27.02.2022 - 22:21
|
Actualització: 27.02.2022 - 23:21
L’escocès George Robertson va ser el desè secretari general de l’OTAN, entre el 1999 i el 2003. I fa poques setmanes recordava que Putin, pels volts de l’any 2000, li havia dit: “Quan ens convidareu a unir-nos a l’OTAN?” I ell li havia respost: ‘Bé, nosaltres no convidem la gent a unir-se a l’OTAN; és la gent que demana d’unir-s’hi.” Putin va replicar: ‘Bé, fer cua com els països que no importen, no en farem.” Segons Robertson, “Volien formar part d’aquell Occident pròsper, segur i estable del qual Rússia era fora en aquell moment.” Aquesta escena, Robertson la va explicar a One Decision podcast (episodi de novembre), resumida pel diari The Guardian.
Vladímir Putin va dir en una entrevista a la BBC, l’any 2000, unes paraules que ara semblen de ciència ficció: “Rússia forma part de la cultura europea. I no puc imaginar el meu propi país aïllat d’Europa i del que sovint anomenem món civilitzat. Em costa de visualitzar l’OTAN com un enemic.” I quan el periodista Frost li demanà: “Podria Rússia unir-se a l’OTAN?”, Putin va respondre: “No descartaria aquesta possibilitat, però ho repeteixo, sempre que les opinions de Rússia es tinguessin en compte com les d’un soci, en igualtat de condicions. Vull subratllar-ho una vegada i una altra.”
Putin també va fer la petició d’entrar a l’OTAN a Bill Clinton, president dels Estats Units d’Amèrica, durant la visita de l’americà a Rússia, l’any 2000. “Clinton va dir: per què no? Però la delegació americana es va posar molt nerviosa”, segons que va explicar Putin al director de cinema Oliver Stone, en la sèrie de quatre entrevistes, fetes l’any 2017, per a la cadena Show Time, resumida per la cadena russa RT
Al perfil “Vladímir Putin, el líder rancorós que porta el món a la guerra” del Financial Times, hi expliquen això: “Bàsicament [Putin] volia ser un vice-president de l’OTAN”, diu Samuel Charap, politòleg de Rand Corporation (…) Però ningú no en va fer cas, de les súpliques de Putin, cosa que el va amargar, perquè hi veia la negativa d’Occident de prendre’l seriosament, segons un antic alt funcionari rus. “És culpa d’ells. Ens haurien d’haver donat suport i integrat al món, però han treballat contra nostre”.
Aquests intents de Putin d’entrar a l’OTAN són d’anys després que Gorbatxov hagués fet la mateixa petició i que Rússia hagués signat la NATO Partnership for Peace, programa destinat a construir ponts de confiança entre l’OTAN i els països ex-soviètics, i que es veia, a la llarga, com un primer pas per a entrar a l’organització transatlàntica. De fet, fins i tot l’URSS, l’any 1954, va fer la petició d‘entrar-hi, just després de la mort de Stalin.
Han passat els anys, i en el discurs fet al començament de la setmana passada, Putin deia això als ucraïnesos: “No us en sortireu ni amb la Unió Europea ni amb l’OTAN. I si he d’apallissar el vostre govern i arrossegar-vos cap a casa, ho faré”, paraules que són les d’un imperialista rus que es pensa que Ucraïna és seva. Però també són les paraules d’un home rancorós perquè l’OTAN li ha negat reiteradament l’entrada. Fou un error, potser?
Hi ha qui diu que el conflicte actual tal vegada s’hauria evitat si s’hagués impedit l’entrada de tants països de l’est a l’OTAN, un fet que ha enfurismat Putin. Però hi ha qui creu que la solució seria, ara, que Ucraïna entrés a l’OTAN, perquè seria més forta. Jo em demano, tanmateix, si no hauria valgut més que Rússia hi hagués entrat ara fa vint anys, perquè així s’hauria neutralitzat l’imperialisme rus –i també l’americà. I és que, si contraposats es retroalimenten, tots dos dins el mateix club, potser no.
