Què és l’Estat Islàmic Província de Khorasan, el grup que ha fet l’atac de Moscou?

  • Aquesta branca d'Estat Islàmic, molt activa a l'Afganistan i al Paquistan, es pot haver estès fins a les repúbliques musulmanes de Rússia, que sempre han mantingut una relació tibant amb Moscou

VilaWeb
Redacció
23.03.2024 - 01:06
Actualització: 24.03.2024 - 21:52

L’Estat Islàmic Província de Khorasan és un grup que actua a l’Afganistan, el Paquistan i l’Iran, i ara també a Rússia. El nom al·ludeix a una regió històrica que ara com ara es reparteix entre l’Afganistan, el Paquistan, Turcmènia, el Tatgiquistan i Usbèquia.

El grup es va fundar el 2015, en plena expansió del “califat islàmic”, que llavors encapçalava Abu Bakr al-Baghdadi, i va saber aprofitar els nombrosos grups armats ja existent a la regió per atreure reclutes i forjar aliances operatives, a més de perpetrar atacs. Les seves files es van omplir, principalment, amb talibans desencantats, tant afganesos com paquistanesos.

El 2016, s’estimava que tenia entre 2.500 combatents i 8.500, però les continuades operacions per part de l’exèrcit afganès amb suport aeri i de les forces especials nord-americanes va minvar aquesta xifra a final de 2019 fins a uns 2.000 o 4.000.

Tanmateix, el grup ha ressorgit a partir de la victòria dels talibans a l’Afganistan. L’Estat Islàmic Província de Khorasan s’oposa al seu govern perquè el considera massa moderat. Quan els talibans van pactar amb els Estats Units la retirada de Kàbul l’agost del 2021, un seguit d’atemptats d’aquest grup a l’aeroport van deixar cent vuitanta morts, entre els quals, tretze soldats americans.

Recentment, el grup també va reivindicar l’atemptat a l’Iran que va matar vuitanta-quatre persones a Kerman durant els funerals pel general Qasem Soleimani.

Entre el 2015 i el 2021, ISKP ha perdut sis dirigents, els quatre primers en bombardaments i els dos darrers perquè han estat detinguts. Fins ara, cinc dirigents dels sis de grup eren paquistanesos –tres antics membres de Tehrik-e-Taliban Paquistan (TTP, els talibans paquistanesos)– i un desertor talibà.

El dirigent actual, que rep el tractament d’emir, ha estat identificat com a Shabab al-Muhajir. Presumptament, és un àrab expert en la guerrilla urbana i sembla que és el cervell d’algunes de les operacions més sofisticades perpetrades pel grup. Algunes fonts apunten que anteriorment va estar vinculat a al-Qaida.

Si es confirma que són els autors de l’atemptat de Moscou, voldria dir que la seva expansió dins Rússia ja és un fet. Dins l’actual Federació Russa hi ha uns catorze milions de musulmans, que representen un 10% de la població. Els musulmans són la població majoritària en unes quantes repúbliques russes, com ara el Tatarstan o Baixkíria i en general en tota la zona del nord del Caucas. Durant dècades hi ha hagut grans conflictes entre aquestes poblacions, notablement en el cas de Txetxènia i el govern rus.

Així, a Moscou hi ha hagut uns quants atemptats gihadistes importants. El 2011, una explosió a l’aeroport de Domodédovo de Moscou va matar 37 persones i en va ferir 72, i l’octubre del 2002, txetxens armats van assaltar el teatre Dubrovka de Moscou i van mantenir centenars d’ostatges durant tres dies. Almenys 150 persones van morir, la gran majoria a causa de la decisió de les forces especials russes de llançar gas dins el teatre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any