05.11.2016 - 22:00
El nou govern de Mariano Rajoy és un dels governs en la història de la democràcia que té menys membres provinents dels Països Catalans, el País Basc o Galícia, els territoris amb llengua pròpia de l’estat diferent de la castellana.
Les tretze carteres nomenades ahir per Mariano Rajoy són per a set castellans, (tres de Madrid, dues vallisoletanes i un càntabre, encara que nascut a Bilbao), cinc andalusos, un d’ells nascut a Tetuan i l’única excepció de la catalana Dolors Montserrat.
Els anterior governs eren tots més plurals
L’anterior govern de Rajoy ja era un dels menys sensibles a la pluralitat, però a més de la presència del català Jorge Fernández Díaz comptava amb la presència de dos ministres bascos Alfonso Alonso i Pedro Morenés.
En el que portem de segle, per comparació, el segon govern de Zapatero va tenir fins a tres ministres valencians (Maria Teresa Fernández de la Vega, Bernat Soria i Pedro Solbes), quatre gallecs (Elena Salgado, Elena Espinosa, Francisco Caamaño, Cesar Antonio Molina), dos catalans (Carme Chacon, i Celestino Corbacho) i tres bascos (Ramon Jauregi, Leire Pajin i Cristina Garmendia).
En el primer govern de Zapatero hi va haver fins a quatre ministres valencians (Jordi Sevilla, Maria Teresa Fernández de la Vega, Bernat Soria i Pedro Solbes) i tres catalans (José Montilla, Joan Clos i Carme Chacon)
En el segon govern d’Aznar hi havia dos ministres gallecs (Ana Pastor i el mateix Mariano Rajoy), dos valencians (Eduardo Zaplana i Juan Costa), tres catalans (Josep Piqué , Anna Maria Birulés i Julia Garcia-Valdecasas), un mallorquí (Jaume Matas) i un basc (Jaime Mayor).
Els set governs que es van formar a l’estat espanyol des de l’aprovació de la constitució fins al canvi de segle tenien tots, amb l’excepció del breu govern de Calvo Sotelo i del segon govern de Felipe González, més diversitat territorial i lingüística que l’actual.
