08.06.2022 - 15:07
La plataforma Pública i en Català considera que la nova llei del català a l’escola, aprovada aquest matí al Parlament de Catalunya, representa “un enorme pas enrere en la normalització de la llengua”. L’entitat –que agrupa els sindicats COS, SEPC, CGT, USTEC i Intersindical– assegura que la proposició de llei és “un clar retrocés respecte del marc legal vigent” perquè suposa la fi legal de la immersió lingüística, en tant que “deixa els directors al descobert davant d’una possible desobediència.” És per això que la plataforma reclama un comitè jurídic que afronti les possibles denúncies contra els equips directius i els docents que es neguin a complir la sentència del TSJC.
En una roda de premsa a les portes del Parlament, els representants dels diferents sindicats que integren la plataforma han assegurat que la llei del català fa servir eufemismes per legalitzar quelcom que ja és una realitat a les escoles. “Si ja tenim una mala situació de la llengua catalana als centres educatius i, a més, legalitzem la realitat actual, el català no pot fer res més que retrocedir“, lamenta el portaveu de la Intersindical, Gerard Furest.
Demanen un comitè jurídic per a protegir els docents
A parer de la plataforma, una de les principals mancances de la llei és que estableix un sistema flexible segons el qual cada centre pot concretar el seu projecte lingüístic en funció de les seves circumstàncies específiques. Segons que explica Furest, això suposaria una “conflictivització de la llengua” als consells escolars dels centres, que és on s’han d’aprovar els projectes lingüístics.
Per tot plegat, la plataforma reclama en un comunicat de constituir un comitè jurídic que afronti les possibles denúncies contra els equips directius i els docents que es neguin a complir una sentència del 25%, que titlla d’arbitrària i absolutament antipedagògica.
D’altra banda, Pública i en Català demana al Departament d’Educació que faci un projecte lingüístic que serveixi de marc per a tots els centres, de manera que s’eviti que cada escola hagi de fer-ne el seu. Entre les demandes de la plataforma també hi ha la de destinar més recursos a desplegar la vehicularitat del català i que s’obri un marc de diàleg entre l’executiu i la comunitat educativa per afrontar amb tanta unitat com sigui possible una hipotètica sentència.
