Puigdemont envia quatre missatges a quatre destinataris amb la destitució de Baiget

  • Crònica d'una destitució imprevista i poc habitual en la política catalana

VilaWeb
Pere Cardús
04.07.2017 - 02:00
Actualització: 04.07.2017 - 07:34

Catalunya es va despertar ahir amb una sorpresa desagradable per als independentistes i un regal per als detractors del referèndum. Un conseller del govern de Puigdemont posava en dubte en una entrevista la capacitat de fer el referèndum davant de l’agressivitat i la força del govern espanyol. A més, qüestionava el lideratge del president, amb unes crítiques a la seva manera de gestionar el govern. Un dia que havia de ser plàcid com qualsevol vigília d’un dia fort –de grans anuncis– es convertia d’hora en hora en un dia gris, tèrbol i xafogós. Dubtes al govern? Quan falten tan sols tres mesos per al referèndum? Uns no s’ho podien creure i demanaven el cap del conseller. Uns altres restaven en silenci per no torpedinar un president disposat a actuar. I encara uns altres feien costat al conseller com s’havia fet sempre en la política autonòmica del país.

Ho deixaria passar, Puigdemont?
Des de ben d’hora, la pregunta que més es feien els interessats en la cosa pública catalana era si Puigdemont deixaria passar aquesta desautorització tan clara. En avinenteses anteriors, al govern s’havien presentat divergències entre membres dels partits que l’integren –PDECat i ERC–, però s’havien resolt en reunions entre president i vice-president. Ara el problema era diferent. I més gros que cap dels anteriors. Perquè la dissidència provenia del partit mateix del president, d’un conseller que Puigdemont havia entomat –com tot el govern– d’Artur Mas.

El govern, un paquet
El dia que va acceptar la proposta de Mas, Puigdemont va acceptar en el mateix paquet un govern emparaulat i negociat. No hi ha cap conseller del govern que hagués estat nomenat per Puigdemont, més enllà de la formalitat del decret. Per tant, el nou president va haver de confiar en un govern sobre el qual no havia pogut ni tan sols opinar. Amb tot, la cosa havia anat avançant raonablement amb pocs sotracs. Les tensions de Puigdemont s’havien produït més amb el seu partit, el naixent PDECat, que havia heretat algunes maneres de fer de la vella Convergència, que no pas amb els membres del govern.

Marta Pascal, en fora de joc
És amb aquestes maneres de fer que Marta Pascal, coordinadora nacional del Partit Demòcrata, sortia ahir al faristol de la seu del partit per fer el clàssic tancament de files amb el conseller. Pascal comptava que les coses anirien com sempre havien anat: que Puigdemont miraria de llevar importància a les declaracions de Baiget i tot s’oblidaria aviat. Però Pascal va xocar ahir amb una manera d’actuar poc autonomista. Més pròpia de les repúbliques lliures de debò. Si un membre del govern no confia en el president ni, sobretot, en el projecte que defensa el govern, o plega o el fan plegar.

Quatre missatges, quatre destinataris
Ahir, cap a les cinc de la tarda, el president Puigdemont va convocar Artur Mas, president del partit de Baiget, a la Casa dels Canonges per comunicar-li la decisió. Una decisió que els analistes més afinats de la política catalana valoraven com un missatge amb tres destinataris: als membres del govern (o s’hi és o no s’hi és), als socis d’Esquerra (la mà del president no tremola), i al PDECat (qui mana és Puigdemont i les coses han canviat). Podríem afegir-hi un quart destinatari, l’independentisme en general, per a dir-li que tres mesos abans del referèndum ja no hi ha lloc per als dubtes ni per a la por.

Incomoditats i ‘seguim!’
Poques hores després de la reunió amb Mas, la brama començava a córrer per les redaccions dels diaris, ràdios i televisions fins que una filtració va desencadenar les confirmacions en cadena. Eren pràcticament les nou del vespre. I les reaccions començaven a omplir les xarxes. La determinació de Puigdemont no agradava a persones com Francesc Homs, que alçava la veu a Twitter per expressar-hi disconformitat. S’hi afegia també Joana Ortega, l’ex-vice-presidenta inhabilitada com Homs per haver organitzat 9-N, que piulava el missatge ‘a favor de sumar, mai de restar’. Tanmateix, hi hagué moltes més veus que elogiaren l’acció decidida i determinada de Puigdemont. Per exemple, el senzill i entenedor ‘Seguim!!’ de Llach.

‘Santi Vila anirà a Empresa i Coneixement!’
Quan destitueixes algú, has de posar algú altre al seu lloc. I Puigdemont tan sols podia sorprendre els qui no el coneguin gens posant Santi Vila al lloc de Baiget. Vila és un home que ha portat des de fa temps l’etiqueta de ser poc ferm en el compromís independentista. Però, en canvi, va ser la veu més contundent del PDECat quan David Bonvehí va expressar la necessitat de tenir un candidat autonomista pensat per si fracassava l’aposta pel referèndum. Puigdemont li té una gran confiança i li ha encarregat el paper de rellevar el conseller destituït i gestionar temporalment la cartera de Cultura fins que no se n’hagi nomenat un nou titular.

La pregunta és ara qui serà el nou conseller sense por que ocupi la plaça de Cultura. Serà un nou missatge del president Puigdemont que caldrà interpretar en clau de procés? Serà una persona del partit o un independent de la seva confiança? Comptant que serà el primer membre del govern que haurà pogut triar, totes les mirades i les interpretacions seran significatives.

Catalunya s’havia despertat amb els ulls esbatanats en veient aquelles declaracions de Baiget al diari. Al final de la jornada, fins i tot els més incrèduls podien anar-se’n a dormir pensant que Puigdemont actuava a ulls clucs caminant cap al referèndum. I aquesta era la lliçó d’un dia que potser havia canviat més que no cap altre la manera de fer política de tot un país.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any