10.10.2017 - 14:30
Demana deduir testimoniatge a Falcón i Ezquiaga per emetre informes favorables a modificar els usos de l’operació Pallaresa
MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
La fiscal anticorrupció Ana Cuenca ha situat aquest dimarts en la figura de l’empresari Luis García, àlies ‘Luigi’, com el capitost i conseguidor de la trama Pretòria que es jutja en l’Audiència Nacional, i ha dit que el principal acusat estenia els seus tentacles a tots els ajuntaments de Catalunya, especialment al de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), que manejava “com si fos el propi alcalde”.
La representant del Ministeri Públic ha dit durant l’exposició del seu informe final que ‘Luigi’, a qui va augmentar la seva petició de vuit a 13 anys de presó pels delictes de tràfic d’influències i blanqueig de capitals, va actuar de connivència amb l’exalcalde d’aquesta localitat catalana, Bartomeu Muñoz, per treure endavant la coneguda com a operació Pallaresa, modificant les adjudicacions perquè el projecte recaigués en mans dels implicats en la trama.
L’adjudicació del projecte de 2001 va recaure sobre la societat Centre Comercial Gramanet, integrada per Proinosa (propietat de l’acusat José Singla) i dos més, gràcies als informes favorables del tècnic Luis Falcón, segons ha recordat Cuenca, que ha demanat que es dedueixi testimoniatge de les declaracions prestades per ell mateix en el judici en qualitat de testimoni igual que del secretari de l’Ajuntament, Francisco Javier Ezquiaga.
D’aquests tècnics ha dit que sabien “perfectament” que calia manipular els informes -que considera “absolutament parcials i de condescendència”– per donar el vistiplau a l’operativa i ha ressaltat que van seguir endavant amb els seus plans malgrat la negativa de la interventora interina a l’Ajuntament de Santa Coloma al moment dels fets Maite Carol, que no volia a signar favorablement, la qual cosa el va portar a convertir-se en un “obstacle” per als propòsits dels acusats.
PRÀCTICA CORRUPTA “GROLLERA”
A tenor de la fiscal, l’operativa per la qual es va crear un centre comercial, un hotel i habitatges i que va generar unes plusvalias de 18,6 milions d’euros, va tenir un “clar perjudici” per a les arques de l’ajuntament i va deixar com a beneficiaris Luigi, que va obtenir 1,5 milions d’euros, i el president de Proinosa, Josep Singla.
Ni ell ni Manuel Dobarco, exresponsable i Espai Públic i Urbanisme del consistori català i “càrrec de confiança de Muñoz” van ser aliens als fets, relata la fiscal en aquesta nova sessió de la vista oral que va arrencar al març.
Durant les prop de quatre hores que ha durat la seva locució, la fiscal Anticorrupció s’ha referit contínuament a les escoltes telefòniques dels onze acusats que obren en el sumari de la causa i que, segons ha exposat davant el tribunal, constitueix un material probatori que demostren que la pràctica corrupta va ser “tan grollera i palmaria” que no genera dubtes de la comissió de delictes penals.
Entre els enregistraments destaca la feta a l’exedil de Santa Coloma en la qual es va referir a la interventora Carol com a “imbècil fastigosa” per negar-se el 2009 a modificar els contractes urbanístics.
COMISSIONS IL·LEGALS
La trama que jutja l’Audiència Nacional la integra, a més de l’operació Pallaresa, l’operació Niesma, desenvolupada en el municipi de Sant Andreu de Llavaneres, i la requalificació de terrenys en el port esportiu de Badalona. En aquesta última, el capitost de la trama i exdiputat del PSC, va cobrar un milió d’euros per la seva intermediació en el projecte.
La fiscal no ha fet referència al paper en la trama dels ex-alts càrrecs de la Generalitat en l’etapa de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluis Prenafeta, els qui van reconèixer en les primeres sessions de judici haver cobrat el 4 per cent per intervenir en les operatives jutjades.
L’acord de conformitat aconseguit amb la fiscal del cas va fer que es rebaixés la petició de presó de sis a dos anys cadascun pels delictes de trànsit d’influència i blanqueig de capitals.
La representant del Ministeri Públic ha insistit que ha quedat provat que parteix dels acusats van cobrar percentatges de manera il·lícita per mitjançar en la trama i que aquestes quantitats es pagaven “l’endemà” de cometre’s la mediació.
