El port d’Anvers va confiscar tones de cocaïna. Els narcotraficants van provar de recuperar-les a la força

  • Anvers, coneguda històricament com a epicentre del comerç de diamants, s'ha guanyat la reputació de capital europea de la importació de cocaïna

VilaWeb
Vista del port d'Anvers (fotografia: Port of Antwerp-Bruges).
The Washington Post
25.01.2024 - 21:40

The Washington Post · Gerrit De Vynck

Brussel·les, Bèlgica. En una nit fosca d’un divendres de novembre, tres persones van escalar una tanca a l’extens port d’Anvers, a la mar del Nord, i van amenaçar amb ganivets els agents de duanes per obligar-los a obrir un contenidor confiscat. Els agents de seguretat afirmen que els assaltants sabien exactament què hi trobarien. A dins, entre pells d’animals, hi havia paquets de cocaïna.

Anvers, coneguda històricament com a epicentre del comerç de diamants, s’ha guanyat la reputació de capital europea de la importació de cocaïna. L’any passat, els agents de duanes belgues van interceptar una xifra rècord de quilos de cocaïna, 116.000, segons les dades facilitades la setmana passada pel Ministeri d’Hisenda belga.

Aquesta xifra triplica amb escreix la quantitat confiscada pels agents de duanes nord-americans a tots els ports i passos fronterers dels Estats Units. Però les autoritats belgues estimen que aquesta xifra representa tan sols una petita fracció de la xifra total de cocaïna que s’introdueix al país de contraban dins els 12 milions de contenidors que arriben cada any al port d’Anvers.

El director general de l’agència de duanes belga, Kristian Vanderwaeren, explica a The Washington Post que els grans carregaments de cocaïna confiscats aquesta tardor semblen haver desencadenat una onada de reaccions violentes entre els traficants. I cal afegir-hi un altre problema: les autoritats belgues no sempre són capaces de destruir els carregaments confiscats abans que les bandes de narcotraficants intentin recuperar-los.

“Atacar la policia, atacar els agents de duanes, això no és una cosa que es vegi a Europa”, diu Vanderwaeren. “Tenia molta por que acabessin matant els meus si això continuava així”, afegeix.

L’any passat van atracar al port d’Anvers 20.000 vaixells, cosa que el converteix en el segon port més important d’Europa, superat tan sols pel de Rotterdam (Països Baixos). Quan les autoritats neerlandeses van intensificar les operacions antidroga, els contrabandistes van traslladar la major part de l’activitat a Anvers, segons que explica Stijn Hoorens, investigador sobre comerç i política de drogues de RAND Europe.

Segons que explica Vanderwaeren, que parla d’un “Nadal blanc”, els carregaments interceptats augmenten a mesura que s’acosta la temporada de festivitats. El 3 de novembre, el mateix dia de l’assalt armat a les instal·lacions duaneres, les autoritats portuàries van confiscar uns 7.500 quilos de cocaïna ocults entre caixes de plàtans provinents de l’Equador.

Les autoritats neerlandeses solen incinerar gairebé immediatament la droga confiscada, però el govern belga assegura que no té prou capacitat per a fer-ho. Quan els contenidors s’emmagatzemen, els narcotraficants –que solen rastrejar els carregaments amb dispositius de geolocalització– poden localitzar fàcilment tota la cocaïna que hi roman dins.

“Els narcotraficants no tenien por d’assaltar el port per a recuperar la seva cocaïna, encara que això impliqués matar un agent de duanes”, diu Vanderwaeren.

Aquella nit de novembre, alguns treballadors de duanes van aconseguir d’atrinxerar-se en una oficina i trucar a la policia. Els assaltants van fugir, i van deixar enrere la droga que presumiblement havien vingut a cercar. Més tard foren detinguts i ningú no resultà ferit.

En un altre episodi recent, un grup d’agents especials belgues va aturar un SUV negre que circulava prop del port i van detenir-ne els set homes armats que transportava. Fonts de la intel·ligència belga havien alertat aquella tarda la policia que els homes s’adreçaven a l’interior del port amb l’objectiu de robar cocaïna confiscada. Com en l’atac del 3 de novembre, l’episodi es va produir el mateix dia d’una gran confiscació, en què les autoritats van interceptar “unes quantes tones” de cocaïna en un carregament de farina de soia procedent de Sierra Leone.

Al desembre, un incendi intencionat va cremar un dipòsit duaner en què s’emmagatzemaven cotxes i armes confiscades al sud del país. Les autoritats belgues sospiten que va ser una represàlia per les confiscacions de cocaïna a les duanes.

Després d’aquests darrers atacs, l’exèrcit belga es va desplegar a les oficines duaneres per a fer feines de vigilància i protecció. Vanderwaeren explica que els agents duaners també han rebut més recursos del govern per a destruir els carregaments de droga confiscats, de manera que ara poden incinerar la majoria de carregaments en un dia o dos. Destruir una partida tan important com la que es confiscà a la tardor, tanmateix, continua essent un gran maldecap per als agents duaners.

La setmana passada, la policia federal belga va anunciar que havia escorcollat 45 propietats i havia detingut 22 persones, entre les quals tres policies, relacionades amb el tràfic de droga.

Aquestes confiscacions i detencions no semblen haver alterat encara el modus operandi de les bandes criminals. Segons Hoorens, el preu de la cocaïna s’ha mantingut força estable aquests darrers anys, tot i l’augment de la qualitat dels carregaments. Els càrtels de la droga han esdevingut més sofisticats a mesura que la producció ha augmentat a l’Amèrica Llatina, perquè s’han integrat en xarxes delictives europees i han construït instal·lacions pròpies a Europa per a processar la droga, afegeix.

Segons Europol, i el port principal de l’Equador, Guayaquil, ha estat la font principal de cocaïna amb destinació a Europa, cosa que reflecteix el grau d’infiltració de les bandes mexicanes i albaneses al país. Aquest mes, el president de l’Equador va declarar “l’estat de guerra” contra les bandes de narcotraficants després d’una colla d’assassinats, fugides de presons i atacs amb bombes.

Als països exportadors, les bandes subornen o extorqueixen els treballadors portuaris perquè els permetin d’ocultar cocaïna entre els enviaments legals. Els contrabandistes prefereixen els contenidors plens de productes peribles, com ara la fruita i el peix, perquè això empeny els treballadors portuaris i duaners a moure els contenidors de pressa. A voltes, les drogues s’introdueixen en una bossa de lona en un contenidor qualsevol. De vegades els mètodes són més complexos.

Les autoritats belgues han trobat cocaïna introduïda en troncs buits, i fins i tot en pinyes. Els funcionaris de duanes empren màquines de raigs X per examinar l’interior dels contenidors sense haver-los d’obrir. Però escannar un percentatge substancial de les desenes de milers de contenidors que passen pel port d’Anvers cada dia és impossible.

“És absolutament impossible”, afirma Hoorens. “Qualsevol contenidor que sigui escannat arribarà amb retard, i els retards costen diners”, afegeix.

Això, de retruc, significa que a Anvers hi arriben quantitats enormes de droga en contenidors que mai no són registrats.

A tota Europa, els ports competeixen entre si per atreure més i més carregaments comercials. Anvers és tan sols a 65 quilòmetres de Rotterdam. Ports més petits, com ara Vlissingen (Països Baixos), Le Havre (estat francès) i Hamburg (Alemanya), també han mostrat molt d’interès a augmentar l’activitat logística aquests darrers anys.

“Si Rotterdam i Anvers es treuen la son de les orelles, [els traficants] començaran a cercar rutes alternatives”, diu Hoorens.

Aquest mes, Bèlgica va assumir la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, un càrrec que li serveix per a fixar part de l’agenda de la UE. Augmentar la cooperació en lluita contra la droga entre els ports europeus és una de les prioritats principals de Bèlgica per a aquest mandat, de sis mesos.

La violència del narcotràfic ha empitjorat aquests últims anys, tant a Bèlgica com als Països Baixos. El 2021, un conegut periodista neerlandès especialitzat en crims va ser assassinat després d’aconsellar un antic gàngster que declarava en un judici contra un cap del narcotràfic. El 2022 el ministre de Justícia belga va haver-se d’amagar perquè va rebre amenaces de mort de grups criminals organitzats. El gener de l’any passat, una nena d’onze anys va morir quan restà atrapada en el foc creuat d’un tiroteig entre bandes, segons que va informar aleshores la policia.

No obstant això, no tothom està d’acord que una aplicació més estricta de la llei sigui el millor camí. La batllessa d’Amsterdam, Femke Halsema, va escriure fa poc en un article d’opinió en The Guardian que els Països Baixos “corren el risc de convertir-se en un narcoestat” si es manté l’actual política de “guerra contra les drogues” en compte d’optar per alternatives com ara la despenalització. Els polítics de Berna, la capital de Suïssa, consideren la possibilitat de legalitzar la venda de cocaïna amb finalitats recreatives.

Sigui com vulgui, Vanderwaeren s’ha compromès a continuar pressionant per a obtenir més escànners i personal per a fortificar el port d’Anvers contra els narcotraficants. Ara, per exemple, els agents duaners reben consells de les forces de seguretat nord-americanes sobre els vaixells que han d’inspeccionar de més a prop. Els funcionaris dels ports llatinoamericans també escannen com més va més els contenidors abans d’embarcar-los, cosa que permet als agents belgues de veure’n les imatges de l’interior per endavant i decidir quins vaixells escorcolla, abans no arribin al port.

“Continuarem fent millores fins que aquest càncer sigui fora del port”, diu Vanderwaeren. I afegeix: “És l’única manera que tenim de deixar clar als delinqüents que el port d’Anvers ja no és lloc segur per a la importació de drogues.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any