04.01.2018 - 22:00
Abans de néixer, els sondatges preveien grans resultats per a Catalunya en Comú en unes eleccions al Parlament de Catalunya. La victòria d’Ada Colau a Barcelona va impulsar una coalició d’esquerres que havia funcionat a la capital catalana el maig del 2015, en plena onada del discurs del canvi del 15-M, i també a l’estat espanyol amb Podem i Pablo Iglesias, que irrompia al Parlament Europeu.
Quatre mesos més tard, a les eleccions al parlament del 27 de setembre de 2015, ICV-EUiA no va voler concórrer-hi tota sola, sinó que s’hi presentà amb Podem i Equo sota el paraigua de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). El pobre resultat del 27-S –onze escons, dos menys que els que havia obtingut ICV el 2012– es va justificar per les presses en la configuració de la candidatura, l’elecció del candidat (Lluís Rabell) i la manca de suport de Barcelona en Comú i Colau a la coalició.
Les discrepàncies entre els diputats de CSQP –especialment entre Joan Coscubiela i Albano-Dante Fachin– van fer-se públiques ben aviat, amb crisis diverses. La més important va ser la discussió pel temps d’intervenció al ple: Fachin entenia que el protagonisme de Coscubiela esborrava l’espai que havia de tenir Podem Catalunya. Les diferències van esclatar el 6 de setembre, en el debat de la llei del referèndum, quan els diputats de Podem i Joan Josep Nuet (EUiA) van abandonar el ple perquè Coscubiela no havia cedit la paraula a Joan Giner. Se n’anaren tots, llevat de Jèssica Albiach, que repeteix com a diputada.
Els comuns han encarat una campanya electoral marcada per la repressió de l’estat espanyol, amb l’empresonament dels líders de l’ANC i Òmnium Cultural, vuit consellers del govern, l’exili del president Puigdemont i de quatre consellers a Brussel·les i la intervenció de l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155. La polarització dels votants, juntament amb l’equidistància dels comuns entre l’independentisme i el bloc del 155, han frenat l’impuls de la candidatura.
Dels vuit diputats que ha obtingut Catalunya en Comú-Podem, set corresponen a la circumscripció de Barcelona (Xavier Domènech, Elisenda Alamany, Marta Ribas, Susanna Segovia, David Cid, Joan Josep Nuet i Jèssica Albiach) i un a la de Tarragona (Yolanda López). Tres repeteixen (Nuet, Albiach i Ribas), mentre que els altres cinc s’estrenen a la cambra catalana.
Ara un dels principals objectius dels comuns serà cohesionar el grup parlamentari, tot cercant l’equilibri entre les diverses forces polítiques. Se suposa que se n’encarregaran Domènech i Alamany, que són les cares visibles de Catalunya en Comú, a més de Segovia, que prové de l’entorn de Colau. Les diverses sensibilitats es fan paleses amb la presència dels dos coordinadors d’ICV (Ribas i Cid) i dues diputades de Podem (Albiach i López), a més de Nuet (EUiA).
Xavier Domènech i Sampere
El cap de llista és la cara més coneguda. Les dues victòries consecutives d’En Comú – Podem a Catalunya a les eleccions espanyoles el van impulsar com a arquitecte de la coalició dels comuns. Historiador de formació, Domènech ha estat un activista social i una de les persones de confiança de Colau i Iglesias.
Elisenda Alamany i Gutiérrez
Coordina la comunicació dels comuns i n’és una de les portaveus. Alamany ha estat professora de català i regidora a Castellar del Vallès. Ha estat implicada en la Plataforma Antifeixista i en Procés Constituent. Ha assegurat unes quantes vegades que és favorable a la independència.
Jèssica Albiach i Satorres
Albiach formava part del nucli dur de Fachin a Podem Catalunya, però des de bon principi es va incorporar a la coordinadora dels comuns, mentre que Fachin es negava a acceptar-ne les condicions. Ha treballat en mitjans i gabinets de premsa al País Valencià, a les Illes i al Principat. Sempre ha estat vinculada a Podem.
Marta Ribas i Frias
Co-coordinadora d’ICV és diputada des del 2012. Ha treballat de periodista i ha estat regidora a Rubí (2004-2013). Com tots els diputats ecosocialistes, ha estat bel·ligerant amb les forces independentistes i ha abonat el discurs contrari a la República.
Joan Josep Nuet i Pujals
Com a membre de la mesa del parlament l’última legislatura, Nuet ha anat a declarar per les querelles per haver permès debats i votacions sobre el referèndum. Sempre s’ha mostrat contrari a la independència, però ha defensat amb vehemència els membres sobiranistes de la mesa i els presos polítics.
Susanna Segovia i Sánchez
Prové de Barcelona en Comú. Va estudiar ciències de la comunicació i s’ha especialitzat en cooperació internacional i participació ciutadana. Va viure dotze anys a l’Equador, on va militar en moviments socials favorables als pobles indígenes i pagesos. D’ençà que va tornar a Catalunya, el 2014, forma part del nucli dur de Colau.
David Cid i Colomer
Home fort d’ICV, abans va coordinar l’organització juvenil Joves d’Esquerra Verda i també s’ha implicat en moviments socials com la plataforma Aturem la Guerra i Unitat contra el Racisme i el Feixisme. Biòleg de formació, Cid va substituir Joan Herrera al capdavant d’ICV.
Yolanda López i Fernández
És l’única diputada dels comuns fora de Barcelona. La cap de llista per Tarragona és administrativa comptable. Va impulsar el cercle de Podem al Vendrell i ja va formar part de la llista d’En Comú Podem a les eleccions espanyoles. Ha estat activista en l’àmbit de l’educació infantil.
