Qui són els supervivents de la primera taula de diàleg?

Es reunirà per segona vegada aquest mes de setembre · Encara no s'ha concretat la data i l'ordre del dia, però hi haurà canvis en els equips negociadors

VilaWeb
Redacció
10.08.2021 - 19:51
Actualització: 10.08.2021 - 17:58

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

A la primera reunió de la taula de diàleg, el 26 de febrer de 2020 a la Moncloa, el govern català i l’espanyol van acordar reunions mensuals de l’espai de negociació en què s’alternaria Madrid i Barcelona com a seus. “Aquesta primera reunió ha servit per a establir les bases del diàleg, abordant alguns aspectes metodològics, i per a constatar la naturalesa política del conflicte i que requereix una solució política”, deia el comunicat conjunt.

Segurament, l’únic llegat d’aquella reunió són les imatges del president Quim Torra caminant al costat de Pedro Sánchez pels jardins del complex presidencial. Rere seu, com si fos un seguici, venien la resta de negociadors, tot conversant en un ambient distès. Ara bé, sobre el contingut de la trobada, Torra va dir que el debat va ser honest i franc, però va afegir que Sánchez continuava sense tenir una resposta clara respecte del dret de l’autodeterminació.

Divuit mesos després, amb unes eleccions catalanes i una pandèmia pel mig, la taula de diàleg encara no s’ha tornat a reunir. Segons que van acordar Sánchez i el president Pere Aragonès, la segona trobada serà a Barcelona durant la tercera setmana de setembre, sense concretar-ne el dia ni els equips negociadors. El president mateix va explicar que els dies previs tots dos governs treballaran per a tancar els detalls, inclòs l’ordre del dia i si hi aniran els caps de govern.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Pedro Sánchez i Quim Torra Foto: Efe)

Les cartes catalanes

La banda catalana de la taula és marcada per la inhabilitació del president Quim Torra, després d’haver-se negat a retirar del Palau de la Generalitat una pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats. En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –posteriorment ratificat pel Suprem– el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència.

Torra va abandonar la Generalitat el 28 de setembre de l’any passat. A la plaça de Sant Jaume, quan va sortir per la porta de carruatges al costat de la seva muller, va ser rebut per una multitud que el va ovacionar entre de crits de: “President”, “independència” i “ni un pas enrere”. Torra fa nou mesos que no és president, però té una segona causa per desobediència pendent. La fiscalia li demana vint mesos més d’inhabilitació i una altra multa de 30.000 euros.

La reunió d’aquest setembre, si les delegacions acorden la presència dels caps de govern, l’encapçalarà el president Pere Aragonès, escortat pel vice-president, Jordi Puigneró, que ja van assistir a la primera trobada. Aquell primer equip negociador també l’integrava Elsa Artadi, portaveu de JxCat, diputada i regidora a Barcelona; Josep Maria Jové, diputat d’ERC i investigat al TJSC pels preparatius de l’1-O; Josep Rius, diputat de JxCat i portaveu al parlament; i Marta Vilalta, diputada i portaveu d’ERC.

Qui segur que no repetirà és el conseller d’Afers Estrangers d’aleshores, Alfred Bosch, que poc després de la primera reunió, el 9 de març de 2020, va dimitir del càrrec arran d’un cas d’assetjament sexual del seu antic cap de gabinet a la conselleria, Carles Garcias.

ERC havia expressat la voluntat d’incloure Oriol Junqueras a l’equip negociador català, una volta va sortir indultat de la presó dels Lledoners. Una proposta que no va agradar gens a Pedro Sánchez, que va dir era una taula entre governs i Junqueras encara tenia vigent la inhabilitació dictada pel Tribunal Suprem espanyol. “No encaixa amb la representació de l’executiu en aquest diàleg”, va declarar en una entrevista a la cadena SER.

El president Aragonès ha encerclat la taula de diàleg amb tres línies vermelles: amnistia, exercici del dret d’autodeterminació i final de la repressió. Aquesta proposta és compartida per JxCat, però caldrà veure també com es concreta la coordinació amb ERC, tenint en compte les diferències públiques que han mostrat sobre la utilitat de l’espai de negociació.

De totes maneres, les formacions independentistes, després de la victòria d’ERC el 14-F, van acordar d’atorgar un marge de dos anys perquè la taula de diàleg oferís alguna mena de resultat.

Les cartes espanyoles

A la banda espanyola, que ja ha advertit que no es mourà del marc de la constitució, és on hi haurà més cares noves, sobretot arran de la retirada política de Pablo Iglesias –que tampoc no va assistir a la primera reunió perquè estava malalt– i la remodelació de l’executiu que va fer Sánchez a principi de juliol. El president espanyol continuarà encapçalant la delegació, però la seva mà dreta ja no serà Carmen Calvo, sinó la nova vice-presidenta primera, Nadia Calviño.

De la delegació original també en desapareixeran el secretari d’organització del PSOE i ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d’aleshores, José Luis Ábalos, i el ministre de Sanitat de llavors, Salvador Illa, que va abandonar el govern per ser el candidat socialista a les eleccions del 14-F. Les seves carteres les ocupen la fins ara batllessa de Gavà, Raquel Sánchez, i Carolina Darias.

Darias ja va formar part de l’equip negociador espanyol com a ministra de Política Territorial, un càrrec que ara ostenta Isabel Rodríguez, actual portaveu del govern espanyol i ex-batllessa de Puertollano. També és previsible que repeteixi la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

Els principals dubtes els originen els membres d’Unides Podem. A la primera reunió, hi va participar el ministre d’Universitats, Manuel Castells, una presència que es va considerar un gest cap a la banda catalana, atès que Castells havia defensat públicament el dret de decidir. Ara, la seva incidència com a ministre ha estat gairebé nul·la, sobretot durant la pandèmia, i dins el govern espanyol és considerat un actor irrellevant.

També és vacant la cadira de Pablo Iglesias, que aquesta primavera va deixar la vice-presidència segona per competir amb Isabel Díaz Ayuso a les eleccions de Madrid. Arran de la desfeta electoral –Unides Podem només va aconseguir deu diputats– va dimitir. Quan es torni a reunir l’espai de negociació, Iglesias segurament ja exercirà com a membre de la Internet Interdisciplinary Institute (IN3), un grup de recerca de la UOC.

És previsible que una de les dues cadires l’ocupi Yolanda Díaz, actual vice-presidenta segona i dona forta d’Unides Podem dins el govern espanyol. En una entrevista recent a RNE, va dir que a la taula calia parlar de política sense noms. En aquest sentit, va dir que el president Carles Puigdemont i la resta d’exiliats no havien de ser un problema per a arribar a acords.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €