Per què Instagram és la xarxa social preferida del sector vinícola a Catalunya

Fa un parell de dècades, encara no, els cellers es van començar a obrir als visitants. Ja n’hi havia, de projectes que tenien el celler lligat a un projecte turístic, però no era majoritari, ni de bon tros. Acostumaven a ser grans empreses, com ara Codorniu, lligades a una història i amb un patrimoni arquitectònic extraordinaris. En general, els cellers eren espais tancats al visitant, associats a llocs silents, foscs i plens de teranyines. Per aquell temps, la Generalitat impulsava els Centres d’Acollida Turística, una part dels quals eren dedicats al vi. 

De mica en mica, el turisme cultural agafava embranzida i els cellers s’anaven obrint, mostrant i explicant la seva història. El sector del vi va anar entenent que transmetre un relat, cadascú el seu, amb uns valors i unes singularitats i amb un tast dels seus vins a la mateixa finca era una bona manera de presentar-se. Acollir el visitant era un camí de qualitat en el coneixement i la fidelització del consumidor, més enllà de treure’n un benefici comercial de la venda directa. 

Amb l’arribada del segle XXI, els valors al món del vi van anar canviant, també. La importància del celler com a espai d’elaboració i de l’enòleg com a personatge estrella van minvar, i el centre d’interès i de valor es va traslladar a la importància de la vinya, del terrer, d’un paisatge com a punt de partida imprescindible per a fer vins de qualitat.

Avui som en aquest moment: el vi neix a la vinya i va lligat a un paisatge, i el relat de cada celler s’ha fet imprescindible. L’enoturisme és una realitat important. 

I l’eclosió de l’enoturisme ha anat en paral·lel a la revolució digital i a l’arribada de les xarxes socials com a sistema de comunicació i difusió dels projectes. Quan un sector com ara el vinícola té per prioritat construir un turisme propi, que va lligat a un paisatge i a un relat, s’entén que la xarxa social que més s’adiu als seus propòsits és actualment Instagram, la més visual i la que té la capacitat d’explicar un relat, pràcticament sempre, positiu. 

Enodata 2025

Per això, no és d’estranyar que l’estudi que s’ha presentat aquesta setmana sobre l’ús de les xarxes socials en el sector vitivinícola constati que Instagram és la xarxa social més utilitzada (pel 100% dels cellers enquestats) i que no sigui així amb unes altres xarxes com ara Facebook i Twitter (ara X). L’estudi ha estat fet per Enoturista, empresa formada pels periodistes Judith Cortina i David Jobé, i ha rebut el suport de l’INCAVI. 

Es tracta de la quarta edició de l’informe “Enodata 2025: El vi català a les Xarxes Socials”, que analitza la presència del vi català a les xarxes, una anàlisi comparativa que estudia l’evolució anual del comportament social del sector del vi a Catalunya mitjançant vuit xarxes socials: Instagram, Facebook, X (Twitter), LinkedIn, YouTube, TikTok, Google Maps i WhatsApp. S’han enquestat 150 cellers i perfils actius del sector del vi català.

Entre les conclusions, els autors de l’estudi destaquen que “el 100% dels cellers catalans utilitzen Instagram, consolidant-la com la plataforma més important per a visibilitat i interacció amb els clients. Aquesta xarxa destaca per la seva capacitat de mostrar continguts visuals d’alta qualitat, com vinyes, etiquetes i experiències enoturístiques, que són els més populars entre els seguidors”. A TikTok, els cellers encara tenen poca presència, però segons l’estudi té potencial perquè és un bon camí per a trobar nous públics. I Facebook i X perden pistonada. 

L’estudi assegura que “les experiències enoturístiques són les publicacions que generen més interacció (56%), tot i no ser les més freqüents. Això reflecteix l’interès dels seguidors per continguts vivencials i inspiradors”.

Més fets interessants: “Un 39% dels cellers compta amb personal format en xarxes socials, mentre que un 38% delega aquesta tasca als propietaris. Aquesta gestió interna sovint es combina amb altres responsabilitats, limitant el temps dedicat a les plataformes.”

La tertúlia

La presentació d’Enodata 2025 va anar acompanyada d’una tertúlia sobre l’ús de les xarxes socials entre l’enòloga Marta Casas, del celler Parés Baltà; el propietari del celler La Vinyeta, Josep Serra; la directora de comunicació de la DOQ Priorat, Gemma Casalé, i l’enòleg i comunicador Pol Aluja (@aromadevi). 

L’enòloga Marta Casas, del celler Parés Baltà, va obrir la tertúlia: “Les xarxes socials són necessàries i són útils, et donen visibilitat i també et donen molta feina. Et permeten explicar-te i arribar a un públic, transmetre sensacions, emocions i el dia a dia. A la gent li agrada veure’t, que passin coses al celler. I hem comprovat que quan hi ha una imatge estàtica hi ha una interacció, però que quan apareixen persones i es mostren en petits vídeos (de trenta segons a un minut màxim), la interacció encara va més bé.”

En relació amb el fet que la gent del celler sigui present en les publicacions, Josep Serra, del celler la Vinyeta, va comentar: “Crec que són molt importants les persones a l’hora de comunicar. És una feina que m’hi sento còmode i m’agrada. I crec que això ens ha ajudat força en els nostres perfils. Quan comunico em sento una mica com quan ve la gent a casa i els rebem i els expliquem el nostre projecte. No deixa de ser una miqueta el mateix, però amplificat a tot el món. És una feina bonica que creiem que ens dóna una oportunitat que no tindríem si no ens gastéssim molts diners en altres mitjans.”

I l’enòleg Pol Aluja, que al seu perfil @aromadevi utilitza el vídeo i la seva presència des del començament, recordava: “Òbviament, és un aprenentatge que vas fent cada dia. Cada vídeo és un aprenentatge i una millora que vas rodant.”

El cas de la Gemma Casalé, directora de comunicació de la DOQ Priorat, és diferent, perquè el personatge, el protagonista és, sobretot, el Priorat: “De fet, al Priorat el nostre sistema de classificació són els noms de la terra i és aquí on des del Consell Regulador es vol treballar. Es vol donar valor al fet que el nostre origen és la terra. A partir d’aquí, el que sempre hem prioritzat és no parlar de marques en concret sinó que parlem de territori, de totes les accions que es fan per valorar aquest territori, donar veu als viticultors i fer arribar el nostre petit territori arreu del món.”

Podeu veure tota la tertúlia al canal de YouTube de l’INCAVI.