Feia una bona estona que Carles Puigdemont havia entrat a la Cort d’Apel·lació de Sàsser. Els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, que feia vint-i-quatre hores que es movien amb llibertat per Sardenya, havien decidit de sortir un moment de l’entrada de l’edifici rònec dels jutjats on es concentraven desenes d’independentistes sards i catalans per a donar suport al president. En aquell moment que prenien un cafè, la fiscalia italiana, que sobre el paper representa la posició espanyola, deia als tres jutges del tribunal que el procediment s’hauria de suspendre perquè hi havia qüestions de fons molt importants pendents de resoldre per part de la justícia europea, sobre la immunitat i sobre la manera d’executar les euroordres. I mentre això passava, el jutge Pablo Llarena enviava una providència al tribunal sard demanant d’extradir Comín i Ponsatí.

Unes hores més tard Puigdemont sortia lliure i tots tres es feien una fotografia simbòlica davant de l’edifici dels jutjats: Llarena els volia extradir tots tres de cop i no se n’ha sortit. Es quedava sol també dins la sala de vistes, perquè la fiscalia no s’ha alineat amb la seva interpretació de les resolucions de la justícia europea, sinó més aviat la contrària. I perquè el partit d’extrema dreta Vox volia dur precisament els arguments del jutge espanyol dins de la sala, provant de presentar-s’hi com a part afectada. La fiscalia italiana, primer, i la defensa de Puigdemont, després, s’hi han oposat, i el tribunal de seguida els ha impedit d’accedir-hi. El rampell dels ultres ha quedat en una gesticulació estèril que ha contribuït a tacar una mica més la posició de l’estat espanyol en aquest procediment.

La decisió del tribunal sard és important perquè és la tercera jurisdicció europea que s’oposa a la pretensió del Suprem d’extradir Puigdemont. La quarta si hi afegim les pegues que ha posat Escòcia a l’extradició de Ponsatí i la cinquena si comptem la negativa d’antuvi de Suïssa d’extradir els exiliats perquè hi veia “delictes polítics”. La dimensió de la decisió del tribunal de Sàsser és europea perquè trasllada absolutament la decisió sobre la llibertat de moviments de Puigdemont al terreny de la justícia europea i perquè fa de precedent –i advertiment al Suprem– per si cap altre estat de la Unió gosés detenir novament el president. “He comparegut en tres jurisdiccions diferents en quatre anys. Espanya no ha obtingut cap dels seus objectius polítics”, ha declarat Puigdemont en la conferència de premsa que ha fet acompanyat dels seus advocats al Quarté Sayàl de l’Alguer. “Fa servir el poder judicial per aconseguir objectius polítics, com ara que no puguem parlar, que estiguem tancats, que no ens puguem moure ni circular per Europa, ni fer acció política, ni tenir veu per a denunciar els estàndards espanyols, que són contraris als europeus.”

L’ofensiva de les euroordres empresa pel Suprem espanyol sembla que no té més recorregut. Sembla inversemblant que Llarena gosi repetir una maniobra com la de Sardenya en algun altre estat membre, tot i que hi ha el marge de dubte de la imprevisibilitat amb què ho ha anat portant. El focus es trasllada de ple al Tribunal de Luxemburg. En una primera instància, al TGUE, que ja té la nova petició de mesures cautelars de la defensa de Puigdemont arran de l’episodi de la detenció a l’Alguer, per a clarificar a tota la Unió la protecció que haurien de tenir els eurodiputats exiliats mentre no es resolgui el fons de la demanda contra el suplicatori. El Parlament Europeu haurà de presentar-hi al·legacions, i té temps per a presentar-les fins el 15 d’octubre vinent. Tornarà a arrenglerar-se amb la posició espanyola després del fracàs de Llarena a l’Alguer? I què dirà aquesta vegada l’advocada de l’estat, que és qui representa l’estat espanyol en els tribunals internacionals –incloent-hi, per tant, el Suprem–? Què hi dirà, ara que ha estat víctima d’atacs públics del jutge Llarena després d’haver dit el juliol proppassat que les euroordres restaven suspeses mentre no es resolguessin les qüestions pre-judicials al TJUE?

Vet ací les dues qüestions de naturalesa pre-judicial que són en mans del Tribunal de Luxemburg i que condicionaran la continuïtat i l’èxit de la batalla de l’exili: la validesa o irregularitat del suplicatori aprovat contra la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí i la validesa del no de Bèlgica a l’euroordre contra Lluís Puig. Perquè en tots dos casos la qüestió de fons és la il·legitimitat del Tribunal Suprem espanyol per a perseguir els exiliats, el qüestionament que fos el tribunal predeterminat per la llei per a reclamar i jutjar un exiliat no protegit per la immunitat d’europarlamentari com Lluís Puig i, per tant i per extensió, la legitimitat del mateix tribunal per a jutjar i condemnar els dirigents polítics i socials independentistes pel Primer d’Octubre.

I el rebuig de diverses jurisdiccions europees a la pretensió del jutge Llarena ha anat acompanyant el moment decisiu en què el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciï sobre aquestes qüestions de fons. Un moment que, segons Gonzalo Boye, és qüestió de mesos; podria ser la primavera vinent. Aleshores pot ser el moment jurídicament més favorable per al retorn a Catalunya del president i de la resta d’exiliats. Puigdemont defuig de posar-hi data, però diu que és més a prop. Ho ha explicat així, tancant deu dies que marquen un nou fracàs del jutge Llarena i que té un cert aire de definitiu: “Sempre hem tingut un objectiu polític: hem discutit la nostra destitució perquè la considerem il·legítima i il·legal. Tot allò que hem fet ha anat en el camí de la reversió. Amb cada victòria, hi som més a prop. Com més anem desmuntant la repressió més a prop som de l’octubre del 2017. Espanya no vol que retornem com a ciutadans lliures. Ara ja podem acreditar que efectivament hem trobat justícia a Europa. El nostre retorn es construirà en el marc d’estat de dret europeu, el retorn vindrà per aquí.”

Vegeu ací la conferència de premsa íntegra de Puigdemont, Boye i l’advocat sard Agostinangelo Marras:

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.