El DOGC va fer pública la setmana passada la llista de mig miler de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat al llarg de l’últim any i mig i als malalts ens va faltar temps per anar-hi a ficar el nas (amb la mesquina intenció de trobar-hi pegues i mancances, un dels esports que el filologam practiquem amb més delit). Com que ja hi ha qui se m’ha avançat a cantar-ne les excel·lències (la cosa sexual ofusca fins els enteniments més equànimes), jo em posaré en el paper d’observador internacional rigorós i objectiu.

*D’entrada, una laudatio. Els termcataires han tingut prou joc de cames per incorporar mots i locucions d’actualitat com ara desescalada o escalada del conflicte, dins l’àmbit temàtic de la Política i Sociologia. Però sobretot han recollit un dels grans hits del moment: empoderament i empoderar(-se). La inclusió sanciona l’ús real, que al llarg dels últims anys s’ha anat decantant per aquestes dues formes, en detriment d’apoderament i apoderar(-se), que seran complementàries.

*Ara una constatació. Tots estem molt contents que l’autoritat lingüística (alerta que el Termcat no mana, però sí que pesa) sancioni paraules que ens estimem. Però això no vol dir que, quan les incorporin al diccionari normatiu, tot siguin flors i violes: a l’apartat d’Economia, Empresa i Màrqueting tenim un mot triomfador, brànding (li espera un futur esponerós) al costat d’un que ja m’agradarà veure-ho: cercatendències. Perquè una cosa és la llengua estàndard i una altra l’ús.

*Com era previsible, el camp de la Informàtica és un dels més vivaços. M’hauria agradat veure les sessions de debat dedicades al llenguatge específic de Twitter, perquè al final les formes normalitzades que proposen són piulada i tuit (piulet com a sinònim complementari), piulador i piuladora (com a sinònims tuiter i tuitera), piular i tuitar, i per tant repiular, repiulada i retuitar i retuit (sinònim complementari repiulet), tot bandejant la proposta de l’escola Bibiloni de mantenir la forma original tweet i retweet. A mi, ves, tampoc m’han fet cas: jo propugnava, com a designació d’usuari, tuitaire i piulaire.

No cal dir que també han estat introduïts els imprescindibles facebooker-a, youtuber-a i instagramer-a. El quartet es completa amb bibliotuber-a, un afegitó que aplaudeixo però que ja ensumo que causarà ensopecs fonètics, atès que la previsible pronúncia a l’anglesa del masculí entorpirà l’adequada en el cas del femení, que ha de ser mot pla (accent tònic sobre la ‘e’). Per la resta, no puc sinó aplaudir l’adaptació a la grafia catalana d’espòiler i la incorporació de clàssics contemporanis com ciberassetjament, trol i trolejar, troià i uns quants més.

*Apa, va, i arribem finalment al camp d’especialitat preferit de tothom, el de les brutícies (Sexe i Erotisme). Hi compto 37 entrades, gairebé el 8% del total. No està malament, tenint en compte la mala fama que arrossega la lexicografia catalana al respecte. Comprovo amb satisfacció que incorpora porno (‘Gènere audiovisual, especialment cinematogràfic, basat en la pornografia’), més els parents porno feminista, porno alternatiu i postporno. Però pornografia també. Com que ja figura al DIEC, en dedueixo que deu haver variat la definició. Comprovem-ho? Versió DIEC: ‘En una obra literària, artística, etc, ús i descripció de termes i de situacions majoritàriament considerats com a obscens perquè ultrapassen els límits de les convencions morals compartides.’ I ara la nova, molt més de cara a barraca: ‘Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té com a finalitat excitar sexualment.’ Indiscutiblement els temps estan canviant, també per als redactors de diccionaris.

Atents, ja ho hem dit, a les transformacions socials, els experts han recollit mots com bondage, poliamor o pèting, i trio aquests tres perquè ens fixem en les estratègies gràfiques d’adaptació, diferents en cada un dels casos. Ara bé, com no podia ser d’altra manera, aquest apartat també té els seus olivertwists que trobaran notables dificultats per fer-se un lloc en el món. Em refereixo a brollada (‘ejaculació femenina en què s’expulsa de cop una gran quantitat de líquid ejaculatori’; aquí tal vegada tindria més possibilitats, senzillament, broll) i la locució verbal parlar brut (‘tècnica eròtica consistent a parlar conscientment d’una manera obscena durant l’intercanvi sexual, amb l’objectiu d’intensificar l’excitació’). Que la Bel Olid hi faci més que nosaltres.

*Però no només de cardar viu l’home, la dona i tutti quanti. He dit que 37 entrades de 510 no està malament, tot i que en un món hipersexualitzat com el d’avui poder sí que fa una mica curt. Ara, quan veus que l’àmbit de la Zoologia aplega ni més ni menys que… 165 noms! (gairebé la totalitat dels quals són ocells, com els acrocefàlids, els bernièrids, els calcàrids o els caliptofílids, tots quatre parents del passerell en tant que passeriformes), et demanes si el planeta en realitat no deu estar hiperavicolitzat. O això, o és que el Termcat està en mans d’una secta d’ornitòlegs. Com s’ho faran per ficar 40 espècies noves de nínox al DIEC?

*Mentre païu aquesta invasió d’aus, acabo amb un suggeriment: entreu a la llista, passegeu-vos-hi i trieu el vostre podi particular. Els tres preferits. Una manera com una altra de familiaritzar-se amb els nouvinguts. A mi m’ha sortit aquest: bronze, farmacomodulabilitat, una veritable delicatessen de col·leccionista; argent, pretèxting, que és una tècnica emprada en ciberseguretat però sembla una altra cosa; i or… tatxan tatxan! Castellanus! Que vol dir… no, sabeu què?, us deixo que ho busqueu vosaltres. Però no us feu il·lusions: no és cap pràctica relacionada amb els veïns i la sodomia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb