Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Carrer de la Riereta número 3, al Raval. La porta central del local és coberta amb la imatge de Pere Asensio, un dels activistes contra els desnonaments més veterans del barri, que aixeca un bastó en senyal de resistència. “Amb el mural no es pot apreciar, però aquesta porta està feta malbé”, comenta David Cuadrado, un dels joves que hi viu de fa tres anys. “Si ens desallotgen i no hi posen seguretat o el tapien, això tornarà a ser un narcopís al cap d’una setmana… I ho sap tothom.” Ho explica perquè aquestes darreres hores l’immoble ha tornat a ser a punt de ser desallotjat. Avui era el dia previst per al desnonament, tot i que a última hora s’ha aconseguit de suspendre’l per negociar un lloguer social amb la propietat: el BBVA, juntament amb el gestor immobiliari Divarian, que pertany al fons d’inversió Cerberus.

Pere Asensio amb David Cuadrado al local de Riereta 3 en una fotografia de l’entitat Acció Raval.

La xarxa veïnal del barri ha interpretat aquesta suspensió del desnonament –la quarta des que el local el van ocupar els veïns– com una victòria contra allò que anomenen un “triumvirat especulador”, però estan molt preocupats tant per què pugui passar en un futur al local com per la situació general dels desnonaments i l’ocupació de locals buits per narcotraficants al barri. “Perdre Riereta 3 seria un cop molt fort, és un lloc simbòlic”, diu Ángel Cordero, membre de l’entitat Acció Raval. De fet, aquests darrers anys aquest local ha estat un exemple de resistència veïnal contra el narcotràfic que assetja i expulsa els veïns.

Una ocupació veïnal per a evitar un nou narcopís

L’any 2013 aquest local va ser ocupat per narcotraficants, com tants altres del barri. En pocs metres hi havia tres narcopisos, i això originava baralles molt violentes entre màfies i amenaces als veïns. El local va ser desallotjat i s’hi va posar una porta metàl·lica per assegurar-lo, però com que l’altra porta no va ser reforçada –malgrat els advertiments fets als propietaris–, al cap d’una setmana ja tornava a funcionar com a narcopís. “L’expansió de narcopisos al barri va continuar fins que el carrer de la Riereta es va convertir en un lloc d’explosió de la protesta, la gent ja no podia més”, recorda David Cuadrado. Arran d’aquest esgotament, veïns com ell van aprofitar un període en què el local va quedar buit per ocupar-lo. També va ser-hi present Ángel Cordero, tot i que ell no hi ha viscut: “La pressió veïnal va fer fora els narcos que hi havia al començament, però havien traspassat el local a una altra màfia, i en aquests dies de traspàs vam entrar-hi. Al cap de tres dies van venir a reclamar-nos-el perquè aquestes màfies es pensen que és seu. Fins i tot el capo, un home molt corpulent i alt, em va dir que volia solucionar la qüestió amb una baralla. Evidentment, m’hi vaig negar i vam acabar aconseguint que se n’anessin.”

Malgrat la victòria dels veïns, la pressió perquè el local tornés a caure en mans del narcotràfic no va cessar durant un temps. “Durant mesos la gent colpejava la porta de matinada. Eren o bé els narcos o bé gent que necessitava una dosi i a qui havíem de dir que aquí ja no s’hi venia res. Això ha estat una de les pitjors coses de viure aquí”, explica el jove. Diu que, com que és un local i no pas un pis, interessa especialment als narcotraficants, perquè té una entrada més directa del carrer estant i així s’evita part del contacte i els problemes amb els veïns.

Despreocupació dels propietaris

Quan els veïns van ocupar el local, tenia una data de desallotjament, que, com aquesta darrera vegada, s’ha anat ajornant per a explorar la possibilitat de negociar un lloguer social. Però aquesta possibilitat es complica per les característiques de l’immoble, perquè és un local i no un habitatge. “Això fa que no estiguin obligats per llei a proposar un lloguer social, però no els interessa o no els preocupa resoldre la pregunta de què passa si es torna a quedar buit, perquè tornaran els narcos”, diu Cuadrado.

Els veïns també consideren que els locals es desallotgen amb rapidesa quan són ocupats per gent del barri, però no quan són ocupats per narcotraficants. “En molts casos s’ha vist aquesta celeritat”, diu el jove. “En un altre local, a Riereta 13, hi va haver un narcopís durant tres anys, però quan ja no hi eren uns veïns van ocupar el local; l’endemà ja tenien els Mossos a la porta perquè volien identificar-los, després d’una denúncia de La Caixa.”

Entitats com Acció Raval diuen que això és una dinàmica habitual. Denuncien que els grans tenidors no compleixen els deures com a propietaris i es despreocupen d’un gran nombre de locals buits pels quals no tenen cap proposta de lloguer, que són de molt fàcil accés perquè no s’hi reforcen les entrades i que, per tant, atreuen el negoci de les màfies. “És indignant veure com expulsen els veïns i alhora hi ha dificultats per a expulsar-ne els ocupants que hi trafiquen. Pensem que és una cosa intencionada que potser se’ls ha escapat de les mans… S’ha de donar ús a aquests locals perquè s’ha comprovat que aquesta mena de propietaris no actuen. Quan un propietari es preocupa i actua, el problema dura molt poc”, diu Ángel Cordero.

Ángel Cordero, membre d’Acció Raval, al Lokal, una associació cultural del barri.

Cuadrado, en la mateixa línia, creu que el narcotràfic forma part de “la roda de l’especulació i la gentrificació que convé als grans propietaris”: “Expulsen els veïns que no volen viure en aquestes condicions i venen el seu pis, que compren ells. Hi ha moltíssima gent que se n’ha anat del Raval perquè estava farta dels narcopisos i la degradació. És una simbiosi entre especulació immobiliària legal i il·legal.” Diu, a més, que els veïns han notat la diferència entre el tràfic de droga que s’havia viscut històricament al Raval i el fenomen d’aquests darrers anys, en què les màfies han anat d’un espai a un altre intentant treure el màxim benefici en el mínim temps possible. “Hi ha turistes que vénen a consumir perquè com que és un barri cèntric els és accessible, però també hi ha veïns que m’han comentat que els surt més barat drogar-se en un narcopís per a passar-hi la nit que no pas pagar un hostal”, explica. “El problema de fons, novament, és el de l’habitatge.” Tanmateix, pensa que ara aquestes màfies volen passar més desapercebudes i que als narcopisos s’hi fa més venda que no consum.

L’acció de les màfies, a més, no es limita al tràfic de droga, sinó que també s’hi han detectat casos de contractes fraudulents en pisos ocupats. “Hem arribat al punt que enganyen famílies que acaben d’arribar i que no dominen l’idioma: els fan un contracte i els demanen 2.000 o 3.000 euros”, explica Ángel Cordero. Aquestes famílies després es troben que han estat estafades i que hi ha una data de desnonament del local. “Es vol aprofitar aquest problema per criminalitzar les ocupacions de les famílies sense recursos, les ocupacions per consciència o les ocupacions que simplement es fan per donar ús a aquests espais”, afegeix.

Aquestes ocupacions no tenen gaire oposició veïnal perquè eviten tots els problemes que impliquen els narcopisos. “Veïns que potser no haurien donat mai suport a una ocupació ara pensen que és millor que hi siguem nosaltres, que no portem problemes, que no pas un narcopís”, diu David Cuadrado. “Els pisos buits i tapiats que no s’ocupen també causen molts problemes, com ara les plagues de rates.” També diu que la idea de l’ocupació del local del carrer de la Riereta 3 era que deixés de ser un element de degradació del barri per a convertir-se en un espai social, però que després del desallotjament de la residència d’estudiants autogestionada on vivien uns quants joves va servir d’espai per a viure. Ara ja només hi viu David Cuadrado amb la seva companya: “Vaig decidir que em quedava per veure com ho gestionàvem i si era possible que hi entrés a viure una família, però no es pot organitzar res perquè sempre tenim la incertesa de si hi haurà un desallotjament o no.” Explica que l’informe dels serveis socials considera que no tenen vulnerabilitat social, tot i que sí vulnerabilitat econòmica: “Amb el que cobrem no podem pagar un lloguer i en part som aquí per això. De moment anirem a cases de col·legues i després vés a saber… Ja veurem què fem.”

Menys narcopisos que no anys enrere, més que no fa uns quants mesos

Acció Raval diu que, tot i que és lluny el moment culminant dels narcopisos al Raval, que va ser fa tres anys o quatre, estan preocupats perquè n’han detectat un cert augment, com també de l’ocupació de delinqüents. “No hi ha la impunitat d’abans, ara aquestes màfies van més a poc a poc. És cert que ja no tenim setanta narcopisos al Raval, però abans de la pandèmia en teníem deu i ara calculem que entre trenta i quaranta”, explica Cordero.

Considera que les administracions han fet una part de la feina, però que l’altra resta pendent: “Han arribat a fer dues-centes entrades i tres macrooperacions, no podem dir pas que no hi ha intervenció de la policia. Això no havia passat mai, però ni la justícia ni la Generalitat ni l’ajuntament no han estat capaços de posar-se d’acord per anar a l’arrel del problema, que és l’especulació, l’habitatge buit i les desigualtats. S’ha de dir que l’ajuntament o bé s’ha trobat sol o bé no ha sabut treballar amb els altres. Quant al tràfic de droga, la competència la té Salut Pública, la Generalitat, amb qui no hem pogut tenir interlocució. Hi ha un representant de la Generalitat i en quatre anys només l’he sentit parlar per dir que no faria comentaris quan vam denunciar que hi havia un pis de la Generalitat que era un narcopís. Quant a la justícia, se suposa que tenim un fiscal a Ciutat Vella, però no hem vist que s’hi pronunciés. Demanem un fiscal només per al barri”. Creu que el paper d’aquests grans tenidors seria denunciable “per omissió” i denuncia inacció de la Generalitat. “Jo crec que tenen por dels bancs i del lobby immobiliari”, diu. “Els veïns estem sols.”

Els darrers desnonaments

Tot i que de moment s’ha aconseguit de suspendre el desallotjament de Riereta 3, els veïns estan preocupats per tots els desnonaments que hi ha hagut darrerament al barri, en plena crisi sanitària i econòmica, entre els quals es destaca el del carrer de la Riereta 13 i el de la nau coneguda per la Caracola, que té una data de desnonament oberta d’ençà de divendres passat. Ara per ara, s’ha acordat que el sindicat de manters, que hi tenia el taller, pugui accedir a un local de la Zona Franca, i miren de trobar una alternativa d’habitatge per als qui encara hi viuen. Segons que recorda Cordero, el cas de la Caracola és semblant, perquè també havia estat un narcopís molt potent reocupat pels veïns per a ús social. Segons que explica, hi ha força exemples de locals amb una història semblant: ocupació pel narcotràfic, més tard ocupació pels veïns, denúncia del gran tenidor, desallotjament dels veïns i reocupació de les màfies. Una dinàmica contra la qual assegura que pensen continuar resistint: “Riereta 3 és la prova que els veïns lluitem.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.