Galàxia enllà, pel temps que ens multiversa,
la simfonia és moviment de peus i mans,
batecs i alens i vibració dels cants
d’homes i ocells, i el frec dels qui s’estimen.

Galàxia enllà, tombant cap a l’esquerra,
potser no es parla la nostra llengua ―ni cap,
i en el silenci de conceptes vivim lliures.
Tan sols de nit obren la boca les petxines

i una memòria de pols d’estrella antiga
s’enfila pel nas, s’esmuny per les orelles,
mentre ens bressolen les mares de la Terra:
galàxia enllà, l’humà jamai mata l’humà.

7-8 novembre
LML

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb