TEMA DEL DIA
Perfil propi.
Puigdemont no ha estat mai un home de partit. Ni ara ni quan es va presentar de candidat a batlle de Girona i ningú no en donava ni cinc per ell. Tampoc quan va arribar a la presidència de la Generalitat a proposta d’Artur Mas. Sempre ha estat un ‘llop solitari’, del punt de vista orgànic. Això no vol pas dir que no li agradi la gent, ans al contrari. L’avorreixen les batalletes d’aparell. Es va afiliar a Convergència perquè podia fer més feina com a independentista en un partit que no ho era en aquell moment que no pas en un partit de convençuts. Com a polític, sempre ha mantingut un perfil propi, primer a Convergència i després al PDECat, que supera el marc estret de les sigles en què ha militat.

Quan Marta Pascal li va oferir públicament la presidència del PDECat, ja sabia que Puigdemont li diria que no perquè quan li ho va demanar personalment, en privat, ja la va refusar. Malgrat aquesta negativa, Pascal va fer pública igualment la proposta per mirar de pacificar les lluites internes que es preveuen per al congrés d’aquest mes. Sempre podrà dir davant els crítics que ho va provar, però que va ser Puigdemont que va dir que no. Ara, acceptar la presidència del partit, que anteriorment havien exercit Artur Mas i Neus Munté, hauria estat el final de la seva carrera política, que no pensa deixar. Puigdemont ha adduït la seva situació personal i judicial actual, pendent de la decisió de la justícia alemanya –si el deixa tornar a Bèlgica o el lliura a Espanya. Però no és pas aquest el motiu real.

De motius, n’hi ha dos. En primer lloc, Puigdemont considera que la independència només es podrà guanyar amb un moviment polític transversal, plural ideològicament, que superi la divisió de partits actual. Per això va crear Junts per Catalunya i va aconseguir ser la formació independentista més votada a les eleccions del 21-D. Però com que aquesta sigla és propietat del PDECat, ja en té preparades d’alternatives per si es ‘crema’. El segon motiu són les diferències estratègiques amb una part de la direcció del partit sobre el full de ruta cap a la independència. Puigdemont és partidari de dialogar amb el govern espanyol per pactar un referèndum. De fet, es va reunir amb Mariano Rajoy dues vegades per intentar-ho. Però si el govern espanyol, en aquest cas el de Pedro Sánchez, ho torna a refusar, vol recuperar la via unilateral combinada amb el reconeixement internacional, una tasca a la qual es continua dedicant, aprofitant la discreció de la seva estada a Alemanya.

Si pot tornar a Bèlgica, té previst d’intensificar l’acció política, coordinada amb el president Quim Torra, amb qui té una perfecta sintonia, i amb el grup parlamentari, dirigit per un dels seus col·laboradors més fidels, Albert Batet. En l’àmbit institucional, es dedicarà a bastir el Consell de la República i, políticament, a impulsar el moviment polític transversal, que ja ha començat a fer els primers passos. Puigdemont té més vocació de líder de país que de partit.

MÉS QÜESTIONS
Compromís vol que es repeteixi l’Acord del Botànic.
Els integrants de l’Acord del Botànic, signat l’11 de juny del 2015, semblen disposats a renovar-lo després de les eleccions autonòmiques de l’any que ve. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, portaveu de Compromís, ha dit que seria bo, perquè les institucions valencianes fan una bona gestió i han sabut ‘rescatar persones’. Segons el seu parer, el nou acord servirà per a consolidar la ‘transformació profunda’ del canvi polític començat el 2015. Per Oltra, l’entesa entre les forces polítiques després de les eleccions és fonamental per a afermar els canvis d’aquesta legislatura i aconseguir que la següent sigui ‘la de la transformació’. Oltra ha repetit els cinc eixos bàsics de l’Acord del Botànic: ‘Rescatar persones; transparència i regeneració democràtica; governar per a les persones; canvi del model productiu, amb una economia al servei de les persones; i un finançament just.’

À Punt entrevistarà el president Ximo Puig amb motiu dels tres anys de l’Acord del Botànic. La nova televisió valenciana farà aquesta setmana una programació especial per a analitzar els tres anys del govern del Botànic, integrat pel PSPV i Compromís, amb el suport extern de Podem. El moment estel·lar serà l’entrevista al president de la Generalitat, Ximo Puig, dijous en el programa ‘À Punt Notícies nit’. També hi haurà un debat entre els portaveus dels cinc partits amb representació a les Corts, que s’emetrà avui a les 21.30. Hi intervindran Manolo Mata, pel PSPV-PSOE; Fran Ferri, en nom de Compromís; Antonio Estañ, per Podem; Isabel Bonig, en representació del PP; i Mari Carmen Sánchez, per Ciutadans, que analitzaran la gestió del Consell. El debat serà moderat per la periodista Victòria Maso.

Dotze anys després de l’accident del metro de València encara no hi ha responsables. El dilluns 3 de juliol de 2006 a les 13.02, a València, un comboi de la línia 1 amb sortida de la plaça d’Espanya en direcció a Torrent, format per dues unitats, no va arribar a la destinació. Quan faltaven tan sols 50 metres per a entrar a l’estació de Jesús, en un revolt pronunciat, el comboi va descarrilar. Hi van morir 43 persones i n’hi hagué 47 de ferides. Dotze anys després, l’accident de metro de València no s’ha oblidat, però encara no hi ha cap responsable. Els familiars de les víctimes sempre han mantingut que la causa de l’accident fou un cúmul de circumstàncies entre les quals la manca de manteniment de la línia i l’absència de mesures de seguretat. Per a la portaveu de l’associació, Rosa Garrote, era clau que es tornés a obrir el cas, cosa que va ordenar el mes de febrer passat l’Audiència de València. Fa dues setmanes l’ex-gerent de Ferrocarrils de la Generalitat, Marisa Gracia, declarava al jutjat. Hi acudia com a investigada, per primera vegada, al cap de dotze anys. Gracia assegurà que no tenia responsabilitat sobre la seguretat, unes argumentacions que ja han utilitzat més investigats. La instrucció continua i durant aquest mes hi declararan més testimonis, com ara els responsables de riscs laborals i de recursos humans de Ferrocarrils. La fiscalia ha tornat a demanar al jutjat, per quarta vegada, una prova pericial a l’Agència Ferroviària Europea que determini l’estat de la via en el moment de l’accident.

El govern espanyol rectifica i aplicarà el descompte del 75% abans de l’agost. El govern espanyol ha rectificat i ha arribat a un acord amb els executius de les Canàries i les Balears perquè la bonificació del 75% per als trajectes aeris i marítims entre la península i tots dos arxipèlags sigui una realitat abans del 28 d’aquest mes de juliol. En una reunió entre el ministre de Foment espanyol, José Luís Ábalos; la presidenta Francina Armengol; i el president canari, Fernando Clavijo, s’ha acceptat la via jurídica proposada per les Balears, que és la d’aprovar l’acord en un consell de ministres perquè s’apliqui immediatament el descompte i tramitar-lo després via pressupost amb un decret llei. Ábalos havia dit fa poc que els tràmits s’allargarien fins a final d’any, però la pressió dels dos presidents l’ha fet rectificar. Francina Armengol, que ha estat acompanyada de la consellera de Presidència, Pilar Costa, està molt satisfeta per l’acord, car aquesta fórmula permetrà de desblocar la transacció de l’esmena que l’ex-ministre espanyol Cristóbal Montoro va introduir en el pressupost i que impedia d’aplicació el descompte de seguida. Tot i que no s’han concretat dates, l’acord es prendrà en un consell de ministres del 13, 20 o 27 de juliol. Per tant, segons el govern balear, els descomptes seran disponibles a partir del dia 28 d’agost.

Hi haurà un TGV més entre Barcelona i Perpinyà durant tot l’estiu. Tot l’estiu hi ha un nou TGV entre Perpinyà i Barcelona, el tren de gran velocitat que fa la línia Barcelona-París. Aquests trens circulen en cooperació entre les dues companyies estatals, Renfe i SNCF. Fins ara el darrer TGV cap a Barcelona sortia de Perpinyà a les 19.13 i el trajecte durava 1 hora i 21 minuts. El viatge entre Barcelona i París es fa en 6 hores i 21 minuts. Podria ser més ràpid, però en el tram entre Perpinyà i Montpeller, els TGV circulen sobre la via normal, tot esperant que es construeixi aquest darrer tram de gran velocitat. Durant l’any només hi ha tres TGV, però ara s’hi afegirà aquest, que eixirà de Perpinyà a les 21.23.

Una enquesta dóna la victòria als socialdemòcrates andorrans per a les generals. El Partit Socialdemòcrata (PS) supera Demòcrates per Andorra (DA) en intenció de vot per primera vegada, segons la darrera enquesta d’opinió política del Centre de Recerca Sociològica (CRES). L’estudi assenyala que un 11,7% dels entrevistats diu que si ara hi hagués eleccions generals votaria el PS i, a molt poca distància, un 11%, assegura que donaria suport a DA. Liberals d’Andorra (Ld’A) recull el 7,1% dels suports i Sociademocràcia i Progrés (SDP), el 2,5%. Amb tot, un 43,5% diu que no sap qui votaria, i un altre 11,4% no respon. Si observem l’enquesta de fa un any, veiem com el nou context es deu més que res al creixement significatiu del PS (fa un any només un 6,4% dels electors deien que el votarien, un 16,6% es decantava per DA i un 41% encara no ho sabia).

LA XIFRA
800.000 usuaris de Facebook van trobar-se desblocats els seus contactes durant uns quants dies, segons la companyia de Mark Zuckerberg. Facebook explica en un comunicat que aquest desblocatge en massa va ser entre el 29 de maig i el 5 de juny.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de juliol de 1914
va néixer el poeta Joan Vinyoli. Heus ací un fragment del seu poema ‘Estiu’:
«Però, de vespre, quan la calda minva
i la cortina d’arbres es mou,
trist i feixuc, un tedi immòbil s’alça
de la ciutat i vola cap als llunys,
deixant vagar la solitud pels carrers.»

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb