Els preus mantenen el ritme de creixement

  • L’avanç de l’IPC de l’octubre assenyala un 3,5%, la mateixa xifra del mes de setembre · La inflació subjacent sí que disminueix fins al 5,2%, un augment encara molt alt · La millor notícia arriba d’Alemanya, on els preus han passat del 4,5% al 3,8%

Jordi Goula
30.10.2023 - 20:01
Actualització: 31.10.2023 - 18:24
VilaWeb

La inflació anual estimada de l’IPC aquest mes d’octubre és del 3,5%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, en cas de confirmar-se, voldria dir que la taxa anual es manté estable, perquè el mes de setembre aquesta variació també va ser del 3,5%. En aquest comportament es destaca la influència a l’alça de l’electricitat, amb uns preus que no baixen tant com a l’octubre de l’any passat. També s’hi destaca la influència a la baixa dels carburants, que s’abarateixen, i dels aliments i begudes no alcohòliques, que s’apugen, però no pas amb tanta intensitat com l’any passat. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de sis dècimes, fins al 5,2%. Vet aquí tota la informació que aporta l’INE sobre l’avanç dels preus del mes d’octubre.

He de dir de seguida que ha estat una sorpresa positiva la repetició en el creixement dels preus, perquè semblava probable que s’apujaria d’unes quantes dècimes, cosa que no ha passat gràcies a la baixada dels carburants. El preu de la benzina, per exemple, que havia pujat una mica més d’un 10%, dels mínims del juliol als màxims del setembre, ha baixat durant el mes d’octubre al voltant del 5%.

També pot sorprendre que el preu de l’electricitat hagi estat més car ara que no fa un any. El motiu és que la tardor del 2022 el preu de la llum va baixar significativament, a causa de l’enfonsament del preu del gas. Aquesta baixada, en canvi, no es repeteix aquesta tardor, perquè el preu de l’electricitat pràcticament s’ha estancat, i això fa que la comparació ja no sigui tan favorable per l’efecte base.

De totes maneres, la notícia més important que ens deixa aquest avanç és que la inflació subjacent, finalment, perd sis dècimes. Amb un 5,2%, és la taxa més baixa d’ençà del juny de l’any passat. I, probablement, baixarà més els mesos vinents, perquè l’efecte base (l’any passat) és favorable, atès que llavors va pujar molt. Del desembre del 2022 al març d’enguany va atènyer els màxims, entre el 7% i el 7,6%. Tanmateix, la xifra encara és excessiva i demostra com li costa de baixar. Els motius són evidents. Hi tenen molt a dir, per una banda, la restauració dels marges empresarials i, per una altra, la repercussió dels augments de salaris.

Un dels riscs més elevats que tenen els preus en aquests moments és la hipotètica repercussió de la guerra d’Israel en el petroli. Ara, els analistes semblen coincidir a dir que el nou focus de tensió bèl·lica serà un factor que mantindrà car el preu del cru, però no veuen pas senyals que el conflicte pugui desencadenar una pujada fulminant, capaç d’originar una crisi energètica com la que es va viure fa cinquanta anys, amb la guerra del Yom Kipur. De fet, la hipòtesi principal dels analistes internacionals és que el conflicte no s’estendrà al conjunt de la regió i, sobretot, que no implicarà l’Iran, potència petroliera i amb capacitat potencial de blocar l’estret d’Ormuz. Aquesta tarda, el Brent ha caigut gairebé d’un 3%, per sota de 88 dòlars.

Ara, malgrat la “confiança” mostrada pels analistes que el conflicte no s’estendrà, és evident que ningú no pot estar tranquil en les actuals circumstàncies.

Així ho feia palès la presidenta del BCE, Christine Lagarde, dijous passat, quan advertí que l’augment de les tensions geopolítiques “poden incrementar els preus de l’energia a curt termini, cosa que crearia pressions inflacionistes, i farien més incertes les perspectives a mitjà termini”. I afegia que això podria reduir la confiança i la despesa de les empreses i dels consumidors i, com a conseqüència, reduir més el creixement. I l’endemà advertia els caps d’estat i de govern de la Unió Europea que, en la qüestió dels preus, “encara és massa aviat per a cantar victòria, malgrat la tendència a la baixa en la inflació”.

I va insistir que els tipus d’interès continuarien en nivells prou restrictius “tant de temps com calgués” per assegurar que la inflació torna de manera “oportuna” a l’objectiu del 2%, pel qual es regeix l’emissor. D’aquesta manera reiterà el missatge que la institució ha traslladat aquests últims mesos. Però cal fer la hipòtesi que, amb setze mesos de política monetària restrictiva i amb els tipus d’interès de referència del BCE en el 4,5% (el més alt del 2001 ençà), potser ja hauria pogut fer una mica més d’efecte.

A l’estat espanyol, com era previsible, la portaveu del govern en funcions, Isabel Rodríguez, ha fet una valoració “molt positiva” de la dada de l’IPC d’octubre. “Espanya –ha dit–, amb aquestes dades, es consolida com una de les principals economies de la zona euro amb la menor inflació i el creixement més gran.” No sé si demà haurà de canviar de parer. Segons Reuters, tot apunta que les dades preliminars d’inflació dels preus al consum a la zona euro mostraran un alentiment de la taxa general, del 4,3% al 3,2% a l’octubre, i s’acostaran, doncs, a l’objectiu del 2% del BCE, encara que els costs elevats de l’energia continuïn significant un risc a l’alça. Si fos així, la inflació de l’economia espanyola superaria la mitjana europea, cosa que feia mesos que no passava.

On hi ha hagut molt bona notícia respecte dels preus és a Alemanya. La inflació hi ha caigut al 3,8% interanual a l’octubre, des del 4,5% del mes anterior, segons càlculs preliminars de Destatis, l’oficina estatística federal, que assenyala que és el nivell més baix registrat d’ençà de l’agost del 2021. La taxa subjacent ha baixat fins al 4,3% en el registre interanual, és a dir, una caiguda de tres dècimes del setembre ençà. De segur que el BCE en prendrà bona nota. I això ens hauria de beneficiar a tots.

I queda un darrer aspecte, sens dubte el més important per a molta gent, sobretot els pensionistes. Quina serà la inflació del mes de novembre, que marca la referència per a l’augment de les pensions del 2024? Bé, a l’octubre ha estat del 3,5% i el novembre del 2022 va ser negatiu, concretament del -0,1%. Si el mes vinent l’IPC pugés al mateix ritme que a l’octubre (0,3%) acabaríem el novembre amb el 3,7%. Jo crec que, si no passa res d’estrany amb els combustibles, podem esperar que acabi alguna dècima per sota del 4%. De totes maneres, fins al 14 de desembre no se sabrà, amb caràcter definitiu, la dada la variació de l’IPC mitjà interanual entre el desembre del 2022 i el novembre del 2023, que és el percentatge en què es revaloraran les pensions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor