perpinyà extrema dreta

Abans-d’ahir es van acabar les eleccions municipals a Catalunya Nord i el candidat de Rassemblement National, Louis Aliot, va guanyar la batllia de Perpinyà, de manera que la ciutat va passar a mans de l’extrema dreta. Aliot va superar, en la segona tanda, ajornada per causa del coronavirus, el batlle sortint, Jean-Marc Pujol. És la primera ciutat de l’estat francès de més de cent mil habitants on el partit de Marine Le Pen aconsegueix de guanyar d’ençà del 1995. Analitzem aquest panorama polític amb el sociòleg Gautier Sabrià, que explica la victòria d’Aliot adduint diversos factors, especialment el desgast de Pujol i el fet de no haver-se presentat amb l’etiqueta del Rassemblement National, malgrat tenir un paper molt important en el partit i ser un possible candidat, diu, a presidir-lo en el futur.

Com us expliqueu la victòria de l’extrema dreta a Perpinyà?
—Al meu parer, per la llarga feina que ha fet Aliot. D’ençà del 2007 és a Perpinyà, s’ha presentat a gairebé totes les eleccions d’àmbit local i s’ha implantat al paisatge polític. Perpinyà és una vila gran i prou cosmopolita, i és estrany que guanyi un personatge com aquest, però per a molta gent s’ha convertit en un personatge gairebé normal, que forma part dels partits republicans. Se’l veu pas com un extremista. Ha comunicat molt i ha estat molt present al terreny en els moments que calia. I s’ha presentat sense etiqueta. En les últimes municipals es va presentar amb una altra etiqueta, però sí que era una etiqueta que anava amb el Front National, però aquest cop s’ha presentat sense etiqueta i ha insistit molt en això: que era una candidatura d’obertura i unió de les dretes, encara que no ha deixat mai de ser el número dos del partit. Ha tingut clar que la seva etiqueta política era un pes mort en la seva carrera local, per guanyar a Perpinyà havia de deixar-la. Ha fet que molta gent perdés la vergonya de votar-lo. D’altra banda, molta gent tenia un afart absolut de Pujol.

Per què?
—Va començar el primer mandat sense ser elegit. Joan Pau Alduy va marxar i va deixar Pujol ser el nou batlle. En el segon mandat va ser elegit perquè els vots de l’esquerra van passar a ell. La gent el veu com poc carismàtic i poc simpàtic i no com un home d’acció. La gent té la sensació que Perpinyà no canvia mai. Ell és l’hereu de l’antic batlle, però abans hi havia el pare d’Alduy. És a dir, que des del 1959 hi ha hagut la mateixa família política i biològica gestionant la ciutat. La gent ha dit prou, vol un canvi. I l’únic que s’ha presentat amb un discurs de canvi és Aliot. El seu discurs de canvi és pas un canvi massa radical perquè des del 2014 Pujol ha tingut por de perdre i s’ha adonat que l’extrema dreta era molt potent. Per això ha anat molt més cap a la dreta. El que hi ha és un canvi d’etiqueta. Fa mal d’imaginar que tenim un govern municipal d’extrema dreta, però ja teníem quelcom de prou semblant al que pot ser una dreta molt extrema i al que pensi que serà l’acció d’Aliot. Ell ara té una pressió boja. Sap que tot l’estat el mira. La gent vigilarà com es fa a Perpinyà la gestió d’una vila per part del Front National.

'Fa mal d'imaginar que tenim un govern municipal d'extrema dreta, però ja teníem quelcom de prou semblant al que pot ser una dreta molt extrema'

No passava d’ençà del 1995…
—Sí, a Toló. Però en aquell moment el líder del Front National era el pare de Marine Le Pen, un personatge molt més extrem que no amagava la seva xenofòbia. Marine Le Pen ha tingut un discurs més light. Ha impulsat un canvi de comunicació i polític dins el Front National, intentant fer més net, més moderat i menys demoníac el discurs. L’arquitecte d’aquest projecte és Aliot, que ho ha fet a Perpinyà. Amb la seva presència ha mostrat que ell era pas un terrorista d’extrema dreta. És interessant la seva relació amb Le Pen. Al principi el va ajudar molt a Perpinyà per a mostrar que era un personatge important. Podies sortir un diumenge al matí a fer un cafè al centre i trobar-te-la a la taula del costat, una cosa absolutament boja… El fet que ell visqui aquí i la seva parella sentimental fos Le Pen feia que ella passés molt de temps aquí. A partir del 2017, en les últimes presidencials, Le Pen es va equivocar en la campanya, fent un debat molt dolent i perdent crèdit. En certa manera s’havia convertit en un pes mort per a ell, perquè li donava una visió massa radical. Ara té una parella de Perpinyà, que forma part del món cultural… Tota la seva comunicació és ben pensada per a demostrar legitimitat. Mostrar que per molt que hagi pas nascut aquí se sent totalment implicat i català. Pel que fa a aquest tema, ha tingut un discurs que no quadra gens amb el de l’extrema dreta a França, dient en alguna ocasió ‘Els catalans som un poble orgullós’.

Què implica la seva victòria pel que fa a la llengua i a la identitat catalana a Perpinyà?
—Ell ha explicat que quan va arribar a Perpinyà, el fet de veure tantes banderes catalanes i tothom dient que era català el molestava perquè el símbol del seu partit és el jacobinisme. Va començar la seva carrera política sense parlar de catalanitat i els resultats no van ser massa bons. La gent li va dir que si volia tenir una carrera política a Perpinyà i Catalunya Nord s’havia de comprometre un poc amb el tema del català. Estic pas dient que Aliot obrirà escoles catalanes pertot. No, no, no… Però ha d’incloure aquest fet i aquesta identitat catalana dins el seu programa. En el logo de la seva campanya hi ha una bandera francesa i una de catalana. És l’únic candidat de Rassemblement National de l’estat que gasta una altra bandera que no és la francesa. Ha comprès que aquí era imprescindible d’incloure aqueixa catalanitat.

Electoralment, li ha convingut de fer un tomb en aquest sentit.
—Sí. I la sort que té és que a Catalunya Nord és fàcil de sentir-te català. La definició d’un català per a molta gent aquí és haver nascut aquí o haver-hi viscut des de fa molt de temps. Pots sentir-te ultracatalà i no parlar ni un mot de català. Si d’un dia per l’altre dius que et sents català gairebé tothom ho pot acceptar. A Còrsega el Front National mai no hi posava els peus perquè és un territori on la identitat és molt important. A partir del 2017 hi van aparèixer amb un discurs una mica innovador, semblant al d’Aliot amb la catalanitat aquí. Ha sabut jugar amb aquesta identitat. Per exemple, participa en la Processó de la Sang, per Pasqua. Sobretot promou un català folklòric. S’oposarà pas a obrir més escoles catalanes, perquè creu que si mai hi ha un estat independent al Principat l’interès per a nosaltres és promoure més el català, perquè així hi tindrem relacions privilegiades. Pel que fa al referèndum i als presos polítics, ell té un discurs de no mesclar les coses, de defensar que sem catalans, però sem catalans francesos, primer francesos. És molt hàbil perquè fa ple als catalans i recorda la gent que no se sent catalana, i també els qui odien els catalans. Ha sabut integrar i jugar de manera hàbil amb el tema del català.

'Aliot ha sabut integrar i jugar de manera hàbil amb el tema del català'

Quins altres trets de la societat perpinyanesa ha sabut aprofitar?
—La desigualtat social hi té un paper, però més el fet de sentir-te infravalorat socialment. Quan la gent té la sensació de ser cada cop més pobra, és molt fàcil d’engegar un doble discurs que diu: ‘Els que vénen de fora, com els magribins o els africans, tenen ajudes i viuen molt millor.’ A Perpinyà és molt fàcil de tenir aquest sentiment perquè és la cinquena vila més pobra de l’estat i la quarta en desigualtat social. Quan ets pobre a Perpinyà ho sents de debò i veus que al teu voltant hi ha gent pobra com tu, però també gent una mica més rica, i és fàcil de tenir aquest sentiment de venjança. Ell ha jugat a això. Veiem cada vegada més clara la seva relació amb la comunitat gitana del barri de Sant Jaume. L’antic equip de govern, sobretot la família Alduy, havia utilitzat aquesta comunitat, fent-la molt present per a recuperar el seu vot. Però això Pujol ho ha perdut, i ràpidament la comunitat gitana ha girat cap a Aliot. L’extrema dreta perpinyanenca i els gitanos perpinyanencs tenen un enemic comú. El 2005, per exemple, a Perpinyà hi havia una confrontació entre la comunitat gitana i una comunitat magribina. Ara l’equip d’Aliot se’n va al barri gitano i parla del problema dels magribins en aquest barri. Com que Pujol ha fet poc per aquesta comunitat en comparació amb el seu predecessor, la gent ha preferit Aliot. També hi ha influït el paper de la petita burgesia de Perpinyà.

Quin ha estat?
—La petita burgesia sempre ha fet costat als republicans, però un cop Aliot ha recuperat certes persones de la llista de Romain Grau, d’En Marxa, ha aconseguit de recuperar uns quants actors del món econòmic. Que una part d’aquesta elit econòmica hagin pensat a votar per Aliot ha estat un canvi, ha teixit la seva xarxa. I un altre factor: la primera volta aquest any es va fer dos dies abans del confinament, i molta gent no va anar a votar. Això ha enganyat molt. En condicions normals Aliot hauria tingut molts més vots. Hi ha gent que esperava un decalatge més fort, i no ha tingut tanta por. I, a més, aquesta vegada han passat tres mesos entre una volta i una altra, no una setmana. Si el 2014 la gent es va espantar en veient que Aliot guanyava la primera volta, aquest cop aquest fenomen no l’hem tingut. Molta gent s’ha oblidat que hi havia eleccions… El 2014 hi ha gent que es va mobilitzar per votar per Pujol, o que van votar només a la segona volta perquè guanyés Pujol. Aquest cop hi ha gent que ha votat en la segona volta només, però per Aliot. Molta gent es va relaxar perquè la premsa deia que l’únic lloc on pujava la participació era a Perpinyà. S’ha interpretat com que la gent es mobilitzava perquè guanyés Pujol.

També hi ha influït la qüestió de l’edat.
—Sí, la gent més gran, que pot votar l’extrema dreta, a la primera volta no va anar a votar perquè clarament era població de risc.

'Aliot ha aconseguit de recuperar uns quants actors del món econòmic'

Hi ha hagut desmobilització de les esquerres? Al final, l’alternativa era entre la dreta i l’extrema dreta.
—Malgrat tot, molts vots d’esquerres han anat a Pujol. Però també hi ha gent que ha vist que finalment cap dels dos no convé. Hi ha una part de la població que s’ha adonat que entre tots dos hi havia poques diferències i ha decidit de no votar. Em pregunto també si una part de l’abstenció és una forma de càstig per al govern, que va enviar la gent a votar dos dies abans del confinament, amb el risc que comporta.

Com s’ha de bastir l’estratègia per a fer front a l’extrema dreta d’ara endavant?
—Pel que fa al vot d’esquerres, veiem que pesen poc a Perpinyà. Ens quedarem entre una dreta extrema i una extrema dreta durant prou de temps. L’esquerra haurà de trobar un nou projecte, aconseguir de mobilitzar la gent i fer una oposició viable. A la dreta, hem vist que aquest cop hi havia cinc llistes. Hi ha una desunió total. D’una llista a l’altra les divergències eren molt fluixes. També la dreta haurà de trobar un líder carismàtic per a enfrontar-se a Aliot. Ara mateix hi ha un desert entre les personalitats polítiques destacables. Grau, que havia de ser l’hereu de Pujol, va passar a la segona volta, però es va retirar. Podem pensar si això serà pas un pes que haurà de guardar molt de temps. Quina legitimitat tindràs el 2026 per a presentar-te si el 2020 has passat a la segona volta però t’has retirat? També el fet que en el Front Republicà s’hagin retirat dos candidats que haurien pogut ser candidats importants del futur. Ara, per enfrontar a Aliot, hi ha una mica un desastre. La dreta perpinyanenca és desunida i les esquerres no tenen electors suficients.

'A Perpinyà ens quedarem entre una dreta extrema i una extrema dreta durant prou de temps'

També de cara al futur, què pot significar per a Rassemblement National el fet de tenir Perpinyà?
—Esdevindrà laboratori de l’extrema dreta. Hauran d’aprendre a gestionar una vila, i faran experiència, segurament. I a la vegada serà la vitrina, Perpinyà. Si l’extrema dreta francesa vol guanyar més viles, si vol ser com una pandèmia que s’estén, la gestió de Perpinyà haurà de ser molt bona. Hauran de mostrar que la gestió és tan bona perquè d’aquí a sis anys altres viles es deixin seduir pel projecte a la perpinyanenca.

Pot ser un trampolí per a Le Pen a les presidencials?
—Això pensi pas. Qui sortirà més fort d’aquestes eleccions és Aliot. Le Pen va aconseguir de passar a la segona volta de les eleccions presidencials, però ho va fer malament. Aliot ha guanyat la vila més gran de la història del seu partit. Podem imaginar fàcilment que Aliot tingui d’aquí a un cert temps la presidència del partit. Ell tindria la legitimitat de dir que ha guanyat coses. I si volen donar una visió més moderada, és el personatge perfecte. A Le Pen li pesa el cognom, per molt que demà tingui un discurs moderat. Mai no deixarà de ser la filla de Jean-Marie Le Pen.

'Podem imaginar fàcilment que Aliot tingui d'aquí a un cert temps la presidència del partit'

Pel que fa als resultats de les eleccions a Catalunya Nord en general, què destacaríeu?
—Mirant la plana del Rosselló, generalment la part nord, de Perpinyà fins a Salses, vota molt cap a la dreta o ara a l’extrema dreta. Però hi ha petits nuclis, per exemple Cabestany, que fa vuit mandats que té un batlle comunista, o Elna, on ha tornat a guanyar el Partit Comunista. O Banyuls de la Marenda, que hi ha el Partit Socialista. És un territori una mica estrany. També hi havia un desig de fer fora certes persones. Hi ha unes quantes capelletes històriques que han caigut.

Partits bascs o corsos han guanyat ajuntaments. Per què no sorgeixen forces similars a Catalunya Nord?
—Els partits polítics catalanistes van perdent una mica de força. Unitat Catalana sempre anava amb els republicans… Avui dia no hi ha candidats amb un paradigma obertament catalanista. A Elna sí que ha guanyat una llista amb sensibilitat cap al catalanisme i que en parla al seu programa, però no és l’etiqueta principal. Hi ha pas una candidatura amb l’etiqueta de la catalanitat abans que la resta. Ens podem preguntar si hi ha una conseqüència del que passa al sud. Fora d’Unitat Catalana, la resta de formacions polítiques catalanistes vénen del sud, com Esquerra Republicana o la CUP. Potser té a veure amb la nostra visió de la catalanitat. Cap llista no nega la seva catalanitat ni diu que liquidarà el català.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.