27.01.2025 - 21:40
The Washington Post · Leo Sands, Sammy Westfall, Niha Masih i Miriam Berger
Aquest cap de setmana, dins l’acord d’alto-el-foc signat aquest mes amb Hamàs, les autoritats israelianes van alliberar un grup de dos-cents palestins en canvi de l’alliberament de tres ostatges israelians retinguts pel grup a Gaza.
Segons els termes de l’acord, tancat després de quinze mesos de guerra, Hamàs alliberarà de manera gradual trenta-tres ostatges israelians retinguts a Gaza durant un període de quaranta-dos dies, dins la primera fase de les tres en què es divideix l’acord. Israel s’ha compromès en canvi a alliberar centenars de presoners palestins.
Fins ara s’han alliberat, com a part de l’acord, un total de 290 presos palestins i set ostatges israelians.
La majoria dels presos palestins que Israel s’ha compromès a alliberar van ser detinguts després de l’atac del 7 d’octubre. Alguns d’ells, acusats d’assassinat o uns altres delictes violents, complien cadena perpètua en presons israelianes. Alguns altres, simplement, havien estat detinguts i empresonats sense càrrecs.
L’onada inicial de palestins alliberats inclou infants, adolescents i dones. Israel els ha qualificat repetidament d’agitadors o terroristes, i al·lega que són una amenaça per a la seva seguretat nacional.
Segons Samidoun, la xarxa de suport als presos palestins, entre els detinguts alliberats per Israel hi ha periodistes, activistes, professors i estudiants, i també familiars pròxims a alts càrrecs d’Hamàs.
Aquests són alguns dels més destacats:
Khalida Jarrar, 61 anys

La veterana activista palestina Khalida Jarrar, de 61 anys, va ser un dels primers presos de ser alliberats com a part de l’intercanvi.
Defensora a ultrança dels drets dels presos palestins, Jarrar –que, durant els darrers anys, ha entrat i sortit repetidament de les presons israelianes– també és membre del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPAP), un petit grup armat d’esquerres. És advocada de formació, i ha exercit com a diputada del Consell Legislatiu Palestí.
Segons els registres del govern israelià, Jarrar ha romàs en detenció administrativa d’ençà que fou arrestada, el desembre del 2023. Les autoritats israelianes acusen Jarrar de donar suport al terrorisme, tot i que no hi han presentat cap acusació formal.
Durant anys, Jarrar va exercir com a directora d’Addameer, un grup de drets humans amb seu a Ramal·lah. També va dirigir el comitè del Consell Legislatiu Palestí per als drets dels presos.
A primera hora del matí d’ahir, Jarrar fou alliberada de la presó militar israeliana d’Ofer. En una entrevista concedida després del seu alliberament a l’agència de notícies Anadolu, l’advocada va declarar que havia passat sis mesos en règim d’aïllament. “Hem estat sotmesos a un tractament extremadament dur, amb agressions físiques i tot, en un intent deliberat d’humiliar-nos i degradar-nos”, va dir. En un comunicat, el Servei de Presons d’Israel (IPS) va dir que tots els presoners palestins havien “estat detinguts d’acord amb la llei” i va reiterar que no tenia constància que hi hagués hagut cap incident de tortura o violència “sota la responsabilitat de l’IPS”.
El 2017, poc després de ser alliberada d’una altra presó israeliana, Jarrar va declarar en una entrevista a The Washington Post que s’havia convertit en l’objectiu de les autoritats israelianes a causa de les seves creences polítiques. “Em van detenir per haver protestat contra l’ocupació”, va dir aleshores.
Segons que ha informat Aljazeera, aquell any van tornar a detenir Jarrar, i va ser retinguda durant els vint mesos següents, per les seves connexions amb el FPAP. El 2019 fou detinguda novament per Israel, i va passar la gran majoria dels dos anys següents a la presó. El 2021, els mitjans israelians van informar que havia estat condemnada per formar part del FPAP.
Rula Hassaneen, 30 anys

Rula Hassaneen és una periodista independent que ha escrit per a Aljazeera i per a mitjans palestins locals.
Segons els registres penitenciaris israelians, Hassaneen complia una condemna d’onze mesos després d’haver estat detinguda el març de l’any passat. El seu alliberament, un dels primers en el marc de l’acord, posa fi a un període dolorós de separació de la seva filla petita, segons que ha explicat la família.
“La Rula plorava a les nits pensant en la seva filla. El temps que va passar a la presó va ser molt dur per a tots nosaltres”, explica Hadeel Hassaneen, germana de la periodista, en declaracions a The Washington Post.
L’any passat, la justícia militar israeliana va condemnar Hassaneen per incitació i suport al terrorisme, segons que consta al seu expedient penitenciari.
L’empresonament d’Hassaneen va fer la volta al món, i va empènyer grups de defensa de la llibertat d’expressió a exigir-ne l’alliberament. El maig de l’any passat, el Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) va denunciar que Hassaneen hagués estat jutjada en un tribunal militar i en demanà l’alliberament immediat per motius humanitaris. Segons el CPJ, gran part de l’acusació se centrava en les publicacions que la periodista havia fet a les xarxes socials sobre el conflicte a Gaza i Cisjordània.
Carlos Martínez de la Serna, membre de l’executiva del CPJ, explica que Israel hauria d’haver permès a Hassaneen de defensar-se en un tribunal civil, en compte d’un tribunal militar. “Un tribunal militar no és una via adequada per a abordar les preocupacions de les autoritats sobre les publicacions d’un periodista a les xarxes socials”, explica.
A primera hora del matí d’ahir, Hassaneen va ser vista abraçant-se amb la seva filla petita, entre llàgrimes, a la sortida de la presó. “Està molt contenta de tornar a ser lliure i de poder abraçar la seva filla i la seva família”, explica Hadeel Hassaneen.
Shatha Jarabaa, 24 anys
Jarabaa va ser detinguda l’agost de l’any passat sota l’acusació d’incitar a l’odi a les xarxes socials, juntament amb un dels seus germans. Un altre fill de la família havia estat detingut mesos enrere, segons que explica el pare en declaracions a The Washington Post.
Nawaf Jarabaa explica que els seus fills van limitar-se a expressar a Facebook la seva ira per la conducta i les pràctiques de l’exèrcit israelià durant l’ofensiva a Gaza. “Estic content, però no del tot”, diu Jarabaa sobre l’alliberament de la seva filla, atès que dos dels seus fills continuen empresonats.
Els Jarabaa viuen al poble de Beitin, situat als afores de Ramal·lah, a la Cisjordània ocupada. “Abans del 7 d’octubre, els colons de Cisjordània es dedicaven a atacar els residents i les seves terres. Hi havia molts punts de control, i desplaçar-se era difícil”, explica Jarabaa. “Si no hi hagués ocupació, no hi hauria problemes, ni hi hauria guerra ni terrorisme.”
Jaraba explica que tant ell com deu familiars més van esperar durant hores, en el fred de gener, que la seva filla sortís de la presó. Poc abans de les dues de la matinada d’ahir, dos autobusos plens de presoners alliberats van arribar a la plaça, plena de gom a gom, on els esperaven les famílies, que esclataren en un crit de joia.
Wael Qassem, Mohammed Odeh i Wissam Abassi
Wael Qassem, que va dirigir una cèl·lula d’Hamàs a Jerusalem Oriental a començament de la dècada dels 2000, és un dels presoners palestins més destacats inclòs en l’acord d’intercanvi.
Qassem, de 53 anys, va ser condemnat a trenta-cinc cadenes perpètues per la seva participació en atacs mortals contra israelians durant la segona Intifada, l’aixecament palestí que va començar el 2000. Segons els registres penitenciaris israelians, es preveu que Qassem sigui expulsat permanentment del territori israelià una volta alliberat.
L’any 2002, Qassem va ser condemnat per haver orquestrat una sèrie d’atacs mortals contra objectius civils a Jerusalem, incloent-hi un bar i una cafeteria universitària.
Dos combatents palestins més, Mohammed Odeh i Wissam Abassi, també van ser alliberats dissabte, segons que ha informat una organització que representa els presos palestins. Segons els registres penitenciaris israelians, Odeh i Abassi complien cadena perpètua.
Raed Saadi, 58 anys
Raed Saadi va ser detingut el 1989 i condemnat a cadena perpètua per delictes contra la seguretat nacional israeliana comesos durant la primera Intifada, que començà el 1987. Segons el seu expedient penitenciari, Saadi ha estat membre de la milícia Gihad Islàmic.
Saadi va ser alliberat a Cisjordània dissabte, tal com consta en la llista publicada per una organització que representa presos palestins.
Segons l’agència de notícies palestina WAFA, Saadi és el pres que més temps feia que era detingut, a la presó de Jenín. No es preveu que sigui deportat una volta alliberat, segons que consta al seu expedient penitenciari.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb