adobs, fems…ui ui…Ara bé, si ens agrada escampar ossos monos per les muntanyes que queda xulo, lleons per què no? Prou n’hi hagué, si tirem temps enllà…i els lleons, de petitets, son tant bufons…Total, no hi hem pas de passejar amb la canalleta, perquè ja s’ho mira amb el whatsapp…Per altra banda, el nostre estil de vida i la nostra cultura des del Neolític, impliquen que cerquem un cert confort mínim i tranquilitat que ens permeti allargar la nostra vida i la de la gent que estimem. No parlo de iots, jets privats ni altres pijades, però oi que ens hem acostumat a una nevera? Creieu-me, he estat enmig de gent que per desgràcia viuen en condicions del Paleolític i no te res de bucòlic no tenir una ambulància per a portar un fill que es mor a l’hospital. I ves, per a fer l’ambulància o la nevera calen metalls, cautxú, vidre…i per a moure un vehicle cal petroli, cobalt, terres rares, liti, el què sigui. Matèries primeres. Sempre en caldrà, i deixem-nos estar de pensar que els reciclatges son la única panacea. O això o el Paleolític. I de cap manera el progrés vol dir destruir el planeta, no cal destruir la cultura o el progrés, sino les seves perversions i qui ho perverteixen. Hem de ser nosaltres qui moguem la economia i el progrés, i no pas deixar que els més malparits de la societat ho facin. Per altra banda, encara que passéssim de menjar botifarres (també es menjava carn al Paleolític), no tots els terrenys van be per a plantar bledes, i a més, qui les plantaria? Els pijoprogres guais que sols han viscut en ciutats i no saben diferenciar un presseguer d’un cactus? O Europa es desperta i es renta la cara, o anem a un precipici. Després ens posem les mans al cap quan ve una pandèmia i en tota Europa no hi ha mascaretes perquè no s’hi fabriquen i cal anar a pidolar-les a Xina que es frega les mans, o quan ara no podem apretar certs feixistes, no fos cas que deixin de subministrar-nos gas o ens enviin immigració. Quina colla de polítics més curts de gambals, i quina colla de gurus pirats i d’oportunistes que estan menjant el tarro a la gent. Aquest tipus de bestieses, fetes en nom d’una cultureta ciutadana per part d’una esquerra esmaperduda incapaç de fer el que tocaria i una dreta desistjosa d’esgarrapar-lis algun vot, és precisament el que està ADOBANT el terreny a l’extrema dreta, que sí que té missatges clars i, senyores i senyors, que encaixen amb el subconscient de la gent i 6000 anys de cultura al darrera. Per alguna cosa serà que pugen i que el seu vot massiu sempre és callat. Que ningú s’estrany del què acabarà passant, temo que ja irremediablement.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.07.2022  ·  06:21

Quant costa destruir un cotxe per substituir.lo per un de nou? Per que destruir un cotxe que funciona i contamina molt poc per que nomes fa 2.000 km any? Per que si l’ITV que mesura el grau de contaminacio de tots els cotxes no es determinant per catuar contra els cotxes contaminants? Qui paga la publicitat per canviar de cotxe? Per que es permeten els bussos turistics de bcn si contaminen mes que 10.000 cotxes? Per que quasi no hi han bussos electrics a bcn? La religió ecologista es un credo tancat, fàcil i molt productiu pels grans monopolis, i per estimular el consum com mai. Pobres pagesos, perseguits q mort per aqusts capellanots que mai han treballat la terra, quina SANTA INQUISICIÓ

Lluís Paloma
Lluís Paloma
08.07.2022  ·  06:31

Jo em trobaré havent de marxar de Terrassa, si és que arribo a trobar un lloc que em pugui permetre amb la meva migrada pensió. Precisament, ni bancs ni immobiliàries ni institucions polítiques fan res per a garantir el dret de tota persona a un primer habitatge. No hi ha cap proporció entre els preus dels habitatges i terrenys i els sous i pensions que cobrem la gent, i els bancs ens posen tots els entrebancs que poden. Només puc concloure que el mercat immobiliari s’ha entossudit a perdre tots els seus clients, des de fa ja vint-i-cinc anys. O això, o vol que, amb l’actual llei d’hipoteques, tothom perdi la casa i segueixi amb el deute. Vivim a Somàlia del Nord. Llavors s’estranyen que tothom ocupi pisos de bancs, però és això: tots necessitem un sostre, simplement no podem esperar a què un reduït nombre d’inversors entengui que amb l’habitatge no s’hi juga. Com tampoc podem esperar a què els bancs deixin de jugar a maquillar els seus balanços comptables. Necessitem habitatge assequible ja.

Josep Navarro
Josep Navarro
08.07.2022  ·  06:45

Una persona amb informació, ja deu saber que el català té una gran riquesa de paraules. No es parla igual a Tortosa que a Mallorca o Andorra. Hi ha paraules com crispetes, que gaudeix d’una gran varietat de noms. I no sol com es parla a Barcelona, és correcte.

Pauli Morer
Pauli Morer
08.07.2022  ·  07:54

Totalment d’acord amb l’article, mentre les administracions es mostren duríssimes enfront dels `petits son mes que toves amb els “poderosos”, que dirien els progres de saló, que també ho fan quan manen. Els pagesos treballen la terra i guanyen quatre rals per la seva feina i els que no arrisquen res es fan la barba d’or.

Albert Ventura
Albert Ventura
08.07.2022  ·  08:03

No he pogut deixar d’enrecordar-me de les inundacions que van passar fa uns 20 anys a Holanda quan es va desbordar el Rhin. Basicament degudes a la ferotge oposicio dels ecologistes a les obres de manteniment de les defenses contra inundacions del mateix Rhin. Un exemple perfecte de com unes bones idees deixades en mans de sonats i talibans poden tornar-se en contra de manera salvatge.

Jordi Parera
Jordi Parera
08.07.2022  ·  08:10

Durabt la pandemia hi havia avions que volaven buits, ho feien per mantenir els slots, per tant contaminavem per pura i estupida burocracia hi ha coses que es podrien fer facilment i no es fan, diumenge passat anant cap a barcelona per la ronda litoral es veia una fumareda d’un dels vaixells mes grans del mon i al costat seus uns quants mes una mica mes petits aixo si despres baixes emisions.
Al final nomes es persegueix als petits i aixi ens va.

Àngela Busquet
Àngela Busquet
08.07.2022  ·  08:10

Doncs a la interessant entrevista a Jaume Morron en aquest mateix diari es posa Holanda com a exemple a seguir pel que fa al tractament dels residus de purins convertits en gas metà en comptes de contaminar l’aigua de les capes freàtiques com a casa nostra. Gas metà que pot sustituir el de Putin o d’Argèlia. Tenim una solució i no l’apliquem. M’agradaria que hi hagués una legislació com la d’Holanda a Catalunya.

Pep Agulló
Pep Agulló
08.07.2022  ·  08:35

CAP A UN FEIXISME GLOBAL?

¿És possible que l’emergència climàtica ens aboqui a un clima social conflictiu a escala planetària que enterri definitivament els valors democràtics, esdevenint en el futur, utopies?

josep ortinez
josep ortinez
08.07.2022  ·  08:47

La gasolina d’aviació no paga cap impost, per això és tant barat volar.
Ara la de cotxe tant si és per anar a treballar com per fer turisme si que paga impostos a l’engròs.
Respecte de la pagesia, es clar no hi cap pagès que tingui un concell d’administració per oferir un lloc a cap exministre

Carme Perello
Carme Perello
08.07.2022  ·  09:00

La responsabilitat, la consciència, la dignitat, l’honor, el tenir escrúpols, l’educació, l’egoisme, el treball per un poble, país…., s’ha transformat en un
un postureig per treure la major rendibilitat per un mateix, sense mirar a qui es trepitja
Un postureig, que com diu la paraula, buit de dins, sense absolutament res. I això és el que s’està promovent, com a “treball”, entre alguns/nes/ de les generacions joves.
Dir per últim, que hem entrat en un revival del “Sodoma i Gomorra”, adaptat al segle XXI.
Els “Joséluismoreno” que mouen els polítics elegits a les urnes, han aconseguit tenir també el domini, a base de terrorisme de cloaca i ajjdats per les cavernes dels medis de comunicació, que ha tingut màniga ample amb fer i amb dir…..
“LO MAS GRANDE”.
Però no solament passa a Ezpaña, ara m’estic donant compte, que la frase tan simplista com:
EL MÓN ESTÀ MANAT ER 4 NECIS BOJOS PEL PODER,
és veritat¡¡
Ens estan venent el que volen, ens estan amenaçant AL POBLE, constantment, ens estan fent PAGAR VERDADERES BURRADES, PER NECESSITATS TAN DIÀRIES, i no diem res.
Ens tenen totalment lligats de peus i mans: per la comoditat, la por de ser POBRE…..si ja ho som¡¡
LA DESIGUALTAT….. qui l’ha fet realment?¿?¿
Es reuneixen a Europa, al Consell, al Parlament,…..es reuneixen els de l’ OTAN, i……el Pedro Sanchez a l’endemà demana : DOBLAR L’INVERSIÓ MILITAR¡¡¡¡¡
Però què ens esteu dient????
Però van més enllà…excusen aquest demanda, davant la tragèdia de l’invasió i guerra a Ucraïna, ens passen diàriament, les matances a altres països amb guerres civils i abusos; i així argumenten aquesta necessitat imperiosa de l’armament.
O sigui…que algú està per sobre del President del govern Ezpañol i que juguen, i s’omplen les butxaques tots amb el
NEGOCI D’ARMAMENT.
I després fan discursos de: l’HONOR, LA DIGNITAT I EL RESPECTE……a sobre ens tracten d’imbècil sutmissos.
Sr Pedro Sanchez, Sra. Colau, exemple de la transformació (ó no), d’ún polític. Potser ja eren insaciables de poder, però van fer un paper de proletris de culllons¡¡¡

Marc Adell
Marc Adell
08.07.2022  ·  09:05

Això és el que passa quan els estats prenen decisions basades en l’arbitrarietat. No és un problema de “rics i pobres” sinó d’estats extremadament intervencionistes. Per exemple, el problema de l’habitatge podria solucionar-se permetent més construcció. El problema de la contaminació es podria ponderar venent els drets d’emissió de manera igual per a tothom, no posant impostos a discreció per pagar tots pel mateix concepte cinquanta-mil cops ni fent lleis arbitràries que beneficiïn uns sectors en contra d’uns altres. Però, ai las! que és un negoci enorme per l’estat l’economia “verda” i els imposts associats!

Alfons Nadal
Alfons Nadal
08.07.2022  ·  09:42

L’emergència climàtica és una part (simptoma). La pitjor és un model esgotat (social, econòmic,de recursos, polític), que el vèiem a distància (Angola, Eritrea,…), però ara es globalitza i s’apropa. Tots els poders fàctics no saben què fer davant els nou reptes. La bona vida, en part, és a canvi de la situació precària del sector primari de tot el món. No s’entén la necessitat de canvi de model i segueixem fent macro explotacions. Tot són paraules: pau, democràcia, justicia, ecologisme, salut,comunitat … però es fa tot el contrari.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
08.07.2022  ·  09:46

Sr.Genís Barcons (22·43); Per què dieu “pagesos” als llauradors?. Només vull significar-vos que al P.V. sempre ha estat nostra denominació emprada. Un servidor és i se sent llaurador. Tanmateix, al Principat estant, en preguntar-me, diria que “pagés”. Celebrem-ho.

Ferran Puig
Ferran Puig
08.07.2022  ·  09:47

Tothom parla del CO2 dels combustibles fòssils però ningú de les emissions de l’agricultura i ramaderia industrial, que són comparables. Tot comptat, també l’N2O dels fertilitzants artificials que destrossen aigües freàtiques i la vida marina, i els purins, son al voltant del 40% del total. No hi ha cotxes “no contaminants”, això és una fal·làcia. Simplement l’hem allunyat de la vista. Si ningú vol ser el primer, mai tindrem un segon. I el desastre climàtic està servit.

Miquel Pastor
Miquel Pastor
08.07.2022  ·  09:56

Tot plegat un cúmul de contradiccions i ens falta la base teórica mes enllà de les diferents demagogies per a com tratar-ho. Es cert que hem de disminuir consum, que hem de potenciar l’autosuficiencia alimentaria amb aliments de proximitat. El disminuir el consum (baixar demanda) porta com a reacció (o com anticipació!!!) una disminució d’oferta i pujada de preus; així doncs la limitada oferta es només accessible als que mes tenen i la disminució de consum els hi toca als altres. A sobre la disminució de producció els hi acaba tocant als productors locals i no als globals (hauria de veure’s però a quina categoria corresponen els pagesos holandesos). Tot plegat un garbuix de forces contradictories e interessos que no tenim models economics ni politics per a saber gestionar. Gestionar el decreixement distribuint correctament el impacte de manera que no generi tensions socials excesives.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
08.07.2022  ·  09:58

Des del col·lapse del Comunisme fa uns 30 anys, el Capitalisme s’ha tret la màscara de la “societat del benestar” (que no era més que un producte propagandístic anti-comunista) i va desbocat cap a un model ultra-lliberal que escombri el més ràpid possible els drets socials assolits en els darrers més de 100 anys. La Xina porta aquests mateixos 30 anys demostrant com fusionar (evidentment, a la força) una dictadura (a nivell polític i social) amb una economia capitalista de consum compulsiu.

Aquest és el futur que el Sistema Globalitzat que controla el Món persegueix, fer recular més d’un segle de progrés social als països desenvolupats mentre s’arrasa salvatgement els recursos del Planeta i s’accelera l’autodestrucció humana (el planeta Terra seguirà al mateix puesto, molt tocat, però sense la plaga humana).

Aquest model “xinès” o nou-Feudal o assassí (com li vulguis dir) requereix disfressar una democràcia en estat de coma i tenir una classe política / administrativa conformada només amb “titelles”.

Com passa amb el procés d’Independència a Catalunya (que els “líders” ens l’han robat i s’han plegat a l’enemic), a nivell mundial el robatori del progrés aconseguit especialment al S.XX ens el volen treure gratuïtament amb una seqüencia de crisis que no s’aturarà fins que haguem reculat a nivells del S.XIX.

Com passa amb el procés d’Independència a Catalunya, ens hem de quedar mirant com ens liquiden?

No. No pot ser que siguem tan rucs. Lluitem, canviem les coses. Deixem de fer el babau amb això del Consumisme insostenible ecològicament i econòmicament.
Cal una Revolució i cal fer-la ja !!!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
08.07.2022  ·  10:55

El gran capital s´equivoca de nou com ha fet sempre, l´excés d´egoisme, les ganes exagerades d´empobrir-nos ens portarà a una revolta general. I tots sabem on acaben els amos del cortijo.

Joan Royo
Joan Royo
08.07.2022  ·  11:30

Camí de la dictadura verda. I qui és el més perjudicat d’aquesta dictadura? Les classes populars. El dogma de la crisi climàtica, emergència i altres noms…s’ha imposat. Qui dubta que els canvis en el clima tinguen a veure amb l’acció humana ja són titllats de negacionistes, servidors del capital i altres qualificatius.

Daniel Mir
Daniel Mir
08.07.2022  ·  11:35

Tinc entès que hi han solucions senzilles per a convertir els residus de la ramaderia en gas metà, adobs biodegradables i l’urea a plàstics biodegradables de forma relativament senzilla.
Per que no es fa? suposo que és per lo de sempre. El fer metà va contra dels interessos de les energètiques, el fer adobs va contra els de Montsanto Chemical i similars i fer plàstics va en contra del sursumcorda Ltd.

O sigui que el problema és el de sempre: La Llei de l’embut: el gros per a mi i el petit per tu.

En quant a la agricultura, els conreus son el millor conversor, per efecte clorofíl·lic, de CO2 a oxigen. Que generen problemes de nitrogen a les aigües freàtiques? Si. però és per culpa dels adobs sintètics que produeixen els de la Montsanto Chemical i similars.

És el peix que es mossega la cua.

Núria Nadal
Núria Nadal
08.07.2022  ·  12:00

Amb la mentida del canvi climatic ens volen matar de gana….
Passat el timovitxo ara ens volen fer creure el timoclima. Em de ser mes llestos que les elits i no fer-los cas .Ens hi va la vida.Cada qual sap com fer la seva guerra !

Rafael Frasquet
Rafael Frasquet
08.07.2022  ·  12:10

Genís Barcons, en diu “llauradors” de la pagesia perquè la llengua catalana és molt més rica i diversa -en accents, lèxic, etcètera- que el català que es gasten als telenotícies de TV3. Hi ha una cosa anomenada català occidental, a Ponent, i al País Valencià. Talment uns dieu nen i noi, uns altres pronuncien nin i al•lot, alguns, al sud del sud, “allà on la terra mor. I el meu caminar s’ha fet tan complicat, que ja no veig el nord” (com canten els Obrint Pas) diem xiquet.

De vegades hi ha gent que es plena la boca dels Països Catalans, com a Castella se la plenen amb la seua Espanya. Sense conèixer la terra, sense eixir del seu rovell de l’ou particular.

Els valencians, i mallorquins, menorquins, eivissencs, fragatins o algueresos, posem per cas, no som un tros de terra que queda bé per lluir al mapa. Som tan catalans com els de Girona, o Barcelona. I el nostre català igual de correcte.

maria serra
maria serra
08.07.2022  ·  12:14

La globalització ha comportat que les grans fortunes encara se enriqueixint més en depriment del petit empresari.
Amb les mesures per controlar el canvi climàtic passarà el mateix, destrucció de la pagesia i ramaderia i quatre o manegarant tot, si volem menjar ens vindrà sense control de l’altra part de món.
Ja estan conrreant grans extensions amb pesticides a dojo, quan aquí procurem posar adobs que no contaminint el medi ambient,

Carles Viñals
Carles Viñals
08.07.2022  ·  12:31

A Antoni Gamas, Matilde Font, Joan Benet, Marcel Barbosa i Víctor Torguet que diu, molt encertadament:
“Des del coll.apse del comunisme (…) el capitalisme s’ha tret la màscara de la “societat del benestar” (…) i va desbocat cap a un modeñ ultra-liberal que escombri al més aviat possible, els drets socials assolits (amb moltes llàgrimes, suors i sang, afegeixo jo), al llarg dels darrers 100 anys.”

_”Potser és la naturalesa de l’ésser humà repetir segle rera segle les mateixes barbaritats -afirmà Signoret- (…) com a conseqüència de la nostra obediència cega a idees tingudes per veritats absolutes.
_És el nostre AFANY DE DOMINACIÓ -afirmà Beauvoir-, No hi ha res que ens proporcioni més plaer que la dominació d’altres éssers humans.
_Vols dir que no són els diners ? -va fer Aznavour.
_No, els diners, no. Els diners només són una conseqüència de la dominació, o un instrument per aconseguir-la.
_ I et sembla poc ? -insistí ell.
_Els diners són una cosa material creada per la gent -continuà Beauvoir.- L’afany de dominació és inherent a la condició humana. No tots el dominadors tenen com a objectiu els diners, ni totes les dominacions generen negoci. Hi ha dominadors molt pobres. L’home que tracta la seva dona a cops de puny no ho fa per diners. Ho fa per raons molt més profundes i tortuoses. Crec que l’ésser humà podria prescindir del diners, però mai de la necessitat de dominar l’altre.”

Fins aquí un fragment de la novela de Victor Alexandre “Els amants de la Rambla del Celler”, On Simone de Beauvoir, en un debat imaginari en un café de Paris amb Charles Aznavour, Simone Signoret i uns exiliats catalans, assenyala l’afany de dominació de l’altre com a causa principal de les desgràcies del món.

El que la dominació de l’home sobre la dona és a nivell individual, el capitalisme i els seus manaies ho són a escala planetària, mitjançant el control absolut d’una minoria dominadora, exercit damunt d’una immensa majoria dominada.
I triomfarà, sens dubte, amb totes les consequències que se’n derivin, per una senzilla raó: La majoria dels condemnats a patir-ho, li’n donen suport en nom d’una democràcia i una llibertat que mai no ho seran per a nosaltres, ans només per als nostres carcellers.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
08.07.2022  ·  13:37

Com es desprèn del nom, el Capitalisme, altrament dit Avarícia, és un pecat capital que posa en perill la convivència harmònica i la pau social. No és fàcil evitar la incompetència de la majoria de polítics però, què tal aniria incloure al dret penal les portes giratòries? Perquè carregar-ho tot a l’emèrit, com si no hi hagués més corrupció política en la rècula que el segueix és simplificar molt, no us sembla?

Antoni Morros
Antoni Morros
08.07.2022  ·  13:54

El pla orquestrat pels que de veritat manen al món s’està complint inexorablement. Quina casualitat que tot això passi ara, oi?

Maria Martinez
Maria Martinez
08.07.2022  ·  15:28

No és fàcil de salvar el planeta que hem fet malbé amb el consumisme desbocat. Clar és que s’ha de reduir el consum de carn. Ens omplim la boca de paraules però fets, massa pocs fets. Els purins són una font de contaminació brutal i s’ha de reduir. I la carn, plena d’antibiòtics.

Visc a Alemanya i els pagesos que conec no van anb una mà al davant i una al darrera. Els dels Països Baixos segur que tampoc.
Bona tarda.

david graupere
david graupere
08.07.2022  ·  17:02

Calen accions globals: al món industrialitzat una acció transversal no pas per sectors, als non-industrialitzats reduir la taxa demogràfica.

Tanmateix, eminents ecòlegs ja diuen en privat que el canvi climàtic ja ni és reversible, diuen que cal estudiar com minvar-ne els efectes.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
08.07.2022  ·  19:51

Segons el criteri d’alguns científics, a una era de clima molt temperat hi seguí una llarga època de glaciació. Al mateix temps, es va poder determinar que, continuant amb aquest criteri, el canvi climàtic generat per la negligència humana, no existeix. Vull dir que és possible pensar, amb certa lògica, que les variables que ens ofereix el clima, fan pensar que estem cosmològicament ficats en un fenomen cíclic. L’home no té la potència suficient per degenerar el clima de la terra, per malament que ho faci. Amb això no vull pas significar que no és tingui en compte l’emissió de gasos contaminants que, cada dia que passa, són portadors de malalties incurables. Però el canvi climàtic continuarà malgrat la disminució de les emanacions destructives de la nostra salut. La lluita contra l’emissió de gasos contaminants la podem guanyar. El canvi climàtic seguirà impertorbable i no hi podem fer res.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes