premi Sambori opinió Gemma Pasqual

Divendres passat vaig tenir l’honor de ser la mantenidora del premi Sambori local de Museros, la vila que fa molt anys que em té adoptada.

El premi Sambori és l’únic premi de narrativa en català dirigit als centres educatius dels Països Catalans i té per objectiu promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.

L’any 1998, el premi Sambori va néixer al País Valencià com una iniciativa d’un grup de persones apassionades per la lectura i l’escriptura. Tots tenien el mateix somni de transmetre i despertar aquests sentiments als xiquets i xiquetes. I tot això no seria possible sense la implicació i la il·lusió compartida de pares, mares, mestres, col·legis, ajuntaments i un munt de voluntaris.

Des del 2006, Òmnium Cultural organitza i impulsa el premi Sambori Òmnium a Catalunya, a Andorra i a Catalunya Nord, tot coordinant-se amb la Fundació Sambori, que organitza aquest concurs des del 1998 al País Valencià.

Després de 21 anys, el concurs de literatura infantil i juvenil s’ha consolidat. La participació en aquest premi ha anat augmentant any rere any i en l’edició passada es va arribar a un total de 130.000 alumnes, xifra que el converteix en el premi literari escolar amb més participació d’Europa.

Veure xiquets i xiquetes des dels tres anys fins al batxillerat ballant i cantant en companyia de les autoritats i d’un grup de pallasses va ser un goig. La il·lusió dels xiquets, els riures de les autoritats, els flaixos de les càmeres dels mòbils de les famílies, els aplaudiments… I tot amb un vincle: la literatura, materialitzada en uns treballs magnífics, plens de fantasia.

Explicava Montserrat Roig: ‘La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.‘ I en aquell moment fèiem la revolució. La lliure pràctica cultural és la columna vertebral dels valors cívics, hauria de ser un dret constitucional bàsic i ser considerada el quart pilar de l’estat del benestar. L’accés lliure i universal a la cultura hauria de ser un dret fonamental inalienable, per fomentar el pensament crític i impulsar la creativitat en totes les seues formes d’expressió. Hem de convertir la cultura en una eina d’intel·ligència col·lectiva.

I una de les màximes expressions de la cultura és la literatura, com bé diu Joan Francesc Mira: ‘Vinguen els temps que vinguen, el llibre serà encara el gran vehicle: les paraules escrites, sobre pàgines de paper o sense paper, i si pot ser ben compostes, correctes i netes. La vida és breu, però afortunadament l’art –l’art d’escriure i de llegir– és tan extens que ens permet “ser” moderns i antics, homes i dones, infants i ancians, i habitants de qualsevol època o país. Poc més podem demanar, en aquesta vida tan curta, ara que el món és redó i que tota la literatura és nostra.

I a la Casa de Cultura de Museros vaig sentir el món més redó que mai, i que la literatura era nostra, de tots els xiquets i xiquetes que hi eren presents. Per molts i molts anys del premi Sambori.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb