“El linxament va ser inclement”: una mestra de l’IES el Palau relata el calvari amb els guàrdies civils

  • VilaWeb entrevista un dels set docents de Sant Andreu de la Barca acusats d'un delicte d'odi · Les causes han estat finalment arxivades

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
08.03.2023 - 21:40
Actualització: 10.03.2023 - 10:14

El 29 d’abril de 2018, nou professors de l’IES el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) es van despertar entre trucades i missatges de WhatsApp que els avisaven que les seves fotografies apareixien en un article del diari El Mundo: “Els 9 mestres catalans de la infàmia”, es titulava. L’article els posava en el punt de mira. La fiscalia havia obert una denúncia contra ells acusant-los d’haver assenyalat fills de guàrdies civils en les seves classes l’endemà del referèndum del Primer d’Octubre. Després de gairebé cinc anys de malson, dilluns es va arxivar definitivament la denúncia contra set d’ells. “La ferida ha estat molt profunda. Aquí tothom hi ha perdut”, explica una de les professores afectades.

En una entrevista amb VilaWeb l’endemà d’haver-se fet pública la decisió de l’Audiència de Barcelona, prefereix de mantenir l’anonimat. Diu que no té por de les represàlies, perquè ara ja no li poden fer res, però que no vol ser la protagonista d’una causa que considera col·lectiva. Recorda el dia de l’atac d’El Mundo com una voràgine estressant que els va posar a l’ull de l’huracà. El voltant de l’institut es van convertir en un plató de televisió de mitjans espanyols: “A partir d’aquell moment, l’assetjament mediàtic i el linxament a les xarxes van ser inclements.”

Els nou professors es van convertir en els caps de turc d’un relat mediàtic projectat des de Madrid i també de certs partits polítics catalans, que repetien sense cessar que a l’escola catalana s’adoctrinava els alumnes. Aquest missatge es va enverinar en un context social convuls arran de referèndum de l’1-O i que ja havia acabat amb l’empresonament dels presos polítics.

Una de les denúncies inicials i que afectava un sol professor va ser arxivada al cap de pocs mesos, però els vuit casos restants van seguir el seu curs. Els acusaven d’un delicte d’odi i la causa es va dividir en quatre expedients. L’un englobava cinc docents i els altres tres afectaven tres professors més de manera individualitzada. El jutge instructor va acordar d’arxivar-los, però la fiscalia i l’Asociación Española de la Guardia Civil, que ha impulsat les causes de bon començament, van recórrer-hi en contra. Això va passar el 2018 i, finalment, aquesta setmana l’Audiència de Barcelona ha confirmat el sobreseïment de les causes de set docents, però ordena de reobrir-ne una.

L’Audiència nega que els set professors cometessin cap delicte d’odi perquè considera que cap de les expressions utilitzades a l’aula l’endemà de l’1-O van ser “humiliants, de menyspreu o descrèdit”. Resol que només van expressar una opinió que en aquell moment era compartida per bona part de la societat i que era emparada per la llibertat d’expressió. Amb tot, el mal ja ha estat fet.

'IES El Palau

Obligats a abandonar l’institut

La professora entrevistada explica que aquest cas els ha canviat la vida fins al punt que van haver de canviar de centre: “Va afectar les nostres famílies i va generar molta angoixa i incertesa. I ens vam veure empesos a deixar l’institut, on havíem treballat durant anys i havíem creat vincles molt forts. Ens vam dispersar i vam haver de començar de nou.”

L’ambient dins el col·legi va quedar enrarit. No tan sols havia sortit a la llum pública la identitat dels nou professors, sinó també la de les famílies dels guàrdies civils que havien presentat les denúncies. Això, fins i tot, va causar tensions entre elles. “Aquí tothom hi ha perdut”, resumeix la docent. Però on més impacte va tenir aquella situació va ser a les aules. La denúncia va ser llegida com una advertència indirecta a la resta del professorat i va provocar un efecte dissuasiu: “La voluntat hi era, òbviament, i en certa manera es va aconseguir l’objectiu. Hi ha hagut molta autocensura entre els docents del país per evitar problemes“, explica.

Diu que se sent alleugerida per la resolució, però que el regust és amarg, perquè encara hi ha una causa pendent resoldre’s. És l’única denúncia que avui dia continua viva. En aquest cas, l’Audiència de Barcelona sí que va estimar el recurs de la fiscalia perquè considera que els fets van ser “més greus”, atès que el professor en qüestió és acusat d’haver-se dirigit directament a un alumne el dia 2 d’octubre de la següent manera: “Deus estar content amb el que va fer el teu pare ahir”. El tribunal creu que hi va haver contradiccions entre les declaracions de l’alumne, les del seu pare i les del docent quan va ser citat a declarar, motiu pel qual veu necessari reobrir la causa i dur-la a judici.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor