TEMA DEL DIA
Bastidors.
Un any després dels fets d’octubre, sembla que alguna cosa es mou entre bastidors en la comunicació de Junts per Catalunya i ERC per mirar d’arribar a un acord estratègic que permeti de fer camí junts tota la legislatura, més enllà del judici als dirigents independentistes. Després de dotze mesos de tensions públiques, a vegades soterrades, però no pas menys descarnades, sembla que els dirigents de totes dues formacions han arribat a la conclusió que aquesta guerra oberta s’ha d’acabar. Tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras hi estan d’acord, amb aquest diagnòstic; el problema és el com i el què.

El com és complicat, perquè tots dos dirigents no poden asseure’s en una taula i parlar: l’un és exiliat a Brussel·les i l’altre és a la presó dels Lledoners. No és tan sols que no es parlin: és que a més a més no ho poden fer i han de dialogar mitjançant intermediaris, cosa que sempre ho complica. I el què vol dir unificar estratègies que fins ara, si més no verbalment, són oposades, tot i que com més va menys. La distància personal encara hi és, però hi ha converses formals per a arribar a un acord de pau.

Aquest acord de pau implicaria tornar a situar el referèndum pactat al centre de la reivindicació de l’independentisme, segons fonts informades de les converses. Un referèndum pactat i reconegut internacionalment, amb el qual s’identifiquen el 80% dels catalans i, per tant, podrien afegir-se a aquesta reivindicació sectors polítics que van més enllà de l’independentisme, com ara els comuns. Com que aquest referèndum difícilment es podrà pactar amb l’estat espanyol si no hi ha una pressió exterior, hom vol que la reivindicació vagi acompanyada d’una campanya de mobilització permanent a Europa i promoure també accions de desobediència civil a Catalunya. És un referèndum pactat, però no pas fruit d’una negociació entre governs –cosa que ja s’ha demostrat impossible–, però tampoc unilateral. Seria un referèndum ‘forçat’, després d’haver originat una situació perquè Espanya no pugui no convocar-lo, arran de la pressió internacional i el blocatge que originaria la desobediència civil. Tot això pensant sempre en un calendari posterior a la sentència del judici als dirigents independentistes, que començarà el gener de l’any que ve.

Malgrat les converses, encara no hi ha cap acord entre Puigdemont i Junqueras, perquè la desconfiança entre tots dos és difícil de superar. ‘Tot penja d’un fil’, asseguren les mateixes fonts. Però la fórmula ‘referèndum pactat validat internacionalment + mobilització civil’ sembla que es va consolidant com a full de ruta compartit. Aquest cap de setmana tant Puigdemont com Junqueras han donat suport a la proposta formulada per l’ex-dirigent d’ERC Xavier Vendrell, un dels homes pont entre tots dos, de fer una gran mobilització a Europa. Proposta que desenvolupava en una entrevista a VilaWeb després de llançar-la al programa ‘Preguntes freqüents’ de TV3. És la primera vegada d’ençà de l’octubre de l’any passat, que els dos dirigents expressen en públic que coincideixen en alguna cosa. Però és l’única, i això no permet de ser gaire optimista.

Sense anar més lluny, avui s’han reproduït discrepàncies entre les dues formacions a l’hora d’encarar les eleccions europees del  mes de juny. La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha ofert el suport de Junts per Catalunya a una llista unitària a les europees encapçalada per Oriol Junqueras. Pocs minuts després, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, descartava la llista unitària en la presentació justament de la candidatura de Junqueras. Junts per Catalunya defensa una llista unitària perquè veuen en les europees la possibilitat de superar el 50% dels vots a Catalunya i, per tant, matar el debat sobre el percentatge que necessita l’independentisme per a fer efectiva la República. Però ERC, que sap que les guanyarà, s’estima més llistes separades perquè s’ha demostrat, segons Sabrià, que així es guanyen més vots independentistes. Un altre exemple de divisió és que aquesta setmana hi haurà dues concentracions pels presos davant dels Lledoners. Una dijous, convocada per ERC, i una altra d’unitària divendres convocada per entitats i partits diversos, inclosa Esquerra. Els intents de pactar-ne una d’unitària han fracassat. Per tant, tot i les converses incipients, de moment no ha canviat res.

MÉS QÜESTIONS
Perpinyà celebra una diada solidària amb els presos polítics i exiliats.
Demà es farà a Perpinyà una diada solidària amb els presos polítics, exiliats i víctimes de represàlies. L’objectiu de l’acte, que es farà a la plaça de la Victòria, és denunciar la judicialització del procés independentista i la repressió. Un dels organitzadors, Hervé Pi, membre de Comitè de Solidaritat amb Catalunya, explica a VilaWeb que es commemorarà que ‘fa un any que es va aplicar el 155 i que el govern va haver d’anar-se’n a l’exili –passant per Catalunya Nord– o a la presó’. Per Pi, la diada servirà per a demostrar que Catalunya Nord és solidària amb el Principat: ‘Ja es va veure amb el referèndum de l’1-O i, més tard, amb el manifest de batlles i més mobilitzacions que hem fet’, explica. La protesta de demà és la primera que es fa entre setmana, però segons Hervé Pi això no serà cap impediment: ‘Hi haurà prou gent d’aquí i del sud per a esdevenir un acte important.’ La diada l’obrirà el president Carles Puigdemont, amb una intervenció enregistrada, que donarà pas als parlaments de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; del president de l’AMI, Josep Maria Cervera; de membres d’Òmnium; de Jordi Pesarrodona, el regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada encausat per desobediència simplement per haver-se posat un nas de pallasso; i de Jean-Paul Billès, representant dels batlles solidaris de Catalunya Nord. També hi haurà una representant de la batllia de Perpinyà i un representant del departament. La segona part tractarà dels efectes del 155, amb la participació d’un representant de l’ensenyament nord-català, de Ramon Font (USTEC), de la consellera Clara Ponsatí –també en un vídeo, per la seva condició d’exiliada– i de Dolors Feliu, advocada i membre del Col·lectiu Praga. En la tercera part s’aprofundirà la necessitat d’implantar la República Catalana i comptarà amb la presència de represaliats, exiliats, familiars de presos, eurodiputats i polítics locals. També hi haurà Isona Passola, directora i presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català. L’acte es clourà amb les actuacions musicals de Pere Figueres, Franck Sala, Joan Ortiz, Leslie Malet, Titot, Marc Serrats i els Delai i de la Federació Sardanista del Rosselló i corals locals.

Ciutadans i PP critiquen durament Morera per la seva intervenció als Premis Octubre. Ciutadans i PP han demanat la reprovació del president de les Corts, Enric Morera, pel seu discurs durant l’acte de lliurament dels Premis Octubre, en què va denunciar l’empresonament dels dirigents independentistes catalans. Isabel Bonig (PP) ha qüestionat la intervenció de Morera i dels consellers Vicent Marzà i Vicent Soler als Premis Octubre, on el guardó dedicat a l’actuació cívica fou lliurat a familiars dels presos polítics catalans. També ha criticat les declaracions del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, en l’acte d’Alacant pel sisè centenari de la Generalitat Valenciana. Segons Bonig, en l’acte dels Premis Octubre els membres del Consell que hi van assistir i el president de les Corts van fer unes declaracions ‘inaudites, increïbles, rebutjables i que exigeixen una intervenció immediata’ del president de la Generalitat, Ximo Puig. Per Bonig, com que ja han passat vint-i-quatre hores i no ha dit res, s’ha convertit en ‘còmplice’. La síndica de Ciutadans, Mari Carmen Sánchez, considera que Morera, com a màxima autoritat d’unes Corts que representen tots els valencians, ‘no hauria d’expressar la seva opinió personal en un aspecte tan greu’. Diu que ‘són inacceptables les seves mostres de suport als qui volen trencar la convivència entre espanyols’. Per Sánchez, Morera hauria de respectar i defensar la constitució espanyola i l’estatut, que segons ella ‘són els garants de la sobirania popular i dels valors democràtics de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític’. La intenció de Morera, segons Ciutadans, és traslladar el ‘conflicte català’ al País Valencià. ‘El secessionisme català –ha dit– ha irromput en l’agenda política valenciana amb Compromís i davant la inacció del PSPV.’

Una candidatura alternativa a Podem disputarà el lideratge a Martínez Dalmau. La regidora de Podem a Sagunt, María Giménez, ha presentat candidatura a les primàries de Podem a la Generalitat Valenciana. Es dirà Renaix Podem i es defineix com a feminista, municipalista i rebel. Giménez ha aconseguit dos-cents avals, suficients per a optar a la presidència de la Generalitat. Es considera una candidatura rebel perquè reivindica la democràcia participativa: ‘No som partidaris d’acords de quotes en despatxos’, ha dit, fent referència a la candidatura de Rubén Martínez Dalmau, avalada per l’actual direcció de la formació. Renaix Podem té el suport d’Antonio Montiel, ex-secretari general de Podem i diputat autonòmic a les Corts, i de Rosana Pastor, diputada al congrés espanyol. Segons Montiel, aquesta candidatura contribuirà a enriquir la llista definitiva amb què el partit anirà a eleccions i que confeccionaran les bases de Podem.

El govern de Francina Armengol presenta el pressupost més alt de la història de les Illes. El darrer pressupost de la legislatura serà també el més alt de la història de les Illes Balears. Avui l’ha aprovat el consell de govern i divendres entrarà al parlament per a ser tramitat i aprovat a final de desembre. Seran 5.457,75 milions d’euros per al 2019. Representa un augment del 8,96% respecte dels comptes d’enguany. En euros, 449 milions d’euros més. Les polítiques socials representen gairebé el 70% de la despesa no financera. El pressupost de Salut s’apuja d’un 9% per encarar la supressió del copagament, el decret de garantia de demora i més despeses. En Educació s’arriba a la reivindicació històrica dels mil milions, amb un augment dels comptes de gairebé el 7%. Les polítiques de Foment de l’ocupació pugen d’un 13%; Habitatge Social, d’un 136% gràcies a les aportacions de l’impost de turisme sostenible; i Serveis Socials sembla que disminueix, però en realitat puja, segons l’executiu. En inversió pública es destinaran 610 milions d’euros a àrees com ara Salut, Educació, Serveis Ferroviaris i més sectors. Una despesa que s’acosta als nivells d’abans de la crisi.

L’Alguer, en estat d’alerta pel temporal. La pluja i el vent de tempesta que afecta el nord-est de l’illa de Sardenya han fet que l’Ajuntament de l’Alguer decretés l’estat d’alerta. Les ràfegues de vent poden arribar a més de 130 quilòmetres per hora, segons les previsions de l’estació meteorològica de l’Aeronàutica de l’Alguer. Durant tot el dia, el Centre d’Operacions Municipal ha estat actiu, amb totes les funcions en alerta per si hi havia danys greus. Ara com ara, hi ha arbres arrencats d’arrel, terrasses de bars que s’ha endut el vent i alguna teulada descoberta. A més, les façanes han esdevingut perilloses pel risc de despreniments.

LA XIFRA
75% d’ocupació hotelera és el que preveu la patronal del sector a Andorra per al pont de Tots Sants. La Maçana és la destinació més sol·licitada.

TAL DIA COM AVUI
El 29 d’octubre de 1892 va néixer a Barcelona Lola Anglada, catalanista i republicana. Va ser la il·lustradora catalana més prolífica de la primera meitat del segle XX i va fer història perquè esdevingué la primera dibuixant professional de Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb