Per què ens enrampem més en aquesta època de l’any?

  • El fenomen és fruit de l'electricitat estàtica, però l'aire sec i la poca humitat hi tenen un paper important

VilaWeb
Imatge d'arxiu dels efectes de l'electricitat estàtica (fotografia: Chris Darling).
Redacció
24.01.2023 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Us heu enrampat sovint aquests darrers dies quan heu tocat un objecte o us heu fregat amb algú? És un fenomen normal en aquesta època de l’any, durant els mesos més eixuts de l’hivern. Això és fruit de l’electricitat estàtica, és a dir, de l’acumulació de càrrega elèctrica en una zona amb poca conductivitat elèctrica. Aquests dies, l’aire és sec i hi ha poca humitat, dues peces clau per a aquestes petites guspires que ens fan posar els pèls de punta.

Què és l’electricitat estàtica?

Diem que hi ha electricitat estàtica quan s’acumula un excés de càrrega elèctrica en una àrea amb poca conductivitat, un aïllant. Tots els objectes són formats per àtoms, que tenen partícules positives –protons– al nucli i negatives –electrons– a l’entorn.

Si el nombre de partícules és el mateix, la càrrega és neutra. Ara, si hi ha fricció entre els àtoms, un pot perdre càrrega, i aquest desequilibri fa que hi hagi electricitat estàtica. Això també passa quan hi ha una separació de la càrrega a causa de la pressió, de la temperatura o de la presència d’un objecte més carregat d’electricitat.

L’electricitat estàtica és un dels fenòmens científics més antics. “El filòsof grec Tales de Milet va fer-ne el primer relat; en els seus escrits del segle VI aC, va assenyalar que si l’ambre es fregava prou fort, petites partícules de pols començarien a enganxar-s’hi”, explica Sebastian Deffner, professor de física a la Universitat de Maryland, a Baltimore. Tres-cents anys més tard, Teofrast va seguir els experiments de Tales de Milet: va fregar tota mena de pedres i va observar-ne el poder d’atracció.

Per què ens enrampem?

Les enrampades són, en realitat, descàrregues electrostàtiques que es produeixen quan circula un corrent elèctric sobtat i momentani entre dos objectes d’un potencial elèctric diferent. El xoc elèctric que notem en rebre una descàrrega electrostàtica és degut a l’estimulació dels nervis quan el corrent neutralitzador flueix pel cos humà.

Quin paper hi té la humitat?

De descàrregues elèctriques n’hi ha tot l’any. Jordi Cruz, meteoròleg del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), explica que ens carreguem d’electricitat estàtica a causa del fregament amb unes superfícies i ens en descarreguem quan en toquem unes altres.

Ara, de què depèn que hi hagi més enrampades en aquesta època? Hi ha uns quants factors a tenir en compte, però el principal és la humitat. Quan n’hi ha molta –i, per tant, l’aire duu més partícules de vapor–, la humitat actua com a conductora d’electricitat. Per contra, si no n’hi ha tanta i l’aire és més sec, el qui actua com a conductor és la gent. I és per això que rebem descàrregues elèctriques, sobretot quan toquem superfícies que són aïllants, en què l’electricitat circula molt poc.

Deffner ho explica així: “A l’aire sec, els electrons queden atrapats a la superfície amb una força d’unió més forta. A diferència de quan hi ha humitat a l’aire, no poden trobar la manera de tornar a la superfície d’on provenen i no poden tornar a uniformitzar la distribució de les càrregues.” I Cruz afegeix: “L’aire sec és bon aïllant de l’electricitat. Però l’humit no tant. I com que ara l’aire és sec, no aconseguim de descarregar l’electricitat.”

Com es poden evitar les enrampades?

Les enrampades no són perilloses ni perjudicials per a la salut. Així i tot, hi ha uns quants trucs que us poden servir per a evitar-les. El més pràctic és instal·lar un humidificador a casa. Això farà que hi hagi més partícules de vapor i que la humitat es converteixi en la principal conductora de l’electricitat. També podeu evitar de dur calçat amb sola gruixuda, que fa d’aïllant. I, quant a la roba, mirar de no dur peces de niló ni de polièster.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes