El PSOE no és part de la solució: el PSOE és el problema

Deixeu-vos de mites infantils: qualsevol cosa que reforça l'estat espanyol fa mal a l'independentisme

Vicent Partal
Vicent Partal
15.09.2019 - 19:50
Actualització: 15.09.2019 - 20:14
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

En la nova època que és a punt de començar per a l’independentisme, després de la sentència del Suprem i les eleccions a les institucions de la comunitat autònoma de Catalunya, serà important de no perdre més temps i delimitar línies clares que puguen servir per a identificar l’autonomisme de fraseologia independentista, perquè sembla difícil de creure que desapareixerà l’ús del doble llenguatge. L’actitud respecte del PSOE em sembla que és candidata de ser una de les línies més transparents i comprovables.

El PSOE no solament no és part de la solució sinó que és el problema. Amb èmfasi al verb: és el problema. Així que, com més a prop se situe qualsevol del PSOE –del PSC, si ho voleu– més lluny serà de la ruptura amb l’estat espanyol i de cap política de confrontació.

I no ho dic únicament per motius conjunturals i passatgers. No és una qüestió de declaracions o actuacions concretes, sinó d’entendre el paper d’aquest partit en la consolidació del règim post-franquista i la seua supervivència. Clar i ras: sense que s’acabe el partit del règim, el règim no es pot acabar. I la independència només pot arribar si és el final del règim.

L’error de distingir entre els projectes del PP i el PSOE com si fossen antagònics és un dels més fonamentals a corregir. Respecte de qualsevol cosa que tinga a veure amb el tracte de les minories nacionals i lingüístiques de l’estat espanyol, és evident que el PSOE i el PP no ho són, d’antagònics. Però també ho són cada volta menys, si m’ho permeteu, respecte del fons mateix del règim. En els negocis, en la gestió de l’Espanya S.A. de Florentino i els bancs, són els mateixos. En la corrupció són els mateixos. En la concepció autoritària de l’estat i l’aprimament de la democràcia sota qualsevol excusa són els mateixos. La dreta espanyola beu encara del franquisme sociològic, com s’ha evidenciat clarament després del referèndum del Primer d’Octubre, i això la fa més impresentable encara. Però el PSOE és el pilar imprescindible sobre el qual el post-franquisme pot aguantar-se. Sense ell tot cauria i aquesta és la seua enorme responsabilitat històrica.

Sense l’acord del PSOE, el 155 no s’hauria pogut fer, Rajoy no hauria tingut prou força ni capacitat política. El PSC i els seus cridaners satèl·lits parlamentaris varen ser la peça clau per a atacar i violentar la legitimitat del parlament el 6 i el 7 de setembre de 2017. Durant el setembre i l’octubre de fa dos anys el PP i PSOE van anar del bracet a les manifestacions amb la ‘rojigualda’, van acudir junts als tribunals a presentar querelles contra tothom i van fer mans i mànigues per frenar la independència com fos. Ara, dit això, el PSOE és qui avui fa despesa en notícies falses per combatre arreu d’Europa el dret d’autodeterminació. El PSOE és qui dóna ordres a la fiscalia. I, obriu els ulls, el PSOE és qui es refusa a governar amb Podem, segurament perquè acata i assumeix les dues regles bàsiques imposades pels generals durant la transició i que es mantenen vives avui: la unitat d’Espanya és sagrada i el Partit Comunista no pot governar. I prou.

Que un govern del PSOE siga millor, més suportable, que no un govern del PP, em sap molt greu, però a hores d’ara ja és un mite discutible. Que tenen, encara ara i de moment unes altres maneres, menys primitives, és cert. Però això és tan cert com que fa quatre anys defensaven que calia un referèndum a Catalunya o que en fa trenta o quaranta defensaven el dret d’autodeterminació i la república. I què? Avui ja hem sentit Miquel Iceta dir que no hi ha repressió a Catalunya quan gent que seia al seu costat i dinava amb ell és a la presó i ja heu sentit Eva Granados dir que les qüestions importants, entre les quals l’autodeterminació, no haurien de ser dirimides per la població precisament perquè són massa importants. Fa massa anys vaig advertir de la deriva del PSOE cap a l’autoritarisme en uns articles (primer i segon) que em van costar un bon grapat de discussions. Avui crec que anem arribant al punt en què es confondran tots dos en una sola cosa. I de fet, Feijóo, llest entre els llests, ja ha apuntat que la solució ideal per a Espanya seria un govern de coalició entre PP i PSOE. Temps al temps…

El PSOE és el règim i no entendre això és errar en el punt principal de l’anàlisi de la situació i, per tant, condemnar-nos al fracàs. És veritat que el PSOE era –això no ho discutiré jo mai– una part del bloc de tradició democràtica, per dir-ho a la manera de Josep Lluís Carod-Rovira. I és evident que va tenir un paper fonamental en la modernització de l’estat espanyol. Però el moviment independentista i el 15-M, els indignats, ho han canviat tot a l’estat espanyol, la correlació de forces i el marc polític i mental, i el PSOE ha triat romandre al costat dels qui volen mantenir el negoci dirigit pel rei. Dissimularan, és clar. Faran servir sense vergonya la cosmètica nacional, federal, feminista, climàtica, de la memòria històrica o de què siga. Però només a favor seu i amb la intenció de legitimar i mantenir dempeus la monarquia espanyola, el règim post-franquista, que els catalans vàrem fer tremolar fins als fonaments el 3 d’octubre de 2017.

Situar, per tant, el PSOE en el lloc on realment és avui, i no on era en el nostre passat sentimental, crec que serà una de les tasques imprescindibles del nou independentisme si és que volem refer el rumb després d’aquests dos anys de desconcert. Es pot entendre que els presos polítics tinguen por del tracte, pitjor, que rebrien de la dreta ultra. Però en nom d’això no es pot justificar un error polític monumental que fa descarrilar l’independentisme. Ajudar a investir Pedro Sánchez, en la moció de censura contra Rajoy, va ser un error immens d’ERC i JxCat que només ha servit per a reforçar internacionalment Espanya, afeblir-se a ells mateixos i la seua defensa i desconcertar l’independentisme civil amb tanta crida a la moderació i tantes declaracions contradictòries amb tot allò que s’havia dit i fet entre el 2014 i el 2017. Pactar a la Diputació de Barcelona amb el PSC, com va fer Junts per Catalunya, és una bestiesa indigna que emblanqueix i torna honorable el partit que manté presos alguns dels dirigents principals de JxCat. Insistir ara, com Esquerra de manera obsessiva, en la investidura del president socialista espanyol és simplement incomprensible, sobretot quan es compara l’esforç d’ara per investir Sánchez amb l’esforç nul que van fer per investir Puigdemont o l’obsessió d’evitar eleccions a Espanya amb l’obsessió que n’hi hagi a Catalunya. Els mateixos arguments valen per a una cosa i per a la contrària, però al final tot allò que reforça Espanya –i la presidència de Sánchez reforça Espanya– només pot afeblir l’independentisme. I això no ho canviarà la demagògia.

Els presumptuosos nacionalistes espanyoles solen fer broma amb allò que cal viatjar i veure món per aprendre. Doncs avui els recomane molt especialment un article, ‘Il Paese dei trasformismi, que Ernesto Galli della Loggia publicava l’onze de setembre al Corriere della Sera i que no ha passat per alt a Antoni Soy. El text és excepcional i descriu com el vell Partit Comunista Italià, avui Partit Democràtic, ha esdevingut ‘l’autèntic partit de les elits de la península’. Galli el descriu com ‘il partito dello Stato’ (i hi hauria cap definició millor per a parlar del PSOE?) i explica a la perfecció de quina manera el PD ha emfasitzat la imatge de ser el defensor de la constitució i l’antifeixisme no per a res més que per a tenir la possibilitat de fer-la servir en benefici propi. Sobretot per a crear allò que defineix com un clima perenne d’emergència democràtica que li permet de situar-se ell mateix en la posició de deslegitimar qualsevol força política quan i com li convinga. O a la inversa, per a legitimar en un minut qualsevol força que li convinga legitimar com acaba de fer, sense gens de vergonya, amb el Moviment 5 Estels. El mateix 5 Estels fa quatre dies, quan governava amb la Lega, era el feixisme que era a punt d’arruïnar la democràcia italiana i avui, que ha passat a governar amb el PD, només per això, ja és un dels valedors de les llibertats i els drets dels italians. Us sona?

I aleshores la pregunta del viatger, que sempre procura aprendre de què passa a fora perquè és molt menys nacionalista que els nacionalistes espanyols, és inevitable: si a Itàlia el pensament crític és capaç de posar davant l’espill les trampes innobles dels hereus acomodaticis de l’impressionant comunisme cisalpí, no seria hora que nosaltres comencéssem a posar davant l’espill les trampes, molt pitjors encara, dels hereus del modest socialisme espanyol?

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
15.09.2019  ·  22:17

avui la claves del tot Vicent. Esperem la sentència del Suprem i noves eleccions espanyoles al novembre. I aviam quin sopar de duro intenten vendre’ns els “nostres” polítics.

Juan Antonio Grau
Juan Antonio Grau
15.09.2019  ·  22:25

Començaria a ser hora que erc i jxc actuessin d’acord amb aquestes premises. Sembla mentida. Que en prengui nota sobretot el sr. Rufian, si us plau. Ja fa molt temps que com a ciutadans d’apeu vam descobrir el PPSOE o si voleu PPSC…! Com sempre més que brillant l’editorial

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
15.09.2019  ·  22:30

avui la claves del tot Vicent

noves eleccions espanyoles al novembre? Que s’hi posin fulles. No son les nostres Eleccions, seria com admetre la ‘legalitat’ de suspendre Diputats

Ramon Perera
Ramon Perera
15.09.2019  ·  22:47

L’editorial d’avui és especialment brillant, com moltes de les anteriors. Considerant-les en conjunt, juntament amb alguna idea més, mostren quines són les accions possibles i convenients per seguir avançant cap a la República Catalana. Bàsicament qüestions tècniques.
La pregunta que cal fer, i em sembla que a dia d’avui, ningú en tenim la resposta, és com podem arribar a un poder català de facto que dirigeixi el país cap a l’objectiu que volem.

Joan Benet
Joan Benet
15.09.2019  ·  22:57

Ensorrar econòmicament l’estat i electoralment als neoautonomistes… Se’ns gira feina, però no hi ha un altra opció. Això o esperar que els nostres fills tinguin més traça i valor que nosaltres. I estiguin més disposats a embrutar-se les mans que nosaltres: que hem arribat a fer bandera de que ens ajuntem 1 milió i no llencem un paper a terra…!
A la comissió Europea és deuen estar petant de riure

Antoni López
Antoni López
15.09.2019  ·  22:58

Del tot, absolutament, i en-hora-bona!

Josep Usó
Josep Usó
15.09.2019  ·  22:59

No hi ha cap dubte. Els socialistes mai han segut de fiar. I és sorprenent que encara hi haja qui vulga fer creure el contrari. Editorial brillant.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
15.09.2019  ·  23:09

Moltes gracies Sr. Partal, les coses com mes clares millor. Ja es hora

joan rovira
joan rovira
15.09.2019  ·  23:29

Magnífic! Per fi amb totes les lletres del PSOE i la sucursal PSC clar i ras: “sense que s’acabi el partit del règim, el règim no es pot acabar. I la independència només pot arribar si és el final del règim.”

Perquè sota la falòrnia dels bàndols ideològics amaguen tant el PP com el PSOE, idèntics interessos de sotmetiment de tots els espanyols i dels súbdits colonials de les nacions ocupades! Els mateixos negocis i projectes d’aniquilació de les minories nacionals!

Per això, els partits catalans No han de participar, si són democràtics i tenen dignitat, de cap de les maneres en perllongar aquesta fal•làcia colonial disfressada d’ideologia dels segles XIX i XX. Perquè serien còmplices del manteniment colonial espanyol a Catalunya. Farien de testaferros del colonialisme espanyol!

Qui vol repetir ser “colonitzat” per un partit de les dretes o les esquerres espanyoles? I qui vol ser “assimilat” per un partit català testaferro? Ambdós grups tenen símptomes greus d’astènia perllongada i en la societat catalana cada vegada en seran menys!

Perquè a Catalunya, la societat independent i lliure NO vota en clau ideològica sinó estratègica, el que més convingui a cada moment. Per això, els vells partits catalans haurien de confluir per tal de fer possible amb altres no colonials, allunyats de l’altiplà i com més aviat millor, l’alliberament nacional!

Antoni Soy
Antoni Soy
15.09.2019  ·  23:49

Gran editorial, amb un titular que és la mare dels ous i amb un contingut molt encertat i precís.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
15.09.2019  ·  23:55

El PSOE ha perdut, en poc temps, dos elements que el van caracteritzar fins al 2008.
1. La tradició democràtica, un aspecte cabdal que ja es va veure trontollar en les formes de descavalcar al Secretari General (Pedro Sánchez) i, especialment, en el suport a un cop autoritari de l’estat amb el 155, al marge de les seues pròpies lleis, que van ser escrites ex-professo. De resultes, ningú recorda els comentaris i la suposada derogació de la llei mordassa de Rajoy, que està més viva que mai amb el PSOE.
2. La defensa dels treballadors, un altre aspecte fonamental que volien vehicular derogant la sinistra reforma laboral del PP … que també continua fent estralls i no hi ha intenció ja de derogar. Ho va explicar tot el mateix Pedro Sánchez -en ser defenestrat- per TV i amb pels i senyals, sobre qui i com mana a Espanya (bancs i empreses grans, e món econòmic). En fi, la millor definició és que el PSOE ha estat el “capataz” dels poders fàctics de l’estat, obeint-los i dissimulant fins que toquen la unitat de l’estat i l’accés al poder dels “comunistes”.
Tot es veu tan clar … que en realitat el PSOE ja no és ni socialista ni obrer, havent esdevingut el veritable PE (Partit Español). Per això s’assembla tant al PP i resta de dretes!!

Salvador Busquets
Salvador Busquets
16.09.2019  ·  00:26

completament d’acord

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
16.09.2019  ·  00:41

Chapeau.
Gràcies.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
16.09.2019  ·  01:09

És al·lucinant veure com dia que passa, dia que entenem menys el discurs polític oficial de l’estatu quo. Què vol aquesta gent? Tota la vida hem dubtat de les intencions dels polítics. Tanmateix, ara s’està veient arreu que la política és un discurss descarat del poder, que s’emmascarava amb un altre discurs, fals de cap a peus i amb l’únic objectiu real de satisfer els interessos particulars de la minoria o elit del poder.

josep soler
josep soler
16.09.2019  ·  02:24

La principal diferència entre el vell i el nou franquisme 2.0, és que avui no ens afusellen, ens bombardegen, ni ens posen en un camp de concentració. I la segona diferència és que la versió 2.0 és transversal: va des de VOX fins a PODEMOS, passant per PP-PSOE-C’S. Els uneix el nacionalisme, l’odi a lo català i l’ànim de continuar vivint a compte del nostre treball.
Ho sabem tots. ERC i PDeCAT també ho saben però no volen perdre el sou que comporta el càrrec, és per això que ens menteixen a l’hora de voler fer president al Pedro amb el Paulo.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
16.09.2019  ·  06:48

Director excel·lent editorial, i jo afegiria que els que donen suport al PSOE o als seus domèstics locals PSC, també formen part del problema. Salut.

Montserrat Pagès
Montserrat Pagès
16.09.2019  ·  06:57

Aguda anàlisi amic Partal, totalment d’acord

Teresa Pou
Teresa Pou
16.09.2019  ·  07:17

La claretat política és brillant en aquest article . Moltes gràcies . El més preocupant és que si tenim eleccions espanyoles a Catalunya just els PSC-PSoE i ERC que els recolza , serien les opcions que guanyarien .

Adrià Arboix
Adrià Arboix
16.09.2019  ·  07:23

Es pot dir més alt però no més clar. Moltes gràcies…!

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
16.09.2019  ·  08:00

Finalment un article on n’hi ha per tothom.

josep ortinez
josep ortinez
16.09.2019  ·  08:10

El PSOE i el PP fan allo del poli bo, poli dolent. Com sempre passa a les pelicules el poli bo i el poli dolent semblen diferents pero com tots veiem de fet son del mateix equip.
El PP fa la reforma laboral i PSOE diu que l’anulara pero no ho fa.
El PP tanca TV3 al pais valencia. El PSOE diu que l’obrira pero no ho fa. Etc etc etc.
Qui no ho veu es que no ho vol veure.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
16.09.2019  ·  08:16

Completament d’acord, queden ben retratats. Moltes gràcies per la brillant editorial.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.09.2019  ·  09:06

EL PSOE DEL 78 ÉS RÈGIM NEOFRANQUISTA

No voldria ser irrespectuós, però sembla que descobrim la sopa d’all.
Disfressar una dictadura amb el vestit de democràcia va ser un disseny absolut per part de la Monarquia, l’aparell de la dictadura, l’oligarquia, la potent socialdemocràcia alemanya, la CIA, el Vaticà, etc…

Una de les condicions per fer creïble el transformisme era de tenir una oposició d’ “esquerra” com tota democràcia occidental. L’estalinista Carrillo del PCE legalitzat va ser fonamental en els pactes de la Moncloa. Després el PSOE de González, anorreant el PSOE històric, va ser acceptat pels del 23-F. Va treure Cum Laude amb els GAL I quan el règim neofranquista fa aigües, surt d’un 15-M un Podemos d’Iglesias. Totes aquestes “esquerres”, totes, juren la defensa de la unitat territorial i acatament a la Monarquia. Són un puntal del règim neofranquista i per tant enemics de les llibertat de Catalunya.

Ara que vinguin independentistes que ens vulguin entabanar amb “flotar” un govern de Sánchez que ha sigut el nostre botxí, només pot amagar la seva claudicació cap a un autonomisme criminal… Cal desemmascarar el doble joc.

PS. Voleu més claredat que les paraules d’en Comin: l’exili era l’única manera que hi havia de continuar ‘el combat’ després de la declaració d’independència… un al·legat contra els de parar l’altra galta…

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Carles Serra
Carles Serra
16.09.2019  ·  09:18

Gràcies Vicenç per aquest article; quanta raó i encert.
Voldria recordar que ja en el seu dia ERC va fer president de la Generalitat el FRANQUISTE i cínic Montilla

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
16.09.2019  ·  09:24

Exactament, Vicent,
A més a aquests, els que tenim certa edat, ja els hem patit al govern i sabem el pa que s’hi dona. No, no son la solució!

Carles Serrano
Carles Serrano
16.09.2019  ·  09:37

PSOE és igual a PP. L’única diferencia son les lletres. Històricament, en el que se suposa el canvi de règim, van decidir que havien d’haver partits de dretes i de esquerres: és van repartir els papers de la funció de teatre…i fins avui. Aquesta obra avui és diu: “Mismos perros con diferentes collares”

David Mascarella
David Mascarella
16.09.2019  ·  09:42

Una extensa i documentada descripció, que resumint podem assegurar que tothom comparteix: però això que sabem des de sempre, pot donar pas a més d’una estratègia, o sigui que ens quedem igual, precisament perquè quedi ben clar que si s’acusa als que es busquen l’enfortiment i planificar el millor moment de les conjuntures necessàries, amb errors o no, més il·lusos són els que creuen que hi ha una solució màgica. No cal per tant, malgastar energies per ensorrar als què no són de l’opció personal de cada un dels que opinem.
Temps i més temps, rebre i tornar-hi, res de decepcions, obrir tots els camins que es pugui i respecte cap als que no pensen com un mateix, perquè el dubte hi és sempre.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
16.09.2019  ·  10:03

Molt bé, Partal. Dones de ple en la clau de la transició i del règim del 78. Sí , la clau era i és el PsoE.Gràcies a ell s’han pogut blanquejar els crims del franquisme i els seus robatoris, i això ha permès que el franquisme seguís manant i fent el que semprfe ha fet. Potser en un primer moment podia ser raonable la postura col·laboracionista amb els franquistes (UCD,AP, etc), però després, amb un govern que va durar 15 anys, havia d’haver tirat molt més enllà i demantellar l’estat franquista, cosa que no va voler fer. I l’estat franquista segueix plenament vigent en estructures i persones. I ara mateix el PsoE és el verdader problema: és incapaç de avançar cap a una democràcia mínimament acceptable. Entre altres coses perquè no hi creu! I España es queda en una situació totalment inestable, sense assumir ni solucionar els seus problemes greus. No és ni tu ni vos, ni sap cap on va. Només té clara una cosa: les seves elits no renunciaran en cap cas al lucratiu negoci que és el règim del 78… però això no és suficient per a res.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
16.09.2019  ·  10:04

La mas inquietante vergüenza es que toda esta gente que escribe ni se ha preocupado nunca de estudiar que cosa es el “fascismo” …
Algo increíble y pensar que hay estudios de historiadores y psicólogos sobre el tema que son de todo el maximo respecto:

EN ESTA ESPAÑA SUCIA Y FASCISTA CHE DA EL VOMITO EL PSOE ES UN PARTIDO SUCIO Y FASCISTA QUE DA EL VOMITO

Vicent Juli Iborra
Vicent Juli Iborra
16.09.2019  ·  10:09

PSOE és el règim però els partits independentistes catalans s’han convertit en mecanismes de dissidència controlada. El mateix fet que el nacionalisme català a la Comunitat Autònoma de Catalunya accepte sense embuts el marc mental espanyol, de divisió administrativa espanyola i de províncies espanyoles sobre la Nació catalana, demostra un error de partida ben gros. I ho teniu ben fàcil! Rellegiu Fuster, o Xirinacs …

Josep Maria Rovira
Josep Maria Rovira
16.09.2019  ·  10:12

efectivament, hi han unes pautes polítiques que s’han anat extenen, per part de mitjans de comunicació públics i privats, i que la ciutadania no ha sabut o pugut definir amb criteris propis, son falsos i manipulats. Que el PSOE sigui un partits d’esquerres i socialista, fals, la assemblea de Suresnes, manipulada per poders económica i polítics internacionals, va posar al poder uns elements que mai s’els podia considerar ni d’esquerres ni socialistes. Altra falsetat, dir.se un partit repúblicà i defensar a ultransa la monarquia i els poders fàctics. Considerar.se a Espanya, federalista, i no fer res més que defensar la unitat centralista, que conserva els poders establers i és el cau de les corrupcions i per si faltaba algún exemple més tenir a lres seves files en llocs de poder elements que son més considerablement falangistes ( per la seva filiació als poders i al domini polític) que no pas realment socialistes.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
16.09.2019  ·  10:33

D’acord amb tot, només vull dir que si va haver-hi un temps que es podia pensar que el PSOE-PSC era d’esquerres, en què hi havia unes diferències entre PSOE i PSC però que ja fa temps que no hi son.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
16.09.2019  ·  10:49

Un retrat de cos sencer. Els ‘flechas y pelayos’ de Felipe i Guerra van marginar el Psoe històric de Rodolfo Llopis i allà començà una altra història. Del PSC només resta el solatge celtibèric de furgó de coa de l’altiplà. Però el franquisme, la ideologia castaÑola imperial de la ‘Generación del 98’ passada per la criveta feixista, perviu i s’encomana. Potser cal vigilar que el corriment sociològic neocolonial no s’enduga ara per endavant ERC reconvertit en RIP (reconsentits i pagabeures). A ningú que li passe.

Victor Serra
Victor Serra
16.09.2019  ·  11:28

Que el PSOE és un partit del Règim del 78, no hi ha dubte.
Que cada cop s’assembla més al PP ( les diferències ja pràcticament només són de formes) , tampoc hi ha cap dubte.
Però arribats a aquesta conclusió, què fem ? Com hem d’actuar per realement canviar les coses ? Jo no veig cap altre camí que la unitat estratègica de tots els actors ( partits i associacions ) independentistes. Però tot sembla que anem pel camí contrari. Cada cop més atomitzats , més confusos i més enfrontats entre nosaltres, oblidant qui és l’enemic de veritat.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
16.09.2019  ·  12:18

Estic molt d’acord i tot em sembla realment molt evident.
A partir d’aquí, crec que aconseguiríem un plus en informació cap a la ciutadania si des de VilaWeb poguessiu aprofundir en allò que Vicens qualifiques de “incomprensible”.

Segur que hi ha claus que ens permetrien aportar raons que facin aquests moviments de ERC i, en menor mesura, de JXC, més entenedors.

Perquè no fas un article editorial sobre això?

Gràcies

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
16.09.2019  ·  13:14

Un gran editorial.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
16.09.2019  ·  13:18

“EL govern espanyol del PSOE renova el ducat que Franco va concedir a Primo de Rivera”.

Barcelona. Diumenge, 15 de setembre de 2019

Volem més proves que la renovacio del ducat a feixistes actuals??

Roger Porredon
Roger Porredon
16.09.2019  ·  13:51

“La història es repeteix” i “cal canviar-ho tot perquè no canviï res”. El bipartidisme de la “democràcia” espanyola actual (potser convindria parlar de 2a restauració borbònica) s’assembla massa als Cànovas i Sagasta de la 1a restauració borbònica. Els cacics de llavors, ara ballen amb la música de l’IBEX. El poder en les mareixes mans de sempre, ben collat, que no s’escapi…

Bravo Vicent.
(I a sobre hores després, el Rivera ofereix l’abstenció perquè el Règim del 78 quedi en una tranquil·la estabilitat. ERC, PdCAT tornem ja al 2017!!!)

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
16.09.2019  ·  15:03

No sé que dir…. Només em ve al cap un adjectiu, perdoneu si és poc apropiat: escanyols fillsdeputa

Rosa Gispert
Rosa Gispert
16.09.2019  ·  15:09

Si Vicent, tota la raó. A veure si els Torrent, Rufián, Aragonés, Pascal,Bonvehí i la resta dels deixebles del mossèn i la monja suïssa ho acaben entenent!.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
16.09.2019  ·  15:23

Brillant editorial, per emmarcar. Esquerra ha estat la gran decepció des de l’octubre de 2017.

Roser Caminals
Roser Caminals
16.09.2019  ·  15:38

En lloc d’acceptar la responsabilitat de partit d’oposició contra el 155, el PSOE s’hi va unir. Com diu Joan Rovira, els votants que hi veuen clar no voten en clau ideològica, sinó estratègica. L’eix ideològic dreta/esquerra que havia estat el criteri regidor per a molts de nosaltres, està en fase de transformació. Que l’independentisme tiri o no endavant dependrà del número de votants que ho entenguin.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
16.09.2019  ·  15:42

Res a afegir. El que dius em sembla indiscutible. Tant de bo tothom ho tingués tan clar com tu.

jordi Rovira
jordi Rovira
16.09.2019  ·  15:52

Avui l’editorial toca el moll de l’os. Efectivament el paper del PSOE en tot “el proceso” és la crónica de com s’han de jugar les cartes que tens a mà. I és una història d’un èxit relatiu. Relatiu doncs il·lustra una partida ben jugada, alhora que dóna fe del grau de crisi que pateix l’estat. En aquest moment l’únic avalador del règim és el PSOE. I en aquest moment el PSOE és el suport del règim.
En un altre ordre de coses, també penso encertat el punt de vista que vincula la independència de Catalunya amb la sort del règim. La independència la guanyarem en tant que l’estat espanyol perdi la possibilitat de controlar Catalunya. I és per això mateix que ens cal vigilar de prop què fa el PSOE. Vigilar doncs que no s’eixampli massa. Vigilar que no fagociti sense vigilància l’espai electoral que cerca conseguir. I, és clar, vigilar que la vigilància no ens faci sortir del nostre camí.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
16.09.2019  ·  16:43

El problema de fondo del independentismo catalán no es el PSOE de Congreso de Suresnes. El problema de fondo es el entramado que el establishment español ha tejido con lo que ahora empieza a denominarse el establishment pseudo-independentista catalán.

Catalunya independentista tiene un problema de quintacolumnismo.

Vamos a ver, por ejemplo. Que la Generalitat de Catalunya, ésa que se supone que es independentista, suelte 7 millones de euros de publicidad institucional (la mayor partida destinada a publicidad) al Grupo Godó, es como para que la Pompeu Fabra monte una cátedra y se estudie a fondo el engendro.

¿Por qué lo hace?

En mi opinión es muy sencillo de entender.

Poderoso caballero es Don Dinero.

40 años de dictadura + 40 años de blanqueo de dictadura han tejido intereses crematísticos comunes entre los que ahora “dicen” de boquilla que quieren ser independientes y los que abogan por una España Grande y Unida. Salvando las distancias es como cuando dos clanes mafiosos se reúnen para dirimir sus diferencias de control del territorio. El clan A monta la marimorena tratando de cepillarse al clan B (referéndum 1-O) y el clan B responde haciendo lo mismo (155). Finalmente se sientan en una mesa y lo primero que se dicen es: “No vamos a perjudicar nuestros intereses comunes ¿no? si lo hacemos perdemos todos”.

Sé que a algunos lectores les parecerá que se me ha ido la olla pero, sinceramente, creo que no. Esto lo veo claro desde hace un año y medio, yo que no siendo catalán observo todo este vodevil.

El establishment catalán pseudo-independentista (el que corta el bacalao, no, por ejemplo, Clara PonsatÍ) convocó el 1-O no para llegar a la independencia (de hecho no tenían ningún plan para implementarla), lo hizo para hacer un órdago al clan B y se sentara a negociar el Pacto Fiscal. La cosa les salió mal porque no se esperaban a que el clan B les endilgase a Marchena y, por de pronto, tenerlos dos años en prisión provisional. Llegados ahí, los del clan A, están desorientados (ellos que sólo querían negociar “engrunes” no querían el “pa sencer”) y durante casi dos años de reloj, nos marean como a perdices con sopars grocs, llaços grocs y chuminadas que si bien hacen ruido no construyen República.

¿Por qué?

Este artículo de La Vanguardia de antes de ayer lo explica en gran parte. Explica que el roce hace el cariño. 40 años de dictadura y otros 40 de blanqueo de la dictadura tejen urdimbres entre los que manejan la guita, amores-odios a los que difícilmente se puede renunciar.

https://www.lavanguardia.com/politica/20190914/47340284659/cena-consellers-empresarios-jxcat-erc-xavier-vendrell-juan-rosell.html

La entrada en Wikipedia sobre Juan Rosell (establishment español).

https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Rosell

La entrada en Wikipedia sobre Xavier Vendrell (establishment catalán).

https://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Vendrell

No, el problema de fondo del independentismo catalán no es el PSOE, ni el PSC es el quinta columnismo pseudo-independentista.

Que los vientos nos sean propicios.

Eulàlia Segalés
Eulàlia Segalés
16.09.2019  ·  17:55

Totalment d’acord. Un editorial excel.lent. Felicitats!

Toby Willett
Toby Willett
16.09.2019  ·  18:46

Gràcies per dir-ho tan clar, Vicent. No és qüestió de percepcions ni d’opinions. El mateix PSOE reconeix que la seva defensa de la unitat d’Espanya és granítica i passa per damunt de qualsevol altra idea, com podria ser la democràcia o el principi de l’autodeterminació. Qui no entén això des de l’independentisme s’està enganyant volgudament.

Ulderic Rovira
Ulderic Rovira
16.09.2019  ·  18:51

Perquè has tardat tant a escriure aquest article? El joc d’aquests estan evident fa mesos…
Per fi s’ha dit el que calia dir.

I una última pregunta: quina consideració moral he de donar a gent que actúa així, conscientment?

Jordi Bonet
Jordi Bonet
16.09.2019  ·  19:24

Molt encertat, Vicent.
Ni entenc la posició de ERC ni m’agrada.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €