14.11.2024 - 21:40
The Washington Post · Christian Shepherd i Lyric Li
El president xinès, Xi Jinping, inaugurà ahir la primera fase del port de grans dimensions al Perú –que s’espera que atregui més de 3.000 milions de dòlars en inversions– que permetrà de crear una ruta directa a través de l’oceà Pacífic i ampliar la influència de Pequín a Llatinoamèrica.
La inauguració, que arriba just abans del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, evidencia el pes creixent de Pequín en una regió que, fins fa poc, solia mirar cap als Estats Units a la recerca d’oportunitats econòmiques.
Empreses xineses han participat en gairebé tots els aspectes de la construcció del port d’aigües profundes de Chancay, situat uns vuitanta quilòmetres al nord de la capital peruana, Lima.
El centre logístic d’alta tecnologia serà operat exclusivament pel gegant navilier xinès Cosco, que el 2019 va assumir una participació d’un 60% en el projecte en canvi d’uns 1.300 milions de dòlars. Els mitjans estatals xinesos han estimat que el cost final del projecte acabarà superant els 3.000 milions de dòlars.
S’espera que les obres de la primera fase del projecte –la construcció d’un port per a vaixells de menys envergadura– comencin aquest mes mateix. Tant les grues com els camions elèctrics d’origen xinès que es faran servir en les obres estan automatitzats.
L’interès xinès per Chancay ha fet saltar les alarmes als Estats Units, que veuen com més va més factible la possibilitat que el Perú pugui esdevenir un punt de suport a Amèrica per a la marina xinesa.
En una entrevista publicada fa poc a The Financial Times, la general Laura J. Richardson, ex-cap del Comandament Sud dels Estats Units, deia que a Chancay podria arribar a haver-hi naus de guerra de l’armada xinesa. Pequín ha negat que el projecte respongui a res més que l’interès comercial.
“Els xinesos no estan interessats necessàriament en grans desplegaments militars al Perú, com ara, estacionar-hi vaixells de guerra, però els agrada saber que és una opció”, explica Ryan Berg, director del Programa de les Amèriques en el Center for Strategic and International Studies (CSIS), un think tank amb seu a Washington.
Representants xinesos i peruans han celebrat el projecte com una oportunitat transformadora per a fer del Perú un eix estratègic en el comerç entre Llatinoamèrica i la Xina, el soci comercial més important del continent.
La presidenta peruana, Dina Boluarte, ha qualificat el projecte de “centre neuràlgic” en potència que ajudarà a unir el continent amb l’Àsia, i que podria crear 8.000 llocs de treball i 4.500 milions de dòlars anuals d’activitat econòmica per al país.
Fins i tot, encara que Pequín no l’utilitzi amb finalitats militars, el port posa en relleu l’estrenyiment dels vincles entre el continent i la Xina.
Més enllà de la mineria i unes altres indústries extractives, els interessos xinesos a Llatinoamèrica van evolucionant a gran velocitat, amb acords perquè la Xina subministri tecnologies, com ara, sistemes de vigilància o satèl·lits.
Les reticències nord-americanes sobre el port no han tingut cap mena de ressò al Perú, que ha acollit amb satisfacció la perspectiva d’un centre d’alta tecnologia que atregui inversions a la regió. Així ho assegura Leolino Dourado, investigador afiliat al Centre d’Estudis sobre la Xina i Àsia-Pacífic de la Universitat del Pacífic, a Lima.
“Els països de Llatinoamèrica, i del Sud Global en general, volen vendre els seus productes a qui puguin, de manera que és poc probable que aquesta mena d’alarmisme tingui cap efecte”, afirma.
Quan estiguin acabats, els quinze molls del port seran els primers de Llatinoamèrica en què podran entrar vaixells mercants massa grans per a passar pel Canal de Panamà. Els investigadors xinesos afirmen que la ruta reduirà costos i escurçarà els temps de navegació entre deu dies i vint.
Els impulsors del projecte també prometen de convertir el Perú en una destinació atractiva per a les empreses xineses que cerquen nous mercats d’exportació, o fins i tot emplaçaments per a establir fàbriques en el continent americà. En una visita a la Xina al juny, Boluarte va citar el port de Chancay com un factor que podria esperonar BYD, el gegant xinès del sector dels vehicles elèctrics, a establir una fàbrica al país.
Així i tot, l’adquisició xinesa de Chancay no ha estat exempta de polèmica al Perú.
L’autoritat portuària peruana va provar enguany de modificar els termes de l’acord d’inversió de Cosco, tot al·legant un “error administratiu” en l’acord que ha concedit a l’empresa xinesa drets exclusius d’explotació del port marítim durant un període de trenta anys. La petició de modificació va ser retirada al juny, dies abans que Boluarte viatgés a la Xina per reunir-se amb Xi.
Chancay s’afegeix a la llarga llista de ports construïts en el marc de la iniciativa Belt and Road, el pla de mil milions de dòlars del govern xinès per a construir infrastructures de transport i tecnologia a tot el món.
Tot i les afirmacions de Pequín que Chancay és un projecte purament comercial, els experts xinesos en política exterior l’han descrit sovint com una victòria geopolítica per al govern xinès.
La importància geopolítica del port fa “inevitable” que els Estats Units n’intentin debilitar la influència de la Xina una volta acabat el projecte, segons que van advertir investigadors de la Universitat Fudan de Xang-hai en un article publicat fa poc.
També s’espera que Xi i Boluarte signin, aviat, un acord ampliat en matèria de lliure comerç. La Xina ha estat el principal soci comercial del Perú la darrera dècada: l’any passat, ambdós països van registrar un volum de comerç total de 36.000 milions de dòlars, una xifra significativament superior als 21.000 milions registrats en el comerç entre el Perú i els Estats Units.
Per a Pequín, el port promet d’esdevenir el punt neuràlgic d’una sèrie d’inversions que les empreses del país ja han emprès, o bé preveuen d’emprendre aviat, al Perú i els països veïns. La Xina, per exemple, té l’objectiu de construir una línia ferroviària que connecti Chancay amb el Brasil, el seu soci comercial principal a Llatinoamèrica.
Les inversions xineses en el sector miner peruà ascendeixen a 11.400 milions de dòlars. La major part d’aquestes inversions se centren a assegurar-se l’accés de les empreses del país al coure del Perú, essencial per a la fabricació de productes electrònics i tecnologies per a la generació d’energia neta.
El port de Chancay ajudarà Pequín a millorar l’accés de les seves empreses a les mines del segon productor més important de coure brut de Llatinoamèrica, un objectiu cabdal per al país que fa gairebé tot el refinament de coure que es fa anualment al món.
“La Xina té un domini absolut d’aquesta cadena de subministrament i processament, d’una importància estratègica crucial per a l’economia mundial”, sentencia Berg, l’analista del CSIS.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
