La posidònia d’Illetes de Calvià té més de 2.300 anys

  • L'arxipèlag té 650 quilòmetres quadrats de posidònia

VilaWeb
Redacció
27.05.2022 - 18:58
Actualització: 30.05.2022 - 22:53

El Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME) del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Fundació Marilles han publicat els resultats d’un estudi que mostra que la posidònia d’Illetes, a Calvià, té més de dos mil tres-cents anys. Els biòlegs del CSIC esperen que els resultats d’aquest estudi ajudin a posar en valor i protegir aquest actiu natural i els múltiples serveis i beneficis que proporciona a la societat i l’economia.

Segons els experts, les prades de posidònia ajuden a mitigar el canvi climàtic perquè són organismes molt eficients captant i emmagatzemant carboni i al mateix temps ajuden a reduir l’impacte de les seves conseqüències. En zones litorals poc profundes tenen la capacitat de disminuir la força del mar i protegir la costa de l’erosió i de l’efecte de temporals extrems, que són cada vegada més freqüents en un escenari d’escalfament global.

El mostreig es va fer el juliol del 2021 a la zona d’Illetes i de la cala Portals Nous, on van extreure testimonis de sediments (cores) que van ser analitzats posteriorment per determinar l’edat i la quantitat de carboni emmagatzemat. Els resultats mostren que la posidònia d’Illetes té 2.355 anys i un creixement estimat de 0,5 mil·límetres cada any. L’edat corregida per a la prada de Portals Nous és molt menor (128 anys) i un creixement de 5 mil·límetres l’any, deu vegades més ràpid.

Segons els biòlegs, el motiu d’aquesta diferència està en què la mostra presa a Portals Nous creix sobre una base rocosa, el que li impedeix acumular sediment durant tants anys, tot i que és probable que hagi estat present allí des de fa milers d’anys. “La recerca a les cales Comtesa i Portals Nous de Calvià confirma que les seves prades daten de milers d’anys enrere. Anys en els que han vingut prestant serveis irreemplaçables i de valor incalculable per a la societat que viu en i dels recursos costaners de Mallorca”, ha explicat l’investigador del CEAB Miguel Ángel Mateo.

“Qualsevol esforç per evitar la deterioració i la destrucció d’aquest singular ecosistema o per millorar la qualitat del seu hàbitat a mig i llarg termini redundarà en benefici de tots. De seguir com fins ara, és probable que en algunes dècades hàgim de lamentar la pèrdua de la pràctica totalitat de les praderies de posidònia i de tots els serveis associats. Aquesta pèrdua podria ser irreversible”, ha afegit. El volum de carboni emmagatzemat per cada hectàrea de posidònia d’1 metre de grossor és d’unes mil sis-cents tones de CO2 per a ambdues praderies, una quantitat equivalent al que emeten mil cotxes en un any.

L’arxipèlag compta amb sis-cents cinquanta quilòmetres quadrats de posidònia, una superfície que absorbeix el 7% de les emissions que emet les Illes. “La pèrdua de posidònia té un doble impacte a nivell climàtic. No només deixem de capturar carboni, sinó que els dipòsits de carboni que fins ara han estat emmagatzemats es poden alliberar a l’aigua i l’atmosfera, de manera que passem a tenir noves emissions de CO2 amb les que ara no estem comptant”, ha advertit la investigadora de l’IMEDEA Núria Marbà.

“Els plans nacionals de reducció de carboni haurien de tenir en compte les emissions de carboni derivades de la pèrdua de superfície de posidònia durant les últimes dècades”, ha afegit. Un estudi finançat per la Fundació Marilles el 2019 va estimar el valor de les praderies de posidònia de les Illes en 622 milions d’euros, incloent la protecció costanera (326,9 milions d’euros), captació i emmagatzematge de carboni (205 milions) i qualitat de l’aigua (85 milions); però no inclou altres serveis relacionats amb la producció pesquera i conservació de biodiversitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor