Ebrahim Raisi, l’home dur del règim que era cridat a succeir a Ali Khamenei

  • El president iranià, membre de l'ala dura del règim era considerat el protegit del líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei

VilaWeb
Una fotografia proporcionada per l'oficina presidencial iraniana mostra el president iranià Ebrahim Raisi i el ministre de Carreteres i Urbanisme de l'Iran, Mehrdad Bazrpash en la presa Qiz-Qalasi construïda per Iran i Azerbaidjan al riu Aras, a la frontera compartida, el 19 de maig de 2024.
The Washington Post
20.05.2024 - 04:38
Actualització: 20.05.2024 - 07:57

The Washington Post · Sammy Westfall

Ebrahim Raisi, de seixanta-tres anys, és àmpliament considerat com un protegit i confident de confiança del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, de vuitanta-cinc anys. Raisi va ser elegit president el 2021, després d’una carrera que el defineix com un ultraconservador dins el poder judicial de l’Iran. S’ha especulat que pot ser el successor de Khamenei.

Durant els tres anys com a president, Raisi ha supervisat un enduriment de les anomenades lleis de moralitat que defineixen la vestimenta de les dones, una repressió mortal contra les protestes antigovernamentals, els esforços per a expandir la influència regional de l’Iran i, enguany, el primer atac directe del país contra Israel.

Ascens mitjançant el poder judicial

Raisi ha estat una figura clau de l’ala dura del règim iranià d’ençà que era jove.

Va néixer a la ciutat nord-oriental de Mashhad, i era un adolescent al començament de la revolució iraniana. A vint anys, va ser nomenat fiscal a la ciutat de Karaj. Els anys següents, va anar ascendint en el sistema judicial, defensant la naixent República Islàmica contra els oponents. Va ser fiscal de Teheran, cap de l’Oficina General d’Inspecció Anticorrupció i fiscal general del Tribunal Especial per al Clergat.

Finalment va ascendir a un dels papers més poderosos del govern: cap del poder judicial. Allà va fer-se una imatge de líder anticorrupció mentre també treballava per castigar els opositors del règim.

Els grups de drets humans l’han relacionat amb execucions motivades políticament i empresonaments injusts. Amnistia Internacional l’ha identificat com un “membre de la ‘comissió de la mort'” que, per ordre de Khomeini, va fer “desaparèixer per força” i va executar milers de dissidents en presons prop de Teheran el 1988, quan la guerra de l’Iran amb l’Irac era a punt d’acabar.

Sobre aquestes acusacions, Raisi ha dit: “Si un jutge, un fiscal ha defensat la seguretat de la gent, l’haurien d’elogiar. Estic orgullós d’haver defensat els drets humans en cada posició que he ocupat fins ara.”

Aquesta presumpta implicació en la mort de milers de persones, segons els grups de drets humans, l’ha fet més atractiu entre els votants més conservadors.

Juny del 2021, elegit president

La victòria de Raisi a les eleccions presidencials del 2021 contra Hassan Rouhani, el candidat dels moderats, va retornar el lideratge electe a l’ala dura del règim i va permetre una consolidació del poder impressionant. El resultat no va ser pas cap sorpresa; Raisi era considerat el candidat de Khamenei, i l’establiment clerical es va moure per promoure la seva elecció i dificultar l’activitat d’aquells qui el desafiaven.

Raisi, com Khamenei, és adepte a una interpretació severa i rigorosa de la jurisprudència islàmica com a base per a l’estat i el govern de l’Iran.

Raisi va heretar un país enfrontat a diverses crisis, inclosa la pandèmia de coronavirus, els disturbis i les protestes antigovernamentals, una economia aixafada per les sancions, un conflicte creixent amb Israel i un estancament en les negociacions amb les potències mundials sobre un acord nuclear.

2022-2023: repressió de l’aixecament antigovernamental

La mort sota custòdia policíaca de Mahsa Amini, una dona kurda de vint-i-dos anys detinguda presumptament per haver violat el codi de vestimenta estricta de les dones, va encendre un aixecament popular, un dels desafiaments més seriosos per a les autoritats clericals d’ençà de la revolució del 1979.

Milers d’iranians, encapçalats per dones i joves, es van mobilitzar per expressar el descontentament contra la repressió i la crisi econòmica.

El govern, capitanejat per Raisi, va respondre-hi enviant les forces de seguretat a reprimir brutalment les protestes, matant centenars de manifestants i ferint-ne i arrestant-ne milers, segons els grups de defensa dels drets humans.

Abril del 2024: atac a Israel

L’Iran ha estat implicat en una guerra de dècades amb Israel, una guerra que es va intensificar el mes passat, quan va fer el primer assalt militar directe contra Israel, amb un llançament de més de 300 míssils i drons.

L’atac va ser una represàlia per un atac aeri israelià a un complex diplomàtic a Damasc, Síria, que va matar alts comandants iranians.

L’atac fent servir tants objectes –el 99% dels quals Israel diu que van ser interceptats–, semblava una demostració de força i una sortida per a evitar ampliar el conflicte al Llevant, mentre Israel fa la guerra a Gaza.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any