Quan es perden drets fonamentals cada dia que passa

  • L’editora Laura Huerga i la traductora Blanca Busquets publiquen el llibre ‘Tu, calla!’ (Raig Verd), en què analitzen la censura i la repressió d'estat: repressió de la dissidència, criminalització de la protesta i de la pobresa

VilaWeb
D'esquerra a dreta: les autores de 'Tu, calla!' Blanca Busquets i Laura Huerga.
Montserrat Serra
21.11.2018 - 21:50
Actualització: 21.11.2018 - 21:59

Escolteu què diu l’editora Laura Huerga, coautora del llibre Tu, calla! Sobre el dret a la llibertat d’expressió i manifestació: ‘Explicar els nostres drets, els drets que tenim com a ciutadans, sembla una cosa òbvia, però no ho és i és fonamental fer-ho. Perquè sovint donem per fetes coses que no ho són. Un fet bàsic és que els ciutadans han de tenir llibertat d’expressió per diferir de l’estat i les seves accions. Perquè si l’estat tria reprimir les opinions que no coincideixen amb les seves, aleshores, passem de tenir un estat democràtic a un estat autoritari.’

Valtònyc, Altsasu, els presos polítics i exiliats catalans, Pablo Hasél i molts altres que no han estat tan visibles són casos que mostren com, des del 2015, l’aprovació de la llei mordassa i l’enduriment del codi penal han fet créixer de manera exponencial els casos de censura i repressió dels drets fonamentals a l’estat espanyol. Aquest és el marc d’anàlisi triat per Laura Huerga i la traductora Blanca Busquets a Tu, calla!, un llibre que té per objectiu derogar la llei mordassa, no pas reformar-la com es proposa ara.

El llibre no recull solament el gran ventall de casos que tenen en comú la retallada de drets fonamentals, sinó que també explica la manera com la societat civil (associacions i col·lectius) ha fet front i treballa per revertir aquesta situació i recuperar democràcia i drets fonamentals.

Per això, en la presentació del llibre a la premsa, a Laura Huerga i Blanca Busquets les van acompanyar representants del PEN català i també d’Amnistia Internacional, que ha donat suport en la documentació del llibre, part de la qual ha estat responsable Busquets. Amnistia Internacional treballa sobretot per la llibertat expressió, la llibertat de manifestació pacífica i la llibertat de reunió. Segons que va explicar un dels seus portaveus, Dani Vilaró, hi ha hagut una clara regressió pel que fa a aquests drets fonamentals: ‘La publicació d’aquest llibre és una bona notícia perquè documenta una situació que les entitats que treballem qüestions de llibertat d’expressió, drets humans i drets fonamentals vèiem amb molta preocupació des de feia molts anys.’ Vilaró considera que aquest volum arriba en un bon moment, perquè coincideix amb el debat que tot just ara comença al congrés espanyol per a retirar tot allò que es va articular a partir del 2015.

‘Les conseqüències d’aquests tres anys han estat devastadores, hi ha hagut un impacte i una regressió clars en aquests drets fonamentals a l’estat espanyol’, va dir Vilaró. I va alertar de l’arbitrarietat policial. Amnistia Internacional ja té comptabilitzades més de 34.000 multes per situacions vinculades a la llibertat de reunió, manifestació i expressió. I en aquest apartat hi ha un nombre significatiu de multes a periodistes exercint la seva feina. També s’han denunciat més casos d’enaltiment del terrorisme aquests darrers anys que abans de la desaparició d’ETA. La conseqüència d’això és l’autocensura (per exemple, de rapers i artistes, que no volen que els acusin de terrorisme) i la desmobilització ciutadana.

A Catalunya, la mobilització contra els presos polítics i exiliats no defalleix i la situació de repressió d’estat contra l’independentisme ha creat una sensibilització social creixent envers repressions i discriminacions de tota mena. Però també es constata que la repressió d’estat ha desmobilitzat una part de la societat, sovint la més desafavorida i de grups minoritaris en la lluita de drets socials, com l’habitatge digne i contra l’especulació i els desallotjaments. Perquè la repressió criminalitza la protesta i també criminalitza la pobresa. Segons Vilaró, entre el 2014 i el 2016 es van convocar 10.000 manifestacions menys. La repressió d’estat és, doncs, una eina de desmobilització ciutadana.

Per contra, i això també ho recull el llibre Tu, calla!, contra la repressió i la censura d’estat, han nascut noves associacions i plataformes ciutadanes que hi planten cara, com No Callarem i d’altres de més recorregut com Novact (Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta), que treballen per la recuperació d’aquests drets. Ambdues organitzacions van ser presents en la presentació del llibre i el van celebrar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any