Puigdemont i Elisa Loncón debaten sobre els paral·lelismes entre la situació xilena i la catalana

La presidenta de la Convenció Constitucional xilena ha participat en un acte amb Puigdemont i Comín sobre l'onada democratitzadora a Xile

VilaWeb
Redacció
07.07.2022 - 21:40
Actualització: 08.07.2022 - 08:26

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El pròxim 4 de setembre, els ciutadans xilens seran cridats a les urnes per a ratificar l’esborrany de la futura constitució xilena amb què la Convenció Constitucional del país proposa de reemplaçar l’actual carta magna, que data de la dictadura de Pinochet. La votació culminarà una onada democratitzadora que començà el 2019 amb protestes contra l’augment de les tarifes de metro a la capital, Santiago de Xile, i que ha acabat esdevenint una de les transformacions polítiques i socials més profundes que s’han vist al món en aquestes darreres anys.

Què en pot aprendre Europa, d’aquesta transició cap a un nou model constitucional? Aquesta és la pregunta que ha donat lloc al col·loqui La Convenció Constitucional de Xile: Un exemple per a Europa, organitzat pels eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín i presentat per Aleix Sarri, director de l’oficina europarlamentària Junts i Lliures per Europa. A l’acte, que ha tingut lloc aquesta tarda a mig camí entre Brussel·les i l’oficina europarlamentària de Junts i Lliures per Europa a Barcelona, hi han participat com a ponents la presidenta de la Convenció Constitucional, Elisa Loncón, i el vice-president, Jaime Bassa.

Xile comença ara la transició que l’estat espanyol mai va acabar

L’acte ha començat amb una breu introducció de Sarri sobre la connexió entre la lluita del poble xilè i la lluita del poble català. “Des d’Europa, i des de Catalunya, veiem amb una gran admiració el que ha passat a Xile, amb aquesta lluita de centenars de milers de persones per a tenir una democràcia millor i per a trencar amb el règim pinochetista.” A parer del director de l’ofocina parlamentària, el moviment constitucional a Xile és remarcable no solament perquè “amplia els horitzons del poble xilè”, sinó també perquè amplia “els de tota la resta de pobles del món i, per tant, també el nostre.”

Les paraules de Sarri han donat pas a un vídeo de Joyce Horman, activista social i vídua del periodista nord-americà Charles Horman assassinat el 1973 per les forces de Pinochet durant un viatge a Xile. “Crec que Xile marca un exemple atrevit i necessari per a la resta del món que aspira a la democràcia”, ha explicat. I és que la constitució del 1980, segons que ha afegit, “fou creada per a protegir la poderosa oligarquia i minimitzar els canvi q milloressin vida del poble xilè”, i aquest llegat s’ha matingut fins a dia d’avui. És per això que la ruptura que suposa el procés constitucional xilè, a parer seu, posa el país “a l’avantguarda d’un futur més democràtic” en què es reconeix que “la famosa frase ‘tots els homes són creats iguals’ hauria d’incloure homes i dones de tots colors, com també indígenes i antics esclaus.”

Seguidament ha intervingut l’eurodiputat Toni Comín, que ha recordat els vincles històrics entre Xile i Catalunya. “Molts vam crèixer amb Xile al cor, i la nostra infància va coincidir amb el procés polític que va dur al poder el president Allende”, ha explicat. És per això que molts catalans, alguns dels quals van acollir refugiats xilens, “tenim un vincle emotiu amb Xile.”

Però la importància de l’experiència política de Xile, segons que ha explicat, va més enllà de l’emotivitat. Comín ha diferenciat entre dos models de transició política: un model de justícia transicional, en què els repressors són obligats a confrontar els seus crims, i un altre model “a mig fer” –com ara el de l’estat espanyol– en què els repressors en surten majoritàriament impunes. A tot Sud-amèrica, tal com ha explicat Comín, “hi ha voluntat d’acabar transicions inacabades”, com bé demostra el cas xilè. Això, precisament, “és el que Espanya ara necessitaria, i que fins ara no ha estat capaç de fer.”

Per a Comín, el cas de Xile il·lustra dues lliçons més que Europa faria bé de tenir en consideració. La primera és el contingut d’aquest procés, que no ha estat dictat per les elits sinó per un moviment social nascut de la protesta ciutadana als carrers contra les desigualtats polítiques i econòmiques. A Europa, ha lamentat, “això queda molt lluny: hi ha una desconnexió molt forta entre els moviments socials i les institucions, que són bastant impermeables a grans canvis.” La segona és que el procés polític xilè trenca no solament amb el pinochetisme sinó també amb el colonialisme, atès el rol que hi han exercit els pobles originaris. A Europa el context social és diferent, ha afegit, però la idea de fons és la mateixa: la de la plurinacionalitat, amb els diferents pobles originaris del continent com a participants indispensables de qualsevol procés de reforma política. L’eurodiputat, en aquest sentit, s’ha mostrat pessimita: “Europa encara esta lluny d’aquesta radicalitat democràtica, en el bon sentit del terme.”

La constitució de Pinochet és la norma, no l’excepció

La qüestió dels vincles de l’ordre constitucional amb les desigualtats polítiques i socials del passat també ha estat el focus de la intervenció de Jaime Bassa, vice-president del Consell Constitucional de Xile i nét d’exiliats catalans que van arribar a Xile el 1939 tot fugint de l’avenç de les tropes feixistes a la guerra del 1936-1939. La constitució de Pinochet, ha explicat, no és una excepció: les dues anteriors, aprovades el 1933 i el 1925, havien estat productes de guerres civils i cops d’estat, i tenien com a denominadcor comú la mateixa filosofia: “Una desconfiança profunda de la democràcia i la participació del poble que es tradueix en una forma oligàrquica de veure l’acció política.”

Com a l’estat espanyol, ha afegit, la transició política a Xile havia quedat inacabada: “Tot i els trenta anys de democràcia, el projecte polític de la dictadura –que mercantitlitza la vida i els drets fonamentals– ha seguit intacte.” Això no vol dir que el país no hagi experimentat avenços polítics i econòmics significatius durant aquestes tres dècades, però sovint aquests avenços “no han tingut correlat equitatiu en les regions i els pobles de Xile.” És per això que durant aquest període s’ha anat acumulant un malestar social que s’ha anat manifestant en diversos àmbits –com ara el moviment estudiantil, l’ecologisme o bé el feminisme– al llarg de les dècades, esclatant finalment amb les protestes de 2019. El procés constitucional engegat arran d’aquestes protestes, segons que ha explicat, té un objectiu doble: respondre a aquest malestar derivat de les estructures polítiques i socials herades de la dictadura, per una banda, i acabar amb l’acumulació de poder i riquesa.

És per això que la nova constitució fa una “aposta molt potent redistrubuir el poder polític en clau interterritorial, en claude gènere, entre els pobles i generacions”, amb canvis profunds a l’estructura de l’estat –que serà molt més federal– i el sistema judicial, que es mourà cap a un model molt més despolititzat, sensible a la protecció dels drets socials.

“La constitució del 1980 no dóna per a més”

En la seva intervenció, la lingüista, activista pel drets maputxes i presidenta del Consell Constitucional de Xile Elisa Loncón també s’ha mostrat molt crítica amb la constitució de l’era Pinochet. “La nova constitució sorgeix perquè del 1980 no dóna per a més, està encapsulada en un passat dictatorial que impedia reformes socials.” Xile, ha explicat, es definirà ara com un estat social, democràtic i plurinacional, cosa que Loncón ha confiat que “ens engradirà com a país, ens unirà i ens enfortirà.”

La nova carta magna, ha explicat, reconeixerà també les nacions pre-existents a l’estat de Xile, una plurinacionalitat que –com bé ha recordat– es recull als tractats internacionals amb el dret de l’autodeterminació dels pobles. Alhora, el text reconeix que les persones són interpedents, que “no ens fem sols, sinó que som éssers col·lectius.” Es tracta d’una visió que trenca per complet amb la constitució anterior, en què tothom es val del seu esforç i la seva competència. “Això no és veritat: existeix la societat, existeixen les families, existeixen les cures”, ha reblat Loncón.

Una altra característica de la nova constitució és el reconeixement del plurilingüisme com a principi constitucional. Ara, les llengues dels pobles originaris seran oficials a les seves regions d’origen, segons que ha explicat, i s’espera que aquestes llengües entrin al currículum escolar no solament d’aquestes regions sinó també a la resta del país, per tal que els alumnes “puguin estudiar les llengües que formen l’arrel d’aquest país que es diu Xile.” I ha conclòs: “Jo sé que amb aquesta constitució no es resol d’immediat la crisi econòmica que estem vivint, però ens dóna un projecte comú que ens permet de projectar el futur de Xile amb tota la diversitat que conformem.”

Puigdemont marca Xile com a exemple que cal seguir

L’última intervenció ha estat la del president Carles Puigdemont, que també ha emfatitzat els vincles entre la constitució xilena del 1980 i la constitució espanyola del 1978. “Fa uns dies –ha explicat– un polític espanyol d’un partit suposadament liberal deia sense vergonya que la constitució s’havia fet respectant les lleis del règim anterior, sense donar-se compte que aquest és el problema. Precisament haver respectat les lleis del franquisme no pot donar lloc a una democràcia plena“, ha explicat. És el cas contrari al de Xile, on “s’intenta evitar que no passi això, que no hi hagi un polític xilè que s’enorgulleixi d’haver respectat el règim precedent.”

El país, ha continuat, “ha defugit del model espanyol que s’ha receptat durant molt de temps a l’Amèrica Llatina i que part d’Europa ha comprat.” A l’estat espanyol, segons que ha afegit Puigdemont, aquest model tan sols ha servit per a “cronificar les estructures franquistes al cor del sistema democràtic: la monarquia i el sistema judicial, per no parlar de tot l’entrellat d’interessos econòmics.” I ha felicitat al poble xilè: “Heu tingut l’encert d’emancipar-vos d’aquesta recepta.”

En particular, el president ha volgut destacar dues característiques de la constitució xilena que la fan especialment significativa per als interessos del moviment independentista català. La primera és una metodologia que “aposta per la radicalitat democràtica: d’aquí no en sortirà una constitució de saló, que és com han sortit constitucions anteriors, també l’espanyola: en una sala hi ha els militars del vell règim escoltant, en l’altra els negociadors que formen part del poder passat i emergent.” La segona és que els xilens saben qui fa la constitució i per a qui es fa: “Reconeix els pobles de Xile no com a element pintoresc, sinó com una part nuclear i essencial sense la qual no pot existir concepte del poble xilè.”

Per altra banda, Puigdemont ha explicat que és conscient que “aquests canvis tan disruptius poden generar algunes bosses de reacció“, però alhora ha reconegut que “és molt inspirador, sobretot perquè hi haurà d’haver un procés constitucional també a Europa.” En aquest sentit, ha recordat que “les constitucions no són fòssils que només es poden tocar per interessos puntuals grups de poder o bé majories, sinó que precisament per a poder satisfer minories –ètniques, lingüístiques, religioses, culturals– caldrà que les constitucions entenguin i s’obrin a aquesta realitat.”

I, tornant de nou a Catalunya, ha explicat que “estic convençut que a Catalunya el procés constituent parteix d’aquesta cultura, i que si Espanya algun dia vol fer un procés constituent no podrà defugir d’aquesta metodologia que els xilens han fet servir de forma molt pionera i molt inspiradora.” Finalment, ha conclòs: “Us desitjo no només que us en sortiu sinó que també ens contineu ensenyant coses. Tenim moltes coses a aprendre, tenim voluntat d’aprendre i enfortir aquests lligams amb els pobles de la terra, perquè tots som ciutadans del mateix món i defensem a tot arreu i per a tothom els mateixos drets.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes