Al bell mig del cisma d’Unió, els independentistes del partit socialcristià, aplegats en la plataforma Hereus UDC 1931, es constituiran en partit. Se’n farà la presentació, previsiblement multitudinària, aquest diumenge a la sala Barts de Barcelona. Serà un partit ‘per a refundar Unió Democràtica des de fora, recuperant-ne els valors fundacionals’, explica en aquesta entrevista Pep Martorell, director general de Recerca de la Generalitat i un dels impulsors de la plataforma dels independentistes d’Unió. El nom i l’estructura del partit se l’han quedat Duran, Espadaler i companyia. ‘La tradició, la memòria, són per a nosaltres’, diu Martorell.

—No fa ni un mes de la consulta interna d’Unió, us han suspès de militància, us heu mogut i diumenge presenteu nou partit. Déu n’hi do.
—Fa dues setmanes que parlem amb la gent amb qui hem impulsat la plataforma, s’hi ha anat adherint cada vegada més gent…. I tenim moltes converses per tot el país, amb molta militància, sobre què podem fer i què toca fer ara, i pensant en l’acte de diumenge.

—I a quina conclusió heu arribat?
—La gran majoria de la gent amb qui parlem, no a tot arreu, però sí en uns quants llocs, com a les Terres de l’Ebre, a Barcelona i a moltes altres comarques, ens diu que no té gens de sentit, això que fa Unió. No té sentit abandonar el president ni no participar en les converses per la llista del 27-S ni renunciar a un programa independentista. Un gruix molt important de la militància espera que la plataforma els proposi un nou projecte polític.

—Com ha de ser aquest projecte polític?
—Ara ho acabem de discutir. Hi ha un clam absolutament unànime en moltes comarques i entre moltíssims militants per abandonar Unió i formar un nou partit polític que refundi Unió Democràtica amb els principis de tota la vida. Diumenge hem de poder donar resposta a aquesta inquietud, perquè la demanda que ens fan centenars i centenars de militants és molt rotunda. No podem continuar en aquest partit, ja no és el que era, això no representa els valors fundacionals d’Unió ni el compromís que el país vol en aquest moment. No podem refundar Unió des de dins? Doncs ho fem des de fora. Ens diuen: ‘Oferiu-nos un nou partit en què puguem anar i que funcioni d’una altra manera.’

—El partit el constituireu de seguida?
—Això toca fer-ho de seguida. Perquè tenim el 27-S aquí. Sóc prudent amb els terminis, perquè ara la cosa important és treballar pel 27-S. El missatge fonamental és que quedi clar a tota aquesta gent que amb vista al 27-S treballem per un projecte independentista de país, des dels valors d’Unió de tota la vida. El fet important és decidir com ens articulem. I la grandíssima majoria d’aquest 1.400 signants que tenim a la plataforma és que cal esdevenir una força política, però poso un punt de prudència en els terminis.

'No té sentit abandonar el president ni no participar en les converses per la llista del 27-S ni renunciar a un programa independentista.'

—Però qui s’ha acabat quedant l’estructura i el nom històric d’Unió és la direcció actual.
—Sí, però si em deixeu repetir una frase més o menys heroica que l’altre dia em deia un company quan jo li expressava aquest lament: els sants són al cel i tothom els pot reivindicar, en pot fer memòria i els pot recordar. A l’acte de diumenge hi haurà els fills de Carrasco i Formiguera, els descendents dels fundadors d’Unió… La gran majoria dels militants que fa quaranta anys, cinquanta o seixanta que hi són, seran amb nosaltres. Doncs ja està: la tradició, la memòria, són per a nosaltres. Els sants són al cel i tothom s’hi pot encomanar.

—Si dieu de refundar Unió, el nom d’Unió hi haurà de ser, en la marca del nou partit, doncs.
—Sincerament, no us ho sé dir. I no em preocupa especialment. Em preocupa poder transmetre de seguida que volem ser els hereus de la tradició d’Unió de l’any 1931. I això va més enllà d’un nom concret.

—Quina mena d’estructura tindreu? Amb quins òrgans de direcció interns?
—Quan veiem que hem de refundar des de fora, i començar des de zero, aquesta mena de qüestions surten. I molta gent ens comença dient que volen un partit transparent, on tothom sàpiga d’on vénen els diners amb què es finança, on els comptes anuals siguin públics; no volem un partit endeutat ni que hagi de demanar crèdits quan vénen campanyes electorals. Ha de ser un partit amb lògica paritària home-dona, i que respecti molt més l’autonomia de les seves locals. El moment és engrescador, per l’oportunitat de començar des de zero. Hi ha molta insistència en la qüestió dels diners, perquè Unió és un partit enormement endeutat, fruit d’anys i anys de gastar més diners que no tenien. I hi ha molta inquietud per a poder fer un partit transparent i amb els comptes equilibrats.

—Duran diu que hi ha gent que se’n va d’Unió, però que també n’hi ha molta que hi entra. Quin perfil polític imagineu que tenen els que hi entren?
—Suposo que és fàcil d’imaginar. Unió ha abandonat la possibilitat d’arribar a un estat independent com a projecte polític i s’ha quedat en un estadi més autonomista, de reivindicar increments d’autogovern, de blindatge de qüestions de llengua, cultura, sense anar gaire més enllà. Si efectivament hi ha gent que va a militar a Unió suposo que tindran aquest perfil, i que ara no era enlloc, o era al PSC…

—O a Ciutadans, si és cert allò que deia Espadaler.
—Ho vaig discutir amb ell una vegada. Em sembla que això forma part de les llegendes urbanes. Qualsevol anàlisi demoscòpica ben feta demostra clarament que aquest moviment de votant, com a fenomen remarcable, no existia. Tots ens podem divertir fent política-ficció sobre cap on aniran els nostres votants, però em sembla que és una opinió que no es pot demostrar que sigui certa. L’únic fet cert és que cada dia hi ha tres comarcals d’Unió que es dissolen.

—Com enfoqueu el 27-S? Com s’hi hauria d’anar?
—Nosaltres diumenge acabem de decidir què fem. I llavors estarem encantats que ens cridin i ens considerin per a parlar, amb la petita i humil força que puguem tenir. Personalment diria que hem arribat a un punt en què tots podem coincidir que qualsevol proposta serà bona mentre sigui acceptada per tothom; en què és més important un consens unànime que no quina és exactament la solució que es troba. D’una banda estic d’acord que la situació és molt excepcional i que quan la situació és excepcional calen solucions excepcionals. I aquesta ho és. Però també fem una cosa que cap territori en el món occidental no ha estat capaç de fer mai: fer un procés d’independència. A mi em costa de renunciar a un actiu com el del president, en un procés com aquest. Però si la situació és tan excepcional que s’arriba a una proposta que obté el consens dels partits implicats i de les entitats, tanquem-lo d’una vegada, i a totes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb